La pesca furtiva causa prop del 60 % de les pèrdues de colònies de corall vermell a la Reserva Marina de les Illes Medes
Un estudi alerta de l'efecte del furtivisme en aquesta reserva marina i alerta també de l’impacte del busseig esportiu sobre la comunitat del coral·ligen a les Medes.
La pesca furtiva causa prop del 60 % de les pèrdues de colònies de corall vermell a la Reserva Marina de les Illes Medes, segons un article publicat a la revista Conservation Biology que té com a primera autora la biòloga Cristina Linares, del Departament d’Ecologia de la UB.
L’estudi avalua per primer cop l’efecte del furtivisme en aquesta reserva marina i alerta també de l’impacte del busseig esportiu sobre la comunitat del coral·ligen a les Medes. També signen l’article els experts Bernat Hereu i Mikel Zabala (Departament d’Ecologia de la UB), Joaquim Garrabou (Institut de Ciències del Mar-CSIC), David Díaz (Institut Espanyol d’Oceanografia), Christian Marschal (Centre d’Oceanologia de Marsella) i Enric Sala (Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC).
L’efecte «reserva» de l’àrea de les Medes ha millorat l’estat de conservació de moltes espècies
marines en el seu hàbitat natural. En el cas del corall vermell (Corallium rubrum), una espècie endèmica a la Mediterrània que es captura de manera legal i il·legal a les costes catalanes, l’estudi indica que la pesca furtiva és l’amenaça principal sobre les colònies d’aquest invertebrat marí.
Pesca furtiva, la gran amenaça
En l’antigüitat, grecs i romans explotaven el corall vermell per utilitzar-lo en joieria, un interès comercial que avui en dia encara es manté. Tal com explica Cristina Linares, «el corall és un organisme molt fràgil i vulnerable, amb una taxa de creixement lentíssim, d’entre 0,3-0,5 mm de diàmetre basal a l’any. A la conca del Mediterrani occidental, la situació de les colònies és força similar, amb talles molt petites, a excepció d’algunes reserves marines a França».
En l’article, els experts estudien l’evolució temporal, del 1992 al 2005, del diàmetre i la densitat de les poblacions de Corallium, dins i fora de la Reserva Marina de les Illes Medes, i ho comparen amb els resultats obtinguts en tres àrees marines protegides a França (Banyuls, Carry-le-Rouet i Scandola), on es prohibeix la pesca i el busseig. A partir d’aquesta comparació, es comprova que les dimensions de les colònies de corall vermell a les Medes són menors del que s’esperava i estan per sota del que s’observa a les colònies de les àrees marines de França, sense pesca ni busseig. L’estudi també constata que l’espècie és més abundant dins la Reserva Marina de les Illes Medes que en àrees exteriors.
«L’impacte del furtivisme causa una pèrdua irreparable de les poblacions de Corallium rubrum —subratlla Cristina Linares—, i per això convindria plantejar pautes noves de protecció sobre pesca i busseig per preservar les poblacions». L’expert Bernat Hereu, coautor de l’estudi, afegeix que «a la costa catalana el corall es troba a menys fondària que en altres àrees mediterrànies. Això té un gran interès econòmic per al sector turístic però fa que els pescadors furtius puguin capturar les colònies sense gaires dificultats».
Reimplantar corall als fons marins
A més de fer una recerca aplicada per dissenyar eines de gestió i conservació, els experts col·laboren amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter per restaurar els efectes de l’espoli que causa el furtivisme sobre les colònies de Corallium. Aquesta iniciativa, en la qual també participa l’investigador Joaquim Garrabou, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), té l’objectiu d’establir protocols per recuperar el corall confiscat per la justícia als furtius i reimplantar-lo als fons marins.
«Aquesta acció és puntual —alerta Cristina Linares— i no resoldrà el problema del corall. És una opció per recuperar una part del corall que encara és viu, reimplantar-lo en el substrat rocós i convertir-lo en una comunitat natural integrada en la resta de l’ecosistema marí». Reintegrar al medi natural les colònies capturades als furtius és una operació delicada i l’èxit depèn de molts factors. Per saber si la iniciativa ha funcionat, en el futur caldrà fer monitoritzacions constants de les colònies per comprovar si han esdevingut poblacions viables.
Corall vermell: legislar per protegir
Bona part de les grans colònies de corall centenari que poblava les costes catalanes ha desaparegut a causa de l’acció humana. El gènere Corallium, protegit pel Conveni de Barcelona, encara no ha estat inclòs dins l’Apèndix II de la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades (CITES), un acord internacional que vetlla per les espècies més amenaçades regulant-ne el comerç mundial.
Aplicar els resultats de la recerca i potenciar els esforços en l’àmbit de la conservació i la gestió seran els grans desafiaments per conservar la bellesa del coral·ligen del litoral català, segons assenyalen els experts de la UB, que són membres de l’antic Grup d’Ecologia del Zoobentos Marí de la UB i de l’actual Grup de Recerca MedRecover, que estudia els efectes directes i potencials del canvi global sobre la conservació de la biodiversitat marina.
Cal recordar que fa més de trenta anys que va començar l’activitat científica de la UB a l’arxipèlag de les Medes, una de les reserves marines de més valor ecològic de la Mediterrània. Els primers estudis descriptius de les comunitats marines, iniciats l’any 1973, van culminar amb la publicació de la monografia Els sistemes naturals de les illes Medes (1983), un treball de referència per a la futura protecció dels espais naturals, obra del catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB Joandomènec Ros, juntament amb Ignasi Olivella i Josep M. Gili, del CSIC.
Un estudi alerta de l'efecte del furtivisme en aquesta reserva marina i alerta també de l’impacte del busseig esportiu sobre la comunitat del coral·ligen a les Medes.La pesca furtiva causa prop del 60 % de les pèrdues de colònies de corall vermell a la Reserva Marina de les Illes Medes, segons un article publicat a la revista Conservation Biology que té com a primera autora la biòloga Cristina Linares, del Departament d’Ecologia de la UB.
L’estudi avalua per primer cop l’efecte del furtivisme en aquesta reserva marina i alerta també de l’impacte del busseig esportiu sobre la comunitat del coral·ligen a les Medes. També signen l’article els experts Bernat Hereu i Mikel Zabala (Departament d’Ecologia de la UB), Joaquim Garrabou (Institut de Ciències del Mar-CSIC), David Díaz (Institut Espanyol d’Oceanografia), Christian Marschal (Centre d’Oceanologia de Marsella) i Enric Sala (Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC).
L’efecte «reserva» de l’àrea de les Medes ha millorat l’estat de conservació de moltes espècies
marines en el seu hàbitat natural. En el cas del corall vermell (Corallium rubrum), una espècie endèmica a la Mediterrània que es captura de manera legal i il·legal a les costes catalanes, l’estudi indica que la pesca furtiva és l’amenaça principal sobre les colònies d’aquest invertebrat marí.
Pesca furtiva, la gran amenaça
En l’antigüitat, grecs i romans explotaven el corall vermell per utilitzar-lo en joieria, un interès comercial que avui en dia encara es manté. Tal com explica Cristina Linares, «el corall és un organisme molt fràgil i vulnerable, amb una taxa de creixement lentíssim, d’entre 0,3-0,5 mm de diàmetre basal a l’any. A la conca del Mediterrani occidental, la situació de les colònies és força similar, amb talles molt petites, a excepció d’algunes reserves marines a França».
En l’article, els experts estudien l’evolució temporal, del 1992 al 2005, del diàmetre i la densitat de les poblacions de Corallium, dins i fora de la Reserva Marina de les Illes Medes, i ho comparen amb els resultats obtinguts en tres àrees marines protegides a França (Banyuls, Carry-le-Rouet i Scandola), on es prohibeix la pesca i el busseig. A partir d’aquesta comparació, es comprova que les dimensions de les colònies de corall vermell a les Medes són menors del que s’esperava i estan per sota del que s’observa a les colònies de les àrees marines de França, sense pesca ni busseig. L’estudi també constata que l’espècie és més abundant dins la Reserva Marina de les Illes Medes que en àrees exteriors.
«L’impacte del furtivisme causa una pèrdua irreparable de les poblacions de Corallium rubrum —subratlla Cristina Linares—, i per això convindria plantejar pautes noves de protecció sobre pesca i busseig per preservar les poblacions». L’expert Bernat Hereu, coautor de l’estudi, afegeix que «a la costa catalana el corall es troba a menys fondària que en altres àrees mediterrànies. Això té un gran interès econòmic per al sector turístic però fa que els pescadors furtius puguin capturar les colònies sense gaires dificultats».
Reimplantar corall als fons marins
A més de fer una recerca aplicada per dissenyar eines de gestió i conservació, els experts col·laboren amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter per restaurar els efectes de l’espoli que causa el furtivisme sobre les colònies de Corallium. Aquesta iniciativa, en la qual també participa l’investigador Joaquim Garrabou, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), té l’objectiu d’establir protocols per recuperar el corall confiscat per la justícia als furtius i reimplantar-lo als fons marins.
«Aquesta acció és puntual —alerta Cristina Linares— i no resoldrà el problema del corall. És una opció per recuperar una part del corall que encara és viu, reimplantar-lo en el substrat rocós i convertir-lo en una comunitat natural integrada en la resta de l’ecosistema marí». Reintegrar al medi natural les colònies capturades als furtius és una operació delicada i l’èxit depèn de molts factors. Per saber si la iniciativa ha funcionat, en el futur caldrà fer monitoritzacions constants de les colònies per comprovar si han esdevingut poblacions viables.
Corall vermell: legislar per protegir
Bona part de les grans colònies de corall centenari que poblava les costes catalanes ha desaparegut a causa de l’acció humana. El gènere Corallium, protegit pel Conveni de Barcelona, encara no ha estat inclòs dins l’Apèndix II de la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades (CITES), un acord internacional que vetlla per les espècies més amenaçades regulant-ne el comerç mundial.
Aplicar els resultats de la recerca i potenciar els esforços en l’àmbit de la conservació i la gestió seran els grans desafiaments per conservar la bellesa del coral·ligen del litoral català, segons assenyalen els experts de la UB, que són membres de l’antic Grup d’Ecologia del Zoobentos Marí de la UB i de l’actual Grup de Recerca MedRecover, que estudia els efectes directes i potencials del canvi global sobre la conservació de la biodiversitat marina.
Cal recordar que fa més de trenta anys que va començar l’activitat científica de la UB a l’arxipèlag de les Medes, una de les reserves marines de més valor ecològic de la Mediterrània. Els primers estudis descriptius de les comunitats marines, iniciats l’any 1973, van culminar amb la publicació de la monografia Els sistemes naturals de les illes Medes (1983), un treball de referència per a la futura protecció dels espais naturals, obra del catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB Joandomènec Ros, juntament amb Ignasi Olivella i Josep M. Gili, del CSIC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada