El terme permacultura és una contracció de les paraules: agricultura i cultura permanent.
La permacultura es basa en copiar la natura i fer un model més adaptat al medi ambient que ens envolta, d’aquesta manera aprofitar millor i més eficientment els recursos amb els que contem. Inclou practiques com són: el compostatge, l’estalvi d’energia i aigua, afavorir les plantes amigues i la biodiversitat per evitar les plagues i malalties en els jardins i horts escolars.
Aqui teniu un extracte del e-book Permacultura a l’escola.
Font: Les fotos utilitzades van ser realitzadas per Antonio Scotti i Laia Capdevila.
Als dibuixos utilitzats van ser extraidos del llibre «Introduction to Permaculture
» de Bill Mollison i «A Children’s Food Forest» de Carolyn Nuttal.
© 2007 Antonio Scotti i Laia Capdevila
Segona edició: desembre 2007
Permacultura a l’escola
Amb aquest document, es pretén presentar una eina de disseny ecològic i
holístic que pugui servir d’auxili i reforç al professorat de les escoles primàries
i secundàries en la recerca conjunta d’una manera de pensar, comprendre,
sentir i actuar guiada pels paràmetres de la sostenibilitat.
El que es suggereix, no pretén substituir els mètodes que ja s’estan utilitzant
amb èxit en moltes escoles del nostre entorn, sinó complementar i enriquir
aquestes accions allà on sigui útil o aportar, on sigui precís, una visió alternativa
de com enfocar el complex tema de la sostenibilitat.
El punt fort de la metodologia que aquí es presenta, la permacultura, és el
disseny ecològic i amb aquest treballar amb els joves una manera de crear solucions
pensades i participatives, amb l’afegit que la filosofia que hi ha darrera
de la permacultura també pot tenir repercussions directes o indirectes en altres
àmbits de la seva formació com a persones ciutadanes d’aquest món.
“El ser humà sempre ha intentat dissenyar el seu entorn, per crear millors condicions
de vida. Inspirada pels problemes socioambientals actuals, la permacultura
no fa més que posar de manifest aquesta característica bàsica del ser humà,
proposant explícitament un procés conscient de disseny ecològic.”
Algunes definicions
“El cor de la Permacultura és el disseny. El disseny és la connexió
entre les coses. No és l'aigua o l'arbre o la gallina. És com l'aigua,
l'arbre i la gallina estan connectats [...] L'educació tendeix a separar els
coneixements. La Permacultura crea la connexió [...]”
Bill Mollison, des de “Introducción a la Permacultura”
La permacultura és un mètode de disseny holístic, internacionalment reconegut
i practicat, per l’establiment de comunitats humanes sostenibles i autosuficients.
Fou concebut i divulgat per primera vegada en la segona meitat
dels anys 70 per dos investigadors australians, Bill Mollison i David Holmgren,
a través de la publicació del llibre "Permaculture One".
L’objectiu és posar en marxa sistemes ubicant els elements de manera que
estiguin en relació correcta entre ells i així, optimitzar les potencialitats del
conjunt. La permacultura no concep els sistemes com un conjunt d’elements
individuals sinó como un conjunt d’interaccions entre aquests elements. La
pràctica de la permacultura representa, a més, un canvi d’actitud enfront la
vida ja que demana un canvi de paradigma cultural on es prioritzi la cooperació
i identificació amb la resta de formes de la natura.
La Permacultura estructura una ètica sobre tres pilars bàsics:
Cuidar la Terra: la necessitat de responsabilitzar-nos del manteniment
dels sistemes de suport a la vida en el planeta, treballant els sistemes naturals
per tal que conservin la seva qualitat biològica al llarg del temps;
Cuidar les Persones: reconeixent una equitat que contempli la alteritat
i la pluralitat, mostrant-se solidaria i tolerant;
Repartir els recursos del planeta equitativament i reduir el consum:
reduint així la petjada ecològica de cada habitant, ciutat i nació.
Aquests principis ètics es duen a la pràctica a través d’uns principis de disseny
i d’actitud, extrets del funcionament dels ecosistemes naturals, la saviesa
tradicional de totes les cultures i tots els pobles, les modernes tècniques
científiques i la tecnologia apropiada.
Els principis de disseny es poden resumir com:
• Observar i treballar amb la naturalesa: dissenyar i treballar amb els
processos naturals.
• Promocionar la diversitat: dissenyar per mantenir i augmentar la
diversitat.
• Desenvolupar la successió: planificar per assumir canvis al llarg del
temps.
• Minimitzar els riscos: distribuir els riscos a través de la diversitat i
realitzant petits canvis amb molt precaució.
• Multiplicar les funcions: maximitzar el valor d’us.
• Crear relacions beneficioses: construir xarxes a través de la cooperació.
• Utilitzar eficientment els recursos locals: minimitzar i usar sàviament
les aportacions externes.
• Utilització de sistemes de retroacció: implantar sistemes pel seguiment
i correcció d’ errors.
• Fer circular els recursos: maximitzar el reciclatge, minimitzar els
residus i la contaminació, gestionar els recursos renovables.
Alguns dels principis d’actitud més utilitzats són:
• El problema és la solució: tot problema conté ja la seva solució.
• Treballar a favor de la naturalesa i no en la seva contra.
• Tot té un efecte: Tot està interconnectat i un petit canvi en un punt
sempre té un efecte en algun altre punt.
• La base de tots els sistemes vius i de la supervivència futura és la
cooperació i no la competència.
La permacultura a les escoles
”Ensenyar als joves a tenir una visió de i després dissenyar el seu propi
futur sostenible, capacitant-los en l’àmbit d’activitats escolars on s’aprèn
a dissenyar horts, sistemes aquàtics, estructures i sistemes comunitaris,
utilitzant un mètode i un procés de disseny molt refinat i
internacionalment reconegut”
IAN McHarg Arquitecte Paisatgista
El potencial pedagògic de la permacultura pot convertir aquest mètode de
disseny en una excel•lent eina pel desenvolupament integral de l’alumne,
aprenent a connectar, respectar i responsabilitzar-se del seu entorn.
La seva aplicació en el context escolar comporta una sèrie d’avantatges:
_Concebre l’escola como un sistema integrat amb implicació de tota la
comunitat escolar.
_Aprendre a conèixer d’una manera més
íntima el funcionament dels ecosistemes
naturals i aquells –artificials- creats per
l’home, a través d’experiències pràctiques.
_Familiaritzar-nos amb el concepte de
“cicle”.
_Viure totes les etapes del disseny: recollida
intensiva de dades (climàtiques, econòmiques.
històriques, ambientals, sociològiques, geològiques, energètiques, etc.),
anàlisi i posterior ús creatiu utilitzant diversos dels mètodes de disseny existents
(anàlisi de zones i sectors, anàlisi d’input/output), posada en marxa
del disseny, manteniment, observació (present des del inici del procés de
disseny i present al llarg de tot el procés), detecció i correcció d’errors, revisió
del disseny i reflexió sobre tot el que s’ha realitzat.
_Crear programes educatius o pràctiques que evidenciïn les connexions i el
diàleg entre les diferents matèries d’estudi ja presents en el currículum.
Aquest procés pot ajudar a despertar la nostra curiositat investigadora.
