"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

divendres, 28 d’octubre del 2011

L’ALFÀBREGA

L’alfàbrega (Ocimum basilicum) és originaria de l’India i Asia des de on va arribar al mediterrani, de la ma dels antics grecs que la van estendre per totes les contrades, per els grecs era un símbol de tristesa i pobresa. S’han escrit moltes histories i llegendes sobre ella, en el següent enllaç en trobareu una: l'alfabrega-inspiradora-de histories


L’alfàbrega  és una planta anual de la família de les lamiàcies o labiades, que creix molt bé a l’hort durant l’estiu. Acaba el seu cicle amb l’arribada del fred a finals de tardor.

El seu cultiu al jardí, al hort o en testos és molt senzill. La podeu sembrar de la llavor recollida de les vostres flors i fer planter o

dijous, 27 d’octubre del 2011

MÉS DESFORESTACIÓ, MENYS BIODIVERSITAT.


La desforestació és el procés de la tala de boscos més ràpidament que la seva taxa de creixement, el que comporta una pèrdua de massa forestal, tant potser a nivell local com mundial.

La desforestació esta causada principalment per les activitats humanes especialment la obtenció de terres de cultiu i la fusta dels arbres per fer: paper, taulons per la construcció, per cremar en forma de biomassa o llenya. També s’hi poden obtenir medicines i cel·lulosa per la fabricació de plàstics. De vegades, la natura intervé en forma d’incendi, però malauradament els accidents de les activitats humanes són més comuns.

A més desforestació, menys biodiversitat. A mida que desapareixen els boscos, especialment els primaris, perdem biodiversitat. La gran varietat de especies per metro quadrat en equilibri natural d’autosuficiència desapareixen quan s’altera el bosc per la tala i aquest convertit en terreny de cultiu o pastura perd la gran capacitat de regeneració que te de forma natural i la majoria d’espècies es perden  en favor d’unes quantes, que són considerades necessàries, per obtenir els ramats o quilos de soja, o palma per obtenir oli.  Mentre, altres especies pateixen la seva extinció com el cas dels orangutans a Indonèsia. Mireu el vídeo de Green.  No calen paraules, les imatges ens porten a la realitat del problema, és una historia llunyana però podem col·laborar a salvarels boscos sense plantar una arbre des de aquí.
 La pèrdua de biodiversitat ens perjudica perquè desapareixen espècies que ni tan sols coneixem, que `potser per la seva manera de sobreviure, per la seva fisiologia o per els productes que poden ser aprofitats podrien ser un gran avenç per a tothom per raons sanitàries, energètiques o tecnològiques. Per tant, fer desaparèixer aquests boscos limita les nostres possibilitats de futur ja que perdrem uns coneixements que la natura ens dona i salvaguarda a la selva i boscos sobretot primaris. Siguem observadors i aprenguem de la natura, de la qual ens hem allunyat massa en el darrer segle i no acabem de progressar adequadament en el segle XXI.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

LA FAGEDA D’EN JORDÀ.


La Fageda d’en Jordà es troba a la comarca de la Garrotxa dins del Parc Natural de la Zona Volcànica. És un bosc de faig que creix en una area humida, sobre un terreny planer amb un sòl de característiques volcàniques que li donen un bon drenatge i hi permeten un bon desenvolupament dels faigs. Aquesta alçada de 550 m sobre el nivell del mar, no s’acostumen a desenvolupar-hi aquest tipus de boscos, però el microclima d'aquesta zona del parc natural permeten el creixement de la fageda.
   
La tardor és una de les èpoques més acolorides a la fageda amb el seus diferents tons de grocs, taronges i torrats. Les mantes de fulles seques al terra amb la seva olor humida i el caminar suau. Tot un goig fer-hi un passeig.

A l’àrea del Parc Natural s’hi poden fer diverses rutes, la més coneguda la del sender d’en Joan Maragall (1,5 Km) que va escriure el poema que us deixo tot seguit.

La Fageda d’en Jordà

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall (1860-1911)




dimarts, 25 d’octubre del 2011

Pagant per contaminar

Avui us deixo un apunt molt interessant sobre les emissions de CO2 i el drets d'emissions. És un resum clar i amb dades de com ha evolucionat el CO2 i els acords a que es va arribar al Protocol de Kyoto. Espero que us agradi.
Font: Donant dades




Des que va començar la revolució industrial fa més de dos segles les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera no han parat d'augmentar. Sabem que aquests gasos (el CO2, el metà, l'òxid nitrós o els famosos CFC que destrueixen la capa d'ozó) són els principals responsables de l'escalfament global, i que si no hi posem remei aviat patirem un canvi climàtic irreversible que pot ser absolutament destructiu per la vida al nostre planeta. Sabem també que el gas que més contribueix a l'efecte hivernacle (pel volum de gas que emetem, no perquè sigui el més nociu) és el CO2, i que les emissions es deuen, sobretot, a la crema de combustibles fòssils. Hi ha altres causes com la desforestació (que allibera grans quantitats de CO2 i destrueix els arbres que el podrien reabsorbir), però la crema de petroli, carbó i gas n'és la causa principal.
Si sabem tot això, per què no hi posem remei? Amb aquesta idea al cap, l'any 1997 l'ONU va convocar el Conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, que va acabar aprovant el que coneixem com a Protocol de Kyoto. L'objectiu d'aquest tractat internacional és que els països industrialitzats redueixin les emissions un 8% per sota del volum del que emetien el 1990, una xifra no gaire ambiciosa però suficient com a pla de xoc contra l'escalfament global. La història de la ratificació del Protocol de Kyoto és molt complexa, perquè feia falta que el signessin els països responsables de com a mínim el 55% de les emissions perquè es convertís en un tractat internacional

dilluns, 24 d’octubre del 2011

5 AL DIA.

La campanya ‘5 al dia’ esta organitzada per Mercabarna i l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província. Aquesta és la seva dotze edició i esta dedicada especialment als alumnes de 4rt de primària, les seves famílies i professorat.



L’objectiu principal es promoure el consum de les fruites i hortalisses entre els infants, així com entre les seves famílies i les escoles. En els darrers anys, el  consum excessiu de làctics, pastisseria i sucs ha passat pel davant de fruites i hortalisses. I cal que els infants coneguin

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Parc Samà

Us deixo un vídeo del Parc Samà situat entre Cambrils i Montbrió del Camp. Va ser creat per Font-seré.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

EL SÒL I L’HORT INFANTIL.


Els nens i les nenes els hi agrada molt jugar amb la terra i poden aprendre amb facilitat les diferencies entre un tipus de sol i altre, quines parts el formen i com el compost afegeix vida i nutrients al sòl.

Com ja sabeu, fer sorra fina és una de les activitats que més agraden a l’hora de jugar al sorral, per poder fer diferents construccions amb sorra i també podeu fer la següent experiència molt fàcil per determinar les tres partícules(sorra, llim i argila) que componen la majoria de sòls.
Foto: Your Healthy Gardens
L’experiència tracta de agafar 3 tipus de sòl ben diferents: sorrenc, argilós i del hort. Agafa 3 gots transparents, afegeix els hi la meitat d’aigua i desprès tira un bon grapat de un tipus de sòl. A cada pot posar-ne una classe diferent de sòl. Barrejar-ho bé i desprès deixar-ho sedimentar posant els pots en un lloc quiet. Poc a poc les diferents partícules aniran dipositant-se per capes i podreu veure-les a traves del vidre.  I comparar les diferents capes, que correspondran a les diferents partícules.

En cada tipus de sòl i trobem:  la sorra (sand) formada per partícules minerals que principalment formen l’estructura i donen drenatge. L’argila (clay) formada per partícules molt més petites que seques són fines i mullades s’enganyen, retenen l’humitat al sòl i nutrients. El llim (silt) són partícules fines que contenen la matèria orgànica i els nutrients. Un sòl de tipus franc o marga (loam) és el que mantén un bon equilibri dels tres tipus de partícules fent-lo molt bo i apte per el cultiu de les plantes (en l'imatge el pot del centre).

Per veure la diferencia entre el sòl i el compost. Agafar del compostador una galleda de compost i contar tots el cucs de terra que hi trobem. Quants més n’hi hagi millor. També podeu comparar amb els trobats a les diferents classes de sòl utilitzats en l’anterior experiència.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

#BAD11. DEL HORT AL PLAT. KM.0.

Avui, és el Dia Internacional de l’Alimentació. Per això aquest any el Blog Action Day 2011 (BAD11) ha decidit que tothom que vulgui parli als mitjans electrònics (xarxes socials, blog, web, etc) sobre ALIMENTS (Food) i si vols pots registrar-te a la web: http://blogactionday.org. Ja som 2250 bloggers de 100 paisos que ens hem registrat.

Doncs bé he triat per avui el apunt DEL HORT AL PLAT. KM.0.

I am proud to take part in Blog Action Day Oct 16, 2011 www.blogactionday.org
 Ja fa anys que visc a pagès i l’hort ha estat una constant del dia a dia. Què hi tenim avui? Tomates, pebrots, enciam fulla de roure i cebes. Doncs dinarem un enciam variat. I així, cada dia.

Fins fa quatre anys l’avi Pitu se’n cuidava amb la meva poca ajuda, ara ja em toca a mi i altres membres de la família de tenir-ne cura.
A les 5 parcel·les que hi dedico el meu temps he passat a millorar la qualitat del sol amb aportacions de matèria orgànica, he experimentat amb diversos sistemes de treballar el sòl (cultivar, fangar, cavallons) i finalment m’he tirat per el sistema de no treballar el sòl.
Al hort hi tinc línees separades 80 cm, una d’altre, amb una línia de goters per regar, el sòl esta cobert amb palla entre mitjos i amb compost a la línia de plantació que té una llargada per a  30 plantes que poden ser variades o en grups. Quan s’acaba el cultiu es tapa amb malla plàstica, quan cal preparar la parcel·la  per plantar: és destapa, es retiren les restes de herbes, s’afegeix palla nova i es torna a plantar. Un hort ben senzill, de poc manteniment, que estalvia aigua i ens dona productes naturals del hort al plat.
Com no, aliments Km.0. de producció local, de varietats autòctones, de protecció de la biodiversitat, en resum: proximitat i estalvi de recursos fòssils.
Si comencem a consumir productes locals, si potser de cultiu natural, ecològic o sostenible millor. Contribuirem a l’economia local i estalviarem el consum de combustibles fòssils i per tant ajudarem al manteniment del nostre entorn.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Horts urbans i guerres mundials

Font:Històries d'un món real
Autor: Ferran Vital
Els darrers anys s’ha posat de moda a molts ajuntaments habilitar alguns sòls d’ús públic o municipal per realitzar-hi activitats agrícoles. Una mesura de preservar el medi ambient i regenerar espais, sòls i activitats tradicionals. Ara bé, aquesta iniciativa, per innovadora que sembli, té unes arrels històriques no massa llunyanes i certament tristes
Durant la segona guerra mundial les condicions per a la població civil van ser d’allò més dures pels països bel·ligerants. A l’esforç bèl·lic i a l’efecte dels bombardejos sistemàtics sobre la població civil europea, convé afegir-hi les dificultats de subministrament dels productes més bàsics a la rereguarda.
torre de londres 1940.jpg
La Torre de Londres envoltada d'horts. Any 1940.
Els governs de les potències en guerra prioritzaven l’industria bèl·lica i el subministrament d’aliments i armes als soldats del front, i en ocasions les poblacions de rereguarda van haver d’idear noves formes d’autosubministrament dels productes més bàsics, tals com les hortalisses.
A vegades els propis governs eren els que estimulaven als ciutadans de les grans ciutats a utilitzar qualsevol espai públic cultivable per convertir-lo en un petit hort, més de mig segle abans que moltes ciutats hagin habilitat espais i terres dels seus termes municipals per a que els seus ciutadans les conreïn (amb un context molt diferent, és clar).
london-bomb-crater-garden.jpg
Un hort urbà a Londres que aprofita el cràter generat per una bomba.
Malgrat els esforços dels governs, la població civil a rereguarda mai va estar del tot ben abastida, i les penalitats i patiments que van haver de suportar, van arribar a punts inhumans. Sense anar més lluny, quants de nosaltres no hem sentit històries d’avantpassats que van abandonar la ciutat al llarg de la guerra civil, buscant aixopluc a casa d’alguns familiars al ambient rural, tot fugint de les bombes i la fam?
Molts cops, la pobresa i destrucció causades per la guerra, van impossibilitar l’abastiment de la població civil els anys immediatament posteriors a la fi del conflicte, cosa que va allargar la presència d’aquests horts urbans uns quants anys després de la fi del conflicte, tal i com va passar a Berlín els mesos posteriors a la fi del conflicte.
hist huertos urbano 2-berlin.jpg
Horts davant el Reichstag derruït de Berlín. Any 1946.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Festa del Bolet 2011





Imatge cedida per en Manel Cortés

L'associació Llagostera en Flor us recorda que el proper 12 d'octubre, a Llagostera, es celebra la Festa del Bolet. La fira és un mercat ambientat a inicis del segle passat, dins el marc del casc antic. Durant tot el dia hi hauran diverses activitats organitzades.

Aquest any l'associació Llagostera en Flor ha muntat una parada amb productes variats. Els guanys obtinguts seran utilitzats per organitzar la propera Exposició de Flors de la Festa Major 2012.

Us convidem a passar-hi!!

dimarts, 11 d’octubre del 2011

“La crisi ambiental deixarà petita la crisi econòmica”


Us deixo una molt interessant entrevista a Aniol Esteban publicada a El punt Avui de Mar Ferrando
Aniol Esteban
És biòleg i director ambiental del laboratori d'idees New Economic Fundation (NEF), de Londres, on viu des de fa nou anys. Aquest ‘think tank' té, segons diu, “l'humil objectiu” de canviar el sistema econòmic mundial.

11/10/11 02:00 - BARCELONA - MAR FERRANDO

Aniol Esteban

Per què va marxar a Londres?

Vaig decidir que fins que no abordéssim els problemes ambientals des d'una perspectiva econòmica seria difícil assolir la sostenibilitat ambiental i protegir el medi ambient. Això és el que em va portar a Londres a estudiar un màster d'economia ambiental.

I què cal canviar?

Des de la New Economic Fundation (NEF) creiem que els problemes ambientals i socials estan arrelats a un sistema econòmic que no funciona ni per a la gent ni per al planeta. Per això cal fer economia d'una

dilluns, 10 d’octubre del 2011

L'ESCOLA LACUSTÀRIA AMB EL MOVIMENT 350

Font: http://elpoll.cat
Escrito por Marc Sureda

Dilluns, 10 de Octubre de 2011 08:46

Els alumnes de l’Escola Lacustària de Llagostera han visitat aquest divendres les instal·lacions del Mas Maiensa on han conegut el moviment 350 per sensibilitzar de la necessitat de reduirles emissions de CO2 a l'atmosfera. Tost ells s’han fotografiat per la causa.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Els 5 Tops dels productes químics que s'han d'evitar en els aliments

Font: DoYourPart


Per alimentar la teva familia de forma saludable, caldria que evitessis els següents 5 productes químics que es troven en els aliments.

1) el nitrat de sodi i nitrit de sodi
Aquests dos ingredients similars s'utilitzen en molts productes de carn processada (alsitxes frankfurt, cansalada i embotits), ja que actuen com a conservants d'aliments.No obstant això, tots dos s'han relacionat amb diferents tipus de càncer. Una millor opció és optar per les carns amb l'etiqueta "lliure de nitrats" o "lliure de nitrits".

2) L'aspartam
Aquest edulcorant artificial es troben

divendres, 7 d’octubre del 2011

El suc de tomàquet de cultiu orgànic és més saludable que el convencional

Avui us deixo un apunt aparegut a la web Sostenible.cat, és una altre estudi realitzat per l'Universitat de Barcelona, sobre  les propietats dels cultius orgànics, ecològics o naturals, sembla que es torna a comprobar que són aliments més sans i en més propietats que els de conreu tradicional. Ja com altres estudis realitzats per l'Universitat  de Valencia sobre taronjes que també apart de més gustoses les seves propietats nutritives són més lates en cultius orgànics que convencionals.
Font: Universitat de Barcelona
28-09-2011

El suc de tomàquet de cultiu orgànic té més components fenòlics que el del tomàquet de cultiu convencional, segons apunta un nou estudi científic que s'ha publicat a la revista Food Chemistry i que ha dirigit Rosa M. Lamuela, professora del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB i investigadora de l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA), també de la UB, i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBERobn). També participen en l'estudi els experts Anna Vallverdú-Queralt i Alexander Medina-Remón, de l'INSA i el CIBERobn, i Isidre Casals Ribes i Olga Jáuregui, dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB).

Polifenols: efectes beneficiosos per a la salut
La recerca, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, aporta noves dades al debat científic sobre els components dels productes de cultiu ecològic en relació amb els de cultiu tradicional, a partir de l'estudi dels polifenols en el suc de tomàquet, que és l'hortalissa que es consumeix més a Espanya, tant fresca com processada. Segons explica la professora Rosa M. Lamuela, cap del Grup de Recerca d'Antioxidants Naturals de la UB, "aquest és un estudi científic innovador fet al país per determinar

dijous, 6 d’octubre del 2011

La Granja del Futur

Us deixo aquest vídeo 'Una Granja del Futur', aquí teniu una part us recomano veure-les totes. És interessant, com molts agricultors comencen a pensar com cal reformar les explotacions per anar més enllà del petroli. En moltes d'aquestes explotacions són els joves que ja estan experimentant i busquen noves formes que permetin la reducció dels fertilizants de sintesis que necessiten gran consum de petroli per fabricar-se. El no treballar, ni llaurar per reduir el consum de diesel en els tractors i moltes altres tecniques que es poden implementar. La natura no necessita de nosaltres per existir en un sistema eficient on tot es recicla naturalment. Cal observar i aprendre més de la natura que ens envolta.



dimecres, 5 d’octubre del 2011

Jardí botànic Pinya de Rosa

Us deixo un vídeo amb bones imatges de la col·lecció de cactus que podeu trobar al jardí Pinya de Rosa. Situat entre Blanes i Lloret de Mar.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

CINC IDEES PER REDUIR A 350 ppm CO2



  • Ves en bici, a peu, en transport públic o vehicles elèctrics.
  •  Estalvia energia: quan hagis de canviar llums, electrodomèstics,  la caldera pensa en buscar maquines més eficients i de consum més baix. També, recorda d’apagar les llums i els pilots automàtics (stand by) dels aparells que no uses sovint. Rentar amb programes freds o de baix consum energètic (rentadora i renta-vaixelles).
  •  Compra productes locals o Km 0.
  •  Estudia en instal·lar energies renovables: plaques tèrmiques, energia solar o eòlica
  • Redueix els envasos d’un sol, reutilitza, retorna i reciclar adequadament.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

AVUI, PER SOPAR MONGETES QUATRE COLORS.


Avui al hort familiar he collit mongetes verdes i grogues. Com encara tinc patates blanques i liles que tinc de la darrera collita he pogut preparar un bon sopar, deliciós i econòmic.

Podeu acompanyar-ho amb una mica de maionesa, tomata fresca o en salsa o senzillament una mica d’oli.

Si voleu afegir proteïna: una mica de formatge a daus, tonyina, ou dur o una truita és un bon acompanyant per fer un autèntic plat únic.

Fàcil i ràpid. Bullir la verdura i afegir els complements. I ja podeu sopar. Bon profit!

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Addictes al riscos de Naomi Klein

Us deixo el vídeo de Naomi Klein, 'Addicted to Risk', una visió interessant de com tenir en compte els riscos que acompanyant el us dels recursos naturals i com el benefici econòmic sobre l'ambiental s'han de mesurar amb precaució i com d'important és aquella dita de 'més val prevenir que guarir'. Podeu utilitzar els subtítols en 22 llengües diferents. Espero que us interessi.



dissabte, 1 d’octubre del 2011

AL HORT, RECOLLINT ERUGUES.


Les erugues i cargols estan menjant-se les fulles de les cols, bròquils i cols llombardes, he trobat tres grups diferents que estan fent de les seves els podeu veure a les següents fotos.
El pitjor és la blanqueta de la col (Pieris brassicae) perquè posa colònies d’ous que neixen a la vegada i com podeu veure comencen a menjar tots a l’hora i defolien la planta en poques hores.

Desprès tinc una eruga verda (Trichoplusia ni) que no es tant nombrosa perquè els seus ous apareixen individualment.

Finalment, els cargols aquest són pocs però com són més grossos mengen més i les plantes com encara són petites pateixen bastant. D’aquí a una setmana, les cols seràn prou grans i els cargols buscaran alguna cosa més tendra per menjar.

De moment el remei és: recollir-los i llençar-los a
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...