Els núvols són fantàstics, tan importants en el cicle del aigua i tan meravellosos que semblen fets per somniar, però sense ells estem perduts, el seu valor en el paisatge és efímer, però relaxant, juguen amb el cel i el vent que els porta d’aquí cap allà.
Tant sols unes petites gotes de aigua invisibles als nostres ulls, en formació donen lloc a formes inimaginables.
Aquí us deixo algunes fotos que he fet des de el cel.
I també aquest poema que he trobat per internet, de Pilar Canalis que se’n diu ‘Núvols de Cotó’
NÚVOLS DE COTÓ
pessics de cotó semblen
els núvols, nuvolosos i nuvolets
que corren pel cel
empaitant-se i jugant a cuit amagar
Albirant des d’allà
als infants, que mirant-los passar
els hi imaginen formes,
en el seu jugar:
Ara, un gos de pel
ara, una flor de tija llarga i prima
mes enllà, un ninot de neu grassonet, amb nas de pastanaga
i n'hi ha dos que es fan un petó dolç
i aquell..........., pot ser una altra flor
o que se jo.......
i l'altre..........., un gran pal, amb sucre de cotó.
Escolteu, escolteu,........i aquell que de nit i de dia,
ens mira amb el seu somriure,
ens convida a l'oblit del cada dia,
perdent-nos agafats de la seva mà?.
Dins del gran camp blau i eteri
que es veu des de l'avió
omplim-nos de somnis bells i suaus
Com de Cotó.
De Pilar Canalis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada