Qui no ha sentit mai el conte dels tres porquets? El més petit (i més gandul) va construir una casa de palla que a la primera bufada del llop va desaparèixer. Doncs bé, res més allunyat de la realitat: la palla pot ser un excel·lent material de construcció amb unes característiques molt interessants. És un material natural, abundant i ecològic, que proporciona un bon confort tèrmic i que permet l'autoconstrucció per la seva senzilla utilització. Es va començar a utilitzar fa uns 140 anys a Nebraska, Estats Units, quan els colons la van emprar per a la construcció dels seus habitatges davant l'escassetat d'altres materials.
Un dubte molt habitual quan ens referim a les cases de palla és sobre la seva durabilitat. Tot i tractar-se d'un material orgànic el seu alt contingut en silicats afavoreix una descomposició lenta. Els edificis construïts amb bales de palla poden durar al voltant dels 100 anys, sempre i quan els fardells siguin de bona qualitat: han d'estar secs, no tenir fongs i la seva densitat ha de ser com a mínim de 90 kg/m3. També és important el cereal de procedència, els més adequats són el blat, el sègol i la civada. El revestiment que utilitzem li donarà la protecció òptima davant la pluja. Es poden emprar materials tan naturals com la terra o la calç que permeten respirar a la paret al mateix temps que la protegeixen de la humitat. La casa més antiga que es conserva a Europa està situada a Montargis, França, i es va construir l'any 1921.
Aquestes construccions tenen un comportament òptim davant el foc perquè la palla premsada dels fardells amb prou feines conté l'oxigen sense el qual no es pot produir la combustió.
Pel que fa a l'aïllament tèrmic que proporcionen els murs de palla s'ha de tenir en compte que es tracta d'un material lleuger i que té poca capacitat d'emmagatzematge de la calor, de manera que facilita un bon aïllament a l'estiu, però a l'hivern perd calor fàcilment. Aquest problema es soluciona de forma senzilla col·locant un revestiment gruixut a la cara interior a base de terra o algun altre material pesat que acumuli la calor. També és interessant contemplar la possibilitat de construir un mur Trombe a la façana sud per aprofitar la calor del sol.
Hi ha diverses tècniques constructives que, bàsicament, podem classificar en dos grups: les que utilitzen les bales com a element estructural i les que no ho fan. Entre les primeres hi ha el mètode Nebraska, l'original, que utilitza els fardells apilats per aixecar parets de càrrega capaces de suportar la teulada. És el més senzill i és l'ideal per a aquells que s'animin a autocontruir la seva vivenda.
Les segones utilitzen una estructura d'un altre material que compleix la funció portant, mentre la palla només serveix com a tancament i aïllament tèrmic. Entre aquests sistemes hi ha el mètode canadenc i l'anomenat greb.
Si optem per l'estructura addicional podrem reduir el gruix dels murs en col·locar els fardells de cant. Les bales poden ser petites (45x36 amb una longitud entre 80 i 120 cm) o bales jumbo (entre 80 i 120 cm d'ample, 45-130 cm d'alt i 2 o 3 m de llarg), sent les primeres les que se solen utilitzar. Amb elles no és recomanable superar l'alçada d'una planta, sempre guardant una proporció entre el gruix de la paret i l'alçada de l'edifici de 1:5. Per aconseguir una major altura és necessari recórrer a les bales jumbo.
Finalment, aquestes cases són perfectament legalitzables. El procediment administratiu per aconseguir la llicència d'obres és el mateix que per a una casa convencional. Encara que optem per l'autoconstrucció és obligatori comptar amb suport tècnic per garantir la qualitat del projecte i del procés constructiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada