La trobareu en prats assolellats obre les seves flors a ple sol. Pertany a la família de les venecianes, hi han diverses subespècies. Té gust amargant i a la ratafia posem la flor (1 per tres litres). Cal ser acurat amb les dosis, pot ser tòxica en quantitats elevades.
En infusió s'utilitza per l'agonia i com a digestiva. Preparada amb vi dolç per maceració s'utilitza com aperitiu.
S'estén per Europa, la Mediterrània
,Àsia i està naturalitzada a Amèrica. La trobem fins a 1200 metres l'altitud ens prats i els extrems dels boscos.
També s'anomena perico vermell, genciana i centaura el seu nom ve de la mitologia grega i del centaurees Quiró que es va curar la ferida d'una llançà enverinada utilitzant aquesta planta com a remei. I erytraea significa vermell en grec. Els celtes també li retrien culte com a
herba de la bona sort. I és va cultivar durant l'edat mitjà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada