"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dissabte, 27 de novembre de 2010

ENCICLOPÈDIA.CAT

Us deixo un nou recurs molt útil enciclopèdia.cat com podeu veure en l'apunt sobre hortalisses, és molt interessant el arbre de coneixement que ens amplia i dona informació sobre les hortalisses.
Font: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0114986


hortalissa

Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora (albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes), el bulb (alls, cebes), les fulles i les tiges tendres (cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes), les inflorescències (carxofes), les arrels (naps, raves, pastanagues) i les tiges tendres (espàrrecs, api). El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d'aigua i un cert contingut en cel·lulosa. Són una font important de vitamines (especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recol·lecció), de provitamines A i de minerals. Les arrels contenen glúcids, i en els llegums hi ha pròtids d'interès. Hom les presenta al consumidor fresques, dessecades, deshidratades, congelades, en forma de derivats (confitats, extrets) o en conserva. Una cocció excessiva en disminueix el contingut vitamínic. Les hortalisses, com a plantes conreades en hortes, en terrenys de regadiu, exigeixen una forta inversió de treball i de capital (conreu intensiu) i tenen un cicle de producció generalment curt (d'un mes a sis mesos). Són especialment conreades en àrees regades properes als grans centres de consum, bé que les millores en la tècnica del transport han permès l'especialització de zones més allunyades. La producció total mundial és creixent, gràcies a l'augment continuat de la demanda per a consum directe i per les necessitats d'expansió de la indústria conservera. Bé que el seu conreu és projectat fonamentalment amb vista a les necessitats del mercat interior, el comerç internacional d'hortalisses té una importància considerable, especialment el de productes primerencs. Un alt nivell d'oferta d'hortalisses per cap, des de 35 grams per dia a 539, és l'enregistrat a França, a Grècia, a Itàlia, a Portugal, a Espanya i al Japó.

La producció d'hortalisses als Països Catalans

Als Països Catalans, les comarques capdavanteres en aquests conreus són el Rosselló, el Maresme i l'Horta. Les hortalisses més conreades són, segons el pes de la producció, les que ho són per les fulles (enciams, cols, escaroles), els fruits (tomàquets, albergínies, pebrots, melons i síndries), els bulbs (cebes, alls, porros), les inflorescències (carxofes, bròquil) o els llegums (mongetes, pèsols, faves). En conjunt representen, després dels fruiters, el conreu comercialment més interessant i el segon producte de regadiu, davant el farratge, amb una collita anual de 20-30 milions de quintars. Les principals regions productores d'hortalisses són la de Perpinyà (Rosselló-Vallespir), proveïdora del mercat occità (conca de la Garona) i francès (París, Lió): enciams, tomàquets, escaroles, porros, etc; la de Girona (Empordà-Gironès): tomàquets, cols, cebes i alls, en part exportats; la de Barcelona (Maresme - Vallès Oriental - Baix Llobregat): enciams, en part exportats, tomàquets, cols i cebes; la de Lleida (de la Llitera a l'Urgell): albergínies, cols, melons i cebes; la de Tortosa (Baix Ebre - Montsià): cebes, tomàquets, pebrots i faves; la de Castelló de la Plana (la Plana - Baix Maestrat): tomàquets, cebes, cols i pebrots; la de València, exportadora de cebes arreu i proveïdora dels mercats barceloní, madrileny i basc (Horta - Camp de Túria - Ribera Alta): cebes, tomàquets (Camp de Túria), cols, carxofes i melons (Ribera); la de Xàtiva (Safor - Vall d'Albaida - Costera): tomàquets (Safor), carxofes, melons i síndries; la d'Alacant (Alacantí - Baix Vinalopó): tomàquets d'hivern, cebes i síndries; la d'Oriola (Baix Segura): llegums, tomàquets i síndries; i la de Mallorca: cols, tomàquets, pebrots i tàperes (especialitat de Campos, com les maduixes ho són de Calella o els espàrrecs de Gavà i de Pesillà de la Ribera).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...