La incineració de residus urbans incrementa la mortalitat per càncer en un radi de 5 km.

Em fan ressò del següent article La incineració de residus urbans incrementa la mortalitat per càncer en un radi de 5 km. publicat a la web de http://www.rtvvilafranca.cat. Escrit per Sílvia Delgado, el dijous, 24 de gener de 2013 15:09. Espero que us interessi.

Un estudi realitzat per primera vegada a l'Estat espanyol, i publicat a la prestigiosa revista Environment International, confirma que hi ha un increment significatiu del risc de mort per càncer en els municipis propers a incineradores o instal.lacions que cremen residus urbans com és el cas de la cimentera Uniland als Monjos.

L'estudi, del Centro Nacional de Epidemiología, corrobora un d'anterior realitzat a la Gran Bretanya, però és molt més exhaustiu. En concret ha examinat la mortalitat municipal de 33 tipus de càncer diferents en un període de 10 anys, entre el 1997 i el 2006.

Convidat per el Moviment Contra la Incineració a Uniland, ahir dimecres, el Dr. Eduard Rodríguez, professor d'investigació a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, cap del Grup de Neurotoxicologia Ambiental i membre del Comitè Científic sobre Nous Riscos per a la Salut de la Unió Europea va presentar l'estudi a Vilafranca.

L'estudi conclou que en els municipis que es troben en un radi de 5 quilòmetres al voltant d'incineradores o d'instal.lacions que incineren residus urbans o perillosos hi ha un "risc molt més elevat" de mortalitat per càncer i en concret de certs tipus de càncer com el de pleura, estomac, fetge o ovaris, com explica el Dr. Rodríguez.

El Dr. Eduard Rodríguez afegeix que darrerament el problema està augmentant al estendre's la pràctica de cremar residus en els forns de les cimenteres, perquè no estan dissenyats per a aquest ús. És el cas de la cimentera Uniland de Santa Margarida i els Monjos que des de fa dos anys i mig està autoritzada a incinerar residus urbans.

Rodríguez també denuncia un aspecte clau i és que la legislació bàsicament regula les quantitats màximes de dioxines permeses a l'aire, quan la via de transmissió més important per a la població és l'alimentació. I en aquest sentit, afegeix que un mostreig aleatori va demostrar que a Europa un 10% dels aliments superen la quantitat màxima de dioxines.