"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

divendres, 26 de juliol del 2013

Cama-roja en flor.

Del bloc amic De jardí us transcric aquest apunt sobre la xicoira ( Chicorius intybus), en aquest dies d'estiu en veièm per tot arreu. Les seves flors es obren al matí i es tanquen a la tarda. Volia fer una entrada però la del Vicent L. és perfecte. Aquí la teniu.

El que és la rosella a la primavera ho és, almenys a mi m’ho pareix, la cama-roja a l’estiu. Podem trobar-la solitària en les vores dels camins o dominant completament alguns bancals erms, que poc a poc han anat colonitzant amb les seues arrels perennes.



Però no vos encanteu, que qualsevol hora no és bona. Les flors blaves únicament s’obrin quan el Sol llueix lliure de núvols i, així i tot, sols fins el migdia. La resta del dia les plantes pareixen, amb les tiges desprovistes de fulles, més mortes que vives.






Esta flor sempre m’ha agradat molt, vos deixe un primer pla.





I si teniu molta sort, són escassíssimes, en trobareu alguna de flors blanques.








A banda del gust que dona la contemplació de la planta, la cama-roja (Cichorium intybus) ha sigut de sempre una verdura silvestre molt estimada. Pot recollir-se en primavera quan les fulles, que crèixen formant una roseta aplanada, encara estan tendres. No com les d’aquesta que ja les té recremades.





Però, sense dubte, la part econòmicament més important i més consumida d’aquesta es la part que menys es veu, l’arrel, que podreu trobar a les tendes amb el nom de xicòria. Molts ja ho haurieu endevinat, si no ho sabieu ja, en veure el nom llatí. Sota esta denominació s’ha emprat per molt de temps com a substitut del café o com a complement del nostre típic refresc estiuenc, el malta. La matèria prima s’obté a partir d’arrels, trossejades i assecades al Sol, procedents de varietats amb un major calíbre que es cultiven preferentment en el nord d’Espanya.



Publicat per Vicent L.

dijous, 25 de juliol del 2013

EL MENJATRONCS, CARBÓ VEGETAL D’ARDENYA I GAVARRES.


Carbó Vegetal d’Ardenya i Gavarres és un projecte socio-laboral i també de conservació del medi natural que a la vegada ajuda al medi ambient amb la protecció dels boscos de l’Ardenya i Gavarres. Neix de la mà de la cooperativa Idaria d’inserció laboral.  

L’idea del projecte  és basa en el carboneig, que durant molts anys va ser mitjà de subsistència dels besavis i avis de la zona, a traves  del aprofitament dels boscos de les Gavarres i l’Ardenya. Es tracta de recuperar feines que ja han quedat a l’oblit i que amb elles el descuit dels boscos ha anat a més, fins l’abandó per baixa rendibilitat. En aquests moment de canvi social i crisi econòmica  és una bona manera de recuperar  feines antigues, a base de posar-hi  valor afegit amb noves tecnologies com el Menjatroncs.
Captura de pantalla 2013-07-02 a las 14.37.15
El Menjatroncs és una carbonera mòbil que pot cremar 500 kg de fusta, principalment bruc i arboç, més a més de branques de alzina i roure de l’estesada. És un forn de cocció pirolítica  amb els que s’aprofiten els gasos de la combustió evitant les emissions de gasos contaminants. També permet fer el carbó d’una jornada laboral i es pot transportar allà on es requereixi. Així el carbó es recull i es prepara al mateix lloc reduint costos de transport.
  
El producte que s’obté és un carbó vegetal de primera qualitat per a la cuita en qualsevol tipus de forn, brasa, grill o barbacoa. Si voleu col·laborar podeu comprar un tiquet de 10 € i el octubre rebreu 3kg de carbó de la primera cuita del Menjatroncs.

Us podeu posar en contacte a: carbo.idaria@gmail.com.



diumenge, 21 de juliol del 2013

Menjar barat és una addicció que cal trencar.

Del diari The Guardian un article interessant per raonar, que els consumidors i també els productor agricoles industrialitzats cal que re-pensem la manera d'actuar en la nostra alimentació, per ajudar a canviar molts processos de destrucció dels habitats del planeta Terra (erosió, contaminació de sols i aigua, desaparició de abelles, entre altres), que fan possible la nostra existència com homo sapiens, és a dir humans, que cal que siguem persones (consum de temporada, consum locals, km 0). Traducció automatica.

És fàcil de fer Tesco un malvat de pantomima, però els compradors i agricultors han de compartir la culpa.



Tobias Jones
L'Observador , Diumenge 21 juliol 2013

Aliments per a la venda en un mercat d'agricultors a Londres. Fotografia: Graham Turner per The Guardian


El genial escriptor nord-americà Wendell Berry va escriure una vegada que "menjar és un acte agrícola". El seu punt era que, atès que tots mengem, tots som responsables per l'estat de la nostra agricultura. Així que si les coses estan molt malament en la nostra bogeria aliments de la cadena, que mastegant els consumidors, tant com els productors i els minoristes demonitzat ha de carregar amb la culpa.

El principal problema és que ens hem tornat tan enganxats a aliments barats que ignorem els costos ocults: l'enverinament de la nostra terra amb pesticides; el consegüent col · lapse de colònies d'abelles, per tant, la disminució de les taxes de pol · linització, la destrucció dels boscos i tanques antigues; la massacre massiva de bestiar a causa de les pràctiques d'alimentació absurds que van portar a l'EEB - i, no ho oblidem, 176 persones han mort al Regne Unit de la resultant Malaltia de Creutzfeldt-Jakob. I la metàfora de les drogues és totalment apropiat, ja que, com un distribuïdor fiable, moltes persones han estat tallant carn amb el cavall per fer que vagi més enllà.

És fàcil de fer supermercats , i Tesco , en particular, els dolents pantomima en tot això. Això, després de tot, és per això que un esbós d'Armando Iannucci vegada va fingir Tesco havia envaït Dinamarca , ja que realment no destruir les comunitats locals. A la ciutat prop d'on jo granja a Somerset, no hi ha carnisseria, botiga de verdures o peixateria gràcies a la catedral-com Tesco al parc comercial espantós. Però d'alguna manera, els supermercats estan només ens donen el que volem, i alguns de nosaltres necessiten: menjar que és barat com patates fregides. Per què més seria cada anunci supermercat a uns preus?

Amb els minoristes independents delmats, els petits productors no saben on col · locar els seus cultius. En aquesta època de l'any es veu regularment a algú caminant de porta en porta amb voluminosos sacs de carbassons, bledes o les prunes. Ells simplement no saben què fer amb tots ells. L'adveniment dels mercats d'agricultors ajuda una mica, però encara no, mercat accessible barata per als petits agricultors.

Som pagesos també necessiten reconèixer les nostres faltes. Massa de nosaltres hem oblidat que, en paraules de Berry, l'agricultura "és una cultura, al mateix temps que es tracta d'una economia". L'agricultura és una forma de vida en què els diners són gairebé irrellevant. Estem constantment barata això per allò, que ofereix un garrí o llenya a canvi d'un favor o dos. Ens connecta amb la nostra comunitat local d'una manera profunda que és anterior a guita. La mateixa paraula "cultura" deriva del cultiu de la terra. Des del principi dels temps, una galàxia de virtuts s'ha associat amb l'agrarisme: des de la cria a la humilitat (estar prop de la terra). Però ja no es preocupen per aquestes coses de somni.Fixeu la cultura, diuen, és l'economia la que compta al seu torn: l'agricultura en una indústria, que sigui eficient i mecanitzada.

El resultat és que on l'agricultura solia ser comú, una activitat que va unir a tot el poble en els moments claus de l'agenda, que és ara una professió trista i aïllat. L'agricultor típic és probable que sigui una, un tractor-controlador sovint sobrepès solitari que amb prou feines toca el terra. Ell o ella pot ser que també sigui un conductor de vehicles pesats.Si l'agricultura té una de les taxes de suïcidi més altes de totes les carreres, és degut a una combinació de destructora de l'ànima la solitud i els deutes aterridores turmentat a través d'idolatrar maquinària costosa.

L'altre problema és que la globalització, els xefs d'estrella de rock i una infinitat de foodie TV ens han donat el gust pels aliments exòtics: els paladars de sobte tan sofisticada que volem magranes i figues i za'atar i tota la resta. Els països que subministren aquestes menges no ho fan, per descomptat, es preocupen molt pels papes i naps. El resultat és que estem important cada vegada més aliments.

No em malinterpretar, m'encanta la cuina cosmopolita. Però pel que hem perdut el contacte amb les nostres arrels culinàries que ja no sabem com a font d'aliment que ens està mirant a la cara. Per alguna raó, aquest any ha estat espectacular de flors de saüc. Les seves flors cremoses han estat a tot arreu aquest estiu, fins i tot en pobles i ciutats, així que vam fer galons de cordial: la matèria nacrada, però també cordial rosa "encaix negre". Fa anys jo solia conèixer a desenes de persones al recollir flors de saüc, però aquest any no m'he trobat a una persona. És el mateix quan anem mores a principi de tardor. La raó, crec, és que la majoria de nosaltres estem massa ocupats o mandrós, o potser massa ignorant. És molt més fàcil anar a Tesco.

Tobias Jones és el director de Windsor turó de fusta , un refugi arbrat per a les persones en un període de crisi

dissabte, 20 de juliol del 2013

SEMBRA DE VOLEIA.

Sembla que és potser el sistema més simple de sembra però cal tenir practica per repartir bé les llavors.
Foto: www.rustica.fr
S'aconsella per fer taques de color amb plantes anuals de flors o per llavors mitjanes i petites que cal plantar en una zona determinada, on cal que el sòl estigui ben preparat i adobat. Quan les llavors són petites s'aconsella barrejar amb terra sorrenca per augmentar el volum i facilitar la sembra.

Si la llavor és petita o mitjana passar el rascle suaument per mig enterra-les, no cal cobrir-les del tot. Si són grans cal cobrir-les amb una bona terra de jardí o una barreja de compost i sorra fina 50/50.

Cal mantenir la humitat, treure les males herbes i aclarir si és necessari, per una bona germinació.

divendres, 19 de juliol del 2013

CENTÀUREA

 
         Fotyo: Patricia
La Centàurea és una planta herbàcia amb flors de diferents tonalitats, es una família molt extensa d'entre 400 i 600 especies arreu del mon. És originaria d'Euroasia i creix als camps naturalment. Però també és planta al jardí i a prop dels horts perquè atrau insectes beneficials i les abelles i troben aliment i nèctar en èpoques d'estiu.

Pertany a la família dels cards o  Asteraceae. La planta no presenta cap atractiu especial, però les flors són de colors vistosos i delicades que alegren els jardins.
Foto: Patricia

L'anomenen angelets o safranó. La Centaurea cyanus o blauets que és la flor nacional de Estonia i Alemanya té moltes propitats medicinals es usa principalment per la conjuntivitis i també com varius, hemorroides i diarrees entre altres.

dimarts, 16 de juliol del 2013

El canvi climàtic provoca el retrocés d'un glaciar de l'Àrtic a un ritme de 100 metres a l'any

De la web monsostenible.net us deixo aquest interessant article sobre els efectes del canvi climàtic i el desgel.

El canvi climàtic està provocant la ràpida desaparició de la capa de gel a l'Àrtic. Tant és així, que els científics preveuen que d'aquí a 10 o 20 anys, el Pol Nort probablement estigui lliure de gel marí durant l'estiu. La màxima preocupació de com influeix aquest desgel en la pujada del nivell del mar és a Groenlandia, on aquesta setmana l'organització ecologista Greenpeace ha començat una expedició. Aquest territori es troba cobert per gel de fins a 3 quilòmetres de fondària, un volum que, si es desfà, podria elevar el nivell mitjà del mar fins a 7 metres.
Segons Pilar Marcos, responsable de la campanya "Salvar l'Àrtic" de Greenpeace, "les companyies que estan causant el canvi climàtic són les que veuen en aquest desgel una oportunitat per buscar més petroli. Davant d'aquest glaciar ens adonem de la rapidesa amb la que estem destruïnt l'Àrtic, molt abans que els polítics prenguin la iniciativa de protegir-lo".Greenpeace ha començat aquesta setmana una expedició a l'Artic groenlandès per mostrar els efectes del canvi climàtic, l'amenaça que pateix aquest terriori i demanar la seva protecció. A l'expedició els acompanya el músic Alejandro Sanz que, juntament amb l'organització ecologista, ha desplegat una pancarta amb el lema "Salva l'Àrtic". En el primer dia de l'expedició i acompanyats per Inuits, han accedit al graciar Apusiaajik en Kulusuk, on Greepeace ha pogut constatar que els efectes del canvi climàtic han provocat una regressió del front del glaciar d'un quilòmetre i mig en els darrers 15 anys.

L'expedició de Greenpeace te com objectiu difondre la valua que el territori de l'Àrtic te per tot el planeta, i cridar a l'acció per protegir aquestes aigües amenaçades per les grans empreses petrolíferes. Segons Greenpeace, que demana una moratòria de protecció de l'Àrtic, a l'est de Groenlàndia, una nova ronda de llicències per a prospeccions petrolíferes busquen explotar aquestes aigües.


Article: MónSOStenible
Font: Greenpeace

diumenge, 14 de juliol del 2013

Científics holandesos inventen un asfalt que es “menja” la contaminació


Del bloc amic monverd un apunt de Jaume Mas força interessant de com la tecnologia i investigació són cada dia més necessàries i cal impulsar-les.

Mecanismo de actuación del TiO2 en el asfalto NOxer
Resumiendo, los pasos de este proceso son:
1. La radiación ultravioleta es absorbida por el dióxido de titanio
2. Los óxidos de nitrógeno reaccionan con los iones superóxido y los radicales hidróxido para formar aniones nitrato.
3. Los aniones nitratos son absorbidos en el bloque o son lavados posterioremente con las lluvias para llegar al alcantarillado.

El mes passat es va presentar una nova i solució al tema de la contaminació atmosfèrica de les ciutats. Un equip de científics holandesos de la Eindhoven University of Technology ha inventat un mètode per tractar l’asfalt de forma que pugui eliminar contaminants atmosfèrics. Aquest nou paviment està tractat amb diòxid de titani, una substància amb poder fotocatalític, que amb presència de llum es capaç transformar els òxids de nitrogen, un dels principals contaminants, en substancies menys perilloses com els nitrats.

El nou asfalt es va provar a la ciutat holandesa d’Hengelo i s’observà que el nou paviment podia reduir la contaminació fins un 45 % en condicions optimes i fins un 19 % al llarg del dia. Encara que aquest nou paviment no sigui capaç de fer desaparèixer absolutament la contaminació, si és molt útil per reduir-la a llocs amb un aire molt brut.
Font | Inhabitat






divendres, 12 de juliol del 2013

CLAVELL XINES.

Fotoi: Patricia
El clavell xines (Dianthus chinensis) pertany a la família Caryophyllaceae són flors de jardí molt adaptables en sols fèrtils i atrauen insectes beneficials per tant molt útils als horts, les flors arriven als 25 cm. d’alçada, són de tipus bianual.
Foto: Patricia
Sobretot cal plantar-les a ple sol i que rebin bona il·luminació per obtenir una bona floració cal regar-les sovint però sense excés ja que es podreixen fàcilment.

La sembra és molt senzilla i la millor manera de reproduir-les,hi ha moltes classes, normalment desprenen una olor que no li agrada a tothom.

dijous, 11 de juliol del 2013

AVUI PER DINAR, BLEDES.


Si tan fàcil com això. Les bledes al meu hort estan naturalitzades. Ja fa tres anys que creixen arreu no cal plantar-les sempre en creixen de la llavor que es reparteix després de deixar-les granar.

Un any les vaig deixar florir i em va sorprendre la seva flor: gens vistosa però amb una olor molt aromàtica. I molt atraient  d’insectes beneficials sobre tot abelles.
 Per tant, quan no flueixen les idees per un dinar , les bledes sempre són bona solució. I així ha anat avui.

Un grapat de bledes, 10 minuts d’ebullició i a taula. Si us bé de gust podeu acompanyar-les amb patates o passar-les per la paella amb pinyons i panses. Fàcil i molt bo.

dimarts, 9 de juliol del 2013

5 CONSELLS PER ESTALVIAR AIGUA AL JARDÍ.


  1. Regar amb sistema per goteig.
  2. Regar amb temporitzador per controlar el temps i no oblidar-nos i gastar més aigua de la necessària.
  3. Regar de bon matí o al vespre per evitar pèrdues per vaporització.
  4. Utilitzar compost per retenir més humitat al sòl.
  5. Utilitzar cobertes vegetal com palla, triturat de fusta o escorça entre altres per evitar les pèrdues d’aigua per vaporització i mantenir l’ humitat del reg més dies.

diumenge, 7 de juliol del 2013

Cases de palla, autoconstrucció i sostenibilitat

De la web Mon Sostenible us deixo aquest article de Miriam Bello.

Qui no ha sentit mai el conte dels tres porquets? El més petit (i més gandul) va construir una casa de palla que a la primera bufada del llop va desaparèixer. Doncs bé, res més allunyat de la realitat: la palla pot ser un excel·lent material de construcció amb unes característiques molt interessants. És un material natural, abundant i ecològic, que proporciona un bon confort tèrmic i que permet l'autoconstrucció per la seva senzilla utilització. Es va començar a utilitzar fa uns 140 anys a Nebraska, Estats Units, quan els colons la van emprar per a la construcció dels seus habitatges davant l'escassetat d'altres materials.
Un dubte molt habitual quan ens referim a les cases de palla és sobre la seva durabilitat. Tot i tractar-se d'un material orgànic el seu alt contingut en silicats afavoreix una descomposició lenta. Els edificis construïts amb bales de palla poden durar al voltant dels 100 anys, sempre i quan els fardells siguin de bona qualitat: han d'estar secs, no tenir fongs i la seva densitat ha de ser com a mínim de 90 kg/m3. També és important el cereal de procedència, els més adequats són el blat, el sègol i la civada. El revestiment que utilitzem li donarà la protecció òptima davant la pluja. Es poden emprar materials tan naturals com la terra o la calç que permeten respirar a la paret al mateix temps que la protegeixen de la humitat. La casa més antiga que es conserva a Europa està situada a Montargis, França, i es va construir l'any 1921.

Aquestes construccions tenen un comportament òptim davant el foc perquè la palla premsada dels fardells amb prou feines conté l'oxigen sense el qual no es pot produir la combustió.

Pel que fa a l'aïllament tèrmic que proporcionen els murs de palla s'ha de tenir en compte que es tracta d'un material lleuger i que té poca capacitat d'emmagatzematge de la calor, de manera que facilita un bon aïllament a l'estiu, però a l'hivern perd calor fàcilment. Aquest problema es soluciona de forma senzilla col·locant un revestiment gruixut a la cara interior a base de terra o algun altre material pesat que acumuli la calor. També és interessant contemplar la possibilitat de construir un mur Trombe a la façana sud per aprofitar la calor del sol.

Hi ha diverses tècniques constructives que, bàsicament, podem classificar en dos grups: les que utilitzen les bales com a element estructural i les que no ho fan. Entre les primeres hi ha el mètode Nebraska, l'original, que utilitza els fardells apilats per aixecar parets de càrrega capaces de suportar la teulada. És el més senzill i és l'ideal per a aquells que s'animin a autocontruir la seva vivenda.

Les segones utilitzen una estructura d'un altre material que compleix la funció portant, mentre la palla només serveix com a tancament i aïllament tèrmic. Entre aquests sistemes hi ha el mètode canadenc i l'anomenat greb.

Si optem per l'estructura addicional podrem reduir el gruix dels murs en col·locar els fardells de cant. Les bales poden ser petites (45x36 amb una longitud entre 80 i 120 cm) o bales jumbo (entre 80 i 120 cm d'ample, 45-130 cm d'alt i 2 o 3 m de llarg), sent les primeres les que se solen utilitzar. Amb elles no és recomanable superar l'alçada d'una planta, sempre guardant una proporció entre el gruix de la paret i l'alçada de l'edifici de 1:5. Per aconseguir una major altura és necessari recórrer a les bales jumbo.

Finalment, aquestes cases són perfectament legalitzables. El procediment administratiu per aconseguir la llicència d'obres és el mateix que per a una casa convencional. Encara que optem per l'autoconstrucció és obligatori comptar amb suport tècnic per garantir la qualitat del projecte i del procés constructiu.

dissabte, 6 de juliol del 2013

COLLINT PATATES 2013.

Ja toca collir les patates, aquest any una setmana més tard del previst perquè cal prioritzar altres feines importants com regar i sembrar mongetes.

La collita ha estat bona totes les varietats que vaig plantar han donant els seus fruits, millor dit tubercles, ja sabeu que la patata (solanum tuberosum) és un tubercle caulinar vol dir tija subterrània engrandida per emmagatzemar reserves per la planta durant l’hivern.

 Però nosaltres el collim per alimentar-nos. Segurament si heu observat el hort a vegades surten patates que no hem plantes de petites patates o tubercles que van quedar amagades l’any anterior.
Les varietats que m’ha donant millor resultats aquest any ha sigut la Red Pontiac, però això canvia cada any.

 També he plantat: Daifa, Spunta, Miss Blush, Monalisa, Jaerla, Kennebec i Blue Congo.


divendres, 5 de juliol del 2013

EL LLIRI VERTADER HA FLORIT


Aquest any vaig plantar uns bulbs de lliri vertader o marcolid de color salmó, el milor que no veieu a les imatges és el seu aroma.
El lliri, lilium sp, ès una planta nadiua del hemisferi nord. Són bulbs de floració d'estiu i sobreviuen l'hivern sota terra i guarden les reserves en el bulb que serveix d'organ reproductor produint petits bulbils que  passats dos o tres anys floreixen.
És la cinquena planta més venuda del mon i el monopoli dels bulbs el te Holanda.

Noves sorpreses.


Del bloc Dorisalon de una aficionada a la jardineria us deixo aquest apunt amb molt bones imatges (traducció automatica)

Desprès d'uns dies fora i gracies al reg automàtic, que ha funcionat molt bé, he trobat les plantes molt be i moltes noves floracions...

Esta hoya es la primera vegada que fa flor


La hortènsia ha agafat un color blau molt bonic...


Gladiol blanc


Gladiol rosa


La echeveria 'Mandala' també és la primera vegada que fa flor




dijous, 4 de juliol del 2013

JOSEP PAMIES I RECOMANACIONS PER PERSONES AMB CANCER

Avui he rebut un correu electrònic d'en Josep Pamies amb les seves darreres entrades al  seu bloc, Josep Pamies Blog, he trobat interessant fer-ne difusió




Tots hem sentit parlar de persones que s'han curat del càncer miraculosament. En estat terminals, la malaltia ha desaparegut. Una potent planta el Kalanchoe draigemontania entre altres potser una ajuda en casos de càncer.


Us aconsello llegir el següent enllaç: http://joseppamies.wordpress.com/2013/07/04/recomendaciones-para-personas-con-cancer/ i encara que no hi creieu, el dubte moltes vegades dona lloc a nous coneixements. Comencen haver moltes evidencies científiques i estudis que proven algunes curacions. Ja sabeu que el darrer que cal perdre és l'esperança.

dimecres, 3 de juliol del 2013

Dia Internacional Lliure de Bosses , 3 de juliol.



De la web http://www.residusiconsum.org/ us deixo aquest apunt sobre la celebració del Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic. Dimecres 3 juliol.

Ja fa cinc anys que la Fundació Catalana per a la
Prevenció de Residus, junt amb ajuntaments com
Barcelona, gremis, entitats, empreses de tota Catalunya i
en el context de la campanya Catalunya lliure de

bosses, celebrem el 3 de juliol, Dia Internacional Lliure
Bosses. La convocatòria és secundada per diverses
organitzacions a nivell català, estatal i internacional, com
GAIA Internacional o Zero Waste Europe, que realitzen
actuacions participatives. Any rere any més gent de tot el
món s'uneix per reduir el consum de bosses, símbol
universal de la cultura d’un sol ús.

Però quin és l’estat a Catalunya de la reducció de bosses d’un sol ús?

Segons l'últim estudi de l'Agència de Residus de Catalunya (Estudi sobre el consum de
bosses de plàstic a Catalunya l'any 2011), s'ha reduït el 45% del consum per càpita de
bosses de plàstic d'un sol ús en quatre anys 2007-2011, tanmateix encara es
consumeixen 26 milions de bosses a la setmana, és a dir 465 bosses de plàstic anuals
per llar,o 179 bosses per habitant.

D'altra banda el comerç urbà (de proximitat) ha augmentat el consum de bosses en
un 16%, la qual cosa respon al fet que molts comerços segueixen lliurant les bosses
gratuïtament: el comerç de proximitat reparteix el 85% de bosses de plàstic d'un sol
ús consumides l'any 2011.

A diverses cadenes de supermercats s'ha estès el cobrament de la bossa, que ha
contribuït a contenir el consum desmesurat de bosses, però té uns resultats limitats i, a
més, el pagament (que no la taxa) no és una mesura pedagògica, ja que només
visualitza el cost econòmic que li representa a l'establiment i discrimina el petit
comerç.


Què proposem?

La situació actual mostra que si volem avançar en una reducció efectiva de les bosses
d'un sol ús cal anar més enllà dels acords voluntaris amb els establiments. Per això la
petició de la campanya Catalunya Lliure de Bosses segueix vigent: que el Govern de la
Generalitat de Catalunya reguli el consum de bosses de plàstic a Catalunya a partir
de l'aplicació d'una taxa ecològica de 0,20 €/bossa que gravi les bosses d'un sol ús com a
mesura dissuasiva de la seva producció i consum. Proposem que reverteixi en un Fons
Econòmic de Prevenció de Residus per a campanyes de prevenció de residus, promovent
les alternatives reutilitzables (carretó, cabàs, bosses plegables...).

La necessitat d'aplicar mesures efectives per combatre el consum abusiu, i fàcilment
evitable, de bosses té el suport de la societat civil, tal com demostra la consulta pública
que realitzà la UE l'estiu de l'any 2011, en el qual més del 70% dels europeus està a
favor de la prohibició de les bosses de plàstic. De fet, molts països regulen el consum
de bosses d’un sol ús aplicant diverses mesures amb bons resultats de reducció de
bosses: prohibició, taxa ambiental...

Demanem al Govern català i als grups parlamentaris que apliquin amb valentia
aquestes mesures eficaces per incidir en la reducció de residus i ara és una bona
oportunitat per a incorporar-ho en la redacció del nou Pla General de Gestió de
Residus i Recursos 2013-2020 que està elaborant l’Agència de Residus de Catalunya.

Animem als comerços i a la ciutadania a deixar de consumir bosses d'un sol ús i
passar-nos a les alternatives reutilitzables (carretons, cabassos, bosses de roba,...),
com a primer pas per assolir el Residu Zero, ja que el millor residu és el que no es
produeix: bossa zero residu zero!







dimarts, 2 de juliol del 2013

NANTES 2013, CAPITAL EUROPEA VERDA.


La ciutat francesa de Nantes situada al riu Loira amb una població de 600.000 habitants, va ésser elegida com a capital verda europea 2013.


Nantes fa ja 10 anys que implementa projectes per convertir la ciutat més sostenible i reduir les seves emissions de CO2, tenint en compte l’aigua, la mobilitat, les zones verdes i aiguamolls que l’envolten, l’agricultura i la qualitat del aire entre altres.

Des de la crisi del 1990 com a ciutat industrial ha fet un gran esforç en re convertir-se en una eco-ciutat. El seu programa de electrificació del transport públic i promoure el transport en bicicleta ha fer que la reducció de les emissions de CO2 sigui de 4, 77 tones per capita, el que fa que tots els nivells de contaminants estiguin per sota dels nivells permesos per la Unió Europea. També va ser la primera ciutat francesa en recuperar els tramvies elèctrics.

La seva aplicació al Premi de capital europea es va basar en els següents punts: Transport local, zones verdes, us sostenible de la terra i biodiversitat, qualitat del aire i soroll ambiental, reciclatge i deixalles, tractament del aiguai un programa per diseminar les bones practiques al municipi.

dilluns, 1 de juliol del 2013

PRIMERA COLLITA HORT SFG.


Realment aquest sistema de hort SFG és força productiu com podeu veure a les imatges.  

Avui, desprès de 25 dies de plantar-ho ja he collit aquest magnífic enciam fulla de roure i també l’he tastat molt bo i dolç. Estic contenta d’aquest petit hort no porta massa feina i dona bons resultats.

Us animo que proveu.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...