VELLESA
Sóc la branca més vella
que la resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.
Per la mateixa rel
em sento sostonguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada
sentiré enyorament.
(Jardí Vivent)
Batec de paraules, 2013
Com tots els seus
ResponElimina