De quan els transgènics acaben amb un poble.

Us deixo aquest article aparegut al diari digital Publico.es sobre els transgènics a Paraguai un autèntic genocidi i destrucció del medi natural. (traducció automàtica)

Les recents inundacions a Paraguai mostren un país, la terra està regada amb sang, en què l'agronegoci està acabant amb els boscos i amb la manera de vida de milers de persones

M. ÁNGELES FERNÁNDEZ / J. MARCOS

Víctimes de la dictadura de Stroessner i de la massacre de Curuguaty, en una protesta a 2012.
Víctimes de la dictadura de Stroessner i de la massacre de Curuguaty, en una protesta a 2012.- AFP
Rogenca és la terra a Paraguai. Un to que defineix no només la fertilitat d'aquest territori d'abundant aigua, sinó que sintetitza el drama que viu gran part de la seva població. Rural i latifundista, gran part dels habitants no té accés a la terra. No tenen accés a res, en realitat. "A Paraguai, parlar de la terra és parlar de la democràcia", incideix l'advocat Hugo Valent.

La massacre de Curuguaty va suposar l'enderrocament de Fernando Lugo després d'un exprés judici polític
El guaraní és el país amb major concentració de terres del món: el 85% del territori està en mans del 2,6% dels propietaris, gran part forans. Unes xifres que deixen clar l'estat de la democràcia, de l'economia i de la societat. També el color de la seva terra. "Paraguai, al costat de Hondures, és l'únic país d'Amèrica Llatina on segueix governant el mateix esquema bipartidista d'elits oligàrquiques del segle XIX", afegeix Valent. Després del parèntesi dels anys del Govern del exbisbe Fernando Lugo, el Partit Colorit té de nou el poder des de 2013, quan va reprendre els seus 61 anys de control, 35 d'ells sota la dictadura d'Alfredo Stroessner, a qui recolzaven.

La fèrtil terra paraguaiana, el seu despoblat territori (en una mida similar al d'Espanya viuen poc més de 6,5 milions de persones), l'abundància d'aigua, la laxitud legal així com la connivència dels poders econòmics, polítics i judicials esbossen un país modelat per i per l'agronegoci. "El principal problema social és la distribució de la terra. L'economia és eminentment agrària i de producció agropecuària", recorda Fabricio Arnella, de l'Articulació Curuguaty.

  Ja han passat dos anys des de l'abrupta expulsió de Lugo després de la massacre de Curuguaty i la situació ha empitjorat. La sang vessada aquell dia demostra de la importància de la terra en aquest Estat encongit al cor de Sud-amèrica. I també del seu color. El 15 de juny de 2012, el violent desallotjament d'uns terrenys anomenats Marine Kue acabar amb la mort d'11 camperols i 6 policies. Les ocupacions com a mesura de pressió són habituals a Paraguai, però aquell dia va ser diferent. En la posterior operació policial van participar prop de 300 efectius armats fins i tot amb granades; van fer la seva aparició en escena amb ambulàncies i helicòpters per reprimir una ocupació de no més de 90 camperoles i camperols desarmats, als que acompanyaven molts nens.

"A Paraguai, parlar de la terra és parlar de la democràcia", defensa l'advocat Hugo Valent
De qui eren els terrenys? Aquí hi ha el rerefons: mentre l'empresa soja Camps Morombí, propietat del ja mort expresident del partit Colorado Blas Riquelme, afirma que són seves les 2000 hectàrees ocupades; l'Estat assegura ara, a través de l'Institut Nacional de Desenvolupament Rural i de la Terra, que són terres públiques, destinades a la reforma agrària, però encara sense escripturar en estar immerses en un procés judicial.

No va ser un desallotjament més. La sagnant matança va suposar l'enderrocament de Lugo després d'un exprés judici polític, qualificat per gran part de la població civil dels països aliats com "cop d'Estat parlamentari". L'assumpte segueix rajant sang en una investigació judicial en què només hi ha imputats camperols i cap policia. La mort dels civils no ha estat investigada. "Paraguai és un país no industrialitzat en què l'exportació de les matèries primeres agrícoles és l'única font de generació de riquesa. Això les disputes sobre la propietat de la terra, que en el cas dels latifundis té molts clarobscurs en termes legals, sigui una qüestió estratègica per on passa la distribució del poder econòmic i polític ", indica Valent.

Porta oberta als transgènics
No va ser un desallotjament més perquè va suposar la fi d'un Govern que, encara que feble, va intentar posar fre als monocultius i els transgènics. Així, vuit de les nou varietats de llavors transgèniques habilitades han rebut el vistiplau després de la caiguda de Lugo. L'actual Govern d'Horaci Cartes "no està avançant res pel que fa a la terra a favor del petit productor. Des que va assumir el poder només hi ha millor equipament de la policia, més repressió i més desallotjaments d'assentaments camperols i indígenes", explica el advocat Abel Darío Areco.

El 90% de la superfície conreada a Paraguai està ocupada per la soja. El creixement d'aquest monocultiu posa a la república com el sisè productor mundial i el quart exportador. Un model de negoci que tot just paga impostos i que es basa en el control de la terra, el desplaçament de comunitats i en la desforestació.

Prop de 900.000 persones, majoritàriament joves, han estat expulsades del camp cap a les zones urbanes en els últims deu anys, segons dades d'Oxfam. Aquesta organització ha llançat una campanya internacional de recollida de signatures per demanar al colorit Cartes, l'home més ric del país, el lliurament de les terres de Marina Kue a famílies i joves de Curuguaty que no tenen terreny per cultivar.

Atac a un habitatge per forçar el desallotjament de la família. - LUIS ALBERTO WAGNER 

El senador liberal Luis Alberto Wagner documenta desallotjaments i expulsions amb crema de cases incloses, així com les irregularitats de les fumigacions. Recentment ha denunciat el creixement de grups parapolicials abillats amb armes prohibides per la legislació que, davant la inacció policial, realitzen desallotjaments al camp. "L'incendi d'habitatges de camperols i indígenes són una realitat lamentable", incideix. Des de la fi de la dictadura stronissta el 1989, la Coordinadora de Drets Humans de Paraguai ha registrat més de 130 casos d'execucions i desaparicions forçoses de dirigents i militants d'organitzacions camperoles.

Des de 1989, s'han registrat més de 130 casos de desaparicions de dirigents i militants d'organitzacions camperoles
Que la major part de la soja es destini a l'exportació, que amb prou feines tribute (ho fa amb el 2%, quan la mitjana del país és del 13%, una de les més baixes d'Amèrica del Sud) i que estigui en mans de empresaris forans són elements en enrogeixen encara més l'anàlisi. "Utilitzin i abusin del Paraguai", va convidar el president Cartes fa uns mesos als empresaris brasilers.

I, amb les xifres a la mà, ho fan: prop del 20% del territori paraguaià (uns 7,7 milions d'hectàrees o el 32% de les terres cultivables) estan controlades per estrangers, sobretot, brasilers (4,8 milions ). "L'objectiu del capital internacional és avançar amb el model agroexportador on hi hagi seguretat jurídica ... inseguretat jurídica per a la població", apunta Arnella.

Desforestació i inundacions
La terra a Paraguai és cada vegada més vermellosa. I no només per la sang per ella i en ella vessada, sinó també per la ràpida desaparició de la massa boscosa del país. Segons l'informe El creixement de la soja. Impactes i solucions, de WWF, l'expansió de la soja és l'amenaça més gran al Gran Chaco, una plana rica en espècies i escassament poblada que s'estén a través d'Argentina, Paraguai i Bolívia. La regió està patint un dels índexs més ràpids de conversió del món, amb mig milió d'hectàrees desmuntades entre 2010 i 2012 La Universitat de Maryland ha alertat també que el bosc d'arbustos del Chaco paraguaià "registra la taxa més elevada de desforestació del món ".

Poques vegades té espai Paraguai a la premsa internacional. Després del derrocament de Lugo, els fets amb més impacte han estat les terribles inundacions sofertes pel país al juny, que van ocasionar el desallotjament d'unes 300.000 persones. Moltes d'elles a la capital. I moltes d'elles persones migrades i expulsades del camp que malviuen a la ciutat. "Per descomptat que la desforestació massiva és una de les causants de les inundacions. A les zones sojeras el cultiu arriba fins a la mateixa riba, sense respectar les lleis que parlen de barreres d'almenys cent metres des dels aiguamolls. La desforestació de les masses boscoses impedeix que es produeixi l'efecte d'esmorteir les pluges ", sosté sense dubtar el senador Wagner.