Del bloc Natura Urbana us deixo aquest apunt sobre el Parc de Vallparadís a Terrassa. Un parc urbà amb zones de repòs i de passeig, que és un pulmó verd per la ciutat i per la natura urbana. Espero que us agradi.
Font:
http://naturaurbanacat.wordpress.com
Un sector enclotat del Parc, adient per la observació de caderneres
La vida a les ciutats seria menys suportable si no tinguessin espais naturals com el que trobem a Terrassa. El Parc de Vallparadís és una gran zona verda que travessa la ciutat de nord a sud, transformant el torrent i els terrenys de l’antiga Quadra de Vallparadís en un espai net i transitable, convertint-lo en un oasi verd al mig de la ciutat.
El Parc comença a les Esglésies de Sant Pere, un conjunt d’Esglésies romàniques d’un gran interès arquitectònic i on hi havia criat un rapinyaire nocturn molt conegut, l’ Òliba. A aquesta zona hi trobem la major part d’espècies vegetals autòctones que observarem al llarg del recorregut, un fet que s’explica per la poca transformació que ha rebut aquesta espai en concret. Són moltes les espècies que s’alimenten dels fruits de l’alzina (els aglans), dels pinyons del pi o de les baies de l’heura, una bonica planta enfiladissa. En aquesta zona, hi neix una font natural anomenada Font del Rossinyol i aquí mateix comença el riuet que ens acompanyarà durant tot el camí, on és molt habitual trobar-hi ocells bevent o fent-se un bany.
Un sector enclotat del Parc, adient per la observació de caderneres
La vida a les ciutats seria menys suportable si no tinguessin espais naturals com el que trobem a Terrassa. El Parc de Vallparadís és una gran zona verda que travessa la ciutat de nord a sud, transformant el torrent i els terrenys de l’antiga Quadra de Vallparadís en un espai net i transitable, convertint-lo en un oasi verd al mig de la ciutat.
El Parc comença a les Esglésies de Sant Pere, un conjunt d’Esglésies romàniques d’un gran interès arquitectònic i on hi havia criat un rapinyaire nocturn molt conegut, l’ Òliba. A aquesta zona hi trobem la major part d’espècies vegetals autòctones que observarem al llarg del recorregut, un fet que s’explica per la poca transformació que ha rebut aquesta espai en concret. Són moltes les espècies que s’alimenten dels fruits de l’alzina (els aglans), dels pinyons del pi o de les baies de l’heura, una bonica planta enfiladissa. En aquesta zona, hi neix una font natural anomenada Font del Rossinyol i aquí mateix comença el riuet que ens acompanyarà durant tot el camí, on és molt habitual trobar-hi ocells bevent o fent-se un bany.
En aquest riuet hi podeu trobar la vegetació típica d’aiguamolls (lliri groc i canyís) i també algunes espècies animals més representatives de les zones aquàtiques. El riu desemboca a diverses basses però segueix el seu camí fins el llac. En una d’aquestes basses, hi cria el Tòtil, un amfibi que durant molts capvespres es delata amb el seu cant d’un to agut que sona cada tres segons, aproximadament. Arribem al Castell de la Cartoixa. La fortificació, encara visitable, dels antics monjos cartoixans propietaris de les terres que ara ocupa Vallparadís. Seguim el nostre itinerari i la quantitat d’ocells observats en poca estona pot superar la vintena d’espècies, tranquil·lament. El verd hi és molt present, però és quan passem per sota el pont del Passeig quan notem que el disseny del parc canvia. Les últimes obres dels Ferrocarrils han transformat l’espai i molts arbres encara estan en vies de creixement (i així estaran fins que els hi permetin).
El Parc de Vallparadís presenta diferents ambients on es poden observar nombroses espècies de flora i fauna.
Una gran plaça i un parc infantil fan d’aquella antiga zona hortícola (l’Horta dels Frares)
un espai on el ciment, ara sí hi és més present, trenca una mica amb la pau que havíem viscut moments abans. Uns metres més enllà, arribem al llac de Vallparadís. És aquí on desemboca el riuet que hem anat vorejant. En aquest llac hi conviu una família de Polles d’aigua amb tortugues de Florida, peixos domèstics i altres espècies invasores introduïdes per algunes persones amb falta de sensibilitat. Si us agraden els arbres i teniu especial interès en les espècies de tot el món, el recorregut que ens queda us agradarà força. Els roures, les alzines, els faigs, els cirerers, el llorer… desapareixen i arriba l’om de Sibèria (sí, sí, de Sibèria!), el canyís del Japó i altres arbres nord-americans que no s’assemblen gaire als que podem trobar a la molt estimada pels terrassencs, muntanya de Sant Llorenç.
S’hi identifiquen dos ecosistemes diferents en tot el parc. Un és l’aquàtic, sens dubte. El riuet, el llac i les diferents fonts i basses aporten vida i una gran varietat de fauna a Vallparadís. L’altre el boscà, bosc que degut a la gran varietat d’espècies de diferents ambients, no sabria classificar. Dóna aliment i refugi a la fauna que hi habita i crea un paisatge totalment oposat al típicament urbà.
Són més de 300.000 m2 d’espai verd, on la ciutadania i la natura interactuen i on podem observar més de 30 espècies d’ocells durant l’any i una seixantena d’arbres i arbustos diferents. Us recomano una passejada amb tots els sentits ben oberts ja que aquesta és la manera de gaudir veritablement del Parc i encara més recordant que som al centre mateix d’una, ciutat!
Jan Martínez
@janmartinez21
Una gran plaça i un parc infantil fan d’aquella antiga zona hortícola (l’Horta dels Frares)
un espai on el ciment, ara sí hi és més present, trenca una mica amb la pau que havíem viscut moments abans. Uns metres més enllà, arribem al llac de Vallparadís. És aquí on desemboca el riuet que hem anat vorejant. En aquest llac hi conviu una família de Polles d’aigua amb tortugues de Florida, peixos domèstics i altres espècies invasores introduïdes per algunes persones amb falta de sensibilitat. Si us agraden els arbres i teniu especial interès en les espècies de tot el món, el recorregut que ens queda us agradarà força. Els roures, les alzines, els faigs, els cirerers, el llorer… desapareixen i arriba l’om de Sibèria (sí, sí, de Sibèria!), el canyís del Japó i altres arbres nord-americans que no s’assemblen gaire als que podem trobar a la molt estimada pels terrassencs, muntanya de Sant Llorenç.
S’hi identifiquen dos ecosistemes diferents en tot el parc. Un és l’aquàtic, sens dubte. El riuet, el llac i les diferents fonts i basses aporten vida i una gran varietat de fauna a Vallparadís. L’altre el boscà, bosc que degut a la gran varietat d’espècies de diferents ambients, no sabria classificar. Dóna aliment i refugi a la fauna que hi habita i crea un paisatge totalment oposat al típicament urbà.
Són més de 300.000 m2 d’espai verd, on la ciutadania i la natura interactuen i on podem observar més de 30 espècies d’ocells durant l’any i una seixantena d’arbres i arbustos diferents. Us recomano una passejada amb tots els sentits ben oberts ja que aquesta és la manera de gaudir veritablement del Parc i encara més recordant que som al centre mateix d’una, ciutat!
Jan Martínez
@janmartinez21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada