"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dijous, 17 de desembre de 2015

La demarcació oasi remeier.

    Del diari El Punt Avui us deixo el següent article per si és del vostre interés. Alguns col·lectius recuperen el coneixement de plantes i fórmules de remeis casolans en risc de caure en l'oblit
    Flora Catalana ha censat unes 1.100 varietats de plantes amb ús terapèutic a les comarques gironines.

    • Alguns membres del col·lectiu Remeiers i Remeieres de les comarques gironines, amb plantes i preparacions naturals E.A.
    EMILI AGULLÓ - GIRONA


    L'associació Flora Catalana a les comarques gironines ha censat unes 1.100 varietats de plantes remeieres d'un total de 2.500 espècies vegetals que hi creixen o s'hi conreen. Són un actiu que, afegit a l'activitat de diversos col·lectius i entitats de remeiers, treballa per divulgar un llegat acumulat al llarg de segles i traslladat de generació en generació a través de la tradició oral o diversos tractats, receptes o fórmules que han quedat per escrit.

    El remei popular feia “pagès o pobre”, però ara recupera vigència

    La medicina remeiera havia caigut en l'oblit com un anacronisme a final del segle XX, però de mica en mica revifa i torna a ser vigent en l'àmbit acadèmic i sanitari. L'etnobotànic figuerenc Joan Vallès, professor de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB), reivindica “preservar el tresor de la diversitat d'espècies botàniques combinades amb el saber popular”, un bagatge marginat durant anys “perquè feia pagès, o pobre”, però ara guanya pes. Hi ha eines com el web de Flora Catalana , en què el professor de botànica del departament de Ciències Ambientals de la UdG Lluís Vilar explica que han aplegat una comunitat virtual que ajuda a distingir espècies i conèixer-ne les propietats.

    Un bon reconeixement per a la tasca remeiera, per exemple, és el recent Premi Nobel de Medicina a la xinesa Tu Youyou, que ha demostrat que la malària es pot combatre amb extractes procedents d'una planta: l'Artemisia annua. L'OMS i la indústria farmacèutica també s'interessen per velles fórmules i demanen mostres de plantes, tot i que Vallès destaca que hi ha més predilecció per espècies tropicals exòtiques que pel catàleg mediterrani de flora.

    En alguns centres d'atenció primària també prescriuen, a banda dels tractaments amb fàrmacs moderns convencionals, remeis naturals, com les infusions de farigola i els xarops de cítrics, mel de romaní, i la ceba contra els refredats; fins i tot el saüc per fer baixar la febre. En el cas de Caldes de Malavella, la pediatra Montserrat Gispert sovint ofereix algunes receptes senzilles que fins ara s'havien transmès oralment entre generacions, però que durant els últims anys es començaven a perdre. Però Teresa Puértolas, del col·lectiu de remeiers i remeieres de les comarques gironines, admet que també és necessari que s'hi impliqui el pacient: “La majoria va a la consulta buscant la recepta d'un medicament amb efectes immediats”, explica, quan la tria i l'ús dels remeis alternatius “requereix temps, dedicació” i predisposició, elements infreqüents tant entre els pacients com entre el col·lectiu mèdic.

    La divulgació, un recurs

    A les comarques gironines, durant els últims anys han sorgit diverses iniciatives d'àmbit local o comarcal per divulgar els remeis casolans i la flora amb què es poden elaborar. I paral·lelament, el col·lectiu de remeiers i remeieres ha agrupat des del 2008 un seguit de persones centrades a compilar-ne i actualitzar-ne un inventari molt extens.
    Tenen funcionament assembleari, no cobren quotes als seus voluntaris i no reben ni aspiren a obtenir cap subvenció. Organitzen activitats arreu de la demarcació, com ara trobades per intercanviar experiències, sortides per donar a conèixer les plantes remeieres i les seves propietats i congressos periòdics, el més recent dels quals va ser a Sant Feliu. El doctor Xavier Uriarte, un dels integrants, destaca: “L'objectiu és que cada persona aprengui a gestionar els recursos i ingredients al seu abast per elaborar remeis.”

    Remeis senzills i altres alternatives

    “Una infusió de ceba i mel pot ser tan efectiva com un xarop expectorant que, a més, és un fàrmac que no cobreix l'assegurança; o una dermatitis provocada pels bolquers en els nadons millora rentant la pell amb aigua i bicarbonat, sense necessitat d'haver de recórrer a una crema antibiòtica”, almenys en el primer moment, posa com a exemples pràctics la doctora Montse Gispert.

    Però a més de la farmacologia, en el món dels remeiers també plantegen alternatives a l'ús de productes químics en l'àmbit de la llar i la seva neteja –l'elaboració de sabons naturals, amb l'ús del vinagre, el suc de la llimona o el bicarbonat per desgreixar i rentar la vaixella, o ambientadors amb olis de plantes aromàtiques–. També hi ha feina avançada en el camp de la medicina veterinària o el control de plagues sense haver de fer servir productes tòxics i pesticides industrials. I en matèria alimentària posen d'exemple la planta de l'estèvia com a edulcorant, ja que defugen la sacarina i altres químics.

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada

    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...