La norma, pionera a l’Estat espanyol i amb pocs referents al sud d’Europa, estableix uns objectius de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic que són la base d’un model de desenvolupament econòmic sostenible i innovador
El Govern va aprovar aquest dimarts 26 de gener el Projecte de llei de canvi climàtic de Catalunya, "una llei d’estat, d’un país que està compromès amb el repte global que té la humanitat", que situa el concepte de sostenibilitat en el centre de la política catalana i que incorpora “un component molt seriós de promoció econòmica i de lluita contra la pobresa”, segons ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.
Per al conseller, el Projecte de Llei del Canvi Climàtic, el primer que aprova el nou Govern constituït aquest mes de gener, és “tota una credencial d’allò que vol ser el Govern del president Puigdemont”: una llei amb una visió “ambiciosa” de país amb la qual Catalunya vol tenir un paper “protagonista principal” en l’escenari internacional sorgit de la Cimera del Canvi Climàtic de París. “El canvi climàtic és una realitat i Catalunya vol assumir les seves responsabilitats i ho vol fer directament”. “No és una llei concebuda des d’una autonomia sinó des d’una nació que està treballant per assolir el seu propi estat”, ha assegurat Rull.
La voluntat del Govern és “definir un país millor per als catalans des de la preservació de la qualitat de vida i amb un fort sentit de responsabilitat vers el conjunt del planeta”, ha explicat el conseller. En aquest sentit, el Projecte de llei preveu una reducció del 25% d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2020 respecte a l’any 2005, “un autèntic repte estructural de país”. L’any 2050 aquesta reducció hauria de ser del 80% o més.
Rull ha justificat la importància del Projecte de llei aprovat avui per l’impacte “molt negatiu” que el canvi climàtic té sobre l’economia i sobre la salut de les persones. Alguns dels efectes del canvi climàtic ja són evidents en l’actualitat a Catalunya, com ara els períodes de sequera que afecten l’agricultura del país; boscos més propensos a patir incendis tot l’any; l’augment nivell de mar que posa en perill un espai tan sensible per al país com el Delta de l’Ebre; onades de calor que afecten les persones més vulnerables i un agreujament dels efectes de la pobresa energètica per una major necessitat de climatització, per citar-ne alguns exemples.
Per aquest motiu, la llei de canvi climàtic “va més enllà” i fa un plantejament de canvi de model “molt més profund”, ha explicat Rull.
El document adopta les bases derivades de la legislació comunitària i configura els elements essencials per a la regulació d’aquest instrument a Catalunya. El plantejament segueix els mateixos principis que han orientat la política en matèria de clima fins ara: s’ha optat per un model que es basa en la incentivació i la complicitat. Per aquest motiu, el conjunt de mesures i instruments persegueixen establir un marc que faciliti les activitats per fer el trànsit cap a una economia de baixa intensitat en carboni, de manera que aquelles activitats que orientin la seva activitat de manera coherent amb els objectius de la llei en puguin resultar beneficiades.
La finalitat és consolidar la feina feta contra el canvi climàtic en els darrers vint anys, especialment des de l’any 2005, i contribuir en el paper decisiu que Europa vol jugar per afrontar amb garanties aquest repte per construir una societat menys vulnerable i més avançada.
Els punts clau de la nova norma
El Projecte de Llei regula els objectius relatius a les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic i en preveu la integració en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques. L’Administració haurà de ser exemplificadora i aplicar criteris de simplificació i racionalització per eliminar progressivament certes barreres administratives que dificulten el desenvolupament d’actuacions de mitigació i adaptació.
Pel que fa a la mitigació, estableix unes fites de reducció d’emissions que afavoriran la transició de Catalunya cap a un model de desenvolupament sostenible. Determina que el nostre país es compromet a assolir, com a mínim, la part de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que li correspon dels objectius europeus. En concret, per al 2020 i aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços establerts per la Unió Europea als seus estats membres, aquesta contribució és una reducció d’un 25% per a l’any 2020 respecte a l’any 2005. L’any 2050 aquesta reducció hauria de ser del 80% o més.
En els objectius d’adaptació al canvi climàtic es recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, adaptada al nou marc regulador. Es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.
Accés a recursos bàsics d’energia i aigua
El Projecte de llei inclou una disposició final referida a l’accés als recursos bàsics d’energia i aigua. La vulnerabilitat d’una població envers els impactes del canvi climàtic, especialment els anomenats fenòmens extrems, com les onades de calor, les de fred o les sequeres, està en gran part determinada per la seva capacitat d’accedir a dos recursos bàsics: l’energia i l’aigua.
Els departaments competents en matèria de benestar social, energia i aigua i, si s’escau, els ens locals, han de definir les condicions i la metodologia que permetin establir el consum mínim d’energia i aigua necessaris així com les tarifes socials que assegurin la cobertura d’aquest mínim vital per a la població en situació de pobresa i risc d’exclusió social.
Fiscalitat ambiental
El text introdueix el tema de la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores d’uns recursos naturals que són escassos. La llei incorpora una nova figura impositiva que és l’impost sobre les emissions de CO2 en turismes i furgonetes. Aquesta aspira a incentivar canvis en el comportament ambiental i que s’aposti per models més sostenibles. Aquest tribut s’aplicarà de forma gradual a partir de l’any 2018 per als vehicles més contaminants (més de 160 gCO2/km). Per a un turisme mitjà, que emeti entre 120 i 130 gCO2/km, es pagarà menys de 5,5 €. Això no es produirà fins a l’any 2020.
Per al compliment dels objectius de la llei, es crea el Fons Climàtic, que haurà de nodrir-se, entre d'altres, amb el que es recapti a través de l’impost i amb els recursos procedents de la territorialització del Fons de Carboni per a una economia sostenible (FES-CO2), creat pel govern de l’Estat el 2011. El nou model que aquesta llei implanta va dirigit a acostar els objectius dels Estats a les mesures que es prenen en l’àmbit nacional i local, on es concentren part de les competències en aquesta matèria, i consensuar els criteris de repartiment.
Organització
Pel que fa a l’organització, la norma especifica que el Departament de Territori i Sostenibilitat té les competències i les responsabilitats en la planificació i execució de les polítiques climàtiques de Catalunya. Es reforça també el paper de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat que té, entre altres funcions, impulsar accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i impulsar-ne l’adaptació als impactes. Alhora, regula la naturalesa, finalitats, composició i funcions del Consell Català del Clima com a òrgan de participació d’organitzacions i institucions representatives d’interessos diversos.
Referents internacionals
Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà, en aquest sentit, pionera a l’Estat espanyol. A Europa ja existeix a països com ara França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia. El text, sorgit d’un procés de participació, ha estat sotmès a informació pública.
Projecte de llei de canvi climàtic / Generalitat de Catalunya.
A la reunió del Govern d'ahir s'aprova el Projecte de llei de canvi climàtic. Foto: Rubén Moreno
El Govern va aprovar aquest dimarts 26 de gener el Projecte de llei de canvi climàtic de Catalunya, "una llei d’estat, d’un país que està compromès amb el repte global que té la humanitat", que situa el concepte de sostenibilitat en el centre de la política catalana i que incorpora “un component molt seriós de promoció econòmica i de lluita contra la pobresa”, segons ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.
Per al conseller, el Projecte de Llei del Canvi Climàtic, el primer que aprova el nou Govern constituït aquest mes de gener, és “tota una credencial d’allò que vol ser el Govern del president Puigdemont”: una llei amb una visió “ambiciosa” de país amb la qual Catalunya vol tenir un paper “protagonista principal” en l’escenari internacional sorgit de la Cimera del Canvi Climàtic de París. “El canvi climàtic és una realitat i Catalunya vol assumir les seves responsabilitats i ho vol fer directament”. “No és una llei concebuda des d’una autonomia sinó des d’una nació que està treballant per assolir el seu propi estat”, ha assegurat Rull.
La voluntat del Govern és “definir un país millor per als catalans des de la preservació de la qualitat de vida i amb un fort sentit de responsabilitat vers el conjunt del planeta”, ha explicat el conseller. En aquest sentit, el Projecte de llei preveu una reducció del 25% d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2020 respecte a l’any 2005, “un autèntic repte estructural de país”. L’any 2050 aquesta reducció hauria de ser del 80% o més.
Rull ha justificat la importància del Projecte de llei aprovat avui per l’impacte “molt negatiu” que el canvi climàtic té sobre l’economia i sobre la salut de les persones. Alguns dels efectes del canvi climàtic ja són evidents en l’actualitat a Catalunya, com ara els períodes de sequera que afecten l’agricultura del país; boscos més propensos a patir incendis tot l’any; l’augment nivell de mar que posa en perill un espai tan sensible per al país com el Delta de l’Ebre; onades de calor que afecten les persones més vulnerables i un agreujament dels efectes de la pobresa energètica per una major necessitat de climatització, per citar-ne alguns exemples.
Per aquest motiu, la llei de canvi climàtic “va més enllà” i fa un plantejament de canvi de model “molt més profund”, ha explicat Rull.
El document adopta les bases derivades de la legislació comunitària i configura els elements essencials per a la regulació d’aquest instrument a Catalunya. El plantejament segueix els mateixos principis que han orientat la política en matèria de clima fins ara: s’ha optat per un model que es basa en la incentivació i la complicitat. Per aquest motiu, el conjunt de mesures i instruments persegueixen establir un marc que faciliti les activitats per fer el trànsit cap a una economia de baixa intensitat en carboni, de manera que aquelles activitats que orientin la seva activitat de manera coherent amb els objectius de la llei en puguin resultar beneficiades.
La finalitat és consolidar la feina feta contra el canvi climàtic en els darrers vint anys, especialment des de l’any 2005, i contribuir en el paper decisiu que Europa vol jugar per afrontar amb garanties aquest repte per construir una societat menys vulnerable i més avançada.
Els punts clau de la nova norma
El Projecte de Llei regula els objectius relatius a les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic i en preveu la integració en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques. L’Administració haurà de ser exemplificadora i aplicar criteris de simplificació i racionalització per eliminar progressivament certes barreres administratives que dificulten el desenvolupament d’actuacions de mitigació i adaptació.
Pel que fa a la mitigació, estableix unes fites de reducció d’emissions que afavoriran la transició de Catalunya cap a un model de desenvolupament sostenible. Determina que el nostre país es compromet a assolir, com a mínim, la part de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que li correspon dels objectius europeus. En concret, per al 2020 i aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços establerts per la Unió Europea als seus estats membres, aquesta contribució és una reducció d’un 25% per a l’any 2020 respecte a l’any 2005. L’any 2050 aquesta reducció hauria de ser del 80% o més.
En els objectius d’adaptació al canvi climàtic es recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, adaptada al nou marc regulador. Es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.
Accés a recursos bàsics d’energia i aigua
El Projecte de llei inclou una disposició final referida a l’accés als recursos bàsics d’energia i aigua. La vulnerabilitat d’una població envers els impactes del canvi climàtic, especialment els anomenats fenòmens extrems, com les onades de calor, les de fred o les sequeres, està en gran part determinada per la seva capacitat d’accedir a dos recursos bàsics: l’energia i l’aigua.
Els departaments competents en matèria de benestar social, energia i aigua i, si s’escau, els ens locals, han de definir les condicions i la metodologia que permetin establir el consum mínim d’energia i aigua necessaris així com les tarifes socials que assegurin la cobertura d’aquest mínim vital per a la població en situació de pobresa i risc d’exclusió social.
Fiscalitat ambiental
El text introdueix el tema de la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores d’uns recursos naturals que són escassos. La llei incorpora una nova figura impositiva que és l’impost sobre les emissions de CO2 en turismes i furgonetes. Aquesta aspira a incentivar canvis en el comportament ambiental i que s’aposti per models més sostenibles. Aquest tribut s’aplicarà de forma gradual a partir de l’any 2018 per als vehicles més contaminants (més de 160 gCO2/km). Per a un turisme mitjà, que emeti entre 120 i 130 gCO2/km, es pagarà menys de 5,5 €. Això no es produirà fins a l’any 2020.
Per al compliment dels objectius de la llei, es crea el Fons Climàtic, que haurà de nodrir-se, entre d'altres, amb el que es recapti a través de l’impost i amb els recursos procedents de la territorialització del Fons de Carboni per a una economia sostenible (FES-CO2), creat pel govern de l’Estat el 2011. El nou model que aquesta llei implanta va dirigit a acostar els objectius dels Estats a les mesures que es prenen en l’àmbit nacional i local, on es concentren part de les competències en aquesta matèria, i consensuar els criteris de repartiment.
Organització
Pel que fa a l’organització, la norma especifica que el Departament de Territori i Sostenibilitat té les competències i les responsabilitats en la planificació i execució de les polítiques climàtiques de Catalunya. Es reforça també el paper de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat que té, entre altres funcions, impulsar accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i impulsar-ne l’adaptació als impactes. Alhora, regula la naturalesa, finalitats, composició i funcions del Consell Català del Clima com a òrgan de participació d’organitzacions i institucions representatives d’interessos diversos.
Referents internacionals
Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà, en aquest sentit, pionera a l’Estat espanyol. A Europa ja existeix a països com ara França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia. El text, sorgit d’un procés de participació, ha estat sotmès a informació pública.
Projecte de llei de canvi climàtic / Generalitat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada