"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

diumenge, 1 de desembre de 2013

Ecologia de les xarxes socials

Foto: www.novadors.org
De la web de sostenibilitat.cat us deixo aquest article d'opinió de la Joana Diaz, que penso pot ser interessant per a tothom que participem amb les xarxes i el mon d'internet. Com sempre amb el medi ambient cal ser responsable per evitar les emissions innecessàries.


En la creixent ànsia individual i col·lectiva per estar a totes les xarxes socials d'internet on passen coses, potser arriba un moment en què ens haurem de plantejar també decréixer i sortir, si podem, d'alguns d'aquests espais 2.0. per una qüestió ecològica. En altres paraules, és possible una gestió ecològica de la nostra activitat a les xarxes socials? Hem de ser presents a totes elles, duplicant i triplicant missatges de contingut molt similar, compartint les mateixes fotos i vídeos? Hem de generar trànsit "buit" i contaminant contínuament, amb missatges on, sovint, només s'assenteix o s'envia un emoticó per mostrar que hi ets i segueixes la conversa? Com podem fer més sostenible la web 2.0.?
Tota l’activitat en el món virtual es pot traduir en sòl necessari per produir-la: xips de silici, materials per a fabricar els dispositius, energia...

Internet mostra de forma ràpida i rotunda que no té límits en el seu creixement. O sí? Des de l'estudi sobre els límits del creixement dels Meadows a principis dels setanta, tots els informes han anat demostrant que el planeta ja ha arribat als seus límits físics. Té límits el món virtual? És evident que sí: els mateixos que el món físic, ja que tota l'activitat en el món virtual es pot traduir en sòl necessari per produir-la: xips de silici, materials per a fabricar els dispositius, energia, etc.

De fet, la petjada ecològica de cada nova pàgina de Facebook és equivalent a la de 12 relaxing cups of café con leche o 36 copes de vi (businessgreen.com). Cada nou usuari de Facebook afegeix 3,5 kilograms de diòxid de carboni a l'atmosfera. A més, és relativament normal que aquest mateix usuari també tingui una pàgina a Linkedin o similar, un compte de Twitter, diversos grups a Whatsapp, entre d'altres. Pot passar que el grau de solapament i doblament de continguts i membres entre xarxes sigui molt important.

Segurament ja hi ha estudis sobre el tema, però he preferit conduir una petita recerca domèstica amb finalitat més sensibilitzadora que científica per posar en evidència la insostenibilitat de la nostra activitat a les xarxes. He estudiat a una persona d'entre 25-35 anys, que treballa i que està connectada a totes les xarxes esmentades amunt. Més concretament, té 359 amics a Facebook, 238 contactes a Linkedin, 812 seguidors a Twitter i 12 grups a Whatsapp a banda dels 509 contactes del mòbil. No es considera en absolut una persona molt activa a les xarxes socials, especialment si es compara amb altres dels seu entorn personal i professional. Doncs bé, aquesta persona actualitza el Facebook a diari, com a mínim en 5 ocasions; rep una mitjana diària de 230 missatges al mòbil entre Whatsapp, Twitter i sms; envia una mitjana diària de 30 missatges des del mòbil. I això sense comptar el correu electrònic. Quan envia una foto o vídeo ho fa, com a mínim, en 3 de les diferents xarxes. És a dir, que un mateix arxiu de, posem, 2Mb el podran veure els seus contactes per 3 vies diferents. A la vista d'això, vam analitzar quina era realment la seva xarxa més propera. Va resultar que, en realitat, amb qui més trànsit intercanvia és amb una xarxa d'uns 50 contactes, 23 dels quals veu a diari o setmanalment.

L'altra dada interessant sobre els hàbits de la persona en qüestió és que, des que es va fer la pàgina de Facebook el 2008 fins ara, ha notat que la seva activitat ha passat de ser molt baixa a ser força important en tan sols els darrers 6 mesos, fins al punt que té la sensació que tot allò que fa en el món real ho ha de "virtualitzar", deixar-ne constància en el món virtual.
Cal també una reflexió sobre el cost i impacte ambiental no només de la nostra activitat física sinó també de la nostra activitat virtual.


Però hi ha una qüestió encara més inquietant. I és la relativa als continguts del trànsit en el que es veu implicat. Una ullada al seu Facebook i als grups de Whatsapp ho confirmen. Com a mostra, en un dels grups de Whatsapp més actius (120 missatges diaris de mitjana!) l'anàlisi de contingut és esfereïdor: en un mateix dia es generen, com a molt, dos o tres fils de conversa i cadascuna d'aquestes converses va acompanyada d'una bona quantitat de missatges d'assentiment o simple reacció emocional. Dels 120 missatges diaris només 4 o 5 tenen contingut informatiu o decisional! Els altres són soroll, pol·lució.

D'una banda, cal pensar que la sensació de generar transit "buit" de contingut, superficial, prescindible, contaminant, és només una qüestió d'assentament d'hàbits en un mitjà que encara s'està desenvolupant. Però d'altra banda, cal també una reflexió sobre el cost i impacte ambiental no només de la nostra activitat física sinó també de la nostra activitat virtual. Les esferes de les nostres vides i les interaccions amb els altres i amb el nostre entorn són cada cop més complexes però no podem perdre de vista que totes tenen una petjada ecològica que convé considerar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...