Aquesta tarda a les set de la tarda, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha convidat al reconegut científic anglès a impartir la conferència Planeta Vida: Coevolució de la Terra i els seus organismes.
Els que podreu sentir amb directe a James Lovelock sereu uns grans privilegiats, no acostumo a ser envejosa, però avui si que m’hi sento una mica.
Fa dies que ho se i també se que no puc assistir de cap manera, però em conformo pensant que estalviaré bastant de CO2 a l’atmosfera, ja que no faré els 90 Km. que em separen del Saló de Cent. Esta ple, però sembla que es podrà veure en una aula annexa per vídeo. I també en el següent enllaç del Canal Cultura del Ajuntament de Barcelona, espero poder seguir la conferencia per aquest sistema.
Us preguntareu que te aquest home de 91 anys per ésser tant conegut, doncs per a mi l’experiència de 91 anys creien en el planeta Terra, químic i metge ha dedicat la seva vida, a la ciència, va escriure la teoria Gaia. On es considera al planeta Terra i tots els organismes que la formem com una única comunitat on tot esta interrelacionat, també va inventar un aparell per detectar la captura d’ electrons que van permetre veure el efecte dels CFC i el forat del ozó i va inventar entre altres el microones, ha treballat a la NASA i universitats com la de Yale i Harvard.
Encara que no estic d’acord amb la seva idea de l’ utilització de l’energia nuclear per acabar amb els problemes del canvi climàtic debut als us dels combustibles fòssils. Tant l’urani (energia no renovable) com les deixalles nuclears són un gran perill amb cents d’anys de radioactivitat i no som capaços mundialment de fer-nos càrrec dels riscos que comporta. Jo crec que si ell diu que el punt de no retorn es inevitable i ens diu que l’única solució és l’energia nuclear. Es un avis molt important i molt urgent, de que més val que canviem d’actitud ara mateix, perquè les conseqüències del que se’ns ve a sobre pel canvi climàtic són per les futures generacions un pes insuportable amb el que tindran que viure cada dia i els comportarà l’ inseguretat diària. Aquest mon tal com el coneixem s’acaba. Les prediccions per el 2040 a Europa parlen d’un desert, potser massa tremendistes, potser ...
Us en recordeu quan buscàvem el foc perquè encara no el sabíem encendre. Quan vam aprendre era fàcil tornar-ne a fer. Ara, és fàcil corregir les nostres actituds amb el medi que ens envolta, desprès serà massa difícil o potser impossible, refer el desert és una tasca molt complicada i a gran escala encara més.
Tothom que pugui assistir que ho passi molt bé, jo ho miraré a Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada