PERMACULTURA

El terme permacultura ve de agricultura permanent i cultura permanent.

L’agricultura permanent tracta de copiar i dissenyar sistemes de producció imitant la diversitat i interaccions de la natura per maximitzar els efectes amb el mínim cost o treball. Així, basant-se en els principis ecològics i biològics es poden crear sistemes agrícoles sostenibles.

La cultura permanent es refereix a viure òptimament en el planeta amb poc impacte i una petjada ecològica mínima o a poder ser de valor zero. Per uns viure més austerament, per altres tenir accés als recursos mínims.

La permacultura basant-se en:
1. viure amb una ètica més respectuosa amb els recursos del planeta.
2. entenen com la natura treballa
3. i fent un disseny que s’apropi als sistemes naturals.
Permet crear sistemes per viure amb harmonia al planeta, mitjançant el respecte per la natura que ens aporta l’aliment i l’energia per sobreviure. D’aquesta manera podrem mantenir les activitats humanes per si soles durant segles i per moltes generacions per venir. Creant estabilitat, millors terres i més productives, aigua i energia neta, mantenint la biodiversitat, la justícia social, la pau i l’abundància.

El 2011 farà un segle que es va començar a a usar el terme amb un llibre de Franklin Hiram King titulat ‘Farmers of Forty Centuries, Or Permanent Agriculture in China, Korea, and Japan’ (Pagesos per 40 segles, o Agricultura permanent en Xina, Korea i Japó).

Però va ser el 1978 quan dos australians Bill Mollison i David Holmgren van publicar el llibre Permaculture One ( Permacultura U.) que va començar a tenir adeptes arreu i els seus estudis de base científica a l’Universitat de Tasmania van fer que molts del seus estudiants als anys 80 comencessin a esdevenir professors d’altres. Fins que els anys 90 un programa de televisió de la cadena ABC va emetre el documental ‘The Global Gardener’ (El jardiner global).

En l’actualitat des de Australia s’ha creat un moviment internacional donant lloc a la permacultura original i la de disseny. L’original tracta de crear sistemes que copien la natura i desenvolupen ecosistemes autosuficients. La de disseny tracta en base a principis ecològics crear habitats naturals que se semblen als sistemes naturals però són creats per produir (agricultura i ramaderia ecològica o sostenible), en base a un disseny tecnològic sostenible i de baix impacte.