Nerine sarniensis. Planta de bulb.

Avui us deixo un apunt d'una planta bulbosa que he descobert avui mateix del bloc De Jardí.

Font: http://dejardialamarina.blogspot.com/

Autor: Vicent L.

Des de que me'l vaig comprar, farà uns tres anys, que no l'havia tornat a vore florir. I tot per cabuderia (d'ell i meua)! La cosa és que, sabent que té una floració erratica, el vaig plantar a l'ombra de la palmera i de la yucca (massa ombra), no els donava ni una gota d'aigua a l'estiu (massa secs) i ni li vaig posar cendres a l'estiu (simulant incendis, encara que no estic molt convençut del tema). L'any passat em vaig posar mans a l'obra i vaig intentar de solventar tots estos problemes, canviat-lo a un lloc més solejat i on li caigueren unes gotes d'aigua al regar la gespa a l'estiu. El resultat ací baix.




Encara no ha obert del tot totes les flors, però així i tot ja és encantadora. Imagineu-se-les obertes al mateix temps!

Ah, per si algú no ho tenia clar, i com diu al titòl, és un Nerine sarniensis. Una bulbosa de la família de les amaryllidacees originaria de la zona del Cap a Sud-Àfrica, de clima mediterrani com el nostre, com ja em vist en altres ocasions. Per eixe motiu s'adapta molt bé a les condicions extremes del nostre clima. De les recomanacions per al seu cultiu ja he dit alguna cosa dalt, en general necessiten un hivern humit, un estiu sec (encara que una ruixada de tant en tan no li fa mal), un clima lliure de gelades fortes i una situació on almenys li done el Sol mig dia. Les flors apareixen ja avançada la tardor i si bé el color que veieu a la foto és el més comú, també existixen altres tonalitats (rosa, blanc, ...). Les fulles apareixen després de les flors

La crema d'arbres per produir energia posa els boscos de Canadà i el clima en risc: Greenpeace

Font:http://www.greenpeace.org/canada (traducció automàtica)
Reportatge - 2 novembre 2011
Greenpeace va publicar un informe basat en la ciència actual que posa en relleu els perills de la utilització a gran escala de la fusta i la tala d'arbres per a la generació elèctrica de calefacció, o biocombustibles líquids. L'informe, titulat "alimentant un Biomess", sosté que la crema de biomassa de fusta a escala industrial podria perjudicar greument els boscos públics de Canadà i seguir contribuint a la crisi climàtica global.

captura


Descarregar l'informe

"La bioenergia forestal, ja que s'està desenvolupant actualment a Canadà posa en perill la salut dels nostres boscos i danys del clima mundial per a les pròximes dècades", va dir Nicolau Mainville, Greenpeace campanya de Boscos de Canadà. "La quantitat de fusta que es crema en plantes d'energia o es converteix en combustibles líquids està creixent exponencialment, sense el coneixement del públic i la poca supervisió governamental o reglament."

L'informe, basat en recents publicacions revisades per homòlegs reptes científics, les afirmacions que la biomassa simplement la crema de boscos és de color verd, neta i sense emissions de carboni - afirma que es basa l'actual auge

EL JARDI NACIONAL DE ATENES.

El Jardí Nacional de Atenes es troba situat al mateix costat del Edifici del Parlament Grec,  on avui cal parlar del referèndum que ha sorprès!. O no?.  A Europa.

www.viamichelin.com

Es va construir entre el 1838 i el 1840 i el va encarregar la Reina Amalia al agrònom alemany Frederik Schmidt, que va ser molt eficient i en dos anys va plantar 15,5 ha de jardí i va portar 500 espècies diferents de plantes que no s’hi van adaptar. Encara avui passen aquestes coses, com la dificultat d’entendre el tarannà mediterrani des de el centre d’Europa.

En el jardí que hi trobem palmeres i avingudes d’arbres que donen ombra durant els llargs i càlids estius d’Atenes, un estany, un museu botànic i petit zoo. Apart del Zappeion un edifici construït al 1878 per l’arquitecte danès,Theophil Freiherr von Hansen, aquest edifici;va ser la vil·la olímpica durant els Jocs Olímpics de la nova era el 1896. Actualment s’hi celebren convencions i exhibicions durant tot l’any.

El jardí és obert al públic cada dia i molta gent l’utilitza per passejar, prendre la fresca i descansar, és un lloc tranquil apart del soroll de la ciutat on passar una estona agradable.

La nova estratègia del negacionisme climàtic-econòmic

Us deixo el següent apunt sobre els negacionistes del canvi climàtic. (traducció automàtica)
Autor: Ferran P. Vilar
Font: http://ustednoselocree.com

Per molt que, de sobte, la negacionía professional hagi acceptat que la terra s'escalfa acceleradament a partir d'un estudi de la temperatura finançat pels germans Koch, és la meva opinió que hem de cuidar molt de creure que el debat científic en públic que insistentment busquen amb l'únic ànim de confondre - constitueix una de les seves estratègies centrals - vagi a acabar aviat. L'existència del negacionisme no és producte de dubtes honestes sobre els resultats científics.El negacionisme és l'ocupació simulat de la generació de dubte científic entre el públic, amb intencionalitat ideològica (econòmica i religiosa). En cap cas científica. Els que el financen ho saben molt bé, entre els quals els germans Koch brillen amb llum pròpia.

El Berkeley Earth Surface Temperature (BEST) és un institut creat a la Universitat de Berkeley que clama ser independent (de què o de qui?), però en realitat és un producte de la fundació Charles D. Koch i també del mil milionari llibertari William K. Bowes, Jr (entre tots dos han aportat 250.000 $ perquè fossin analitzats unes dades archianalizados). Aquestes fundacions són conegudes per la seva extensa, i profunda, finançament del negacionisme climàtic, del negacionisme econòmic, i del fonamentalisme cristià, tres promocions que solen

L’ALFÀBREGA

L’alfàbrega (Ocimum basilicum) és originaria de l’India i Asia des de on va arribar al mediterrani, de la ma dels antics grecs que la van estendre per totes les contrades, per els grecs era un símbol de tristesa i pobresa. S’han escrit moltes histories i llegendes sobre ella, en el següent enllaç en trobareu una: l'alfabrega-inspiradora-de histories

L’alfàbrega  és una planta anual de la família de les lamiàcies o labiades, que creix molt bé a l’hort durant l’estiu. Acaba el seu cicle amb l’arribada del fred a finals de tardor.

El seu cultiu al jardí, al hort o en testos és molt senzill. La podeu sembrar de la llavor recollida de les vostres flors i fer planter o

MÉS DESFORESTACIÓ, MENYS BIODIVERSITAT.

La desforestació és el procés de la tala de boscos més ràpidament que la seva taxa de creixement, el que comporta una pèrdua de massa forestal, tant potser a nivell local com mundial.

La desforestació esta causada principalment per les activitats humanes especialment la obtenció de terres de cultiu i la fusta dels arbres per fer: paper, taulons per la construcció, per cremar en forma de biomassa o llenya. També s’hi poden obtenir medicines i cel·lulosa per la fabricació de plàstics. De vegades, la natura intervé en forma d’incendi, però malauradament els accidents de les activitats humanes són més comuns.

A més desforestació, menys biodiversitat. A mida que desapareixen els boscos, especialment els primaris, perdem biodiversitat. La gran varietat de especies per metro quadrat en equilibri natural d’autosuficiència desapareixen quan s’altera el bosc per la tala i aquest convertit en terreny de cultiu o pastura perd la gran capacitat de regeneració que te de forma natural i la majoria d’espècies es perden  en favor d’unes quantes, que són considerades necessàries, per obtenir els ramats o quilos de soja, o palma per obtenir oli.  Mentre, altres especies pateixen la seva extinció com el cas dels orangutans a Indonèsia. Mireu el vídeo de Green.  No calen paraules, les imatges ens porten a la realitat del problema, és una historia llunyana però podem col·laborar a salvarels boscos sense plantar una arbre des de aquí.

 La pèrdua de biodiversitat ens perjudica perquè desapareixen espècies que ni tan sols coneixem, que `potser per la seva manera de sobreviure, per la seva fisiologia o per els productes que poden ser aprofitats podrien ser un gran avenç per a tothom per raons sanitàries, energètiques o tecnològiques. Per tant, fer desaparèixer aquests boscos limita les nostres possibilitats de futur ja que perdrem uns coneixements que la natura ens dona i salvaguarda a la selva i boscos sobretot primaris. Siguem observadors i aprenguem de la natura, de la qual ens hem allunyat massa en el darrer segle i no acabem de progressar adequadament en el segle XXI.

LA FAGEDA D’EN JORDÀ.

La Fageda d’en Jordà es troba a la comarca de la Garrotxa dins del Parc Natural de la Zona Volcànica. És un bosc de faig que creix en una area humida, sobre un terreny planer amb un sòl de característiques volcàniques que li donen un bon drenatge i hi permeten un bon desenvolupament dels faigs. Aquesta alçada de 550 m sobre el nivell del mar, no s’acostumen a desenvolupar-hi aquest tipus de boscos, però el microclima d'aquesta zona del parc natural permeten el creixement de la fageda.
   

La tardor és una de les èpoques més acolorides a la fageda amb el seus diferents tons de grocs, taronges i torrats. Les mantes de fulles seques al terra amb la seva olor humida i el caminar suau. Tot un goig fer-hi un passeig.

A l’àrea del Parc Natural s’hi poden fer diverses rutes, la més coneguda la del sender d’en Joan Maragall (1,5 Km) que va escriure el poema que us deixo tot seguit.

La Fageda d’en Jordà

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

Pagant per contaminar

Avui us deixo un apunt molt interessant sobre les emissions de CO2 i el drets d'emissions. És un resum clar i amb dades de com ha evolucionat el CO2 i els acords a que es va arribar al Protocol de Kyoto. Espero que us agradi.
Font: Donant dades

Des que va començar la revolució industrial fa més de dos segles les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera no han parat d'augmentar. Sabem que aquests gasos (el CO2, el metà, l'òxid nitrós o els famosos CFC que destrueixen la capa d'ozó) són els principals responsables de l'escalfament global, i que si no hi posem remei aviat patirem un canvi climàtic irreversible que pot ser absolutament destructiu per la vida al nostre planeta. Sabem també que el gas que més contribueix a l'efecte hivernacle (pel volum de gas que emetem, no perquè sigui el més nociu) és el CO2, i que les emissions es deuen, sobretot, a la crema de combustibles fòssils. Hi ha altres causes com la desforestació (que allibera grans quantitats de CO2 i destrueix els arbres que el podrien reabsorbir), però la crema de petroli, carbó i gas n'és la causa principal.
Si sabem tot això, per què no hi posem remei? Amb aquesta idea al cap, l'any 1997 l'ONU va convocar el Conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, que va acabar aprovant el que coneixem com a Protocol de Kyoto. L'objectiu d'aquest tractat internacional és que els països industrialitzats redueixin les emissions un 8% per sota del volum del que emetien el 1990, una xifra no gaire ambiciosa però suficient com a pla de xoc contra l'escalfament global. La història de la ratificació del Protocol de Kyoto és molt complexa, perquè feia falta que el signessin els països responsables de com a mínim el 55% de les emissions perquè es convertís en un tractat internacional

5 AL DIA.

La campanya ‘5 al dia’ esta organitzada per Mercabarna i l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província. Aquesta és la seva dotze edició i esta dedicada especialment als alumnes de 4rt de primària, les seves famílies i professorat.

L’objectiu principal es promoure el consum de les fruites i hortalisses entre els infants, així com entre les seves famílies i les escoles. En els darrers anys, el  consum excessiu de làctics, pastisseria i sucs ha passat pel davant de fruites i hortalisses. I cal que els infants coneguin

Art amb Fruites i Verdures

Parc Samà

Us deixo un vídeo del Parc Samà situat entre Cambrils i Montbrió del Camp. Va ser creat per Font-seré.

EL SÒL I L’HORT INFANTIL.

Els nens i les nenes els hi agrada molt jugar amb la terra i poden aprendre amb facilitat les diferencies entre un tipus de sol i altre, quines parts el formen i com el compost afegeix vida i nutrients al sòl.

Com ja sabeu, fer sorra fina és una de les activitats que més agraden a l’hora de jugar al sorral, per poder fer diferents construccions amb sorra i també podeu fer la següent experiència molt fàcil per determinar les tres partícules(sorra, llim i argila) que componen la majoria de sòls.

Foto: Your Healthy Gardens

L’experiència tracta de agafar 3 tipus de sòl ben diferents: sorrenc, argilós i del hort. Agafa 3 gots transparents, afegeix els hi la meitat d’aigua i desprès tira un bon grapat de un tipus de sòl. A cada pot posar-ne una classe diferent de sòl. Barrejar-ho bé i desprès deixar-ho sedimentar posant els pots en un lloc quiet. Poc a poc les diferents partícules aniran dipositant-se per capes i podreu veure-les a traves del vidre.  I comparar les diferents capes, que correspondran a les diferents partícules.

En cada tipus de sòl i trobem:  la sorra (sand) formada per partícules minerals que principalment formen l’estructura i donen drenatge. L’argila (clay) formada per partícules molt més petites que seques són fines i mullades s’enganyen, retenen l’humitat al sòl i nutrients. El llim (silt) són partícules fines que contenen la matèria orgànica i els nutrients. Un sòl de tipus franc o marga (loam) és el que mantén un bon equilibri dels tres tipus de partícules fent-lo molt bo i apte per el cultiu de les plantes (en l'imatge el pot del centre).

Per veure la diferencia entre el sòl i el compost. Agafar del compostador una galleda de compost i contar tots el cucs de terra que hi trobem. Quants més n’hi hagi millor. També podeu comparar amb els trobats a les diferents classes de sòl utilitzats en l’anterior experiència.

#BAD11. DEL HORT AL PLAT. KM.0.

Avui, és el Dia Internacional de l’Alimentació. Per això aquest any el Blog Action Day 2011 (BAD11) ha decidit que tothom que vulgui parli als mitjans electrònics (xarxes socials, blog, web, etc) sobre ALIMENTS (Food) i si vols pots registrar-te a la web: http://blogactionday.org. Ja som 2250 bloggers de 100 paisos que ens hem registrat.

Doncs bé he triat per avui el apunt DEL HORT AL PLAT. KM.0.

 Ja fa anys que visc a pagès i l’hort ha estat una constant del dia a dia. Què hi tenim avui? Tomates, pebrots, enciam fulla de roure i cebes. Doncs dinarem un enciam variat. I així, cada dia.

Fins fa quatre anys l’avi Pitu se’n cuidava amb la meva poca ajuda, ara ja em toca a mi i altres membres de la família de tenir-ne cura.

A les 5 parcel·les que hi dedico el meu temps he passat a millorar la qualitat del sol amb aportacions de matèria orgànica, he experimentat amb diversos sistemes de treballar el sòl (cultivar, fangar, cavallons) i finalment m’he tirat per el sistema de no treballar el sòl.

Al hort hi tinc línees separades 80 cm, una d’altre, amb una línia de goters per regar, el sòl esta cobert amb palla entre mitjos i amb compost a la línia de plantació que té una llargada per a  30 plantes que poden ser variades o en grups. Quan s’acaba el cultiu es tapa amb malla plàstica, quan cal preparar la parcel·la  per plantar: és destapa, es retiren les restes de herbes, s’afegeix palla nova i es torna a plantar. Un hort ben senzill, de poc manteniment, que estalvia aigua i ens dona productes naturals del hort al plat.

Com no, aliments Km.0. de producció local, de varietats autòctones, de protecció de la biodiversitat, en resum: proximitat i estalvi de recursos fòssils.

Si comencem a consumir productes locals, si potser de cultiu natural, ecològic o sostenible millor. Contribuirem a l’economia local i estalviarem el consum de combustibles fòssils i per tant ajudarem al manteniment del nostre entorn.

Horts urbans i guerres mundials

Font:Històries d'un món real
Autor: Ferran Vital
Els darrers anys s’ha posat de moda a molts ajuntaments habilitar alguns sòls d’ús públic o municipal per realitzar-hi activitats agrícoles. Una mesura de preservar el medi ambient i regenerar espais, sòls i activitats tradicionals. Ara bé, aquesta iniciativa, per innovadora que sembli, té unes arrels històriques no massa llunyanes i certament tristes

Durant la segona guerra mundial les condicions per a la població civil van ser d’allò més dures pels països bel·ligerants. A l’esforç bèl·lic i a l’efecte dels bombardejos sistemàtics sobre la població civil europea, convé afegir-hi les dificultats de subministrament dels productes més bàsics a la rereguarda.

La Torre de Londres envoltada d'horts. Any 1940.

Els governs de les potències en guerra prioritzaven l’industria bèl·lica i el subministrament d’aliments i armes als soldats del front, i en ocasions les poblacions de rereguarda van haver d’idear noves formes d’autosubministrament dels productes més bàsics, tals com les hortalisses.

A vegades els propis governs eren els que estimulaven als ciutadans de les grans ciutats a utilitzar qualsevol espai públic cultivable per convertir-lo en un petit hort, més de mig segle abans que moltes ciutats hagin habilitat espais i terres dels seus termes municipals per a que els seus ciutadans les conreïn (amb un context molt diferent, és clar).

Un hort urbà a Londres que aprofita el cràter generat per una bomba.

Malgrat els esforços dels governs, la població civil a rereguarda mai va estar del tot ben abastida, i les penalitats i patiments que van haver de suportar, van arribar a punts inhumans. Sense anar més lluny, quants de nosaltres no hem sentit històries d’avantpassats que van abandonar la ciutat al llarg de la guerra civil, buscant aixopluc a casa d’alguns familiars al ambient rural, tot fugint de les bombes i la fam?

Molts cops, la pobresa i destrucció causades per la guerra, van impossibilitar l’abastiment de la població civil els anys immediatament posteriors a la fi del conflicte, cosa que va allargar la presència d’aquests horts urbans uns quants anys després de la fi del conflicte, tal i com va passar a Berlín els mesos posteriors a la fi del conflicte.

Horts davant el Reichstag derruït de Berlín. Any 1946.

Festa del Bolet 2011

Imatge cedida per en Manel Cortés

L'associació Llagostera en Flor us recorda que el proper 12 d'octubre, a Llagostera, es celebra la Festa del Bolet. La fira és un mercat ambientat a inicis del segle passat, dins el marc del casc antic. Durant tot el dia hi hauran diverses activitats organitzades.

Aquest any l'associació Llagostera en Flor ha muntat una parada amb productes variats. Els guanys obtinguts seran utilitzats per organitzar la propera Exposició de Flors de la Festa Major 2012.

Us convidem a passar-hi!!

“La crisi ambiental deixarà petita la crisi econòmica”

Us deixo una molt interessant entrevista a Aniol Esteban publicada a El punt Avui de Mar Ferrando

Font: http://www.elpuntavui.cat

Aniol Esteban

És biòleg i director ambiental del laboratori d'idees New Economic Fundation (NEF), de Londres, on viu des de fa nou anys. Aquest ‘think tank' té, segons diu, “l'humil objectiu” de canviar el sistema econòmic mundial.

11/10/11 02:00 - BARCELONA - MAR FERRANDO

Aniol Esteban

Per què va marxar a Londres?

Vaig decidir que fins que no abordéssim els problemes ambientals des d'una perspectiva econòmica seria difícil assolir la sostenibilitat ambiental i protegir el medi ambient. Això és el que em va portar a Londres a estudiar un màster d'economia ambiental.

I què cal canviar?

Des de la New Economic Fundation (NEF) creiem que els problemes ambientals i socials estan arrelats a un sistema econòmic que no funciona ni per a la gent ni per al planeta. Per això cal fer economia d'una

L'ESCOLA LACUSTÀRIA AMB EL MOVIMENT 350

Font: http://elpoll.cat
Escrito por Marc Sureda

Dilluns, 10 de Octubre de 2011 08:46

Els alumnes de l’Escola Lacustària de Llagostera han visitat aquest divendres les instal·lacions del Mas Maiensa on han conegut el moviment 350 per sensibilitzar de la necessitat de reduirles emissions de CO2 a l'atmosfera. Tost ells s’han fotografiat per la causa.

Els 5 Tops dels productes químics que s'han d'evitar en els aliments

Font: DoYourPart

Per alimentar la teva familia de forma saludable, caldria que evitessis els següents 5 productes químics que es troven en els aliments.

1) el nitrat de sodi i nitrit de sodi
Aquests dos ingredients similars s'utilitzen en molts productes de carn processada (alsitxes frankfurt, cansalada i embotits), ja que actuen com a conservants d'aliments.No obstant això, tots dos s'han relacionat amb diferents tipus de càncer. Una millor opció és optar per les carns amb l'etiqueta "lliure de nitrats" o "lliure de nitrits".

2) L'aspartam
Aquest edulcorant artificial es troben

El suc de tomàquet de cultiu orgànic és més saludable que el convencional

Avui us deixo un apunt aparegut a la web Sostenible.cat, és una altre estudi realitzat per l'Universitat de Barcelona, sobre  les propietats dels cultius orgànics, ecològics o naturals, sembla que es torna a comprobar que són aliments més sans i en més propietats que els de conreu tradicional. Ja com altres estudis realitzats per l'Universitat  de Valencia sobre taronjes que també apart de més gustoses les seves propietats nutritives són més lates en cultius orgànics que convencionals.
Font: Universitat de Barcelona
28-09-2011
El suc de tomàquet de cultiu orgànic té més components fenòlics que el del tomàquet de cultiu convencional, segons apunta un nou estudi científic que s'ha publicat a la revista Food Chemistry i que ha dirigit Rosa M. Lamuela, professora del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB i investigadora de l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA), també de la UB, i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBERobn). També participen en l'estudi els experts Anna Vallverdú-Queralt i Alexander Medina-Remón, de l'INSA i el CIBERobn, i Isidre Casals Ribes i Olga Jáuregui, dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB).

Polifenols: efectes beneficiosos per a la salut
La recerca, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, aporta noves dades al debat científic sobre els components dels productes de cultiu ecològic en relació amb els de cultiu tradicional, a partir de l'estudi dels polifenols en el suc de tomàquet, que és l'hortalissa que es consumeix més a Espanya, tant fresca com processada. Segons explica la professora Rosa M. Lamuela, cap del Grup de Recerca d'Antioxidants Naturals de la UB, "aquest és un estudi científic innovador fet al país per determinar

La Granja del Futur

Us deixo aquest vídeo 'Una Granja del Futur', aquí teniu una part us recomano veure-les totes. És interessant, com molts agricultors comencen a pensar com cal reformar les explotacions per anar més enllà del petroli. En moltes d'aquestes explotacions són els joves que ja estan experimentant i busquen noves formes que permetin la reducció dels fertilizants de sintesis que necessiten gran consum de petroli per fabricar-se. El no treballar, ni llaurar per reduir el consum de diesel en els tractors i moltes altres tecniques que es poden implementar. La natura no necessita de nosaltres per existir en un sistema eficient on tot es recicla naturalment. Cal observar i aprendre més de la natura que ens envolta.

Jardí botànic Pinya de Rosa

Us deixo un vídeo amb bones imatges de la col·lecció de cactus que podeu trobar al jardí Pinya de Rosa. Situat entre Blanes i Lloret de Mar.

CINC IDEES PER REDUIR A 350 ppm CO2

• Ves en bici, a peu, en transport públic o vehicles elèctrics.
•  Estalvia energia: quan hagis de canviar llums, electrodomèstics,  la caldera pensa en buscar maquines més eficients i de consum més baix. També, recorda d’apagar les llums i els pilots automàtics (stand by) dels aparells que no uses sovint. Rentar amb programes freds o de baix consum energètic (rentadora i renta-vaixelles).
•  Compra productes locals o Km 0.
•  Estudia en instal·lar energies renovables: plaques tèrmiques, energia solar o eòlica
• Redueix els envasos d’un sol, reutilitza, retorna i reciclar adequadament.

AVUI, PER SOPAR MONGETES QUATRE COLORS.

Avui al hort familiar he collit mongetes verdes i grogues. Com encara tinc patates blanques i liles que tinc de la darrera collita he pogut preparar un bon sopar, deliciós i econòmic.

Podeu acompanyar-ho amb una mica de maionesa, tomata fresca o en salsa o senzillament una mica d’oli.

Si voleu afegir proteïna: una mica de formatge a daus, tonyina, ou dur o una truita és un bon acompanyant per fer un autèntic plat únic.

Fàcil i ràpid. Bullir la verdura i afegir els complements. I ja podeu sopar. Bon profit!

Addictes al riscos de Naomi Klein

Us deixo el vídeo de Naomi Klein, 'Addicted to Risk', una visió interessant de com tenir en compte els riscos que acompanyant el us dels recursos naturals i com el benefici econòmic sobre l'ambiental s'han de mesurar amb precaució i com d'important és aquella dita de 'més val prevenir que guarir'. Podeu utilitzar els subtítols en 22 llengües diferents. Espero que us interessi.

AL HORT, RECOLLINT ERUGUES.

Les erugues i cargols estan menjant-se les fulles de les cols, bròquils i cols llombardes, he trobat tres grups diferents que estan fent de les seves els podeu veure a les següents fotos.

El pitjor és la blanqueta de la col (Pieris brassicae) perquè posa colònies d’ous que neixen a la vegada i com podeu veure comencen a menjar tots a l’hora i defolien la planta en poques hores.

Desprès tinc una eruga verda (Trichoplusia ni) que no es tant nombrosa perquè els seus ous apareixen individualment.

Finalment, els cargols aquest són pocs però com són més grossos mengen més i les plantes com encara són petites pateixen bastant. D’aquí a una setmana, les cols seràn prou grans i els cargols buscaran alguna cosa més tendra per menjar.

De moment el remei és: recollir-los i llençar-los a

PLANETA EN MOVIMENT (MOVING PLANET) AL JARDÍ DE MAS MAIENSA

Us deixo unes fotos de la jornada el Planeta en Moviment que vam celebrar al jardí botànic de Mas Maiensa amb l'escola Puig de les Cadiretes. El sol ens va acompanyar i totes les activitats es van poder dur a terme. L'extracció de clorofil·la, les curses de sac i els jocs solars.

TOT A PUNT PER EL PLANETA EN MOVIMENT (MOVING PLANET)

Demà al matí, l’escola CEIP Puig de les Cadiretes vindran al Jardí Botànic de Mas Maiensa i ens unirem a la crida per anar més enllà dels combustibles fòssils. Farem tres activitats per celebrar el dia de un Planeta en Moviment  que seran: Extreure la clorofil·la de les fulles i preparar l’extracte per desprès a l’escola fer les observacions pertinents. Curses de sacs per jugar a la mobilitat sostenible i Muntatge de jocs solars per comprendre el funcionament de les plaques solars.

Mentre esperem a tenir el nostre vídeo i fotos us deixo les celebracions arreu del planeta i la seva repercussió.

 Recordeu 350 ppm de CO2 a l’atmosfera es considera el límit segur i actualment estem a 390 ppm, per tant cal fugir dels combustibles fòssils, ara ja es possible. Apunta’t  al canvi. Estalvia energia i redueix emissions. 

JARDÍ BOTÀNIC DE MINSK (BIELORUSSIA)

El Jardí Botànic de Minsk a Bielorússia és un del més extens d’Europa amb 153 hectàrees de superfície. Compta amb unes 9000 espècies diferents de plantes i cada any van creixent, quan arribi a la col·lecció estable de 10.000 espècies. Serà considerat entre els 10 millors jardins botànics del mon.

Foto: viquipedia. Casa del cigne

Es va crear al any 1932 i esta administrat per la Acadèmia Nacional de Ciències de Bielorússia. Un de les seves principals activitats es mantenir la biodiversitat de la zona de Bielorússia i sobre tot de plantes a la llista vermella en perill d’extinció.  És un jardí molt complet ja que compta amb col·leccions de plantes de tots els continents , Europa, Amèrica del Nord, Caucàs, Asia Central i Siberià. També té una gran col·lecció de rosers i lilàs.

Compte amb un llac, diferents zones d’hivernacles com viver per la producció i altres com a zona de quarantena,  edificis administratius i laboratori.

Les seves col·leccions van des de arbres i gran coníferes fins a flors i bulbs, pasant per coleccions de planta viva, herbaris i planta in vitro. També compta amb un arborètum, una plantació de fruiters i una zona de dicada a les plantes medicinals. Realment és un jardí on pots trobar-hi una infinitat de diversitat en formes i colors de fruits, fulles i flors. Aquí et deixo el seu enllaç: http://hbc.bas-net.by/hbcinfo/eng/

Mor Wangai Maathai, la "Dona Arbre"

Font: http://amicsarbres.blogspot.com
Wangari Muta Maathai (1940-2011)

Wangari Maathai va morir als 71 anys ahir diumenge dia 25 de setembre de 2011, a l'Hospital de Nairobi, després d'una llarga lluita contra el càncer. Wangari Muta Maathai deixa els seus tres fills -Waweru, Wanjira i Muta- i una néta, Ruth Wangari.

El 1977 Wangari Muta Maathai va fundar el Moviment Cinturó Verd (GBM), treballant amb les dones per millorar els seus mitjans de vida mitjançant l'augment del seu accés a recursos com la llenya per cuinar i aigua neta. Ella es va convertir en una gran defensora d'una millor gestió dels recursos naturals i la sostenibilitat, l'equitat i la justícia. Des de llavors el GBM ha mobilitzat a centenars de milers d'homes i dones per plantar més de 47 milions d'arbres, la rehabilitació d'entorns degradats i millorar la qualitat de vida de les persones en situació de pobresa. Cosa que li va valdre que li diguessin la “Dona Arbre”. Per tot això el 2004 li van donar premi Nobel de la Pau.

El Moviment Cinturó Verd (GBM) ha emès un comunicat on diu que la mort de la Wangari Muta Maathai “és prematura i una pèrdua molt gran per a tots els que la van conèixer, com a mare, familiar, companya de treball, col•lega, model a seguir i heroïna, i que tothom admirava la seva determinació per fer del món un món més pacífic, més sa i un lloc millor.”
• Més informació:
• Comunicat del Moviment Cinturó Verd (GBM)
• Una sinopsi de la seva vida al web del GBM
• Mort l'ecofeminista africana Wangari Maathai
• A la Dona Arbre i Premi Nobel de la Pau, Wangari Maathai
• Mor la premi Nobel de la Pau kenyana Wangari Maathai
• Mor la premi Nobel keniana Wangari Maathai
• S'ha mort la premi Nobel de la Pau kenyana Wangari Maathai
• Mor Wangai Maathai, premi Nobel de la Pau 2004
• Més enllà dels arbres

• A Amics arbres • Arbres amics :
• S’estimen els arbres de veritat
• La dona arbre

Consells per lluitar contra el canvi climàtic

Font: http://www.concienciaeco.com. D'aquest bloc us deixo 10 consells per lluitar contra el canvi climàtic

Amb aquestes senzilles consells que ens proporciona solarweb podrem estalviar energia en el dia a dia el que es traduirà en una reducció de la nostra factura elèctrica així com de les emissions de CO2 i d'aquesta manera lluitar contra el canvi climàtic .
Consells generals per estalviar energia
No encengueu els aparells elèctrics si no els necessites en aquell moment.
Evita els "consums fantasma", per això és recomanable instal lar regletes amb interruptors que ens permetin desconnectar de la xarxa els electrodomèstics.Alguns electrodomèstics en "stand-by", especialment la tele, l'ordinador, equips de música, etc. continuaran consumint energia.
Utilitza bombetes de baix consum, encara que són més cares duren molt més i

LES TÉMPORES DE TARDOR

foto: www.calendaridelspagesos.cat

Els dies 21, 23 i 24 de setembre són anomenats les témpores de tardor. Durant el any tenim quatre períodes de témpores els mesos de febrer, maig, setembre i desembre. Corresponen a un dimecres, divendres i dissabte, en l’antiguitat aquests dies eren dies de dejuni, ofrenes i observació. La gent que vivia al camp es dedicaven a observar el temps i la meteorologia d’aquests dies la feien servir per predir els tres propers mesos. Així,  aquest any: el 21 de setembre correspon a l’octubre, el 23 de setembre al novembre i el 24 de setembre al desembre.

Si les témpores tenen raó per el sud del Gironès, sembla que tindrem una tardor càlida i de poques pluges el que correspon a octubre i novembre. El desembre potser més plujós, si acaba de decidir-se a ploure avui.