El narcís és una planta de bulb que viu al jardí durant infinitat d’anys, al jardí fa anys els vaig trasplantar d’una planta existent que gairebé no floria a un parterre en un costat de la gespa cada 5 o 6 anys els desenterro i replanto en altres llocs. Al llarg d'aquests anys he afegit altres varietats i alegren el final del hivern amb les seves flors de variades formes i colors amb tonalitats des del groc al crema. El seu perfum característic és agradable i durador.
El narcís pertany a la família de les amaril·lidàcies, és originaria de Europa i Nord d’Africà, la quantitat de especies i varietats que es coneixen s’adapten a climes més secs i més humits. Àrees arran de mar fins a elevacions muntanyoses. El seu nom botànic és Narcissus sp. Comunament els anomenen de diferents formes depenen de l’espècie a la que pertanyen narcís, jonquill, jonquill groc, nadala i almesquí, entre altres. El nom ve del grec ‘narko’ que significa narcòtic degut al seu olor fort i penetrant.
Al meu jardí domina la varietat Narcissus tazetta L. és de flor petita crema i taronja i molt perfumada s’adapta perfectament i floreix de gener a març depenen
del any i les condicions climatològiques. Al següent enllaç de la wikipedia trobareu molta informació sobre la classificació dels cultivars: http://en.wikipedia.org/wiki/Narcissus_(plant)
El bulb del narcís es conegut per la seva toxicitat deguda a un alcaloide anomenat licorina, les fulles també poden ser tòxiques. En medicina tradicional japonesa és utilitzat per guarir ferides. Els romans ja la relacionaven com herba medicinal al seu llibre De medicina. En l’actualitat es cultiva per extreure la galantamina que s’utilitza a Gales com a medicina per l’Alzeimer.
El seu cultiu és senzill i molt gratificant. Cal un lloc solejat a l’hivern durant la floració però a l’estiu li convé una mica d’ombra. Un lloc ideal per plantar-los és sota un bon arbre de fulla caduca. El sòl cal sobretot que tingui bon drenatge i així els bulbs no es podreixin, tanmateix cal molta matèria orgànica per obtenir una bona floració. Per plantar cal fer una rasa que sigui dos vegades la seva alçada de fondària. Cal regar depenen del regim de pluges, la majoria d’anys excepte el primer any o desprès de dividir-los i replantar-los. Si voleu també un cop les fulles s’han assecat els podeu retirar i guardar-los fins la propera tardor-hivern per plantar-los al jardí o en contenidors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada