Font: http://www.sostenible.cat
Xavier Sabaté Rotés
Ambientòleg, Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social
12-02-2012
Ja se sap que l'ús de la bicicleta comporta una millora notable en la salut de les persones (com va demostrar un estudi recent del CREAL publicat al British Medical Journal), en la seva qualitat de vida, i també sobre l'entorn de ciutats i pobles. Fins ara, com apunta la consultora de mobilitat Esther Anaya, els beneficis de la bicicleta han recaigut principalment al capítol de les externalitats (aquells efectes que no són reflectits totalment en els preus de mercat) i per això la bicicleta no ha tingut un pes important en la presa de decisions. Ara bé, en plena crisi, els beneficis econòmics de la bicicleta comencen a prendre protagonisme. I és que la bici no només mou persones. També mou diners.
A mesura que augmenta el preu de la benzina i del transport públic és més patent l'estalvi econòmic que significa utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport privat. Als Estats Units, on el preu de la benzina encara és més barat que a casa nostra, es calcula que deixar d'utilitzar el cotxe per fer servir la bicicleta pot significar un estalvi d'entre 2.000 i 9.000 euros l'any. Potser per això cada vegada hi ha més persones que opten per la bicicleta, com va posar de manifest el recentment publicat Baròmetre de la bicicleta 2011, i del qual es desprèn que ja hi ha més de 450.000 ciclistes diaris a Catalunya, una xifra similar al nombre de viatgers diaris de Rodalies Catalunya.
La bicicleta, reconeguda per la seva eficiència com a mitjà de transport terrestre, també és la principal aliada per a noves (i no tan noves) empreses que basen la seva estratègia de negoci en el potencial que els ofereix el vehicle de dues rodes. A falta de dades de Catalunya o l'Estat espanyol, un estudi de la London School of Economics publicat aquest estiu va estimar que la bicicleta generava uns 3.500 milions d'euros anuals per a l'economia del Regne Unit. La xifra tenia en compte factors com la fabricació i venda de bicicletes, però també els llocs de treball vinculats d'una manera o altra a les dues rodes.
La bicicleta de càrrega revoluciona els negocis de transport
Serveis de missatgeria a pedals, restaurants que duen el menjar a casa en bici... són alguns dels nous negocis que han anat apareixent en ciutats i pobles del nostre país a mesura que s'ha anat consolidant la bicicleta de càrrega com a mitjà de transport de mercaderies.
Les empreses de missatgeria que utilitzen la bicicleta no són noves. Trèvol, pionera en tot l'Estat, va començar a repartir paquets en bicicleta l'any 1992, i algunes empreses, com Pedal, s'han especialitzat en la bicicleta com l'únic mitjà de transport que utilitzen per al repartiment a la ciutat. Les millores tecnològiques en les bicicletes de càrrega també han permès la distribució urbana de mercaderies més pesades, com la que faVanapedal (vegeu l'entrevista que li vam fer a Sostenible). El valor afegit d'aquestes empreses no recau únicament en que utilitzen un transport sostenible, sinó que també competeixen en qualitat i rapidesa del servei.
Però la bicicleta no només dóna sentit a negocis de missatgeria. En alguns casos, la bicicleta és l'instrument que permet connectar qualsevol tipus de servei amb els seus clients. És el cas dePachamama, una associació sense ànim de lucre de Barcelona que, des de 2008, ofereix un servei de distribució d'aliments de producció ecològica en bicicleta. O el de Vegetales a Pedales, que fa arribar les seves especialitats gastronòmiques (vegetarianes i ecològiques) als seus clients en bicicletes de càrrega.
Moltes vegades, la bicicleta s'utilitza per reforçar la cultura de la sostenibilitat que volen transmetre algunes empreses. Però no sempre és així: cada vegada és més freqüent trobar repartidors de pizza i menjar ràpid que utilitzen la bici simplement perquè els surt a compte. No és estrany, doncs, que la bicicleta estigui recuperant el seu lloc en la flota de vehicles de moltes empreses i institucions, com és el cas de Correus o la policia local.
I això només és el principi. El projecte europeuCyclelogistics estudiarà com les bicicletes de càrrega contribueixen a reduir el consum d'energia per al transport urbà de mercaderies. És previst que finalitzi l'abril de 2014 i tot i que no hi ha cap ciutat catalana implicada, algunes empreses i associacions catalanes, com el BACC, segueixen de ben a prop la iniciativa.
El potencial turístic de la bicicleta
La bicicleta és un vehicle simpàtic i atractiu, i per això és una opció preferida per molts turistes que desitgen explorar la seva destinació a un altre ritme. Els bicitaxis de Trixi ja formen part del paisatge urbà de Barcelona i moltes altres ciutats europees. També floreixen els negocis de lloguer, comBiciclot, una botiga de bicis fundada l'any 1986 que el 2005 va tancar per centrar-se exclusivament en l'oferta d'activitats i serveis per a la promoció de l‘ús de la bicicleta en els àmbits educatiu, turístic i de lleure.
En l'àmbit rural, destaca la iniciativa de la Burricleta, un servei de lloguer de bicicleta elèctrica que s'ha consolidat al Lluçanès, les Gavarres i el Pla de l'Estany com un model innovador de cicloturisme. De fet, aquesta modalitat turística ja comença a estendre's més enllà de les vies verdes (rutes que aprofiten vells traçats ferroviaris abandonats). Moltes ciutats i pobles de Catalunya es beneficien de l'estada de grups de persones que decideixen explorar el territori amb alforges. Només al Baix Empordà, una de les comarques més ben preparades, hi ha una xarxa senyalitzada de 250 km aptes per practicar el cicloturisme.
La nova indústria de la bicicleta
La bicicleta està vivint un boom a tot arreu, i també està revitalitzant un sector del teixit industrial de Catalunya, que a final del segle passat semblava a punt de desaparèixer. Enguany hem vist el renaixement de Rabasa, degana de la fabricació de bicicletes durant tot el segle XX, i que havia tancat l'any 1996. O la creació de noves marques, comMorabike, la primera bicicleta plegable elaborada a Catalunya. Altres empreses, que s'havien especialitzat en bicicletes no urbanes, estan trobant nous mercats en la bicicleta de ciutat. Per exemple,Bicicletes Amat té una gran diversitat de models urbans, i Monty ha desenvolupat una línia pròpia de bicicleta elèctrica, un sector emergent i amb un gran potencial de futur.
El repunt de la fabricació de bicicletes troba el seu reflex en l'aparició de nous establiments dedicats a la bicicleta, i no es tracta només de tendes de venda i reparació. Ja hi ha botigues, com Ramonas Barcelona, que s'han especialitzat exclusivament en els complements per als ciclistes. Altres exemples de serveis especialitzats són els de Bicibox, bigloo o biceberg, aparcaments segurs de bicicletes que han començat a estendre's en moltes ciutats de Catalunya.
La repercussió econòmica de la bicicleta i les oportunitats que ofereix per generar riquesa creixen amb força, i la bicicleta està emergint com una màquina de recuperació econòmica a casa nostra. Caldrà posar-s'hi a roda!
Més informació:
Reportatge sobre l'economia de la bicicleta a la BBC
Sèrie d'un blog dedicada a l'economia de la bicicleta
Xavier Sabaté Rotés
Ambientòleg, Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social
12-02-2012
Ja se sap que l'ús de la bicicleta comporta una millora notable en la salut de les persones (com va demostrar un estudi recent del CREAL publicat al British Medical Journal), en la seva qualitat de vida, i també sobre l'entorn de ciutats i pobles. Fins ara, com apunta la consultora de mobilitat Esther Anaya, els beneficis de la bicicleta han recaigut principalment al capítol de les externalitats (aquells efectes que no són reflectits totalment en els preus de mercat) i per això la bicicleta no ha tingut un pes important en la presa de decisions. Ara bé, en plena crisi, els beneficis econòmics de la bicicleta comencen a prendre protagonisme. I és que la bici no només mou persones. També mou diners.
A mesura que augmenta el preu de la benzina i del transport públic és més patent l'estalvi econòmic que significa utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport privat. Als Estats Units, on el preu de la benzina encara és més barat que a casa nostra, es calcula que deixar d'utilitzar el cotxe per fer servir la bicicleta pot significar un estalvi d'entre 2.000 i 9.000 euros l'any. Potser per això cada vegada hi ha més persones que opten per la bicicleta, com va posar de manifest el recentment publicat Baròmetre de la bicicleta 2011, i del qual es desprèn que ja hi ha més de 450.000 ciclistes diaris a Catalunya, una xifra similar al nombre de viatgers diaris de Rodalies Catalunya.
La bicicleta, reconeguda per la seva eficiència com a mitjà de transport terrestre, també és la principal aliada per a noves (i no tan noves) empreses que basen la seva estratègia de negoci en el potencial que els ofereix el vehicle de dues rodes. A falta de dades de Catalunya o l'Estat espanyol, un estudi de la London School of Economics publicat aquest estiu va estimar que la bicicleta generava uns 3.500 milions d'euros anuals per a l'economia del Regne Unit. La xifra tenia en compte factors com la fabricació i venda de bicicletes, però també els llocs de treball vinculats d'una manera o altra a les dues rodes.
La bicicleta de càrrega revoluciona els negocis de transport
Serveis de missatgeria a pedals, restaurants que duen el menjar a casa en bici... són alguns dels nous negocis que han anat apareixent en ciutats i pobles del nostre país a mesura que s'ha anat consolidant la bicicleta de càrrega com a mitjà de transport de mercaderies.
Les empreses de missatgeria que utilitzen la bicicleta no són noves. Trèvol, pionera en tot l'Estat, va començar a repartir paquets en bicicleta l'any 1992, i algunes empreses, com Pedal, s'han especialitzat en la bicicleta com l'únic mitjà de transport que utilitzen per al repartiment a la ciutat. Les millores tecnològiques en les bicicletes de càrrega també han permès la distribució urbana de mercaderies més pesades, com la que faVanapedal (vegeu l'entrevista que li vam fer a Sostenible). El valor afegit d'aquestes empreses no recau únicament en que utilitzen un transport sostenible, sinó que també competeixen en qualitat i rapidesa del servei.
Però la bicicleta no només dóna sentit a negocis de missatgeria. En alguns casos, la bicicleta és l'instrument que permet connectar qualsevol tipus de servei amb els seus clients. És el cas dePachamama, una associació sense ànim de lucre de Barcelona que, des de 2008, ofereix un servei de distribució d'aliments de producció ecològica en bicicleta. O el de Vegetales a Pedales, que fa arribar les seves especialitats gastronòmiques (vegetarianes i ecològiques) als seus clients en bicicletes de càrrega.
Moltes vegades, la bicicleta s'utilitza per reforçar la cultura de la sostenibilitat que volen transmetre algunes empreses. Però no sempre és així: cada vegada és més freqüent trobar repartidors de pizza i menjar ràpid que utilitzen la bici simplement perquè els surt a compte. No és estrany, doncs, que la bicicleta estigui recuperant el seu lloc en la flota de vehicles de moltes empreses i institucions, com és el cas de Correus o la policia local.
I això només és el principi. El projecte europeuCyclelogistics estudiarà com les bicicletes de càrrega contribueixen a reduir el consum d'energia per al transport urbà de mercaderies. És previst que finalitzi l'abril de 2014 i tot i que no hi ha cap ciutat catalana implicada, algunes empreses i associacions catalanes, com el BACC, segueixen de ben a prop la iniciativa.
El potencial turístic de la bicicleta
La bicicleta és un vehicle simpàtic i atractiu, i per això és una opció preferida per molts turistes que desitgen explorar la seva destinació a un altre ritme. Els bicitaxis de Trixi ja formen part del paisatge urbà de Barcelona i moltes altres ciutats europees. També floreixen els negocis de lloguer, comBiciclot, una botiga de bicis fundada l'any 1986 que el 2005 va tancar per centrar-se exclusivament en l'oferta d'activitats i serveis per a la promoció de l‘ús de la bicicleta en els àmbits educatiu, turístic i de lleure.
En l'àmbit rural, destaca la iniciativa de la Burricleta, un servei de lloguer de bicicleta elèctrica que s'ha consolidat al Lluçanès, les Gavarres i el Pla de l'Estany com un model innovador de cicloturisme. De fet, aquesta modalitat turística ja comença a estendre's més enllà de les vies verdes (rutes que aprofiten vells traçats ferroviaris abandonats). Moltes ciutats i pobles de Catalunya es beneficien de l'estada de grups de persones que decideixen explorar el territori amb alforges. Només al Baix Empordà, una de les comarques més ben preparades, hi ha una xarxa senyalitzada de 250 km aptes per practicar el cicloturisme.
La nova indústria de la bicicleta
La bicicleta està vivint un boom a tot arreu, i també està revitalitzant un sector del teixit industrial de Catalunya, que a final del segle passat semblava a punt de desaparèixer. Enguany hem vist el renaixement de Rabasa, degana de la fabricació de bicicletes durant tot el segle XX, i que havia tancat l'any 1996. O la creació de noves marques, comMorabike, la primera bicicleta plegable elaborada a Catalunya. Altres empreses, que s'havien especialitzat en bicicletes no urbanes, estan trobant nous mercats en la bicicleta de ciutat. Per exemple,Bicicletes Amat té una gran diversitat de models urbans, i Monty ha desenvolupat una línia pròpia de bicicleta elèctrica, un sector emergent i amb un gran potencial de futur.El repunt de la fabricació de bicicletes troba el seu reflex en l'aparició de nous establiments dedicats a la bicicleta, i no es tracta només de tendes de venda i reparació. Ja hi ha botigues, com Ramonas Barcelona, que s'han especialitzat exclusivament en els complements per als ciclistes. Altres exemples de serveis especialitzats són els de Bicibox, bigloo o biceberg, aparcaments segurs de bicicletes que han començat a estendre's en moltes ciutats de Catalunya.
La repercussió econòmica de la bicicleta i les oportunitats que ofereix per generar riquesa creixen amb força, i la bicicleta està emergint com una màquina de recuperació econòmica a casa nostra. Caldrà posar-s'hi a roda!
Més informació:
Reportatge sobre l'economia de la bicicleta a la BBC
Sèrie d'un blog dedicada a l'economia de la bicicleta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada