A la Capella de Sant Nicolau aquest any un
imprescindible de Ignasi Casadesús i Jordi Albà. Una representació poètica del
vent i les flors.
Cop de Vent.
Tot era silenci allà dins.
Tant sols per les escletxes d’aquella finestra
malgirbada
sentia les ventades com empeses per les aspes
d’un molí.
Jo no feia més que buscar, entre les
flassades, un dolç somni,
un somni que m’acaronés, en aquella solitària
nit de tramuntanada.
La son en va vèncer.
I va començar aquell somieg on tot eren flors,
Flors que corrien, rodolaven i olorosament
dansaven.
Dolça dansa nocturna de colors!
Dansa de flors amb simfonia de ventades...
... de ventades empeses per aspes d’un molí.
Encara en recordo l’olor.
Ignasi Casadesús i Casadevall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada