"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

diumenge, 11 de setembre de 2011

EL FOSSAR DE LES MORERES

El Fossar de les Moreres és una plaça prop de l'església de Santa Maria del Mar. Antic cementiri on s'hi van enterrar els morts del Setge de Barcelona (1713-1714), és una fossa comuna dels defensors de Barcelona que el 1821 és va fer pavimentar i s´hi va situar un monument memorial el 1915 on s`hi llegeix el fragment del poema de Serafi Pitarra.
En el següent vídeo i teniu tot el poema, escolteu o llegiu-lo val la pena sentir el dolor que varen patir els herois d'aquells moment.


També us deixo la lletra de la canço Fossar de les Moreres.
El Fossar de les Moreres
(Lletra i música: Jordi Bassas)
(inclou fragments del poema de Federic Soler “Pitarra”)

Conta la historia que fa molt temps en un setembre violent
Barcelona assetjaven les tropes de Felip cinquè.

Barcelona assetjaven les tropes de Felip cinquè.

En una guerra en la que es lluitava per la successió al tro reial,
Feia temps que ja durava però l’hi arribava el final.
I les tropes catalanes comandades per Villaroel
Finalment es replegaren a Barcelona capital.

Feia temps que ja durava però l’hi arribava el final.

Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor
Ai! Pobreta Barcelona com t’estrenyen el dogal
Felip cinquè l’assalt et dóna
I t’ofega amb sa corona, apressant-te, fi mortal

I arribà l’onze de setembre aquell onze tant fatal
Els barcelonins aquell dia resistiren como no havien fet mai.

I arribà l’onze de setembre aquell onze tant fatal

En Rafael de Casanoves havia anat al portal nou
Enarborant la santa bandera en una lluita cos a cos
I així el ferí una bala perduda en mig d’aquell tumult sagnant
Però mentre queia ell cridava “A les armes Catalans!”

Mentre queia ell cridava “A les armes Catalans!”

Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor
Ai! Pobreta Barcelona com t’estrenyen el dogal
Felip cinquè l’assalt et dóna
I t’ofega amb sa corona, apressant-te, fi mortal

Els fossars de Barcelona s’ompliren de gom a gom
Pel tros d’or d’una corona si se’n va gastar de plom.
Però els teus fills per això no afluixen i combaten sempre forts
I els murs que caient cruixen
Entre sang que els rius ruixen, s’alcen altres rius d’amor.

I barrejats en un munt queien els d’un i altre cantó,
Aquell dia molts moriren tant lleials com de traïdors
Aquell dia molts moriren tant lleials com de traïdors

I en rengleres, en rengleres entre fums i polsegueres
Els portaren a enterrar al Fossar de les Moreres
Però encara que la guerra van perdre després de tants ferits i morts
Per l’ideal d’una bandera mantingueren net el seu honor,

Per l’ideal d’una bandera mantingueren net el seu honor,

Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor
Ai! Pobreta Barcelona com t’estrenyen el dogal
Felip cinquè l’assalt et dóna
I t’ofega amb sa corona, apressant-te, fi mortal

El Fossar de les Moreres fins perdent nostres banderes,
Serà l’urna de l’honor.

2 comentaris:

  1. No saps la d'anys que he estat buscant aquells versos que vaig llegir, en un viatge de BUP Barcelona, en un mur del Fossar de les Moreres. Ara gracies a tu els retrobe.

    Moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. Hola! Vicent L.
    M'alegra que els hagis retrobat, jo no coneixia la historia del avi i el net, però em varen fer sentir el que aquells nostres ascendents van patir i que calia compartir-los i transcriure'ls el dia de la diada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...