"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dimarts, 28 de juny del 2016

Blasmen el nou decret català sobre organismes modificats genèticament

Us deixo aquest article del Ecodiari per si és del vostre interès.

Els ecologistes denuncien que la nova legislació dels transgènics defensa les exigències i interessos de les corporacions biotecnològiques i va contra altres models agrícoles i de consum




El juliol de 2004 membres de la plataforma Transgènics Fora van segar uns camps experimentals de blat transgènic de l'IRTA a Gimenells i el Pla de la Font (Segrià). Foto: Ivan G. Costa/Userda

Des de fa més d'una dècada bona part de la societat civil catalana: pagesos i consumidors ecològics, associacions ambientalistes i ecologistes han desenvolupat una forta i àmplia oposició als transgènics agrícoles amb diverses formes reivindicatives, de mobilització i d'acció directa, una iniciativa legislativa popular amb l'objectiu de declarar Catalunya lliure de transgènics, etc. que fins ara només han rebut la negativa i el menyspreu de l'administració catalana i també en forma de repressió judicial contra activistes del moviment antitransgènic.

Amb aquests antecedents la Generalitat de Catalunya a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DARP) estableix, tal com va avançar EcoDiari, el Decret 62/2015 de 28 d'abril que regula el règim jurídic de la utilització confinada, l'alliberament voluntari i la comercialització d'organismes modificats genèticament. Aquest Decret substitueix l'anterior Decret 152/2003 de 23 Juny que queda derogat.

Les justificacions oficials que motiven aquest nou Decret són que l'antic tan sols preveia la utilització d'OMG d'espècies vegetals i en canvi ara es vol ampliar i donar cobertura a tota la tipologia de transgènics (microorganismes, animals i plantes). Així mateix, es volen modificar les funcions de la Comissió Catalana de Bioseguretat per, segons s'afirma, agilitzar els procediments de la utilització confinada i dels alliberaments voluntaris amb finalitat diferent de la comercial (camps d'assaig a l'aire lliure). Finalment es vol crear un registre de transgènics.

En el fons la filosofia i la lletra d'aquest Decret és la mateixa de l'anterior: una defensa irrefutable a les exigències i interessos de les corporacions biotecnològiques, mentre es fan oïdes sordes als reincidents conflictes generats per la transgènia i al rebuig creixent de la ciutadania i els moviments socials que practiquen un altre model agrícola i de consum alternatiu social i econòmicament sostenible. Cal destacar que el DARP ha rebutjat totes i cadascuna de les nombroses al·legacions contraries al Decret que van presentar diverses entitats ecologistes, de la pagesia i del consum ecològic que exigien la seva retirada i la redacció d'una nova normativa en favor d'un model agrari lliure de transgènics.

A més aquest nou Decret apareix en un context específic especialment preocupant i perillós : 1) la directiva europea que facilita a cada estat europeu la decisió de prohibir o autoritzar els cultius transgènics i que en el cas català/espanyol pot significar la introducció il·limitada de noves varietats i cultius, 2) la recent directiva europea que autoritza l'entrada de 17 nous transgènics per a l'alimentació en el marc (o no) de les negociacions del tractat de comerç i inversions entre la UE i els EUA (el TTIP), 4) el comunicat de l'Agència Internacional de Investigació del Càncer de la OMS que declara l'herbicida glifosat (àmpliament utilitzat en els cultius de soja transgènica) com “probable cancerigen” i que recomana evitar el seu ús.

D'entrada el Decret vulnera el dret fonamental de la ciutadania a ser informada i consultada sobre la investigació i la promulgació de les normes que regulen els cultius transgènics i sobre tot perquè no facilita la informació suficient per prendre decisions contrastades entorn al seu cultiu i consum i per controlar les actuacions de l'Administració. En la memòria que acompanya el Decret s'esmenten diverses entitats a les quals s'ha donat tràmit d'audiència (protransgènics) però incomprensiblement no figura cap de les organitzacions socials que reiteradament han mostrat el seu rebuig al transgènics agrícoles. Limitar la participació ciutadana a l'exposició pública al DOGC i al tràmit de consulta de forma exclusiva a les entitats favorables als transgènics mostra palpablement un cop més que s'està legislant per defensar els interessos de les multinacionals.

El Decret ignora absolutament els nombrosos estudis científics d'aquests recents anys que evidencien els perills i els greus impactes dels transgènics agrícoles, mentre que opta exclusivament i cegament pels estudis aportats per les multinacionals i els informes en favor dels transgènics de la EFSA, l'organisme científic oficial europeu encarregat de la Seguretat alimentària, àmpliament criticat per l'estreta vinculació dels seus components amb la indústria dels transgènics. Per altra banda, la Comissió Catalana de Bioseguretat i la Comissió tècnica de suport i assessorament són organismes fets a mida jurídicament a les necessitats i interessos de les multinacionals biotecnològiques; tots els components són representants del govern (Conseller d'Agricultura i directors generals d'altres departaments de l'Administració), tots són de contrastada garantia i fidelitat protransgènica i no es contempla en cap cas la presència de persones d'organitzacions procedents de la pagesia, el consum o l'ecologia que són crítiques amb els transgènics.

Això deixa en les mans exclusives de la industria la definició i desenvolupament de la política agrícola i dels transgènics i nega el dret de la ciutadania i els consumidors a participar i decidir sobre temes alimentaris, de salut i medi ambient.

En la memòria del Decret no figura cap estudi que valori i quantifiqui els impactes econòmics i socials pel desenvolupament de l'agricultura transgènica sobre la pagesia i la ciutadania. No hi ha tampoc cap reconeixement de l'existència de la contaminació genètica, malgrat la nombrosa documentació elaborada, fins i tot en alguns casos per l'entitat oficial del Consell Català per la Producció Agrària Ecològica i no es contempla cap figura de protecció de l'agricultura ecològica, d'abellaires i d'altres models d'agricultura local i tradicional que estan o poden estar en perill permanent de contaminació per la presència de camps veïns que cultiven transgènics.

El registre de transgènics hauria de ser públic a l'abast de la ciutadania, de la pagesia i dels apicultors, la informació i localització sobre els camps de transgènics, comercials i experimentals hauria de ser exacta, indicant la parcel·la concreta i no solament el municipi. Aquest registre hauria de ser accessible des d'Internet de forma actualitzada, ja que en cas contrari el Departament sempre pot retardar la resposta o negar-la al·legant la confidencialitat de les dades.

En conseqüència d'avant d'aquest nefast nou Decret, les organitzacions ambientalistes i ecologistes, de producció i consum agroecològic només ens queda prosseguir amb la lluita política i jurídica fins aconseguir eliminar els transgènics del nostre territori.

L'estat espanyol és l'únic país europeu que cultiva blat de moro transgènic a gran escala des de l'any 1998 i a la vegada importa milions de tones de soja transgènica per elaborar pinsos animals i permet l'existència de centenars de camps experimentals. Catalunya és després de l'Aragó la Comunitat Autònoma amb el major nombre d'hectàrees de transgènics i importacions de soja.

Això ha estat possible perquè els diversos governs de l'Estat central i de Catalunya han col·laborat estretament i s'han implicat amb les multinacionals biotecnològiques per tal d'imposar els transgènics sense debat públic al conjunt de la població: tractant d'impedir la informació crítica, negant i ocultant el fenomen de la contaminació genètica i incomplint la normativa europea sobre el control i seguiment del cultius.

L'agricultura transgènica representa una seriosa amenaça perquè provoca gravíssims impactes socials, econòmics, sanitaris i ambientals com s'ha demostrat en països on es cultiven milions d'hectàrees de blat de moro, de soja i de cotó (Mèxic, Argentina, Brasil, Paraguai, Índia), mentre que a la Unió Europea 10 països han prohibit els cultius transgènics en base als nombrosos estudis de científics independents que mostren clarament greus impactes per la salut i el medi ambient.

dilluns, 27 de juny del 2016

Avui per Dinar, Les Verdures Del Hort.


Avui al hort he collit quatre cogombres, tres carbassons, dos cebes, un porro i un enciam salanova de color vermell.

I per dinar faré una crema de carbassó amb porro que és fàcil  de menjar i de cuinar. Agafem el porro el netegem i tallem a trossos petits el passem per la paella amb una mica d'oli i afegim els carbassons sense pelar a trossos uns dos minuts afegim aigua que cobreixi i 15 minuts a foc mig que quedin tous, després batut amb la batedora i refredat a la nevera, està deliciós.


I de segon un plat d'amanida feta amb l'enciam, el cogombre, la ceba i afegides unes llavors de chia, llinassa dorada, sèsam i flocs de civada amb vinagreta de mostassa i una hamburguesa de vedella de 100% de pastura de Mas Maiensa. Tot ecològic 100%.


 I de postres un préssec certificat ecològic del Ordal. Un àpat senzill, però riquíssim.








dimarts, 21 de juny del 2016

La Tècnica de Maneig dels Sols fèrtils de 700 anys d'antiguetat a l'Africa permeten reduïr el canvi climàtic.

Us deixo el resum del estudi que han fet científics  de la Universitat de Sussex publicat a la revista .'Frontiers in Ecology and Environment'. La noticia es va publicar a Science Newsline , espero que sigui del vostre interès 

Foto: Victòria Frausin.

Una tècnica de cultiu practicada durant segles pels habitants de l'Àfrica Occidental, que converteix el sòl pobre en nutrients de la selva tropical en terres de cultiu fèrtils, podria ser la resposta a la mitigació del canvi climàtic i revolucionar l'agricultura a l'Àfrica.

Un estudi global, dirigit per la Universitat de Sussex, que inclou antropòlegs i científics del sòl de Cornell, Accra, i Aarhus Universitats i l'Institut d'Estudis de Desenvolupament, té per primera vegada identificats i analitzats rics sòls fèrtils es troben a Libèria i Ghana.

Van descobrir que el mètode antic d'Àfrica Occidental de l'addició de carbó vegetal i residus de cuina als sòls altament erosionats, pobres en nutrients tropicals pot transformar la terra en sòls negres duradora fèrtils, rics en carboni, que els investigadors dub 'African fosc Terres ".

Des de l'anàlisi de 150 llocs al nord-oest de Libèria i 27 llocs a Ghana investigadors van trobar que aquests sòls molt fèrtils contenen 200-300 per cent més de carboni orgànic que altres sòls i són capaços de suportar molt més l'agricultura intensiva.

El professor James Fairhead, de la Universitat de Sussex, que va iniciar l'estudi, va dir: "Imitant aquest antic mètode té el potencial de transformar la vida de milers de persones que viuen en algunes de les regions més afectades per la pobresa i la fam a l'Àfrica.

"Queda molta feina per fer, però aquesta simple pràctica agrícola, eficaç podria ser una resposta als grans reptes mundials, com ara el desenvolupament de sistemes agrícoles climàticament intel·ligents" que poden alimentar una població en augment i adaptació al canvi climàtic. "

sòls similars creats per la gent de l'Amazònia en èpoques precolombines Recentment s'han descobert a Amèrica del Sud - però les tècniques de la gent utilitza per crear aquests sòls són desconeguts. D'altra banda, les activitats que van portar a la creació d'aquests sòls antropogènics es van veure afectades en gran mesura després de la conquesta europea.

És encoratjador que els investigadors en l'estudi d'Àfrica occidental van ser capaços de viure dins de les comunitats, ja que creen les seves terres fèrtils. Això els va permetre aprendre les tècniques usades per les dones de les comunitats indígenes d'eliminar de cendres, ossos i altres residus orgànics per crear la Terra Fosca africà.

Dr. Dawit Salomó, l'autor principal de la Universitat de Cornell, va dir: "El que és més sorprenent és que tant a l'Àfrica com a l'Amazònia, aquestes dues comunitats indígenes aïllats que viuen allunyats en la distància i el temps eren capaços d'aconseguir alguna cosa que el d'avui en dia l'agricultura pràctiques de gestió no podrien aconseguir fins ara.

"El descobriment d'aquest clima indígena pràctiques de gestió del sòl intel·ligent és molt oportuna. Aquesta estratègia valuosa per millorar la fertilitat del sòl alhora que contribueix a la mitigació del canvi climàtic i l'adaptació a l'Àfrica podria convertir-se en un component important de l'estratègia global de gestió de l'agricultura climàticament intel·ligent per aconseguir la seguretat alimentària ".

L'estudi, finançat pel Consell d'Investigació Econòmica i Social, titulada "enriquiment sòl africà indígena com una alternativa de l'agricultura sostenible respectuosa amb el clima", ha estat publicat a la revista Frontiers in Ecology and Environment es pot trobar aquí.

Solstici d'Estiu i Lluna Plena.

La darrera posta de sol des de els Jardins de Mas Maiensa.


Aquest any després de 49 anys es torna a repetir un fet inusual, que el solstici d'estiu coincideixi amb lluna plena.
Des de el 1967, ràpid es dit. Però moltes llunes han passat fins arribar-hi altre vegada.
Llavors era l"època hippie i ara una era tecnològica. Però la lluita pel medi ambient i els drets humans continuen. I caldren encara moltes llunes perquè veiem el final del camí.

es

L'estiu astronòmic ha començat a les 00,34 hores i cada dia la nit serà més curta a partir d'avui, fins que arribem al proper solstici d'hivern. Mentre gaudirem de dies de sol i calor. Podrem anar a la platja i la muntanya, fer vacances, viatjar o senzillament descansar i sentir els sons de la natura que ens abraça amb colors i olors.
Us desitjo un bon estiu, recollint els fruits del vostre hort i jardí.

dilluns, 20 de juny del 2016

Dia Internacional De Les Persones Refugiades

Avui, us deixo el manifest que va preparar l'Enric Ramionet per la Caminada Solidària pels Refugiats que vam fer els pobles de Llagostera i Cassà de la Selva. Espero que sigui un motiu de reflexió i pensament, per seguir endavant pels drets de tota persona refugiada, que fuig d'una guerra que no ha volgut, però que ha trobat en mig de la seva vida, per les discrepàncies d'uns governants, que a ple segle XXI encara no han après ha dialogar.


OBRIU ES FRONTERES, VOLEM ACOLLIR.
Obriu les fronteres, volem acollir, aquest és el lema de la manifestació que ahir va convocar milers de persones a Barcelona, convocada per un centenar d’entitats catalanes per recordar que avui és el dia mundial del refugiat. Arreu del país, d’un temps ençà, s’alcen les veus i es multipliquen les accions en suport dels que ara busquen refugi , molta gent coratjosa i compromesa s’ha traslladat a Grècia, als camps improvisats que ara ja s’han desmantellat, per oferir els seus ànims i les seves mans com a voluntaris. Bona part de l’ànima d’aquest país ha quedat commoguda per les imatges que ens arriben, per la desesperació de tants homes i dones que busquen un lloc segur per viure i de tantes criatures i avis que no demanen a la vida altra cosa que poder seguir amb els seus, vagin on vagin.

Es denuncia l’hostilitat, la negligència, la irresponsabilitat dels representants polítics, la vulneració dels drets humans. Els de l’estat espanyol i el de tants països d’Europa. I quan es diu, s’oblida que ells no són sinó el reflex de la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat de les persones a les quals representen. A Àustria es va quedar a un pas del triomf d’un partit xenòfob d’extrema dreta que utilitzava els refugiats com un espantall, la Merkel, tot i tenir, segurament, una visió més economicista que humanitària de l’arribada dels refugiats, ha hagut de frenar la seves polítiques d’acollida perquè els populisme racista se li menja el terreny.

Es per això que els actes com els d’ahir a Barcelona, o com el que va aplegar un centenar de cassanencs i llagosterencs a la Pineda Fosca són fonamentals. Ho són perquè la visió oberta, humana, solidària ha de créixer i s’ha d’imposar entre l’opinió pública i si ho fa, creixerà i s’imposarà en els governs i les polítiques que apliquen.

I ha de créixer l’esperit crític, i s’han d’entendre les causes i s’ha de mirar la realitat a la cara:

El Mediterrani s’ha convertit en un fossa comuna. Segons l’Acnur, des del 2010 han mort 12.705 persones intentant arribar a Europa. (més de 30.000 si es fa el càlcul des de l’any 2000)

El 2010, es van comptabilitzar 20 morts, el 2011: 1500, el 2014: 3500, el 2015: 3771 i durant la primera meitat d’aquest any ja n’han mort 2.814. El Mare Nostrum s’ha convertit, com denuncia aquella ong admirable, en el Mare Mortum.

Hem vist documentals estremidors, hem vist el cadàver d’un nen a una platja turca, i a una mare amb el seu fill mort a coll com si es negués a acceptar que ja no era viu, hem vist moltes imatges que se’t claven a la mirada i que ens fereixen la consciència. Aquesta és la única esperança que tenen. Ferir la consciència dels països poderosos i que emergeixi una onada de solidaritat. No només perquè s’obrin les fronteres i es rescati i es protegeixi la gent que arriba fugint d’un infern, sinó perquè les relacions internacionals, els paper de la geopolítica, les intervencions militars i polítiques dels nostres governs deixin de ser tan mesquines i cíniques com són ara.

No oblidem, però, que les nostres certeses i les nostres emocions col·lectives són fràgils i manipulables i que qui en controla els ressorts pot ocultar o situar al centre de la nostra mirada el que vol. Repetim-ho: hem d’afinar el nostre sentit crític, entendre les raons profundes i conèixer les realitats més dures per evitar que ens manipulin.

Hem de saber de les desigualtats, saber que les raons de la pobresa i la riquesa estan íntimament vinculades, saber de les guerres d’espoli, de la farsa de la guerra global contra el terror, de les intervencions en els països farcits de petroli i recursos naturals en nom d’uns interessos que diuen que són nostres però són els de molt pocs. Es va destruir Irak, Líbia, es va ocupar Afganistan per portar-hi la democràcia i no s’ha aconseguit res més que escampar-hi el terror, la destrucció i la desolació.

Hem de saber que Abu-Bakr al-Baghdadi, inspirador de l’Isis i primer auto proclamat califa d’aquesta entitat monstruosa que s’anomena Estat Islàmic, va passar 11 mesos detingut per les forces americanes a Camp Bucca després que envaïssin el seu país. I que va ser allà on es va interessar per la gihad. I saber que Polònia, per exemple, va participar en l’ocupació d’Afganistan (700 mil morts, 10 milions de desplaçats, 8 milions de refugiats) i que ara no es mostra disposada a acollir cap refugiat. Ni un.

España, quan jugava a tornar a ser imperi sota el comandament d’aquell home petit i grotesc que portava bigoti i parlava anglès amb accent mexicà, va participar en la destrucció d’Iraq. Espanya, a més, com tants països dels dits occidentals i poderosos, exporta armes a les zones de conflicte, sobretot via Aràbia Saudita.

El piadós Fernandez Diaz va dir que estaven disposats a acollir 1.300 demandants d’asil, dels 9000 que li imposava la Unió Europea. Se n’han acollit 120. I sovint, aquest individu i el seu àngel de la guarda, vincula de forma irresponsable, immigració i gihadisme. (o fins i tot immigració, gihadisme i independentisme)

Quina és la veritat? La veritat és que la meitat dels 17 milions d’habitants que tenia Síria ha hagut de deixar casa seva. 7,6 milions són desplaçats forçosos interns i quatre milions es troben refugiats als països veïns. (Jordània, el Líban, Turquia). La veritat és que el món és terriblement desigual, la veritat és que Europa encarrega (i paga) a Turquia per una banda i al Marroc per l’altra perquè impedeixin que l’èxode que en bona part s’ha desencadenat per les seves polítiques, pugui traspassar les seves fronteres. La veritat és que els nostres governs s’inhibeixen dels seus deures morals i legals.

Quan, en el futur, es contemplin aquests temps amb perspectiva, ens avergonyirem de l’actuació i de les responsabilitats dels països europeus. Quedaran les fotografies, els documentals, les pel·lícules que se’n faran, les cançons que se’ls haurà dedicat. I ningú farà seva la mirada curta i cruel que ara governa el destí dels que busquen refugi.

I és per això, per solidaritat instintiva, per raons humanitàries, per responsabilitat, per raons de justícia, per la seva i la nostra dignitat i per la dignitat d’Europa, que hem de demanat que obrin les portes i que es creïn vies segures. Per situar l’esser humà i els drets més elementals al centre de totes les polítiques. La Declaració Universal dels Drets Humans, article 13.2 i 14.1 parla del dret de desplaçar-se i del dret de refugi. La Convenció de Ginebra i el Conveni europeu de protecció dels drets humans, obliguen legalment a oferir asil a les persones perseguides per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques, i que no poden acollir-se a la protecció del seu país.

Per entendre les imatges dels nens morts a la platja, de les barques precàries que naufraguen, per tantes hores de camí, de fred, de gana, per entendre com es poden posar als sers que més estimes tant a prop de la mort, o de les màfies o de les pitjors pulsions dels sers humans, s’ha de mirar la destrucció i el horror del que fugen.

Ho podem dir en xifres, amb arguments racionals o amb poemes com el que, fa uns quants anys, Pere Quart va escriure evocant un altre èxode tràgic d’un poble que fugia de la guerra, de la repressió i de les bombes i que també buscava refugi. Aquells que travessaven els Pirineus amb mitja vida condormida; i amb l’altre meitat que els acompanyava per no quedar-se sense vida. Els que procuraven no morir sinó viure d’enyorança i notaven l’esperança desfeta i una recança infinita per aquella pàtria tant petita que la somiaven completa.

Es per un simple, instintiu i honest sentit humanitari, per les obligacions d’una legalitat internacional que procura mantenir una mínima llum de civilització sobre la terra, per evitar que l’odi s’escampi i es propagui pel futur i perquè ja hauríem d’haver après totes les lliçons de la historia, que hem de demanar que es concedeixi asil a qui ho necessita, que no es bloquegin les iniciatives d’acollida, que es revoqui el pacte immoral entre la UE i Turquia, que es facilitin vies legals i segures als que fugen de la fam, la destrucció i la guerra i que s’obrin les nostres fronteres perquè nosaltres si que estem disposats a acollir.

Enric Ramionet. 19.6.2016.

divendres, 17 de juny del 2016

Herba de Santa Margarida (Centaurea erythraea) Herbes de la Ratafia.

La herba de Santa Margarida és una de les centaurees que podem posar a la ratafia. Aquí la podeu veure.


La trobareu en prats assolellats obre les seves flors a ple sol. Pertany a la família  de les venecianes, hi han diverses subespècies. Té gust amargant i a la ratafia posem la flor (1 per tres litres). Cal ser acurat amb les dosis, pot ser tòxica en quantitats elevades.
En infusió s'utilitza per l'agonia i com a digestiva. Preparada amb vi dolç per maceració s'utilitza com aperitiu.


S'estén per Europa, la Mediterrània 
,Àsia i està naturalitzada a Amèrica. La trobem fins a 1200 metres l'altitud ens prats i els extrems dels boscos.
També s'anomena perico vermell, genciana i centaura el seu nom ve de la mitologia grega i del centaurees Quiró que es va curar la ferida d'una llançà enverinada utilitzant aquesta planta com a remei. I erytraea significa vermell en grec. Els celtes també  li retrien culte com a
 herba de la bona sort. I és va cultivar durant l'edat mitjà.

diumenge, 12 de juny del 2016

Les arrels la inteligencia de les plantes. #TED

Us deixo una xerrada de TED molt interessant, del professor Stefano Mancuso, ens parla del comportament de les plantes i de que són més inteligents del que ens pensem. Espero que us agradi, ja sabeu que podeu canviar els subtítols.

divendres, 10 de juny del 2016

Recollint Herba de Sant Joan.

Ja som al juny i la herba de Sant Joan ja comença a florir arreu i ja podem recollir-la per preparar el conegut oli de cop.



Creix al voltant dels camps amb les seves flors grogues que es van obrint cada dia i el millor es anar a recollir-les cada dia fins que en tingueu suficients, millor agafar les que són obertes i tornar l'endemà. no talleu les inflorescències perquè llavors perdreu les flors que encara no s'han obert.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...