Experta adverteix de la pèrdua de sòl per l'erosió després d'un incendi

De la web efeverde.com us deixo aquest article sobre reforestació. Espero que us agradi i interessi (traducció automàtica).

La científica Maria Tarsy Carballas dóna la veu d'alarma sobre la pèrdua de sòl per l'erosió produïda després d'un incendi forestal.
Experta adverteix de la pèrdua de sòl per l'erosió després d'un incendi

Incendi forestal al Parc Natural del Montgó
 La científica Maria Tarsy Carballas dóna la veu d'alarma sobre la pèrdua de sòl per l'erosió produïda després d'un incendi forestal i les posteriors pluges torrencials de tardor, que permeten aflorar les capes de sorra àrida dels sòls gallecs i donar pas a la desertització.
"Dic que això és la meva campanya, però és més que això, és una croada", assegura Carballas (Taboada, Lugo, 1934) en una entrevista amb Efe.
La veterana científica gallega, doctora del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), llicenciada en Química, doctora en Farmàcia i especialitzada en Edafologia -estudi del sòl-, fa especial èmfasi en la necessitat de transmetre que el sòl i la vegetació són dos recursos naturals "interdependents".
"No pot existir un sense l'altre", afegeix i indica que el sòl no és renovable i que a Galícia, quan es produeix l'erosió en un bosc posterior a un incendi, hi ha un arrossegament de matèria orgànica i argila que deixa al descobert una capa de sorra que és inert i que, al seu torn, degrada les propietats de la superfície.
Aquest arrossegament de partícules de matèria orgànica i argila, la poca que hi ha en els sòls gallecs, genera una pèrdua de massa fonamental per als sòls, sosté.
Per a la investigadora, després d'un incendi forestal, el ferm queda abocat a una perillositat imminent perquè es produeix l'aflorament de les roques, ia Galícia el 75 per cent de la superfície està fonamentada sobre "roques àcides" amb una gran proporció de sorra.
Carballas explica que en els darrers cinquanta anys han aparegut zones que estan al descobert i que arriben a deixar la roca "al nu", un fet que és irrecuperable, apunta.
Aquesta científica incansable ha rememorat la dècada dels anys 60, quan es va iniciar en l'estudi de perfils de sòls i investigava sobre superfícies amb més d'un metre de profunditat, mentre que avui dia "la roca està al descobert" en aquestes mateixes zones , ja que l'erosió "s'ha portat tot el terra".
Per això, alerta que poden passar milers o milions d'anys perquè, en condicions propícies, es regeneri aquest ecosistema.
Tot i que cada vegada comencen a aparèixer més mètodes i investigacions per ajudar a aquesta regeneració "desgraciadament" no tots són eficaços, incideix.
Així mateix, assenyala que la solució "més natural" és fer una sembra d'herbàcies, una barreja de llavors que brollin ràpidament tant per la part aèria com per la terrestre, perquè, en cas de pluges, tot l'impuls i la força d'aquestes sigui retingut per la vegetació abans de caure en la superfície i destrossar l'estructura.
No obstant això, aquest remei també té un inconvenient, que les llavors necessiten una mica d'humitat per germinar, un fet que no es pot assegurar, però que s'estudia perquè la sembra es produeixi al mateix temps que la hidratació, el que seria "una hidrosembra ", diu.
Un altre dels mètodes que s'està investigant pel Grup THOR, amb seu a la Universitat de Santiago de Compostela i del qual Carballas és portaveu, és cobrir la superfície amb palla -mulching, en anglès) - per crear una capa vegetal sobre el sòl que protegeixi el terreny però sense impedir la germinació de les llavors.
"La palla és un material bastant inert format per cel · lulosa i una mica de lignina, però que no tenen ni nutrients ni els produeix i s'adhereix a terra com si fos gairebé cola però sense causar danys".
L'experta explica que és un procediment que funciona molt bé però que és molt car, pel que estudien reduir la quantitat de palla sempre que produeixi l'efecte desitjat.
Carballas destaca que encara que el millor d'un incendi és que no es produeixi, i indica que aquest estiu estan donant una treva, adverteix que "no cal descuidar", i afirma que està en desacord amb les mesures adoptades pels Governs que, malauradament, prefereixen invertir més en l'extinció que en la prevenció, un aspecte en el qual, en la praxi, "no hi ha campanyes".
Així, indica que algunes polítiques, com la tala de vegetació, és "pràcticament inútil", ja que no creu que aquesta "influeixi en què es produeixi un incendi".
"Tothom creu que les plantes piròfites -els pins o els eucaliptus- afavoreixen l'incendi. Això no és cert. Qualsevol tipus de vegetació, si li calen foc, crema. En el que sí influeix el tipus de vegetació és en la propagació ", subratlla.
La científica, als seus vuitanta anys i pionera en l'estudi de la gènesi, classificació i cartografia dels sòls de la zona temperat-humida d'Espanya, exposa que el seu grup ha desenvolupat sistemes de prevenció, com l'índex de perill d'incendis, 1 sistema que agilita la presa de decisions i també un altre per guiar en la recuperació dels sòls cremats.
Procediments que funcionen poc més o menys que com endevins, però sense una bola de vidre i sense tenir en compte l'atzar, sinó una sèrie d'algorismes i una base de dades històrica que, a través d'un procediment estadístic, refermen els resultats, però que el Govern gallec ha deixat d'utilitzar.
Caraballas, premi a l'excel • lència Química l'any 2012, afirma que l'índex de perill d'incendis del seu grup és "el millor que s'ha fet per a Galícia" i que la Xunta "ho sap", però que no ho vol utilitzar perquè té un altre que "suposaran que és millor", conclou.