"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

diumenge, 31 de juliol de 2011

Per un arbre, viure en una ciutat o població del nostre país, sovint és una trista agonia. Som un país arboricida.

Font: http://ciencia.ara.cat
Autor: Joan Bordas i Lia Casas


Ginjoler de Sant Gervasi (Barcelona)
Quan l’arbre s’integra a la ciutat perd la seva autonomia, la seva espontaneïtat, les seves relacions socials dins de la natura, el seu temperament natural, la LLIBERTAT. La seva vida deixa ser de ser llarga i assossegada per incorporar-se al frenètic món urbà. El disposen en filera, al llarg de les calçades, tots en formació amb un ordre matemàtic i del tot artificial. Tot segueix un ordre, un entorn, un estil antinatural.
Si s’atreveix a créixer més del que disposen les normes, el tallen sovint, si no té forces per a desenvolupar-se l’ignoren, si no plou, passa sed i com no l’abonen es queda famèlic. Les arrels no tenen llicencia per a aprofundir sota cap direcció, l’espai és mínim i el ciment impera. Intenta sobreviure amb una cosa que anomenen terra, un “substrat” compactat i acompanyat de cascots i runes. Tot ben tapat per un mini escocell on l’aigua de pluja difícilment penetra. La contaminació s’impregna a les fulles, l’orina dels gossos es queda en les arrels, les possibles ferides ocasionades es queden sense sanar, les plagues i enfermetats sense curar i la seva extraordinària bellesa decau.
L’impacte és terrible, l’arbre es sotmet a la ciutat i és aquí on l’integren com mobiliari urbà.

Tot i així l’arbre urbanitzat continua regulant el clima, absorbint diòxid de carboni i alliberant oxigen. Cobert totalment de fulles neutralitza la pols, regula la humitat, minimitza el soroll, redueix la velocitat del vent, ofereix ombra i frescor, reduint la temperatura fins a 20 graus a l’estiu *!!!…

I encara així, moltes persones es queixen de les fulles o alguns fruits que cauen al terra, de que l’arbre dificulta la vista i el pas, fins i tot hi ha qui li molesta aquell arbre que després de la floració entapissa el carrer de la nostra ciutat o població amb un munt de floretes. I la gran majoria s’empipa quan les arrels d’un arbre aixequen el paviment, i es que malauradament pocs saben que la culpa no és pas de l’arbre, sino de la persona que el va plantar.

¿A Europa tracten els arbres amb la mateixa “sensibilitat” que aquí ?

NO!!!. A Europa no només els respecten sino que a més apliquen les normes per a protegir-los. Escolleixen l’arbre segons: condicions climàtiques i mediambientals, segons tipus d’aigua, terra, vents, exposició, temperatura, tipus de terreny …. . Segons la utilitat que s’espera de l’arbre: per fer ombra, paravents, pantalla acústica o visual, gran o petit creixement, tipus de floració, coloracions de tardor, tipus de fulla (caduc o persistent), forma de copa…… La preparació de la terra és molt acurada, permeten que les arrels aconsegueixin un creixement normal tan en profunditat com en generosa amplada, molt sovint amb una capacitat de sot de 9m3, garantitzant a més una percolació i sanejament adequat.

I es que a seva cultura en vers els arbres és envejable.



* Amb una plantació d’arbres (freixes) d’un carrer d’una ciutat d’Europa es va comprovar que durant el mes d’ agost, sota aquets arbres, la temperatura era de 25ºC i de 45º on l’ombra dels arbres no arribava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...