"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dimarts, 19 de juliol de 2011

El lobby del reciclatge mínim vol mantenir Espanya a la cua de la gestió de residus d'envasos

Font: www.sostenible.cat


Gustavo Catalán Deus
Director de Comunicació de Retorna
18-07-2011
L'associació Retorna es congratula per l'aprovació de la Llei de Residus i Sòls Contaminats, que encara que amb un retard de sis mesos i moltes mancances, transposa la Directiva Marc de Residus. Des de Retorna reconeixem l'esforç del Ministeri de Medi Ambient i d'alguns grups parlamentaris perquè la llei inclogui l'opció que un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d'envasos de begudes, tot i les tremendes pressions rebudes des dels sectors que actualment gestionen els residus d'envasos, la seva fabricació i comercialització.
En cap dels 35 països on funciona ha estat un fracàs, sinó tot el contrari

Com el mateix director general de Qualitat Ambiental del MARM, Jesús Huertas, va declarar recentment "seria impresentable que la llei no fes menció a aquesta eina [SDDR]". Huertas va fer menció al fet que el SDDR està implantat en nombrosos països i és una eina que ha demostrat la seva eficiència allà on s'ha implantat. En cap dels 35 països on funciona ha estat un fracàs,
sinó tot el contrari. Les autoritats i els consumidors han comprovat després de la seva posada en marxa els avantatges ambientals, socials i econòmics del SDDR.

No obstant això no estem del tot satisfets. La llei només contempla la seva posada en marxa si es demostra abans que el sistema vigent és millorable, alguna cosa més que evident a ulls de qualsevol ciutadà, encara que després els actuals gestors dels residus ens facilitin unes xifres que tracten de demostrar que ells fan una gestió d'acord amb les obligacions de la Unió Europea.
En un país dispers com Espanya és molt fàcil maquillar les xifres de reciclatge

En un país dispers com Espanya, on les transferències de residus estan en mans de les comunitats autònomes i aquestes al seu torn s'han posat en mans dels sistemes integrats de gestió (SIG), és molt fàcil maquillar les xifres de reciclatge. És més, no hi ha manera de contrastar les dades que proporcionen Ecoembes i Ecovidrio, i es tractaria d'una tasca impossible fer una investigació regió per regió de les xifres que aquestes entitats fan servir.

Aquest és el motiu pel qual fa només una setmana les organitzacions ecologistes hagin interposat una queixa davant la Comissió Europea per frau en les xifres que presenta el nostre país davantBrussel·les, l'única font de les quals són els actuals gestors d'envasos i embalatges. Nosaltres, demanem per la nostra part que al nostre país s'implanti un Observatori dels Residus, que vingui a posar en clar la disparitat de xifres que es manegen, que evidencia un clar contrast entre els milions d'envasos que veiem en els nostres espais públics i les xifres oficials que simplement permeten rentar la cara davant Brussel·les.

Cada dia és més urgent que les estadístiques dels residus siguin les reals, perquè les administracions puguin prendre les polítiques adequades al voltant dels residus.
Està per definir qui integraria la comissió que avaluï la seva viabilitat del SDDR i si en ella només tindrien opció d'opinar aquells que avui mouen els fils

La Llei recentment aprovada només contempla la possibilitat que el SDDR sigui implantat si supera el dictamen d'una comissió que avaluï la seva viabilitat tècnica, econòmica i ambiental. La seva posada en vigor es pot fer mitjançant un Decret Llei del Consell de Ministres. Però està per definir qui integrarien aquesta comissió i si en ella només tindria opció d'opinar aquells que avui mouen els fils, les xifres i l'enorme caos dels residus urbans, sense que hi hagués una participació ciutadana on la societat civil estigués àmpliament representada.

Enfront de les desqualificacions i acusacions infundades pel sector del "reciclat mínim" que gestiona insuficientment els residus d'envasos, Retorna se sent en part recompensada que la seva proposta d'implantar a Espanya un SDDR sigui prevista en la Llei. L'intens treball desplegat els últims mesos per les organitzacions ecologistes, socials i empresarials que integren Retorna ha aconseguit convèncer els grups parlamentaris. D'aquesta manera es reconeix que no només els objectius de Retorna representen els interessos de la societat civil, sinó un innovador model de gestió de residus d'envasos que ens porti cap a una societat més sostenible.

Retorna, una jove associació, formada pels 350 empreses del Gremi del Reciclatge de Catalunya, CCOO, la Confederació de Consumidors i Usuaris i una desena d'organitzacions ecologistes, ha estat atacada amb una virulència que no esperàvem, la qual cosa significa que alguna cosa molt important està en joc.
El SDDR permetrà tornar a posar en marxa la reutilització dels envasos de begudes i avançar cap a un model de "residu zero" en el futur

Retorna considera que la implantació del SDDR és només un primer pas cap a un model de gestió de residus que redueixi al mínim els mateixos. El SDDR permetrà tornar a posar en marxa la reutilització dels envasos de begudes i avançar cap a un model de "residu zero" en el futur. Recordem que cada dia es consumeixen a Espanya 51 milions d'envasos d'un sol ús, dels quals només es recicla un 30%. La resta van a l'abocador o la incineració, amb el que significa d'impacte ambiental, malbaratament de matèria primera i energia.

No obstant això, la Llei de Residus neix amb les importants mancances que ja contenia en part la mateixa Directiva Marc. Tant els objectius de reducció (un 10% per al 2020) com els de reciclatge continuen sent baixos, sense cap instrument clar per complir i controlar el seu compliment. La Llei no inclou cap objectiu de reutilització d'envasos.

A més, la llei no obliga ni regula la recollida separada de la fracció biodegradable i la seva transformació en compost de qualitat, que al nostre país és una demanda social d'ampli consens davant la desertificació del territori.

El calendari per a la retirada de les bosses de plàstic és poc exigent i es basa principalment en la seva lenta substitució per bosses biodegradables, que només és un pegat a l'actual situació de milers de milions de bosses abandonades pel territori. D'altra banda, no inclou taxes als residus amb destinació a l'abocador o la incineració, ni impostos ambientals a les bosses de plàstic o als envasos.

Finalment contempla un període massa llarg per a desenvolupament de la Llei de Residus i Sòls Contaminats i la revisió de la normativa, en particular de l'antiga Llei d'envasos i residus d'envasos que, per cert, ja contemplava com a preferent el SDDR per a la gestió envasos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...