El nom de lluna blava és dona a la segona lluna plena dins d'un mateix mes. Això, passa cada 2 o 3 anys, degut a la diferència entre el calendari lunar i el calendari gregorià imposat per el papa Gregori XIII al 1582 per substituir el calendari julià que regia des de l'època de Juli Cesar, qui l'havia establert. Aquest era poc exacte i l'equinocci de primavera s'havia desplaçat amb el pas dels anys fins el 11 de març.
Per tant, la Pasqua final del període hivernal, de les privacions i dejuni de la quaresma, era difícil de calcular en els anys que hi havien dos llunes en un mateix mes. El poble tenia que esperar que el clergat els hi confirmes quina era la lluna bona (normalment la segona), per calcular quin era el diumenge de resurecció o Pasqua. Encara avui, resulta ser el primer diumenge desprès de la primera lluna plena passat l'equinocci.
La confusió que es creava va donar lloc al terme de lluna blava, derivat del angles antic belewe moon, dit terme també es pot entendre com lluna traïdora, que seria més lògic, degut que en aquests casos la quaresma s'allargava un mes, amb les privacions que això comportava i la gent es creia traïda per els representants de l'església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada