AMANIDA DE MONGETA VERDA I GROGA AMB TOMATA

Els ingredients són mongeta tendra verda i groga, i tomacat de Cor de bou molt dolc.

Per preparar aquesta amanida d'estiu cal bullir les mongetes tendres verdes i grogues.

També tallarem la tomata a daus.

Finalment, la posarem a la nevera per que es refredi.

Per menjar-la podem condimentar-la amb oli, maionesa o qualsevol salsa del nostre gust.

TOMATA

Tomaques del meu hort (Cor de bou, de bombeta, cherry groc i harzfeuer)

El nom científic és Lycopersicum esculentum. La tomata pertany a la família de les solanàcies, com l’albergínia, el pebrot i la patata. També hi ha males herbes que són verinoses.

La tomata és originaria de zones tropicals d’Amèrica del Sud i Centre Amèrica, que va arribar a Europa alsegle XVI però va costar 200 anys per ser intruïda i aceptada per l’alimentació. Els primers tomates eren grocs i més tard van començar a seleccionar-se els vermells. Avui en dia és l’hortalissa més utilitzada, essent base de molts plats i és conrea per tot el mon.

La tomatera produeix els tomates que es poden consumir en verd o en conserva. També tenim els tomates de penjar que es cullen semi verds ii es guarden penjats de 4 a 6 mesos. Com la majoria de plantes de horta és anual, vol dir que completa el seu cicle vegetatiu amb una temporada. És una planta de temps càlid i dia llarg, per tant els podem sembrar 3 setmanes abans de que acabi el període de glaçades a cobert (hivernacle) i fer planter que plantarem més tard al exterior.

La tomatera pot ésser de creixement indeterminat anomenades enfiladisses que cal lligar-les, o bé de creixement determinat que no cal emparrar-les.

La plantem en sol orgànic i fèrtil, que dreni bé, cal regar-la durant el seu creixement, però vigilar regar en excés quan esta en flor, cal collir els tomates a mida que maduren. Li calen un mínim de 8 hores de sol.

La seva planta amiga és l’alfàbrega. Si feu les rotacions adients i utilitzeu un sol ric en compost i les regueu cada 2-3 setmanes amb te de compost, no tindreu cap problema important.

És una gran font de vitamines A, B i especialment C (21 mg) i minerals com el calci, fòsfor i ferro entre altres. Per la seva aportació en fibra i antioxidants es diu que prevé el càncer.

One Hundred Months

One Hundred Months

NEW ECONOMICS FOUNDATION

Avui, fer-vos ressò d'una fundació anomenada New Economics Foundation (NEF), interessada en els efectes del canvi climàtic en l'economia.

Les ecologistes que ja som avies i volem deixar un planeta millor als nostres nets, que el que varem heretar dels nostres abans passats. Ens alegrem molt de que els joves economistes omplin de números, la natura que tant ens estimem i defensem.

Avui, la 'New Economics Foundation' és noticia perquè des de el 21 d'agost, dissabte passat, el mon ha entrat en deute ecològic. El que vol dir que la humanitat hem consumit en menys de nou mesos, un menys que l'any passat, les reserves natural anuals per ésser sostenibles, el que resta de l'any viurem amb deute amb les reserves de tots tipus (gas, terra per conrear, petroli, pesca, aigua i tot el que us vingui al cap que siguin reserves naturals) i tot això tenint en compte que estem amb recessió econòmica.

Segons Aniol Esteban cap del departament de medi ambient diu 'Que aquest any ja hem consumit les reserves de peix per l'any, un gran exemple de com el consum desmesurat esta fora de tot control.'

MALVA

Malva (Malva sylvestris)

Aquest descripció esta transcrita del llibre d’en Celdoni Fonoll ‘Herbes amigues’ publicat al febrer de 2009, pagina 182. On la descripció de les herbes per Ramon Pascual. Aplicacions i curiositats per Nuria Duran.

ETIMOLOGIA

Del llatí malva: malva i sylvestris: silvestre.

DESCRIPCIÓ

És una planta herbàcia de la família de les malvàcies, peluda, poc o molt llenyosa a la base, de tiges a vegades ajagudes i altres vegades erectes que podem atènyer fins a 1 m de llargada, Les fulles tenen forma palmada, de 2 a 10 cm, dividides en cinc lòbuls amb dents de forma arrodonida. Les flors de 2 a 3 cm, amb cinc pètals de color rosat viu amb venes de color més fosc, escotats, amb els estams reunits en un sol feix, soldats pels filaments. Els fruits són petits i rugosos, envoltats pel calze persistent i disposats en forma de roda. Floreix de març a octubre.

ECOLOGIA

Viu a terra baixa i a la muntanya mitjana en els marges dels camins, en els camps abandonats, en els jardins adobats i en els cementiris.

APLICACIONS I CURIOSITATS

L’expressió popular ‘fer malves’ referida algú que ja és mort i enterrat, prové del fet que les malves són plantes espontànies en molts cementiris.

Les fulles es poden fer servir com a verdura i per preparar la sopa Melokhia, típica d’Egipte.

LA MONGETA

Mongeta (Phaseolus vulgaris Saxa)

La mongeta pertany a la família de les lleguminoses o fabàcies, com la fava, la mongeta, el cacauet, els cigrons i totes les anomenades llegums. La característica principal de totes elles és la capacitat de les seves arrels d’associar-se amb un bacteri, que és diu rhizobium que fixa el nitrogen a les arrels, on es formen un nòduls blancs característics molt rics en nitrogen que restaran al sol per ésser aprofitats per el següent conreu. Flor de mongeta (Phasoelus vulgaris Contender)

La mongeta és originaria d’Amèrica del Sud i Centre Amèrica, que va arribar a Europa de la mà de Cristòfol Colom, ja en el seu primer viatge cap l’any 1500. Es sap que existia 6000 anys a C. en civilitzacions precolombines.

Mongeta (Phasoelus vulgaris Kinghorn Wax)

La mongetera produeix unes tavelles que és poden consumir en verd, les conegudes mongetes verdes o bajoca. També podem esperar que es sequin i collir el fruit la mongeta seca. Com la majoria de plantes de horta és anual, vol dir que completa el seu cicle vegetatiu amb una temporada. La llavor es pot conservar de 3 a 4 anys com màxim.
La mongeta pot ésser de creixement indeterminat anomenades enfiladisses, o bé de creixement determinat o mata baixa.

Flors de mongeta (Phasoelus vulgaris Kinghon Wax)

La mongeta es cultivar a l’estiu amb temps càlid i dia llarg, la sembrem al exterior quan el sol esta a uns 20º C i ha passat el risc de glaçades, també la podem plantar en contenidors a la primavera i trasplantar-la quan la temperatura sigui l’adequada.
La plantem en sol orgànic que dreni bé, a solcs cada 30 cm,on hi posem de 2 a 4 llavors, cal regar-la durant el seu creixement, però vigilar regar en excés quan esta en flor, cal collir les tavelles sovint per induir més floració i més collita.

Les seves plantes amigues són el blat de moro, la carabassa, l’api i el meló. No convé plantar-la amb cebes, alls i porros.

Com la majoria de lleguminoses aporten gran quantitat de proteïnes, vitamines A,C i E i calci entre altres. Per la seva aportació en fibra i antioxidants es diu que prevé el càncer.

HOME (CASA NOSTRA)

Fa un dies vaig assistir a la celebració del 11é aniversari de l’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Girona. Com els altres anys s’ha dut a terme al Mas Roig II, hi van participar unes 150 persones.
La novetat d’aquest any va ésser la presentació i inauguració del nou observatori astronòmic Mas Roig II. Com els altres anys, tot comença amb una caminada nocturna fins les instal•lacions del Mas Roig II on gran part de l’energia s’obté del sol.
Després es projecta un documental aquest any va ésser ‘Home’ de Yann Arthus-Bertrand.

Aqui us deixo la presentació i si teniu temps 1 hora i mitja, podeu veure-la en versió en castellà o versió en anglès amb subtítols

Encara que no us interessin gaire el medi ambient i el canvi climàtic. Us recomano veure aquesta pel•lícula, senzillament per la gran qualitat de les imatges. Arreu del món es va passar a molts cinemes de franc, excepte aquí que calia pagar els costos. Però que es va exhibir a la vegada a you tube.

I vam acabar amb un tall de coca i una copa de cava. I observant el cel fins tard amb els telecospis. Vaig poder veure la Lluna i Júpiter amb les seves 7 llunes.

ESTHER DEANS, NO-CAVAR, NO-CULTIVAR.

Imatge: www.harpercollins.com
Esther Deans és australiana, que entre el 1970 i 1980 va escriure diversos llibres sobre el seu sistema de treballar el jardí i el hort amb el sistema de no-cavar o no-cultivar (no-digging gardening). Aquest sistema ha tingut gran acceptació per part de jardiners arreu del mon. Es tracta de construir un sol amb gran quantitat de matèria orgànica sobre qualsevol tipus de sol que tinguem.
Cal seguir el següents disseny:
1. Construir un bancal quadrat amb fusta, pedres o rajols.
2. Posar-hi al fons una capa de cartró o paper de diari.
3. A sobre una capa de palla de 8 a 10cms.
4. A sobre una capa de humus o fertilizant organic.
5. Una altre capa de palla a sobre de l’anterior
6. A sobre una altra capa de fertilizant organic
7. I a sobre de tot un capa de 5 a 10 cm de compost. On hi plantarem.
Tant senzill com això.
Els avantatges d’aquesta tècnica és construir una cadena en els micro i macro organismes que viuen al sol, fent un cicle saludable que aporten nutrient i prevenen els patògens desenvolupar-se com a plaga. Les plantes transfereixen una part del Carbó al sol que es aprofitat per quest macro i microorganismes, que a la vegada el transformen en elements minerals que la planta aprofita per nodrir-se i créixer. D’aquesta manera creem un cicle natural que ens ajuda i facilita la practica de la jardineria.
Esther Deans igual que Ruth Stout i Masanobu Fukuoka, van ésser els pioners amb la sistema de no-cavar i no-cultivar que molts hem decidit d’utilitzar.
Esther Deans va escriure els llibres No-Dig Gardening (Jardineria sense Cavar) i Leaves of Life (Fulles de Vida), que van inspirar a Bill Mollison que va establir el moviment de la permacultura.

HISTORIA DE DEU I EL MANTENIMENT DE LA GESPA

Aquest conte m'el ha enviat una amiga, el seu contingut pot ferir la sensibilitat dels perfeccionistes de la gespa i amants del manteniment. Són histories anonimes que corren per internet.
M'ha agradat per la seva banda còmica i perquè és una reflexió molt en el tó de la jardineria natural. Traduit del anglès.

DEU:
Francesc, tu que saps tot sobre els jardins i la natura. Què esta passant aquí a baix al planeta? Què els hi ha passat als dents de lleó, les violetes, les malves i tot el que vaig crear ja fa milers d’anys? Tenia un jardí perfecte sense manteniment i les plantes creixien a qualsevol tipus de sol, sense reg i es reproduïen sense que ningú les sembres. El nèctar de les flors atreia les papallones, les abelles i ocells cantaires. Esperava veure un gran jardí ple de colors desprès de tants anys. Tot el que veig són quadrats verds.
St. FRANCESC:
Són les tribus que han colonitzat aquest lloc, Senyor. Els suburbans. Ells van començar a dir a les teves flors ‘males herbes’ i van començar a matar-les en grans quantitats i reposar-les per gespa.
DEU:
Gespa? Però, això no és molt avorrit?. No té color. No atrau a les papallones, ocells i abelles; solament escarabats i cucs. És sensible als canvis de temperatures. Realment, els Suburbans volen tota aquesta gespa creixen allà?.
ST. FRANCESC:
Això sembla, Senyor. Ells volen i posen molts esforços per fer-la créixer i mantenir-la verda. Ells comencen a la primavera tirant fertilitzant i herbicida perquè cap altre planta que no sigui gespa creixi allà.
DEU:
Les pluges de primavera i les altes temperatures fan créixer la gespa realment molt ràpid. Això, segur que posa molt contents als Suburbans.
ST. FRANCESC:
Sembla que no, Senyor. Tant ràpid creix una mica la tallen, ells la tallen dos cops a la setmana.

DEU:
Ells la tallen? Ells fan bales com si sigues palla?.

ST. FRANCESC:
Exactament no, Senyor. La majoria d’ells la recullen i posen en bosses.

DEU:
Ells la posen en bosses?. Per què?. És un conreu?. Què el venen?.
ST. FRANCESC:
No, Senyor, just el contrari. Ells paguen per llençar-ho.

DEU:
Ara, a veure si he entès bé. Ells fertilitzant la gespa perquè creixi. I, quan ha crescut, la tallen i recullen i paguen per llençar-la?.
ST. FRANCIS:
Si, Senyor.

GOD:
Aquests Suburbans, deuen descansar quan al estiu fa calor i no plou. Ja que segurament la gespa no creix tant i s’estalvien molta feina.
ST. FRANCESC:
No et podràs creure això, Senyor. Quan la gespa deixa de créixer ràpid, ells estenen manegues i paguen més per regar-la, així ells poden continuar tallant-la i paguen per llençar-la a l’abocador.

DEU:
Quin sense sentit. Almenys, ells deixen alguns arbres. Això si que és ingeni, em diria a mi mateix. Als arbres creixen les fulles a la primavera per proveir ombra a l’estiu. A la tardor, les fulles cauen al terra i de forma natural fan una manta que reté la humitat al terra i protegeix els arbres i arbustos. És el cicle natural de la vida.
ST. FRANCESC:
Millor que segui, Senyor. Els suburbans han dibuixat un nou cicle. Tant ràpid les fulles han caigut, les rasclonen en grans piles i paguen perquè lis recullin i se’ls enduguin.

DEU:
No!? Què fan doncs, per protegir les arrels dels arbres i arbustos al hivern i mantenir el sol humit i fresc?.
ST. FRANCESC:
Desprès de tirar totes les fulles, ells van a comprar alguna cosa anomenada humus. El porten a casa i ho afegeixen per tota la gespa en el lloc de les fulles.

DEU:
I d’on treuen el humus?.

ST. FRANCESC:
Ells tallen arbres, els trituren i fan el humus.
DEU:
Prou! No vull pensar-hi més. Sta. Catarina, tu que ets l’encarregada de les arts. Quina pel•lícula tens preparada per aquesta nit?.

STA. CATARINA:
'Tontos i Tonteries', Senyor. És una historia de ...

DEU:
Mai més, penso que just acabo de sentir la historia sencera de St. Francesc.

CORRETJOLA

Corretjola blanca (Convolvulus arvensis)

Campaneta que s’enfila
en el card i el ginestar,
en el llentiscle i l’espiga
i arreu on es pot servar.
La seva mirada rosa
ens observa, aquí i allà,
dolça, humil i coratjosa,
com si ens volgués instigar
a enfilar-nos a la vida
amb positiu tarannà.

10.06.2004

Aquest poema d’en Celdoni Fonoll és el primer que apareix amb el seu llibre ‘Herbes amigues’ publicat al febrer de 2009, on hi trobareu un recull de les nostres herbes amigues. La primera part són poemes per cadascuna de les plantes i a la segona part hi trobareu l’etimologia, una descripció botànica, com també els seus usos i curiositats.

LA HORTÈNSIA

La hortènsia és una planta de floració estiuenca. És originaria del Japó i Xina i va ser introduïda a Europa el1799 per el Sr. Joseph Banks. La planta de seguida es va fer popular per les seves grans flors i la facilitat d’adaptació. En climes mediterranis prefereix créixer a l’ombra, però en zones humides i muntanyenques prefereix sol o mitja ombra. Li agraden el sols amb contingut de matèria orgànica, porosos i que retinguin força humitat, però s’adapta a diferents tipus: alcalins o àcids. En sols calcaris fins a pH neutre acostumen a ser les flors de color rosa, en sols àcids amb contingut d’alumini les flors es tornen blaves.

El seu nom botànic és Hydrangea macrophila i pertany a la família de les saxifràgacies que inclou entre 70-75 espècies conegudes. La planta es reprodueix per esqueixos i és facil de cultivar, hem de tenir en compte la ferrosis fèrrica (falta de ferro), que ho demostra amb el color groc de les fulles i els nervis d’aquestes queden de color verd. Poden tenir alguna fulla tacada en zones molt humides. I potser la visita d’algun cargol a les fulles noves, però cap més problema important.

És un arbust que pot arribar a mes d’1,5 m. d’alçada i de fulla caduca que cal podar al hivern, quan som gener o febrer i el fred ja no sigui tant intens. Es utilitza per fer grups o alineacions, en contenidors, en patis i balcons, valorada per les seves fulles serrades que majoritàriament són verdes, però hi ha plantes amb les fulles variegades i també les seves grans flors són molt admirades. Però cal saber que és verinosa.

Hiroshima celebra el 65 aniversari del llançament de la bomba atòmica.

Us deixo el vídeo de you tube per un ‘Milion the Pleas’, volen aconseguir 1 milió de vídeos per demanar el desarmament nuclear als nous països (USA, Rússia, India Pakistan, Corea, França, Regne Unit, Xina, Israel) que tenen bombes atòmiques.

Com cada 6 d’agost al Parc per la Pau a Hiroshima, amb les restes de la Cúpula de Gembaku reconegut per la UNESCO com Patrimoni de La Humanitat, s’ha commemorat el 65 aniversari del llançament de la primera bomba atòmica de la historia anomenada ‘Little Boy’. A les 8,15, hora en que la bomba va esclatar, ha començat a sonar la campana de la pau en record de les 140.000 víctimes que va provocar la detonació més violenta i mai abans coneguda. La bomba va ser llançada des de un avió de combat nord-americà B29 anomenat ‘Enola Gay’.

Realment, en dies com aquest, em cau la cara de vergonya com ciutadana del mon occidental de veure i sentir que els EUA hi hagi un 25% de la població que no sàpiga que va ésser el President Truman nord-americà, qui va donar l’ordre d’atacar i que el únic supervivent digui que ho tornaria a fer. Senzillament em pregunto. Cal sempre complir ordres com robots?. Segur que no, Visca la Pau.