Aquest mes tindrem dos llunes una ara tot començant el juliol i la segona que anomenarem lluna blava. Això només passa cada 2 o 3 anys, degut a la diferencia del cicle lunar de 29,5 dies amb el calendari solar amb mesos de 30 i 31 dies. Doncs gaudiu-ne. Aquí us deixo una imatge de la sortida de la lluna entremig de núvols i un poema de la lluna estimada de Pau Riba.
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta:
algú que et faci d'acompanyant,
que et digui coses a cau d'orella
i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica:
vols que m'arribin els teus perfums
i amb els teus ulls plens de melangia
vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada:
el teu cor es va enamorar de mi
pro tu ets al cel i jo estic en terra
i no veus camins que ens puguin unir.
Però, oh!
no et desesperis, pàl·lida lluna,
jo sé un camí que podràs seguir:
va fins la vall, entre les muntanyes,
i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.
Pau Riba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada