"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dimecres, 23 de novembre del 2016

Parc del Castell a Malgrat de Mar

El Parc del Castell de Malgrat de Mar és un jardí de lleure amb diferents zones: de jocs per als infants, de passeig amb camins enjardinats i de descans per contemplar les flors i relaxar-se una estona. Hi han 127 espècies de plantes diferents que estan  retolades. Està situat al turó de la Torre del Castell, una construcció de guaita del segle XIV que depenia del castell de Palafolls i durant tres segles va servir per vigilar l'arribada dels pirates a la costa, va ser derruïda en diferents ocasions durant les guerres del francés i dels carlins. També es va utilitzar durant la Guerra Civil del 1936-39, on hi havien bateries de costa i un niu de metralladores. Al any 2000 amb el enjardinament del parc es va restaurar i es van treure aquests elements. En el parc s'hi celebren moltes activitats culturals i festes populars.

Aquí teniu un vídeo de la visita al parc. Espero que us agradi.

diumenge, 13 de novembre del 2016

Catalunya rep el relleu d'Euskadi a la presidència europea The Climate Group de l'Aliança d'Estats i Regions.

Us deixo el següent article de www.gencat.cat sobre el cop 22, el canvi climàtic i Catalunya.Espero que sigui del vostre interès.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, encapçalarà la delegació a la COP22 de les Nacions Unides. Serà la quinzena vegada que Catalunya hi participa per explicar la seva contribucióal repte global del canvi climàtic.


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, encapçalarà a partir d’aquest dissabte la delegació del Govern català a la Cimera del Clima de les Nacions Unides (COP22) que s’està celebrant a Marràqueix (Marroc). Rull, que estarà acompanyat de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, participarà en diferents actes i trobades organitzades per l’Aliança d’Estats i Regions (States&Regions Alliance), en el marc de The Climate Group, i d’altres organitzacions internacionals, com la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD), que Catalunya ha copresidit els darrers sis anys.

Participació multinivell

El diumenge Rull rebrà el relleu d’Euskadi en la presidència europea de The Climate Group, en el transcurs de l’Assemblea General de l’Aliança d’Estats i Regions. Aquesta xarxa internacional la formen 35 governs dels cinc continents que representen més de 350 milions de persones, un 12% del PIB i 2,9 gigatones d’emissions de CO2. Allà detallarà les polítiques i els compromisos del Govern en matèria de mitigació i adaptació al canvi climàtic. També participarà en un debat de líders locals i regionals sobre finançament climàtic.

De forma paral·lela, tècnics de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) faran un seguiment del transcurs de la COP22, que s’allargarà fins el proper divendres, 18 de novembre.

Compromís per reduir emissions

Catalunya vol mostrar el seu compromís internacional en la lluita contra el canvi climàtic. Catalunya ha definit una reducció del 25% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per al 2020 en relació al 2005, i del 15% de les difuses, sectors en els que té plena competència. Per al 2030 l'objectiu és una reducció general del 40% i del 28% de les difuses. Actualment ja s'estan complint els objectius fixats per al 2020, tot i que un escenari de creixement econòmic pot fer-los perillar. El compromís català d’apostar per una economia baixa en carboni pretén moderar el repunt esperat.

Actualment en tramitació parlamentària el projecte de Llei de Canvi Climàtic, el primer de l’Estat i del sud d’Europa. A més, el passat mes d'abril Catalunya va ratificar l'Acord de París, que estableix que cal limitar les emissions de GEH perquè l'escalfament global màxim sigui de 2ºC i, si és possible, d’1.5ºC.

Pioners també en adaptació

El projecte de Llei estableix no només objectius de reducció d'emissions, sinó també la necessitat d'incloure l'adaptació als impactes del canvi climàtic, ja evidents, en les polítiques sectorials. La integració de l’adaptació en les polítiques públiques és una de les principals mesures contemplades a l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic, Horitzó 2013-2020, (ESCACC), aprovada pel Govern el novembre del 2012, un any abans que la Comissió Europea aprovés l’estratègia corresponent per als Estats membres de la UE.

Les 182 mesures que contemplava l’ESCACC han permès el desenvolupament de nombroses actuacions adreçades a reduir la vulnerabilitat del nostre territori i dels sectors socioeconòmics als impactes del canvi climàtic, bé sigui en l’àmbit del coneixement, bé sigui en l’àmbit de reforçar la capacitat adaptativa. Entre aquestes actuacions impulsades des de la Generalitat, que s’afegeixen a les que implementen les administracions locals, els centres de recerca i les universitats, destaquen les següents:

- El projecte Life MEDACC, amb l’execució de mesures d’adaptació en els sistemes agroforestals i en la gestió de l’aigua a les conques de la Muga, el Segre i el Ter.
- El projecte Life ADMICLIM, amb la redacció d’un pla d’acció climàtica que conté mesures de mitigació i d’adaptació al delta de l'Ebre.
- El projecte Life CLINOMICS, sobre l’oportunitat de creació de nous llocs de treball a partir d’una economia adaptativa a les Terres de l’Ebre, al Penedès i al Parc Natural del Montseny.
- El suport financer en la redacció dels Plans Locals d'Adaptació al Canvi Climàtic (PLACC) i el suport tècnic en la determinació de la vulnerabilitat dels municipis catalans als impactes del canvi climàtic.
- La participació activa en l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC).
- La creació d’un Indicador Global d'Adaptació per quantificar el grau d'adaptació als impactes del canvi climàtic al nostre país.
- La publicació de treballs sobre els impactes del canvi climàtic en la biodiversitat –boscos, espais naturals, ocells, papallones, ecosistemes aquàtics i marins–, en els sistemes muntanyosos i en les zones costaneres.

dijous, 10 de novembre del 2016

Una empenta en el reconeixement i protecció dels defensors del medi ambient en COP22

Aquí us deixo un article de la web 350.org. sobre les persones activistes que lluiten i moren pel canvi climàtic arreu del mon. El moviment 350 ha decidit fer una conferència per conscienciar sobre el tema durant la COP 22 al Maroc.

Més de tres defensors del medi ambient a la setmana van ser assassinats en 2015 i centenars s'enfronten a amenaces d'intimidació, detenció i mort. Aquests defensors lluiten per protegir la terra, els oceans, rius i boscos de la destrucció. Molts estan en la lluita per mantenir els combustibles fòssils sota terra - l'única manera de limitar l'escalfament a 1,5 ° - i que necessiten el reconeixement legal, la seguretat i la protecció de l'estat.

Aquest és el missatge que els brindem a la COP22 aquest dissabte a Marràqueix, Marroc, on es duen a terme les negociacions sobre el clima de les Nacions Unides.Ens hem associat amb Amnistia Internacional i Track0 per portar a un centre d'atenció en els riscos creixents que s'enfronten els defensors del medi ambient en la defensa de la terra, el medi aquàtic i els boscos de les indústries extractives.

Mantenir els combustibles fòssils a la terra per limitar l'escalfament de 1,5 ° requerirà esforços creixents per part d'un moviment global en els propers mesos i anys. Com a tal, "Defensors del Medi Ambient" són un agent fonamental en l'assoliment de l'acord de París, i més àmpliament, en el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible. Els Estats han de reconèixer la importància i el treball increïblement alt risc que els defensors del medi ambient fan, oferint el reconeixement i protecció jurídics d'ells.

Anem a actualitzar en viu des de l'esdeveniment aquí.

intervenen:
Victòria Tauli-Corpuz és el relator especial de l'ONU sobre els Drets dels Pobles Indígenes. Ella és un expert en drets humans, centrant-se principalment en els drets dels pobles indígenes i els drets de la dona, així com el dret al desenvolupament i un ambient segur i sostenible. Com a organitzador comunitari i una institució i constructor moviment, ella va ajudar a establir i enfortir les organitzacions de pobles indígenes locals, així com formacions indígenes regionals i globals.

Roberto Marques és un cap de l'ètnia Anace. Ell és molt actiu en la lluita contra les centrals tèrmiques de carbó i la fractura hidràulica al nord-est del Brasil

Hindou Oumarou Ibrahim és de Mbororo comunitat de pastors de Txad. Ella és la coordinadora de l'Associació de Dones i Pobles del Txad (AFPAT) una organització basada en la comunitat indígena. És co-president del Fòrum Internacional dels Pobles Indígenes sobre el Canvi Climàtic, el Conclave dels pobles indígenes a la CMNUCC.

Mohamed Ed-Daoudy nascut a Imider al Marroc, Mohammad és un membre de la comunicació i els mitjans de comunicació del comitè del "moviment a la carretera '96", que és un moviment social a Imider. Durant cinc anys, els manifestants han estat duent a terme una seguda a la muntanya Alebban a les muntanyes de l'Atles per protestar contra una mina de plata en els voltants Imider. La plantada va començar l'agost de 2011 amb la joventut local exigint l'ocupació a la mina. Les exigències a continuació, es van ampliar per incloure les preocupacions ambientals, incloent l'ús de les fonts d'aigua locals per la mina, en detriment de la família i les necessitats agrícoles dels pobladors de la zona, així com la contaminació a través dels residus tòxics de la mina. Des de llavors, diversos manifestants mines de plata han estat detinguts, processats i condemnats en el que semblen ser arreglada càrrecs criminals.

Winona Jalisa Kisino és un representant de la joventut amb la República de les Illes Marshall. Ha estat Campió de la Terra amb una organització anomenada "Jo-Jikum", basada en Majuro, Illes Marshall, que està responent a la crisi del canvi climàtic enfront de les Illes Marshall atols com de menor elevació. Ella és una mare de dues nenes menors de 5 anys d'edat.

Facilitador - Savio Carvalho, Assessor, fent campanya per al Desenvolupament Internacional i Drets Humans, Amnistia Internacional, Secretariat Internacional. Ha treballat més de dues dècades en el desenvolupament internacional, humanitària i de drets humans a Àsia del Sud i Central, Àfrica Oriental i Europa. El seu enfocament actual està en l'establiment de vincles més estrets entre el desenvolupament i els drets humans. Ell dirigeix ​​la feina d'Amnistia Internacional sobre l'Agenda 2030.
Aaron Packard

dimarts, 1 de novembre del 2016

COP22: Un moment decisiu per al moviment climàtic d'Àfrica.

A continuació us deixo l'article aparegut a la web de 350.org. Per Lerato Letebele, Àfrica - Coordinador Àrab Mundial de les Comunicacions. Espero que sigui del vostre interés (traducció automàtica).

Les lluites pel clima d'Àfrica seràn el centre de l'escenari en el marc de la Conferència anual de la Convenció Marc de les Parts reunides des de el 7 al 18 de novembre, país amfitrió del Marroc veurà la seva ciutat, Marràqueix, reunirà a polítics, la societat civil i activistes pel clima de tot el món, per discutir el canvi climàtic i les seves conseqüències per als països en desenvolupament. La reunió ofereix un espai crític per participar en diàlegs sobre la lluita contra els efectes del clima fomentant al mateix temps el creixement del desenvolupament sostenible juntament generalitzada resistència de les comunitats.

Propens als canvis de clima implacable i escalfament de manera significativa en els últims anys, Àfrica ha estat exposada a sequeres i inundacions que afecten greument la productivitat agrícola, l'aigua, l' escalada i la inseguretat alimentària. Per a l'any 2030, els conflictes relacionats amb l'estrès d'aigua augmentaran i s'estendran a tota la regió. A mesura que la fam continua sent una realitat en parts del sud i est d'Àfrica, milions encara s'enfronten a la pitjor crisi alimentària en anys.

L'acord de París negociat per 196 caps d'estat al desembre passat s'estableix per entrar en vigor el 4 de novembre, a 3 dies de l'inici de la propera reunió de l'ONU sobre el canvi climàtic. Una reducció significativa de les emissions de CO2 a tot el món es requereix en els propers 10 a 20 anys si volem assolir els límits establerts en l'Acord de París. El desenvolupament a l'Àfrica s'ha de basar en l'ús de les energies renovables en lloc de combustibles fòssils. Àfrica pot ser el campió de la propera revolució industrial.

COP22 ha de despertar l'energia entre els africans per encendre la necessària voluntat política, la creativitat i el suport econòmic mundial per a les mesures d'adaptació costat de les tecnologies d'energia renovable que poden donar forma a un futur sostenible per a tots aspirem.

Els africans volen veure als seus governs posen aquestes promeses en acció. Ara més que mai, la societat civil ha de trucar als líders africans per congelar nous projectes de combustibles fòssils destinats al desenvolupament a llarg termini i el subministrament d'energia a tota la regió.

En conjunt, els països africans s'han de comprometre a un cessament immediat de tots els nous projectes de carboni. L'energia renovable s'està convertint en una força econòmica revolucionària per a una transició justa dels combustibles fòssils, potenciació de les comunitats de primera línia amb els recursos aptes per a respondre a la crisi que s'acosta.

Creiem que un moviment de base africana pot ser que els dirigents compleixin amb els principis de la justícia climàtica que requereixen reparacions per als països menys responsables del canvi climàtic. El moviment està creixent de baix a dalt com guerrers resistents al clima s'estan unint a les solucions de campions que garanteixin un futur millor per a tothom.

El canvi climàtic en les últimes dècades s'ha convertit ràpidament en el tema global del nostre temps. Perillosament amenaçant el progrés general de les nacions i que els impedeix assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), particularment a l'Àfrica. Malgrat el fet que el continent africà és la més afectada pel canvi climàtic i els seus impactes, els africans lluitant contra l'amenaça amb valor.

L'equip 350Africa del món àrab se centra en l'ampliació de les campanyes contra el carbó a Ghana, Sud-àfrica i Kenya, així com la construcció de connexions amb grups al nord d'Àfrica per a les campanyes contra la fractura hidràulica. A Sud-àfrica estem estenent la campanya de desinversió i augmentant la nostra presència regional a través de la mobilització dels esdeveniments sobre els impactes i solucions.

L'activisme és una eina de mobilització que s'acobla de forma creativa i es connecta amb la gent a través de raça, religió i gènere barreres. Des de tallers de graffiti a representacions teatrals, 350Africa està utilitzant aquest mitjà d'autorització de l'auto-expressió per enfrontar el clima i les injustícies socials.

La noció d'activisme pel clima d'Àfrica es tradueix en accions pacífiques que intensifiquen el canvi dràstic i reforma general als sistemes existents. El procés voluntari de la signatura dels Acords de París significa que els governs africans col·lectivament estan fent progressos significatius en la lluita mundial per prevenir més calamitats. Però la gent ha de responsabilitzar els governs per a l'Acord de París per permetre l'inici d'una nova era en la qual les persones i el planeta no són mantinguts com a ostatges per la dependència i la destrucció dels combustibles fòssils.
Lerato Letebele
El 31 de d'octubre de, l'any 2016
Àfrica
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...