"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

diumenge, 23 de gener de 2011

Bosc brut, bosc net

Avui us deixo la carta d'un lector al diari digital dBalers.cat. l'ha he vist referenciada en el bloc Amics arbres, que la titulen, 'Boscos naturals, boscos humanizats'. Espero que us agradi.


Font: Diari de Balears. Cartes del lector.
Autor: Pere Llofriu


És una percepció impressionista pagesa, vés per on, i fins aquí fantàstic. El problema és que els pagesos se'n van, però els tòpics queden, i un cop deslligats del referents que els estalonaven s'inflen i volen, i com que la memòria aviat fa cadufos, ja no sabem per què.

A l'era preturística un bosc "net" era un bosc eixermat, això és entre aclarit i arrasat (en cas de dubte les cabres peguen l'estocada). Tot això, però, no era per fer cap favor al bosc, ben al contrari, era la conseqüència d'un tipus de vida extingit. Per contraposició el bosc "brut" seria un bosc que ha pogut escapar del reglament, o sigui, del càstig humà. Així doncs, cada planta va a la seva, sense el nostre permís. En conseqüència, vés per on, s'autoregenera el bosc natural. Fins i tot les plàntules d'alzina queden protegides per aquesta "brutor". D'altra banda, quantificant biodiversitat i biomassa resulta que és precisament en el "bosc brut" on hi ha vida i regeneració mentre, comparativament, el "bosc net" és la mort amb pebres.

I és que, ben mirat, o repassant la ciència, comprovarem que un bosc no ens ha de menester per a res, ben especialment per autoregenerar-se. Cal recordar que un bosc no és una sèrie de fileres d'arbres que hem posat per donar-los una pallissa quan estam nerviosos. No: un bosc és un ecosistema complet on hi ha arbres, mates, matetes, matetones, matoions, bacteris que descomponen fusta entre tota la gamma d'éssers vius. Tot això no ens ha de menester per a res. Tranquils. El bosc s'ho feia tot solet milions d'anys abans d'aparèixer nosaltres.
Pel Rafal de Planícia, i a moltes altres finques de la Serra, hi ha solades de brancam sec en terra de fa anys, de vegades de podes sobreres. Aleshores cal concloure que hi ha, com a mínim, dues escoles de neopagesos: els que troben que el Govern ha de tudar els recursos eixermant el bosc, i els que, si cadascú ha d'eixermar les seves quarterades, no passa res si els pins morts es podreixen in situ. Ja seria massa que fossin els mateixos. 

En qualsevol cas, per necessitat imperativa d'explicar-ho telegràficament, netejar un bosc és un doiarro. No pot resistir cap anàlisi ecològica, ni econòmica, ni semàntica.

I els incendis (trobava que vos torbàveu a demanar-ho)? Doncs n'haurem de parlar en una altra ocasió. De moment, pensem un poquet: qui prodest (qui se'n beneficia), i quants n'hi ha a la presó per calar foc.
Ah! I si el bosc és del senyor marquès? (Ara sí que...) Doncs si el bosc és del senyor marquès, feis comptes, amics lectors, que no he dit res.
PERE LLOFRIU. Ciutat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...