Us deixo una molt interessant entrevista a Aniol Esteban publicada a El punt Avui de Mar Ferrando
Aniol Esteban
És biòleg i director ambiental del laboratori d'idees New Economic Fundation (NEF), de Londres, on viu des de fa nou anys. Aquest ‘think tank' té, segons diu, “l'humil objectiu” de canviar el sistema econòmic mundial.
11/10/11 02:00 - BARCELONA - MAR FERRANDO
Aniol Esteban
11/10/11 02:00 - BARCELONA - MAR FERRANDO
Aniol Esteban
Per què va marxar a Londres?
Vaig decidir que fins que no abordéssim els problemes ambientals des d'una perspectiva econòmica seria difícil assolir la sostenibilitat ambiental i protegir el medi ambient. Això és el que em va portar a Londres a estudiar un màster d'economia ambiental.
I què cal canviar?
Des de la New Economic Fundation (NEF) creiem que els problemes ambientals i socials estan arrelats a un sistema econòmic que no funciona ni per a la gent ni per al planeta. Per això cal fer economia d'una
altra manera, buscar nous indicadors de progrés.
Com quins?
Doncs proposem incloure l'índex del planeta feliç a l'hora de planificar l'economia i la política dels estats. És a dir, calcular l'eficiència dels països en convertir l'ús de recursos naturals en el benestar humà, en vides llargues i felices.
Sona molt utòpic...
Som una organització que intenta anar a davant del debat públic, i això vol dir que a vegades llancem idees provocadores. Ens poden titllar de pirats, però a vegades el temps ens dóna la raó. Fa deu anys que la NEF deia al govern britànic que no només mesurés l'activitat econòmica sinó si la gent és més o menys feliç, si està satisfeta o no. Fa un any, Cameron va anunciar que començarien a desenvolupar un indicador de la mesura de la felicitat.
També han inventat el dia del dèficit ecològic.
Sí, el 27 de setembre la humanitat va entrar en dèficit ecològic, és a dir, hem consumit més recursos dels que el planeta pot produir. A Catalunya estem en dèficit ecològic des del 19 d'abril.
Quines conseqüències pot tenir?
La inestabilitat ecològica. El canvi climàtic tindrà impactes molt forts (sequeres, inundacions, falta d'aigua i aliment) i si ho combinem amb l'exhauriment del petroli, com a societat ens posarem en una situació molt vulnerable. Ara hem descobert els límits de passar-nos de la ratlla a nivell econòmic. Però la crisi ambiental deixarà petita la crisi econòmica. Ens hem de posar les piles. La societat s'oblida que tot el que tenim ens ho ha donat el sistema natural.
És que ara la gent pensa a arribar a final de mes.
És cert que tant els governs com la població tenen problemes més greus, però l'error és separar l'economia i el medi ambient, o presentar la protecció del medi ambient com a un fre per a l'economia. Està molt instaurat en la psique social que la protecció del medi ambient és un luxe quan és una necessitat.
Posi'm un exemple.
Si es vol fer un estoc de pesca, caldrà reduir la pesca i els guanys durant uns anys. Això és un obstacle, però si aconseguim fer-ho, a llarg termini tindrem estabilitat econòmica i llocs de treball de qualitat. I això no és una utopia.
Darrera actualització ( Dimarts, 11 d'octubre del 2011 02:00 )
Vaig decidir que fins que no abordéssim els problemes ambientals des d'una perspectiva econòmica seria difícil assolir la sostenibilitat ambiental i protegir el medi ambient. Això és el que em va portar a Londres a estudiar un màster d'economia ambiental.
I què cal canviar?
Des de la New Economic Fundation (NEF) creiem que els problemes ambientals i socials estan arrelats a un sistema econòmic que no funciona ni per a la gent ni per al planeta. Per això cal fer economia d'una
altra manera, buscar nous indicadors de progrés.
Com quins?
Doncs proposem incloure l'índex del planeta feliç a l'hora de planificar l'economia i la política dels estats. És a dir, calcular l'eficiència dels països en convertir l'ús de recursos naturals en el benestar humà, en vides llargues i felices.
Sona molt utòpic...
Som una organització que intenta anar a davant del debat públic, i això vol dir que a vegades llancem idees provocadores. Ens poden titllar de pirats, però a vegades el temps ens dóna la raó. Fa deu anys que la NEF deia al govern britànic que no només mesurés l'activitat econòmica sinó si la gent és més o menys feliç, si està satisfeta o no. Fa un any, Cameron va anunciar que començarien a desenvolupar un indicador de la mesura de la felicitat.
També han inventat el dia del dèficit ecològic.
Sí, el 27 de setembre la humanitat va entrar en dèficit ecològic, és a dir, hem consumit més recursos dels que el planeta pot produir. A Catalunya estem en dèficit ecològic des del 19 d'abril.
Quines conseqüències pot tenir?
La inestabilitat ecològica. El canvi climàtic tindrà impactes molt forts (sequeres, inundacions, falta d'aigua i aliment) i si ho combinem amb l'exhauriment del petroli, com a societat ens posarem en una situació molt vulnerable. Ara hem descobert els límits de passar-nos de la ratlla a nivell econòmic. Però la crisi ambiental deixarà petita la crisi econòmica. Ens hem de posar les piles. La societat s'oblida que tot el que tenim ens ho ha donat el sistema natural.
És que ara la gent pensa a arribar a final de mes.
És cert que tant els governs com la població tenen problemes més greus, però l'error és separar l'economia i el medi ambient, o presentar la protecció del medi ambient com a un fre per a l'economia. Està molt instaurat en la psique social que la protecció del medi ambient és un luxe quan és una necessitat.
Posi'm un exemple.
Si es vol fer un estoc de pesca, caldrà reduir la pesca i els guanys durant uns anys. Això és un obstacle, però si aconseguim fer-ho, a llarg termini tindrem estabilitat econòmica i llocs de treball de qualitat. I això no és una utopia.
Darrera actualització ( Dimarts, 11 d'octubre del 2011 02:00 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada