Passejar per arbredes centenàries disminueix
els símptomes de la malaltia
Un assaig clínic realitzat a la Garrotxa
prova que es redueix el dolor i l'insomni
Participants en l'assaig clínic passegen pel bosc i s'abracen als arbres. Iconna / Joan Castro
El desaparegut premi Nobel José Saramago explicava que el seu avi, abans de morir, va anar a acomiadar-se dels arbres de l'hort fent-los una abraçada mentre plorava, perquè sabia que no els tornaria a veure mai més. L'escriptor no va precisar si el gest del seu familiar era de pena o d'agraïment, encara que és possible que fos per les dues raons. Els últims mesos, membres de l'Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa també s'han abraçat als arbres centenaris que poblen el bosc de Can Serra, situat al costat d'Olot, i si se'ls ha escapat alguna llàgrima durant aquesta espècie de comunió amb la natura ha estat per gratitud, ja que aquests gegants vegetals han tingut un paper clau en la millora de la seva malaltia.
El doctor Secundino López-Pousa, coordinador del servei de Neurologia dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, va presentar ahir els resultats preliminars d'un assaig clínic realitzat per professionals d'aquests centres en col•laboració amb la Universitat de Girona amb l'objectiu d'estudiar l'efecte dels boscos madurs (aquells que tenen més de cent anys i no han patit modificacions recents per l'acció humana) sobre els malalts de fibromiàlgia. Un estudi que ha donat uns resultats positius i esperançadors a l'hora de plantar cara a la malaltia.
Els beneficis coneguts / Els beneficis dels anomenats boscos terapèutics o guaridors són coneguts des de fa temps al Japó, Corea del Sud, el Canadà, els Estats Units o Alemanya. «En aquests països s'han estudiat les diferències que hi ha entre les persones que van habitualment a passejar per boscos madurs i la gent que només viu a la ciutat. Nosaltres hem volgut fer un pas més i hem volgut provar si amb una malaltia com la fibromiàlgia, que té una prevalença molt alta i per a la qual només hi ha tractament simptomàtic, es podria tenir un benefici terapèutic», va explicar el doctor.
Per portar a terme la prova es van escollir a l'atzar dos grups formats per voluntàries de l'associació. Una quinzena d'elles van passejar regularment per un bosc nou, amb un arbrat d'entre 5 i 35 anys d'edat, durant un període de 15 dies. Un altre grup semblant va fer el mateix, però en aquest cas les passejades es van fer pel bosc de Can Serra, amb un arbrat irregular de més d'un segle de vida.
«Una vegada una persona ha caminat uns 10 o 15 minuts per un bosc, disminueix la freqüència cardíaca i la pressió arterial. El sistema simpàtic de l'organisme redueix la seva activitat. Al mateix temps es produeixen accions cardiovasculars, perquè algunes substàncies, com endotelines i citocines, també es modifiquen. A més, augmenten les substàncies d'inhibició sobre les cèl•lules cancerígenes i augmenta la resposta immune», va afirmar el responsable de l'estudi.
Millora substancial / Aquests beneficis en els sistemes nerviós, circulatori i immunològic, que ja eren coneguts, es van produir en els dos grups. La diferència que s'ha trobat és que, quan es van estudiar les persones que van passejar pel bosc jove, els símptomes de la malaltia que presentaven el primer i l'últim dia eren pràcticament els mateixos. Només havien millorat una mica. Però quan es va analitzar el grup que havia anat al bosc madur es va comprovar que havia millorat «de manera significativa», en una disminució del dolor i de les nits d'insomni i en un augment dels dies de benestar. És a dir, havien millorat en els principals símptomes de la malaltia.
El doctor López-Pousa va explicar que aquests efectes benèfics s'atribueixen a la inhalació de les substàncies aromàtiques que desprenen els fongs, els olis i les resines dels boscos. «Aquestes substàncies són mediadors cerebrals, perquè augmenten la serotonina i regulen la noradrelanina. S'ha de tenir en compte que el 80% de la farmacologia actual prové dels boscos. La mateixa penicil•lina és un fong i als boscos centenaris hi ha un equilibri biològic entre les plantes, els bacteris i els animals», va insistir. La seva intenció és estendre ara aquest estudi pioner a nens amb dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i a persones amb trastorn autista, ja que està demostrat que molts d'ells milloren quan van a la muntanya.
Fina González, presidenta de l'Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa, i dues membres més de l'entitat que han participat en l'estudi es van mostrar ahir exultants. «Hem disfrutat molt amb aquesta experiència, perquè hem descobert una altra manera de tractar la malaltia. Estem tan convençudes dels bons resultats d'aquestes passejades que hem decidit que les continuarem fent pel nostre compte, i si cal vindrem a l'hivern amb gorra i bufanda», van assegurar.
González va reconèixer que les principals millores que havien notat les persones que van passejar pels boscos madurs eren una disminució del dolor i dels dies d'insomni. És per això que recomana aquest tractament a tots els afectats, i també a tots els malalts.
La pauta de l'estudi era passejar tranquil•lament tres cops a la setmana per 1,2 quilòmetres de bosc durant 15 dies, però elles la van complementar amb intenses abraçades a les soques. «Ha sigut una iniciativa nostra, perquè diuen que, quan t'abraces a un arbre i et concentres, sents la seva energia. A més a més que estàs molt a prop seu per aspirar tots aquells fongs i olis que diu el doctor, és un moment en què estàs amb tu mateix i connectes amb la natura», va argumentar.
Ferran Cosculluela / Olot
· Article publicat a El Periódico el 24.10.2014 ·
Itineraris guaridors
El projecte Selvans identificarà a Girona
una trentena d'arbredes terapèutiques
Els beneficis dels boscos terapèutics són tan coneguts al Japó que fins i tot han encunyat una expressió (shinrin yoku) per referir-se als «banys de bosc». Els resultats preventius d'aquesta teràpia són tan exitosos que des del 1985 el Govern japonès ha impulsat una xarxa d'arbredes guaridores amb l'objectiu de reduir la despesa en sanitat a mitjà termini, mentre que els seus metges prescriuen les passejades entre boscos centenaris com a mesura per prevenir algunes malalties.
els símptomes de la malaltia
Un assaig clínic realitzat a la Garrotxa
prova que es redueix el dolor i l'insomni
Participants en l'assaig clínic passegen pel bosc i s'abracen als arbres. Iconna / Joan Castro
El desaparegut premi Nobel José Saramago explicava que el seu avi, abans de morir, va anar a acomiadar-se dels arbres de l'hort fent-los una abraçada mentre plorava, perquè sabia que no els tornaria a veure mai més. L'escriptor no va precisar si el gest del seu familiar era de pena o d'agraïment, encara que és possible que fos per les dues raons. Els últims mesos, membres de l'Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa també s'han abraçat als arbres centenaris que poblen el bosc de Can Serra, situat al costat d'Olot, i si se'ls ha escapat alguna llàgrima durant aquesta espècie de comunió amb la natura ha estat per gratitud, ja que aquests gegants vegetals han tingut un paper clau en la millora de la seva malaltia.
El doctor Secundino López-Pousa, coordinador del servei de Neurologia dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, va presentar ahir els resultats preliminars d'un assaig clínic realitzat per professionals d'aquests centres en col•laboració amb la Universitat de Girona amb l'objectiu d'estudiar l'efecte dels boscos madurs (aquells que tenen més de cent anys i no han patit modificacions recents per l'acció humana) sobre els malalts de fibromiàlgia. Un estudi que ha donat uns resultats positius i esperançadors a l'hora de plantar cara a la malaltia.
Els beneficis coneguts / Els beneficis dels anomenats boscos terapèutics o guaridors són coneguts des de fa temps al Japó, Corea del Sud, el Canadà, els Estats Units o Alemanya. «En aquests països s'han estudiat les diferències que hi ha entre les persones que van habitualment a passejar per boscos madurs i la gent que només viu a la ciutat. Nosaltres hem volgut fer un pas més i hem volgut provar si amb una malaltia com la fibromiàlgia, que té una prevalença molt alta i per a la qual només hi ha tractament simptomàtic, es podria tenir un benefici terapèutic», va explicar el doctor.
Per portar a terme la prova es van escollir a l'atzar dos grups formats per voluntàries de l'associació. Una quinzena d'elles van passejar regularment per un bosc nou, amb un arbrat d'entre 5 i 35 anys d'edat, durant un període de 15 dies. Un altre grup semblant va fer el mateix, però en aquest cas les passejades es van fer pel bosc de Can Serra, amb un arbrat irregular de més d'un segle de vida.
«Una vegada una persona ha caminat uns 10 o 15 minuts per un bosc, disminueix la freqüència cardíaca i la pressió arterial. El sistema simpàtic de l'organisme redueix la seva activitat. Al mateix temps es produeixen accions cardiovasculars, perquè algunes substàncies, com endotelines i citocines, també es modifiquen. A més, augmenten les substàncies d'inhibició sobre les cèl•lules cancerígenes i augmenta la resposta immune», va afirmar el responsable de l'estudi.
Millora substancial / Aquests beneficis en els sistemes nerviós, circulatori i immunològic, que ja eren coneguts, es van produir en els dos grups. La diferència que s'ha trobat és que, quan es van estudiar les persones que van passejar pel bosc jove, els símptomes de la malaltia que presentaven el primer i l'últim dia eren pràcticament els mateixos. Només havien millorat una mica. Però quan es va analitzar el grup que havia anat al bosc madur es va comprovar que havia millorat «de manera significativa», en una disminució del dolor i de les nits d'insomni i en un augment dels dies de benestar. És a dir, havien millorat en els principals símptomes de la malaltia.
El doctor López-Pousa va explicar que aquests efectes benèfics s'atribueixen a la inhalació de les substàncies aromàtiques que desprenen els fongs, els olis i les resines dels boscos. «Aquestes substàncies són mediadors cerebrals, perquè augmenten la serotonina i regulen la noradrelanina. S'ha de tenir en compte que el 80% de la farmacologia actual prové dels boscos. La mateixa penicil•lina és un fong i als boscos centenaris hi ha un equilibri biològic entre les plantes, els bacteris i els animals», va insistir. La seva intenció és estendre ara aquest estudi pioner a nens amb dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i a persones amb trastorn autista, ja que està demostrat que molts d'ells milloren quan van a la muntanya.
Fina González, presidenta de l'Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa, i dues membres més de l'entitat que han participat en l'estudi es van mostrar ahir exultants. «Hem disfrutat molt amb aquesta experiència, perquè hem descobert una altra manera de tractar la malaltia. Estem tan convençudes dels bons resultats d'aquestes passejades que hem decidit que les continuarem fent pel nostre compte, i si cal vindrem a l'hivern amb gorra i bufanda», van assegurar.
González va reconèixer que les principals millores que havien notat les persones que van passejar pels boscos madurs eren una disminució del dolor i dels dies d'insomni. És per això que recomana aquest tractament a tots els afectats, i també a tots els malalts.
La pauta de l'estudi era passejar tranquil•lament tres cops a la setmana per 1,2 quilòmetres de bosc durant 15 dies, però elles la van complementar amb intenses abraçades a les soques. «Ha sigut una iniciativa nostra, perquè diuen que, quan t'abraces a un arbre i et concentres, sents la seva energia. A més a més que estàs molt a prop seu per aspirar tots aquells fongs i olis que diu el doctor, és un moment en què estàs amb tu mateix i connectes amb la natura», va argumentar.
Ferran Cosculluela / Olot
· Article publicat a El Periódico el 24.10.2014 ·
Itineraris guaridors
El projecte Selvans identificarà a Girona
una trentena d'arbredes terapèutiques
Els beneficis dels boscos terapèutics són tan coneguts al Japó que fins i tot han encunyat una expressió (shinrin yoku) per referir-se als «banys de bosc». Els resultats preventius d'aquesta teràpia són tan exitosos que des del 1985 el Govern japonès ha impulsat una xarxa d'arbredes guaridores amb l'objectiu de reduir la despesa en sanitat a mitjà termini, mentre que els seus metges prescriuen les passejades entre boscos centenaris com a mesura per prevenir algunes malalties.
Amb una mica de sort, a partir de l'any que ve és possible que no calgui viatjar al país del sol naixent per disfrutar d'aquests itineraris naturals que curen. L'oenagé Accionatura, la Universitat de Girona, la Diputació i el Patronat de Turisme de Girona estan treballant en un projecte destinat a identificar i protegir una trentena de boscos terapèutics a la demarcació. Es tracta del programa Selvans, en el qual també estarà inclòs el bosc de Can Serra d'Olot, on s'ha dut a terme l'assaig clínic sobre els efectes d'aquests espais en els malalts de fibromiàlgia.
Preservació
«Ara estem identificant uns 30 o 40 emplaçaments. Són boscos madurs (amb més de cent anys) o amb una qualitat paisatgística que tenen potencial terapèutic. Es tracta d'una primera fase, perquè després es pretén estendre-ho a la resta de Catalunya i l'efecte serà molt positiu. Calculem que l'1% de la massa forestal del país està dintre d'aquesta categoria, encara que l'ideal seria preservar entre el 5% i el 10% dels millors boscos», explica Jaume Hidalgo, enginyer forestal i coordinador del projecte.
L'objectiu del programa és generar un nou servei de salut i benestar per a les persones i, al mateix temps, enriquir la xarxa de boscos madurs custodiats, incorporant-hi aquells espais que, per la seva edat, estiguin a punt d'entrar en aquesta categoria. Una altra de les finalitats és involucrar els agents del territori en la gestió d'aquesta oferta.
«Quan vam indagar sobre l'experiència japonesa i coreana vam veure que aquesta aposta es converteix en un motor econòmic del territori, cosa que ajuda a conservar els indrets, que estan molt amenaçats», comenta Hidalgo. El plantejament és que als boscos madurs que estiguin a prop de pobles o ciutats s'hi instal•lin cartells i senyals que expliquin el comportament que s'ha de seguir i que indiquin els recorreguts. «No s'obriran passos nous però s'optimitzaran els camins existents», puntualitza Hidalgo.
A les zones més apartades i vulnerables, les visites es faran de manera concertada amb algun actor del territori, que pot ser una entitat, una associació o fins i tot el mateix propietari del bosc. «El plus del projecte es basa en aspectes nous. Són uns itineraris per indrets amb qualitat terapèutica i paisatgística on és molt important l'actitud de l'usuari. No són passejades per anar cridant o enganxat al mòbil. Són llocs per visitar-los amb respecte, atenció a la respiració i silenci, perquè t'arribin als sentits», afegeix Hidalgo.
Aquest enginyer forestal reconeix que el seu principal objectiu és la preservació d'aquests llocs singulars. Però aquesta dedicació també l'ha portat a valorar-ne els beneficis terapèutics. «Aquests boscos són casa nostra, on l'espècie humana s'ha desenvolupat. Tornar a ells és tornar al nostre medi natural, i en l'actualitat és evident que hi ha un dèficit de naturalesa», conclou.
Ferran Cosculluela / Olot
Article publicat a El Periódico el 24.10.2014 ·
Preservació
«Ara estem identificant uns 30 o 40 emplaçaments. Són boscos madurs (amb més de cent anys) o amb una qualitat paisatgística que tenen potencial terapèutic. Es tracta d'una primera fase, perquè després es pretén estendre-ho a la resta de Catalunya i l'efecte serà molt positiu. Calculem que l'1% de la massa forestal del país està dintre d'aquesta categoria, encara que l'ideal seria preservar entre el 5% i el 10% dels millors boscos», explica Jaume Hidalgo, enginyer forestal i coordinador del projecte.
L'objectiu del programa és generar un nou servei de salut i benestar per a les persones i, al mateix temps, enriquir la xarxa de boscos madurs custodiats, incorporant-hi aquells espais que, per la seva edat, estiguin a punt d'entrar en aquesta categoria. Una altra de les finalitats és involucrar els agents del territori en la gestió d'aquesta oferta.
«Quan vam indagar sobre l'experiència japonesa i coreana vam veure que aquesta aposta es converteix en un motor econòmic del territori, cosa que ajuda a conservar els indrets, que estan molt amenaçats», comenta Hidalgo. El plantejament és que als boscos madurs que estiguin a prop de pobles o ciutats s'hi instal•lin cartells i senyals que expliquin el comportament que s'ha de seguir i que indiquin els recorreguts. «No s'obriran passos nous però s'optimitzaran els camins existents», puntualitza Hidalgo.
A les zones més apartades i vulnerables, les visites es faran de manera concertada amb algun actor del territori, que pot ser una entitat, una associació o fins i tot el mateix propietari del bosc. «El plus del projecte es basa en aspectes nous. Són uns itineraris per indrets amb qualitat terapèutica i paisatgística on és molt important l'actitud de l'usuari. No són passejades per anar cridant o enganxat al mòbil. Són llocs per visitar-los amb respecte, atenció a la respiració i silenci, perquè t'arribin als sentits», afegeix Hidalgo.
Aquest enginyer forestal reconeix que el seu principal objectiu és la preservació d'aquests llocs singulars. Però aquesta dedicació també l'ha portat a valorar-ne els beneficis terapèutics. «Aquests boscos són casa nostra, on l'espècie humana s'ha desenvolupat. Tornar a ells és tornar al nostre medi natural, i en l'actualitat és evident que hi ha un dèficit de naturalesa», conclou.
Ferran Cosculluela / Olot
Article publicat a El Periódico el 24.10.2014 ·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada