"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dijous, 31 de juliol del 2014

ESPÈCIES EXÒTIQUES VERSUS ESPÈCIES INVASORES.


Cortaderia selloana. Foto: www.invasoras.pt

Les espècies exòtiques que també anomenem al·lòctones són espècies que no pertanyen al territori i que degut principalment  al comerç i transport entre diferents països s’han introduït per el seu interès o a vegades han vingut barrejades en els vaixells i altres mitjans de transport sense voler-ho.
Això ve passant des de fa segles i potser mil·lennis. Algunes espècies ja són tant normals que no sabem que un dia van ser exòtiques com són: els tomaques, el blat de moro, la figuera o la rata.
Les espècies invasores són aquelles espècies exòtiques introduïdes voluntàriament o involuntàriament que s’han convertit en una amenaça i dominen el medi on s’han instal·lat provocant danys principalment en la diversitat del habitat on les trobem: fent desaparèixer les especies autòctones, creant pèrdues en collites, provocant efectes en la canalització del aigua, creant al·lèrgies o dermatitis entre altres impactes. Acostumen a ser un 11% de les espècies al·lòctones.
De les 939 espècies exòtiques introduïdes a Catalunya, segons el estudi realitzat per el CREAF, les plantes són el grup més nombrós amb 588 plantes introduïdes de les quals 63 són considerades invasores. Entre elles les més problemàtiques són el Ailant (Ailanthus altissima), la Robinia (Robinia pseudoacacia) i l’herba de la pampa (Cortaderia selloana).
La gran majoria s’han introduït com a plantes ornamentals utilitzades en jardineria (293 casos), en l’agricultura barrejades amb el gra i en el cas de la silvicultura i fructicultura per profit de la fusta, el fruit o propietats medicinals. També hi ha força casos accidentalment 165 casos.
Per evitar que aquestes plantes invasores s’estenguin per el territori eviteu plantar-les als vostres jardins, sobretot si el vostre jardí es a prop del medi natural.



dilluns, 28 de juliol del 2014

EL JARDÍ INFANTIL DE PLANTES COMPANYES EN IMATGE.

A la foto el jardí infantil de plantes companyes.
D'esquerra a dreta podeu veure.
Caputxina (taronja), cosmos (groc), clavell moro (groc amb taques marrons) i conillets (vermellós).
Requereixen molt poc manteniment un reg diari en dies de sol o cada 2 dies si fa núvol.  Les plantes les vam fer de llavor al mes de març. Ara estan en el seu millor moment.

diumenge, 27 de juliol del 2014

Els aqüífers, al límit en àmplies zones d'Espanya

De la web efeverde.es  us deixo aquest article, espero que us agradi. (traducció automàtica).

A mesura que els rius esgoten la seva capacitat de renovació en el cicle hidrològic s'exerceix una major pressió sobre els aqüífers.
Els aqüífers, al límit en àmplies zones d'Espanya
Les llacunes del Porcal, al Parc Regional del Sud-est, llar de 8.000 aus singulars. de les
 Los acuíferos, al límite en amplias zonas de España
Publicat per: Redacció EFE 27 juliol 2014 Madrid
Els aqüífers "estan al límit" en àmplies zones d'Espanya, assegura contundent el coordinador de l'Observatori de Polítiques Públiques de l'Aigua de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Francesc La Ro

Acaba la carrera contra rellotge per posar al dia els plans de conca Medi Ambient assegura que no hi ha ni proposta ni esborrany de PHN El Tajo: Aprovat seu Pla Hidrològic, un dels més complexos Aprovat el Pla Hidrològic de l'Ebre
La Roca explica, en una entrevista amb EFE, que a mesura que els rius "esgoten la seva capacitat de renovació en el cicle hidrològic s'exerceix una major pressió sobre els aqüífers", que estan al límit perquè "s'extreuen més aigües subterrànies de les quals es recarrega ".
I aquesta situació, afegeix, té "efectes col · laterals" com el deteriorament dels rius que no poden mantenir poblacions piscícoles, el seu eutrofització en no ser capaços de depurar l'aigua pels seus processos naturals i la pèrdua d'altres usos com el proveïment d'aigua potable o el bany a causa de l'escassa qualitat dels rius per la contaminació.
Cal canviar la "actual visió política de l'aigua" a Espanya només al servei de la producció i el desenvolupament econòmic a curt termini, que "encara avui" dóna escassa atenció que la recuperació del bon estat dels ecosistemes aquàtics i la gestió sostenible l'aigua són necessàries per poder disposar d'aigua de qualitat en el futur.

Directiva Marc d'Aigua
Aquests últims són alguns dels aspectes que guien la Directiva Marc d'Aigua (DMA) comunitària aprovada el 2000 que fixava la data de finalització de la planificació hidrogràfica espanyola el 31 de desembre de 2009. El Govern va donar llum verda als dos últims plans peninsulars (de la conca del Segura i del Xúquer) el passat 11 de juliol.
I, malgrat aquest retard de gairebé cinc anys, els 25 plans hidrogràfics espanyols pràcticament només han actualitzat els existents el 1998 i s'han deixat de banda mesures per a la protecció, millora i restauració de les aigües superficials i subterrànies, "gairebé 15 anys perduts "des de 2000, es lamenta la Roca.
Els regants, les hidroelèctriques i les administracions han consentit amb la seva resistència a aplicar la directiva que continuï el deteriorament dels rius i aqüífers espanyols, critica aquest defensor d'un ús sostenible de l'aigua.
Canvi de perspectiva a Espanya
Tanmateix, confia que, pressionat per Brussel · les que continua insistint que el bon camí està en l'aplicació de la legislació europea, a Espanya s'aconsegueixi un canvi de perspectiva, àgil, per ajustar "els nostres usos socials a la sostenibilitat dels ecosistemes aquàtics ".
L'agricultura de regadiu utilitza al voltant del 80% de l'aigua disponible, però la creixent urbanització, amb majors necessitats d'aigua potable per a proveïment humà, i el sector energètic i industrial també demanen cada vegada més recursos hídrics i tots contribueixen a una pèrdua de qualitat .
La Roca posa l'accent en la crisi d'aquests ecosistemes, agreujat pel canvi climàtic i el deteriorament és conseqüència de les creixents pressions humanes.
Per això fa una crida a la conscienciació en tots els àmbits de la societat per millorar la qualitat dels usos hídrics.
Quan les aigües estan en bon estat, a més de complir amb la seva funció com a "factor de producció", contribueixen directament al benestar humà i satisfan altres aspectes vitals, invisibles i sense quantificació econòmica, com el plaer estètic de contemplar un riu viu, sense contaminació , on poder desenvolupar activitats recreatives.
Insisteix que els ecosistemes hídrics espanyols segueixen deteriorant-se, situació que és urgent resoldre, perquè de la seva recuperació depèn el manteniment de l'economia i el futur de la societat. EFE verd

divendres, 25 de juliol del 2014

LA PRIMERA FLOR D'EQUINÀCIA

Aquest  any, he plantat Echinacea purpurea al jardí remeier dels Jardins de Mas Maiensa. Aqiuí teniu la primera flor.

L'Echinacea purpurea i l'echinacea angustifolia són plantes originaries del Nord dels Estats Units del oest americà, Molt utilitzades per els indis per curar ferides de fletxes i mossegades de serps.

A part de ser una gran flor com planta companya i ornamental a tots els jardins, les seves propietats medicinals són moltes per: refredats, grips, febre, angines, malalties de transmissió sexual i els ulls entre altres. És un gran antibiòtic natural i enforteix el sistema immunitari. Se'n fan càpsules, tintures i es preparen infusions amb les flors, les fulles i l'arrel que és un rizoma.

Alguns dels seus principis actius són: àcids com el cichoric i caftàric, ascòrbic i salicílic, també conté fenols com el echinacosid, alkamides, polisacàrids, vitamines, i minerals.

Pertany a la família de les asteràcies, creix en praderies i és un bon símptoma de salut a les pastures.

dimecres, 23 de juliol del 2014

ELS JARDINS DE MAS MAIENSA, EL JARDÍ REMEIER

El jardí remeier dels Jardins de Mas Maiensa desprès de 2 mesos ja comença a fer goig. Hi han plantades més de 35 especies en cinc grups: perfumeres, medicinals, codimentaries, plantes companyes i altres usos.



A les imatges de dalt veieu  la parcel·la de plantes companyes, la de les plantes medicinals i la de les perfumeres.

diumenge, 20 de juliol del 2014

L'ecogastronomia o com practicar una cuina sostenible

Us deixo del bloc efeverde.es el següent article espero us interessi. (traducció automàtica).

Aquesta proposta gastronòmica aposta per produccions agroalimentàries de petita escala i varietats agroramaderes locals.
L'ecogastronomia o com practicar una cuina sostenible
Verdures de l'hort ecològic. EFE Fundació Ecoagroturismo
La ecogastronomía o cómo practicar una cocina sostenible
Publicat per: Anabel Pascual 19 juliol 2014 Madrid
Alguns dels cuiners més mediàtics busquen l'autenticitat dels aliments en els ecològics, però els cuiners locals, en el seu particular aposta per reivindicar viandes de proximitat i tradicionals, ajuden a mantenir les produccions locals i juguen un paper clau en la diversitat biològica agrària.

La Redacció Recomana
Torna la compra a granel a Alemanya Els aliments ecològics són més nutritius i saludables Nous negocis verds: des cistelles de regal fins camises ecològiques Vins ecològics: bons, sans i assequibles Ecoagroturismo, una necessària pas més enllà al turisme rural
Aquest és l'eix principal de la proposta de "Ecogastronomia" que acaba de posar en marxa la Fundació Ecoagroturismo dins la xarxa Ceres Ecotur de turisme rural i agroturisme ecològic, explica en una entrevista amb EFE el seu portaveu, Javier Tejera.

Una aposta pels territoris rurals
Per consolidar els projectes de turisme ecològic i responsable és "necessària una aposta per la promoció dels recursos gastronòmics i agroalimentaris dels territoris rurals" on actuen les empreses de turisme.
"Intentem promoure la sobirania agroalimentària rural i posar en valor els restaurants que treballen amb aliments ecològics, de proximitat i que posin en valor, per exemple, la pesca sostenible, les races ramaderes autòctones o aliments tradicionals", assegura.
Aquesta proposta gastronòmica aposta per produccions agroalimentàries de petita escala i varietats agroramaderes locals, així com per una oferta d'acord amb la tradició del lloc.
De moment només hi ha els restaurants o les cuines dels allotjaments rurals englobats en la xarxa de turisme rural sostenible de la Fundació.

La Arca del Gust Slow Food
No obstant això, la idea és anar incorporant tots aquells restaurants de tot Espanya que cuinin amb ecològics, peix sostenible o aliments del "Arca del Gust Slow Food"-iniciativa que recupera aliments i productes gastronòmics artesans d'excel · lència elaborats a petita escala i en perill de desaparició-.
Els establiments gastronòmics i restaurants ubicats en un entorn rural que vulguin acollir-se a aquesta iniciativa podran fer-ho a través de dues vies, ressalta Tejera, amb un menú ecogastronomia (primer, segon i postres) elaborat al 100% amb aliments bio, de varietats autòctones en perill d'extinció o de pesca sostenible.

I, en el cas que el restaurant disposi de carta, almenys el 50% de la seva oferta s'ha d'ajustar a aquestes característiques, tot i que també es valoraran altres aspectes com el fet que estigui en un edifici rural històric o de valor etnogràfic, així com que es tracti d'un restaurant que minimitzi el seu impacte en el medi.

Tancar el cercle, la clau
Amb aquesta iniciativa, remarca Tejera, "es tracta de tancar el cercle" i que l'experiència en un establiment rural no sigui només l'allotjament, sinó que vagi molt més enllà i es pugui practicar un agroturisme rural i gaudir també de la gastronomia local , elaborat amb aliments de proximitat.
D'aquesta manera es pot aconseguir una col · laboració activa i real entre el sector turístic i el sector primari local, així a més "posicionem nostres destinacions turístiques rurals com a destinacions ecogastronómicos". EFE

divendres, 18 de juliol del 2014

El saber sobre les plantes medicinals dels Kaxinawá creua la barrera de la tradició oral

Us deixo de efeverde.es el següent article, publicat per: Janaína Quinet 18 juliol 2014 Rio de Janeiro (traducció automàtica)
Un treball conjunt dels investigadors del Jardí Botànic de Rio i la tribu Huni Kuin


Flor de la la "Vitória regia" al Jardí Botànic de Rio de Janeiro. EFE / Marcelo Sayão

La tradició oral i el saber ancestral de les plantes medicinals emprades per les comunitat indígena Kaxinawá, localitzada a la frontera entre el Brasil i el Perú, van quedar plasmades en el llibre "Una ISI Kayawa - Llibre de la cura", presentat avui Rio de Janeiro.
La Redacció Recomana
L'arribada de turistes a l'Mundial de futbol pot introduir noves plagues Brasil "campió del món" en la reducció de les emissions de carboni Com tenir una farmaciola de plantes, en lloc de fàrmacs Les plantes medicinals, millor si són ecològiques
Fruit del treball conjunt entre els investigadors del Jardí Botànic de Ríoy els indis de la també coneguda com a tribu Huni Kuin, situada a l'estat d'Acre, el llibre treu a la llum un coneixement al que fins ara tan sols era possible accedir a través d'la tradició oral.

La idea del projecte va sorgir anys enrere quan Alexandre Quinet, investigador del Jardí Botànic de Rio de Janeiro, va conèixer durant una expedició a l'Amazones a un dels líders espirituals de la tribu, Agostinho Manduca Mateus IKA Muru, qui li va transmetre la idea de crear un llibre sobre herbes medicinals i tradicions del poble Huni Kuin.

"Aquest llibre va ser un projecte idealitzat per Agostinho, que era un científic de la floresta, un observador i feia 30 anys ja registrava el coneixement de les plantes medicinals. Tenia el somni de deixar aquest coneixement registrat en un llibre imprès per a les futures generacions, perquè tenia por de morir i no poder transmetre el coneixement ", va afirmar Quinet.

Agostinho va morir el 2011, una setmana després de mostrar les plantes als investigadors del Jardí Botànic.
  El poble Huni Kuin
D'acord amb Quinet, cada etapa del llibre va comptar amb la participació i opinió dels líders del poble Huni Kuin, la major població indígena del Riu Jordao.
Flors en un jardí botànic brasiler.
Flors en un jardí botànic brasileño.EFE / Jonathan Camps

"El somni d'Agostinho era reunir tots els líders espirituals i als líders més joves perquè fos realitzat un taller i aquest coneixement fos treballat. Per això, durant 15 dies, els 22 líders del llogaret Huni kuin i els investigadors treballem en el tema de les plantes medicinals i en les històries tradicionals. Gran part del contingut d'aquest llibre prové d'aquest taller ", va explicar.

Anava Isaias Sales, un dels coneguts com "pajés" (líders) que va participar en el desenvolupament del llibre, va destacar la importància de l'obra al "suposar un rescat cultural i espiritual", així com la possibilitat que el món conegui les seves herbes medicinals.

"Aquest llibre és molt important perquè va a quedar registrat, tant en els arxius dels museus, biblioteques, col · legis. Això és el principal, anem a guardar i saber utilitzar (les herbes) econòmicament, culturalment, espiritualment ", va dir l'indígena i investigador SIA Huni Kuin durant la presentació del llibre.
Pàgines resistents a l'aigua

Amb 260 pàgines resistents a l'aigua, el llibre fa servir una font hunikuin-creada a partir de lletres minúscules dels quaderns d'investigació dels líders espirituals i aprenents-, així com fotografies de totes les plantes descrites en la publicació.

El llibre va necessitar dos anys per a ser conclòs, i segons Alexandre Quinet, tan sols va ser el començament. "La missió continua (...) Anem a pel segon llibre. El primer té 106 de les 351 plantes reconegudes com d'ús medicinal ", va assenyalar.

Per la seva banda, el coordinador del Centre Nacional de Conservació de la Flora Brasilera de l'Institut d'Investigació del Jardí Botànic, Gustavo Martinelli, ha subratllat que el llibre posa de manifest "el coneixement tradicional d'un poble amb aquesta riquesa". EFE
- Veure més a: http://www.efeverde.com/noticias/el-saber-sobre-las-plantas-medicinales-de-los-kaxinawa-cruza-la-barrera-de-la-tradicion-oral/#sthash.KSa7DFZZ.dpuf

diumenge, 13 de juliol del 2014

ELS COSMÈTICS NO TAN SEGURS, ALGUNS INGREDIENTS NO DESITJABLES O TÒXICS.

Us deixo 2 vídeos que us expliquen quins són alguns ingredients tòxics que apareixen a les etiquetes dels cosmètics. Com a norma general quan compreu un cosmètic és important mirar l'etiqueta i els ingredients, si veieu que hi han masses productes amb noms químics que no coneixeu millor que abans d'utilitzar-lo comproveu que són, tant fàcil com posar la paraula a la barra del teu buscador d'internet i gairebé segur que et dirà que és.

De totes maneres en aquests vídeos us anomena els més importants que mai tindrien que ser en una formulació cosmètica segura. Com els barabens, BHA i BHT, MEA, TEA i DEA, Pfenildeamina, Ftalato, Bisfenol A i altres.



divendres, 11 de juliol del 2014

LA COLLITA DE CARBASSONS

Aquí teniu una imatge de la collita de carbassons d'avui.

Les varietats que veieu són la groga Atena Polka, els verds fosc allargat Belleza, el color crema Top Kafi i els verds tacats de crema Grissete de Provence


dijous, 10 de juliol del 2014

El perill dels insecticides per a les abelles

Us deixo el següent article  del bloc Asociación Vida Sana (traducció automàtica).


L'estudi anunciat per la UICN, però que només serà publicat en les pròximes setmanes, és el més ampli fet fins ara i és el resultat de 4 anys de recerca, on s'han revisat en profunditat els 800 estudis científics (peer reviewed) sobre insecticides sistèmics.

Aquesta revisió confirma la perillositat d'aquests insecticides no només per a les abelles i altres insectes pol · linitzadors sinó que també per a molts altres organismes beneficiosos.
En aquest enllaç es pot consultar la nota de presa penjada al web de la Task Force on Systemic Pesticides, on es mostra un vídeo que mereix ser visionat. Com diu un dels científics, no hi ha un nivell segur per a aquests insecticides: "L'únic límit acceptable per a aquests insecticides sistèmics ha de ser 0". La UICN demana que es comenci a planificar la seva eliminació progressiva, o almenys una forta reducció de l'ús, a nivell mundial.

Luís Ferreirim
Responsable d'Agricultura de Greenpeace Espanya

dimarts, 8 de juliol del 2014

Corrents d’aire velles (la majoria) i noves (alguna) en les darreres negociacions sobre Canvi Climàtic a Bonn (4-15 Juny 2014): Cap a París 2015!

Us deixo un apunt del bloc 'Act Globally' d'un assistent a la Conferencia de Bonn sobre el Canvi Climàtic del 4 a 15 de juny, Esperi que us interessi està molt ben resumida les actuacions de les diferents parts.
cat.bloctum.com

Una immersió com la que he tingut la oportunitat de fer aquests dies, assistint i participant a les reunions de Bonn, no té preu. Sempre ho he dit: estar present i participar en aquestes reunions és com realitzar un màster intensiu del qual hom en surt amb una mica més de “coneixement”; no ja d’informació, no ja sobre les diverses posicions, postures i contradiccions, no ja de les dificultats conegudes i de les oportunitats per crear, no ja de … sinó, amb perdo, amb una mica més de “saber” sobre el tema.

Intentaré doncs, aquesta vegada, deixar negre sobre blanc els principals elements de nou “coneixement” que diria haver adquirit, per tal d’assentar-los en mi mateix (és escrivint com millor em va fer-ho i com fins i tot es transformen –els “coneixements”- en aquesta mica més de nou “saber”) i, a la vegada, comunicar-los a qui hi pugui estar interessat.

L’índex específic que seguiré neix, d’una banda, dels “inputs” (molts) rebuts aquests dies –i que en nombroses ocasions t’obliguen a recuperar, i repassar més o menys, antigues fites del propi procés- i, d’altra banda, del treball que ja vinc fent al voltant del tema en el context del procés de construcció del GGCC (Grup sobre el Governament del Canvi Climàtic) de l’STH (Grup de Recerca de la UPC en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme) i l’apGDM (associació projecte Governament Democràtic Mundial) i que té per objectiu: començar un programa de treball de recerca interdisciplinari i d’acció política que, a partir del millor coneixement possible de la problemàtica mencionada, pugui ésser capaç d’elaborar, en el termini aproximat d’un any, una proposta d’acord mundial de mitigació dràstica de les emissions de CO2 (i dels GEH en general) que pugui contribuir, en definitiva, a un final positiu, pel bé de la humanitat, de París 2015!


La NO penetració del darrer informe de l’IPCC en les actuals negociacions intergovernamentals (Bonn Juny 2014) i l’unànime assentament polític de l’objectiu global dels 2oC; traduïble a un objectiu global dràstic de mitigació d’emissions? Tot plegat però sense “sensació d’urgència”!

Si més no de moment sembla que les delegacions de les parts (dels estats que han ratificat la convenció) no s’han llegit encara ni els resums per als “policy makers” que l’IPCC distribueix abastament aquests dies a Bonn. Em sembla preocupant i per això ho remarco com a punt inicial que justifica la part final del títol d’aquest primer apartat d’aquest text: sense “sensació d’urgència”! Mentre que a molts nivells del món, que ara no toca explicitar, es nota –ho noto jo però crec que pot ser una sensació molt compartida- cada vegada més fort i cada vegada amb més força aquest “sentit, sensació, d’urgència”, a Bonn no si sentia pas –el pes de la costum?-.

D’altra banda he pogut constatar (aquelles coses que hom no acaba de realitzar sinó fa la immersió mencionada) que l’únic objectiu polític global que tothom (tothom!) comparteix i repeteix és el de que la temperatura a la superfície de la terra no ha de superar els 2oC. En aquest sentit, el resultat indirecta de Copenhaguen, recollit en l’acord que porta el seu nom i que no va ser aprovat llavors, va ser explícita i unànimement aprovat a la COP de Cancún el 2010 (cosa de la qual jo no n’era, com he dit, del tot conscient fins ara a Bonn) i que, com a començament a Cancún del després de Copenhaguen, ha acabat agafant un cert caràcter simbòlic i sintètic que, ara mateix, valoro políticament més del que ho havia fet fins ara. Em segueix semblant una mena de “meta” objectiu que, en si mateix, no concreta evidentment res, però com a mínim expressa, potser, la única voluntat comuna realment compartida actualment per tothom. Sempre queda algú més optimistament ambiciós que parla de 1,5oC!

Emperò segueix sense existir (i segueix semblant políticament molt lluny que existeixi) cap concreció sobre els possibles camins que cal recórrer per tal d’assegurar que aquest objectiu global comú es pugui complir.

Només Noruega, Sud Àfrica, la UE (sempre molt més tímida després de Copenhaguen), Mèxic i Tuvalu (en nom de AOSIS – Alliance of Small Islands States-) són l’excepció a la regla general anterior.

Fent una mena de síntesi del que més o menys diuen en comú (de vegades no totalment i amb èmfasis prou diferents en aspectes diferents, però que ara no té importància significar-los), i quan ho diuen citen l’IPCC, podem destacar que: situen l’any 2025 com l’any pic (quan les emissions arribin al seu màxim global i comencin ja a baixar), l’any 2050 com el de la descarbonització total (0 emissions globals al món!) i el final del segle XXI com el d’un món amb emissions negatives.

Són aquests països, molt ben argumentat per Noruega, els que plantegen amb meridiana claredat que l’objectiu global dels 2oC s’ha de transformar en un objectiu global (també global!) a mig i llarg termini de reducció dràstica de les emissions. Un objectiu que ha de ser molt ambiciós, a la vegada que equitatiu, i que ha de portar, com ja he dit (però dona gust repetir-ho) a emissions 0 pel 2050 i a emissions negatives pel 2100. Tuvalu proposa períodes de compromisos de 5 anys després de l’any pic 2025, lligats a Informes de Valoració (Assessments Reports – AR) de l’IPCC també cada 5 anys.

Per aquests països no hi ha dubte que el resultat legal de París 2015 ha de ser un nou Protocol.

Adonem-nos només que, per a tant importants propostes, són molt pocs països.


El nou full de ruta de la plataforma de Durban i una certa tornada als orígens negociadors sobre el canvi climàtic: el retrobament amb el text de la Convenció

Si recordem l’acord fonamental de Durban com a nova fulla de ruta que ens ha de conduir a París 2015:

2. Also decides to launch a process to develop a protocol, another legal instrument or a legal outcome under the Convention applicable to all Parties, through a subsidiary body under the Convention hereby established and to be known as the Ad Hoc Working Group on the Durban Platform for Enhanced Action;

4. Decides that the Ad Hoc Working Group on the Durban Platform for Enhanced Action shall complete its work as early as possible but no later than 2015 in order to adopt this protocol, legal instrument or legal outcome at the twenty-first session of the Conference of the Parties and for it to come into effect and be implemented from 2020!

avui, després de la meva immersió personal en la reunió 2-5 de l’ADP d’aquest mes de juny de 2014 a Bonn, se’m fan molt clares les següents constatacions/reflexions:

a) Que les dues idees clau sobre les que sempre girarà gran part de la negociació i del procés en el seu conjunt són: “sota la convenció” i “aplicable a totes les parts”. Totes les diverses posicions es construiran en base al pes que donin a una o altra idea o, el que seria desitjable però realment difícil, a una certa i il·luminadora ponderació de les dues.

b) Sigui el que sigui el que s’acabi elaborant a Paris ho serà sota el paraigua de la Convenció. Això es utilitzat de forma diversa pels països parts de la convenció. Per a un grup molt important i majoritari d’ells (països no annex I, en desenvolupament, etc. –principalment-) això ja es immutable i serà molt difícil moure’ls d’una anàlisi que afirma, molt taxativament, que si la convenció s’hagués aplicat i acomplert pels països de l’annex I i II (països rics, desenvolupats, OCDE, etc.), avui no tindríem la desastrosa realitat que tenim i, per tant, tot ha de re començar amb l’aplicació “estrictus sensus” i d’entrada del que ja diu la convenció.

c) Per l’altra gran grup de països (recordem que, de fet, la convenció divideix el món en dos submóns: els països de l’annex I –i II- i els països del no annex I –quan es redactava la convenció, allà pel 1992, aquesta era una manera no massa errònia de classificar els països entre desenvolupats i en desenvolupament-) el món ha experimentat grans canvis (la qual cosa si que sembla objectivament certa tot i que també cal interpretar i situar més acuradament del que normalment es fa, en relació a les causes sobretot de que això sigui així) i, per tant, aquests països “de l’annex I –i II-” reneguen (per entendre’ns) de la classificació de la convenció i, en aquest cas, basen i sobretot emfatitzant la seva argumentació en una petita part del text de la plataforma de Durban quan diu que ‘el nou instrument serà aplicable a totes les parts”

Per completar aquest apartat, que considero essencial, em sembla pertinent constatar dos temes de gran importància, que estan en la frontera dels dos anteriors, però que son temes claus del món actual.

a) Hi ha un element real i tangible que uneix en certa manera a totes les parts de la convenció més enllà de l’evolució que hagi experimentat cadascuna d’elles. Aquest element que les uneix a totes, insisteixo en certa manera, és tot el patrimoni elaborat i aprovat, precisament de forma col·lectiva, COP rere COP. Aquest patrimoni s’ha construït sota la convenció i esta aprovat (sempre amb interpretacions diverses) per totes les parts.

Un exemple important: actualment ningú qüestiona que els grans temes sobre els que cal treballar i prendre decisions són (i això es construcció progressiva en el context dels anys de vida de la convenció): MITIGACIÓ, ADAPTACIÓ, FINANÇAMENT, TECNOLOGIA I “CAPACITY BUILDING”. Diria fins i tot que hi ha alguns altres grans subtemes que estan madurs, estan a punt d’entrar en el que podríem anomenar la categoria dels “core issues”, i que mai podran faltar en un document programàtic de la convenció: PÈRDUES I RISCOS I MITJANS D’IMPLEMENTACIÓ.

I crec que l’exemple es important perquè en aquests moments alguna part defensa que el nou acord de Paris només ha de fer referencia a la MITIGACIÓ. Jo mateix, que ja en tindria prou si això fos així i fos un acord important i realment ambiciós, soc més i del tot conscient ara que és impossible pensar en un acord que no suposi avenços en tots els “core issues”…per exemple: els països menys desenvolupats, que pràcticament no produeixen cap emissió, els estats que son illes més o menys petites, i que només poden esperar del món propostes i dinàmiques d’adaptació, no podrien aprovar mai un acord nomes sobre mitigació.

Bo o dolent, això ja només podrà ser així; però això és a la vegada el que ho acaba de complicar tot, tot i que també és cert –si es vol contradictòriament- que és l’únic que pot donar sentit a tot plegat. Estem, de fet, davant de la imperiosa necessitat d’una mena de nou acord constituent en tots els “core issues”; d’aquí les grans dificultats que hi hauran per aprovar quelcom important a París 2015.

Només cal esperar que d’això no en sofreixi excessivament, ans el contrari, un ambiciós acord de reducció dràstica d’emissions com a camí per acomplir l’objectiu global comú dels 2oC. Però que això serà, per dir-ho de forma políticament no correcta, a costa d’importants concessions financeres per adaptació, transferència de tecnologia, mitjans d’implementació i pèrdues I riscos, és ja del tot indubtable.

b) En un món que esta definint les agendes de desenvolupament I desenvolupament sostenible post 2015, l’agenda climàtica haurà de ser a més a més, ho ha de ser ineludiblement des del meu punt de vista, compatible i complementaria amb l’agenda d’aquests desenvolupaments.

La Xina i la Indià estant al capdavant d’aquesta realitat, dinàmica i a l’hora controvertida qüestió.

En una apassionada intervenció la Índia afirmava que les seves emissions per càpita estan al voltant d’un quart de la mitjana mundial i que la seva lluita contra la pobresa ha de continuar, sigui en la forma actual, sigui en les formes que la comunitat internacional li facilitin! I afirma taxativament: els països en desenvolupament no poden mitigar sense el suport dels països desenvolupats.

Xina esta cada vegada m’és a prop de la mitjana mundial d’emissions per càpita. Però tampoc deixen d’insistir que el seu mon rural d’uns 800 milions de persones viu encara en condicions de pobresa extrema. Accepta avançar en la seva agenda de desenvolupament a partir de paradigmes econòmics diferents als actuals. Però, com la Índia, demana a la comunitat internacional implicació conjunta i innovadora en aquest camí. La Xina es posiciona doncs gairebé idènticament que la Índia i reclama mes ambició als països desenvolupats i el seu suport pels països en desenvolupament. El suport dels països de l’annex II no és una condició és, segons Xina i no hi estaríem pas en desacord, una obligació d’acord amb la convenció. La Xina auto afirma que la responsabilitat comuna és el desenvolupament sostenible arreu i la diferenciació entre les parts esta en les condicions de cadascú.(Tornarem més endavant a aquest important punt: la diferenciació).

En nom del G77 al complert Bolívia, que n’ostenta aquests 2014 la presidència, proposa que els “core issues” siguin: mitigació, adaptació, desenvolupament sostenible i eradicació de la pobresa.



3. El principi CBDR-RC en el centre de tot. La DIFERENCIACIÓ com a nova paraula i concepte clau per re conceptualitzar i actualitzar el principi

Com que no el podrem oblidar ni menystenir mai en tot aquest procés val més que el tornem a escriure textualment tal com el defineix la convenció com a principi:

Artículo 3. Principios

1. Las Partes deberían proteger el sistema climático en beneficio de las generaciones presentes y futuras, sobre la base de la equidad y de conformidad con sus responsabilidades comunes pero diferenciadas y sus respectivas capacidades. En consecuencia, las Partes que son países desarrollados deberían tomar la iniciativa en lo que respecta a combatir el cambio climático y sus efectos adversos.

Davant de l’argument del gran canvi en l’evolució d’algunes economies i de la seva responsabilitat actual en les emissions actuals – argument que esgrimeixen, m’atreviria a dir que amb menys èmfasi que a Copenhaguen, els països desenvolupats-, els països en desenvolupament i, entre ells, les anomenades economies emergents, esgrimeixin, aquí si que amb un gran èmfasi, el fet de que les responsabilitats actuals per càpita (les emissions per càpita) permeten precisament continuar aplicant la lletra i l’esperit del CBDR a, més o menys, els dos mons (annex I i no annex I) en que la convenció dividia al mon el 1992.

La nova paraula clau que ha de sortir com a re conceptualitzada de tot això a Paris, per tal de posar al dia el més conegut i citat dels principis de la convenció, es DIFERENCIACIÓ (entre annex I i no annex I, entre països desenvolupats i en desenvolupament (Xina i la Índia reivindiquen clarament, tal com ja hem comentat, la seva situació de països de fet en desenvolupament), entre països OCDE i països no OCDE.

La DIFERENCIACIÓ es lliga amb molts altres conceptes. Es lliga, per exemple, amb la FLEXIBILITAT, malgrat que tothom hagi de rendir contes i pugui fer us dels nous mecanismes de mercat. Dins dels països rics, annex I (ara EUA hi es perquè hem tornat a la convenció; ja no estem parlant del protocol de Kyoto), OCDE, etc. els països (especialment precisament els EUA) també reclamen diferenciació en funció, sobretot, de les CIRCUMSTÀNCIES nacionals de cada país. En la mesura que els EUA ja els hi interessa molt tenir oberta aquesta porta, la porta estarà definitivament oberta. És la manera en que els EUA expliquen al món que les seves administracions de vegades poden ser progressistes, però que els seus congressos i senats no sempre estan en la mateixa harmonia.

LES CAPACITATS en canvi son relativament ignorades per tothom (no interessa parlar-ne als extrems: ni a les economies emergents ni als EUA, per exemple). Si algú les esmenta ho farà sempre després de la paraula responsabilitats i, gairebé tothom, parlarà de RESPONSABILITATS + CAPACITATS, amb la qual cosa esta, de fet, accentuant que són els països desenvolupats els que, en qualsevol cas, han de liderar: tenen més RESPONSABILITATS i tenen més CAPACITATS. Per tant, el principi clau, en sigles anglosaxones, quedarà com: CBDR-RC. Els països desenvolupats intenten que la paraula CAPACITATS ha de jugar un paper més important com a manera de que les economies emergents, cada dia que passa, més capacitades, s’hagin d’involucrar més del que pretenen fer-ho.

Dins de les responsabilitats, i la re lectura de la convenció així ens ho diu certament, no hi han només les del lideratge de la mitigació, sinó també i molt especialment el de l’ajuda financera, tecnològica, de mitjans d’implementació, etc., que el nord ha de transferir al sud.

Cap país del sud es va abstenir de recordar que el mecanisme de finançament específic creat a Cancún (GCF – Global Climate Fund), en relació al canvi climàtic i depenen de la UNFCCC, esta per capitalitzar i que cal fer-ho a un ritme d’entre 70-100US$/any.


Les NDCs com una de les esperances sorgida de la COP 19 de Varsòvia

Dèiem fa una bona estona que un dels elements positius que “uneixen de fet a totes les parts” és tot el patrimoni elaborat i aprovat, precisament de forma col•lectiva, COP rere COP. Aquest patrimoni s’ha construït sota la convenció i esta aprovat (sempre amb interpretacions diverses) per totes les parts.

En aquest sentit la COP de Varsòvia també va prendre les seves decisions i, sobretot en el context de la “Decision 1/CP.19, “ Further advancing the Durban Platform”, va decidir específicament:

2. Decides, in the context of its determination to adopt a protocol, another legal instrument or an agreed outcome with legal force under the Convention applicable to all Parties at its twenty-first session (December 2015) and for it to come into effect and be implemented from 2020:

(a) To request the Ad Hoc Working Group on the Durban Platform for Enhanced Action to further elaborate, beginning at its first session in 2014, elements for a draft negotiating text, taking into consideration its work, including, inter alia, on mitigation, adaptation, finance, technology development and transfer, capacity-building and transparency of action and support;

(b) To invite all Parties to initiate or intensify domestic preparations for their intended nationally determined contributions, without prejudice to the legal nature of the contributions, in the context of adopting a protocol, another legal instrument or an agreed outcome with legal force under the Convention applicable to all Parties towards achieving the objective of the Convention as set out in its Article 2 and to communicate them well in advance of the twenty-first session of the Conference of the Parties (by the first quarter of 2015 by those Parties ready to do so) in a manner that facilitates the clarity, transparency and understanding of the intended contributions, without prejudice to the legal nature of the contributions;

(c) To request the Ad Hoc Working Group on the Durban Platform for Enhanced Action to identify, by the twentieth session of the Conference of the Parties, the information that Parties will provide when putting forward their contributions, without prejudice to the legal nature of the contributions, referred to in paragraph 2(b) above; (d) To urge and request developed country Parties, the operating entities of the financial mechanism and any other organizations in a position to do so to provide support for the related activities referred to in paragraphs 2(b) and 2(c) above as early as possible in 2014;

Doncs bé, el paràgraf 2) destacat en negretes és, probablement, una bomba de rellotgeria posada intel·ligentment per tal d’anticipar-se i arribar a París amb elements realment clarificadors. És opinable si això esta fet amb propòsits d’afavorir o no un bon acord, però en tots cas hi posa una pressió considerable.

Que el març de l’any vinent, 2015, les parts facin públiques les seves NDCs (intended nationally determined contributions) donarà una perspectiva dels nivells d’ambició que tenen i, com a mínim, donaran un marge raonable de temps per avisar a tots els bombers “determinats nacionalment” o, en el seu defecte, als cossos de bombers globals que, davant, d’una suma que no sumi, ni de bon tros, el que tothom sap que ha de sumar, es puguin trobar maneres de que París no sigui el segon Copenhaguen de la història!

—————————————–

I en aquest context, per situar-lo en algun lloc estrany d’aquest propi text, cal emmarcar sempre la posició dels fugidosos (queda vegada m’agrada com els vaig batejar a Copenhaguen) EUA.

Avisant abans que res que l’acord de París no es pot condicionar al finançament internacional, les seves posicions fan un joc ben interessant amb l’assumpció, en el seu favor, del principi de les CBDR-RC. La diferenciació per ells és extremadament important i l’associen, fonamentalment, a les circumstàncies de tot tipus que fan possibles unes capacitats o unes altres. Així per exemple les temporitzacions no les contemplen com unitàries sinó com a diferenciables pels diferents països. I que totes aquestes circumstancialitats han d’aparèixer explícitament en els NDCs, per exemple. Juntament amb altres països desenvolupats estan d’acord amb implementar nous mecanismes de mercat que, sense permetre una doble comptabilitat (frase que ja tothom repeteix per no ser repudiat), siguin clars, flexibles, transparents, no restrictius de les polítiques nacionals.

I la UE? “Nari nant” com dèiem per aquí. La seva confrontació amb la Xina és evident quan afirma que la diferenciació no ha de venir per les responsabilitats històriques sinó en funció de les realitats econòmiques actuals. En canvi segueix sent qui més aposta perquè el nou acord de París sigui legalment vinculant per totes les parts, sigui multilateral i permeti l’”accountability” i estigui basat en un objectiu a llarg termini basat en el que diu l’IPCC; i amb uns nivells d’ambició que, sobretot, s’han de trobar en les mitigacions de les que totes les NDCs de totes les parts han de pronunciar-se amb metes explicites i capacitats concretes.



5. Els propers passos

Tant en properes reunions preparatòries de l’ADP com a la COP de Lima mateix, tot semblaria indicar que continuarem en un marc de debat genèric sobre els“elements for a draft negotiating text, taking into consideration its work, including, inter alia, on mitigation, adaptation, finance, technology development and transfer, capacity-building and transparency of action and support”, d’acord amb el punt 2.a) de l’acord citat anteriorment de Varsòvia. Draft que, en la meva visió, no veurem pròpiament com a tal fins a la Conferència de Bonn del 2015, tal dia farà un any!

En canvi l’ADP s’ha de concentrar per tal que a Lima si que s’aprovin el màxim de coses sobre les NDCs (continguts, formats, metodologies, mètriques, suports, etc.). Són ara mateix les informacions clau que necessita saber el món per afrontar d’una manera o altra París 2015.

dilluns, 7 de juliol del 2014

Com Podem Crear Paisatges Comestibles #TED.

Us deixo aquesta xerrada de TED de Pam Warhust. Sobre nous usos de terres en desús. (subtítols en català). Espero que us interessi.

Què hauria de fer una comunitat amb les seves terres en desús? Plantar menjar, està clar. Amb humor i energia, Pam Warhurst explica al TEDSalon la història de com ella i un equip cada vegada més ampli de voluntaris es van unir per convertir les terres que no es feien servir en horts comunitaris, i per canviar l'actitud i narrativa en vers el menjar de la seva comunitat.

dissabte, 5 de juliol del 2014

LA COLLITA DE PATATES EN IMATGES

La collita de patates ha sigut de les millors dels darrers anys. Las vam plantar per el mètode de la Ruth Stout.
Sense cavar.
No hem tingut ni un escarabat de la patata. I tan sols ha calgut regar 2 cops.
L'any vinent repetirem.



dimarts, 1 de juliol del 2014

Set fets que necessiteu saber sobre el metà al Àrtic, l'anomenada 'Timebomb Àrtic'

Us deixo un article aparegut al The Guardian ara fa un any, en relació al estudi que va apareixer  a Nature sobre els efectes del alliberament a l'atmosfera del metà del permafrost en una part molt petita de 50 giga tones, de les 1400 giga tones que si hi acumulen. (Traducció automàtica)

Acomiadaments de perill catastròfic metà ignoren la ciència sòlida a favor de la mitologia antiga de la seguretat climàtica
Melting ice in the Arctic.

La fosa del gel a l'Àrtic. Foto: Getty
Debat sobre la plausibilitat d'un alliberament catastròfic de metà en les pròximes dècades a causa de la descongelació del permafrost del àrtic s'ha intensificat després d'un nou article de Nature va advertir que exactament aquest escenari podria generar costos equivalents al PIB anual de l'economia global.

Els científics de diferents tendències es mantenen fonamentalment dividits sobre si aquest escenari és fins i tot plausible. Carolyn Rupple del Survey (USGS) Hidrats de Gas Projecte US Geological dir a NBC News que l'escenari és "gairebé impossible". Ed Dlugokencky, un científic de recerca en l'Oceà i l'Atmosfera de l'Administració Nacional (NOAA) va dir que hi ha hagut "cap canvi detectable en les emissions de metà de l'Àrtic en els últims dos decennis." Gavin Schmidt, de la NASA, va dir que els registres de testimonis de gel de Àrtic períodes prèviament càlids mostren cap indicació d'un escenari d'aquest tipus que té mai va ocórrer. Expert El hidrat de metà Prof David Archer ha reiterat que "els mecanismes per a l'alliberament operen en escales de temps de segles i ja." Aquests arguments van ser finalment destil en un llarg assaig, aparentment convincent publicat Skeptical Ciència dijous passat, per concloure amb absoluta fermesa:

"No hi ha evidència que el metà s'executarà fora de control i iniciar alguna, efectes catastròfics sobtats."

Però cap dels científics que rebutgen la plausibilitat de la hipòtesi són experts en l'Àrtic, en concret l'est de Sibèria Plataforma Àrtica (AQUESTES). Per contra, un consens emergent entre els especialistes AQUESTES basat en el treball de camp continu està posant en relleu el perill real de quantitats sense precedents d'evacuació de metà a causa del desglaç del permafrost.

Llavors, ¿qui té raó? Quins són aquests especialistes de l'Àrtic que diuen? Són les seves afirmacions d'un alliberament potencialment catastròfic metà creïble en absolut? Vaig prendre una immersió en la literatura científica per esbrinar.

El que vaig descobrir va ser que l'anàlisi inusualment broquetes escèptic de la ciència va ser molt selectiva, i es va centrar gairebé exclusivament en els arguments estretes de científics fora de contacte amb els avenços més recents en l'Àrtic. Això és el que necessita saber.

1. El metà decennal escenari d'impulsos 50 gigatones es postula per quatre especialistes de l'Àrtic, i es considera versemblant pels científics Met Office

Els autors de l'article de Nature nova polèmica sobre els costos de l'escalfament de l'Àrtic no només tiren del seu decennal escenari catàstrofe metà del no-res. L'escenari va ser postulat per primera vegada en 2008 pel Dr Natalie Shakhova de la Universitat d'Alaska Fairbanks, el Dr Igor Semiletov l'Institut Oceanológicas Pacífic a l'Acadèmia de Ciències de Rússia, i dos experts russos.

El seu document s'assenyala que, si bé permafrost llit marí com a fons per a la major part de les AES es creia prèviament perquè actuï com una "tapa impermeable evitar la fuita de metà," les noves dades que mostren "extrema sobresaturació de metà de les aigües superficials, el que implica fluxos d'alta mar-aire" qüestionat aquesta idea . Les dades van mostrar que:

"Extremadament altes concentracions de metà (fins a 8 ppm) a la capa de l'atmosfera per sobre de la superfície del mar, juntament amb anòmalament altes concentracions de metà dissolt a la columna d'aigua (fins a 560 nM, o 12.000% de sobresaturació)."

Una de les fonts d'aquestes emissions "pot ser hidrats de metà poc profundes altament potencials i extremadament mòbils, la zona d'estabilitat és llit marí i podria ser pertorbat en el desenvolupament del permafrost, la degradació i la descongelació del permafrost-relacionats." Encara que els hidrats de metà són profundes, fissures, taliks i altres punts tous creen vies de calor des del fons del mar que s'escalfa ràpidament a causa de les aigües poc profundes. Diversos mecanismes d'aquests processos s'han elaborat en detall.

Després, el document planteja la plausibilitat d'un 50 gigatones (Gt) d'alliberament de metà es produeixen bruscament "en qualsevol moment." Prenent nota que la quantitat total de carboni a l'AQUESTES és "no menys de 1.400 Gt", van escriure els autors:

"Ja que l'àrea de disjuntives geològics (zones de falles, tectònica i sísmica zones actives) dins de la plataforma de Sibèria àrtica compon no menys de 1.2% de la superfície total i l'àrea de taliks oberts (zona de fusió a través de permafrost), que actua com un via per la fuita de metà dins la plataforma Àrtica de Sibèria arriba fins al 5-10% de la superfície total, considerem alliberament de fins a 50 Gt de quantitat prevista d'emmagatzematge hidrat com altament possible per a l'alliberament brusca en qualsevol moment. Això pot causar ~ 12 -veces augment de la càrrega de metà a l'atmosfera moderna amb el consegüent escalfament catastròfic d'efecte hivernacle ".

Així que l'escenari de 50 Gt utilitzat pel nou article de Nature no postula l'alliberament total de la reserva de hidrats de metà AQUESTES, però només una petita fracció d'ella.

L'escala d'aquest escenari és més o menys corroborat en un altre lloc. Una anàlisi científic 2010 liderat per l'Oficina Meteorològica del Regne Unit a la Revista de Geofísica reconèixer la versemblança dels alliberaments de carboni catastròfics del desglaç del permafrost de l'Àrtic d'entre 50 a 100 Gt aquest segle, amb un alliberament de 40 Gt de carboni de la regió siberiana yedoma possible més de quatre dècades.

Shakhova i el seu equip han desenvolupat aquestes conclusions a partir de dades procedents de més de 20 expedicions de camp a partir del 1999 al 2011 2010, Shakhova et. a publicar un article a Science basat en els seus viatges anuals d'investigació que posa en relleu que les AES era un dipòsit clau de metà "més de tres vegades més gran que l'aiguamoll de Sibèria prop ... considera la font hemisferi nord principal de metà a l'atmosfera." Les concentracions de metà mitjana actuals a l'Àrtic són:

"Aproximadament 1.85 parts per milió, el més alt en 400.000 anys" i "a l'una amb les estimacions prèvies de metà de ventilació de tot el món de l'oceà."

A mesura que la AQUESTES és poc profunda, a 50 m, la major part del metà que s'allibera s'escapi a l'atmosfera en lloc de ser absorbida per l'aigua.

L'existència d'aquest tipus d'hidrats de metà en el permafrost de poca profunditat - a profunditats tan petites com de 20 metres - va ser confirmada per Shakhova al Journal of Geophysical Research. No ha estat l'observació directa i la presa de mostres d'aquests hidrats de geòlegs russos en les últimes dècades fins ara; això també ha estat confirmat pels científics del govern dels Estats Units.

2. hidrats de metà de l'Àrtic s'estan tornant cada vegada més inestable en el context del canvi climàtic antropogènic i el seu impacte en la disminució del gel marí

La inestabilitat dels hidrats de metà de l'Àrtic en relació amb el mar retrocés del gel - no predits pels models convencionals - s'ha reconegut cada vegada més pels experts. El 2007, un estudi en l'Eos, Transaccions trobar que:

"Els grans volums de metà en forma d'hidrats de gas poden ser emmagatzemats dins o sota el permafrost submarí, i l'estabilitat d'aquesta zona d'hidrat de gas es sustenta en l'existència de permafrost. Degradació de permafrost submarí i la conseqüent desestabilització d'hidrats de gas podrien significativament si no augmentar dramàticament el flux de metà, un potent gas d'efecte hivernacle, a l'atmosfera ".

El 2009, un equip d'investigació de 19 científics va escriure un article a la revista Geophysical Research Letters documenta com els darrers trenta anys d'un corrent d'escalfament de l'Àrtic a causa del canvi climàtic contemporani va ser provocant emissions sense precedents de metà a partir d'hidrats de gas en els sediments submarins sota el llit marí a l'Oest Spitsbergen marge continental. Abans de la nova escalfament, aquests hidrats de metà s'han mantingut estables a profunditats tan superficial com 360m. Més de 250 columnes de bombolles de gas metà van ser trobats en augment des del fons del mar a causa de l'augment de la temperatura 1C en el corrent:

"... Causant l'alliberament de metà de la descomposició d'hidrats ... Si aquest procés es generalitza al llarg dels marges continentals de l'Àrtic, desenes de Terragramos de metà a l'any podrien ser alliberats en l'oceà."

Els científics russos que investiguen el AQUESTES també van confirmar que els nivells d'alliberament de metà que van descobrir eren nous. Com Steve Connor informar a The Independent, des de 1994 Igor Semilitov:

"... Ha portat prop de 10 expedicions al mar de Laptev, però durant la dècada de 1990 no va detectar nivells elevats de metà., Però, des de 2003 es va informar d'un creixent nombre de" punts calents "de metà, que ara s'han confirmat mitjançant més sensible instruments ".

El 2012, un estudi de mapatge Naturalesa més de 150.000 metà de l'Àrtic filtracions concloure que:

"... En un clima més càlid, la desintegració de permafrost, glaceres i parts de les capes de gel polars podria facilitar l'expulsió transitòria de metà 14C-esgotat atrapats per la tapa de la criosfera."

3. Múltiples estudis científics, entre ells un per més de 20 especialistes de l'Àrtic, confirmen decennal alliberament de metà de l'Àrtic catastròfica és plausible

Un molt citat revisió de 2011 Naturalesa desestimar un escenari tan catastròfic com inversemblant, perquè "els hidrats de gas metà es produeixen a saturacions baixes i en els sediments d'aquestes grans profunditats per sota del llit marí o permafrost en terra que amb prou feines es veuran afectats pels nivells de [] contemporànies d'escalfament a fins i tot [1000] ir ".

Però aquest estudi i altres similars ignoren completament la nova evidència empírica sobre els hidrats de metà en aigües poc profundes de permafrost-associat a la plataforma de l'Àrtic. Exàmens científics, que han representat la dinàmica observada empíricament-de metà del permafrost-associat arribat a la conclusió oposada.

El 2007, els científics Mateu Reagan i George Moridis en el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley van publicar un article a la revista Geophysical Research Letters explorar la vulnerabilitat dels hidrats de gas metà. Van concloure basen en simulacions de diferents tipus d'hidrats de gas oceànics respondre als canvis de temperatura del fons marí:

"... Mentre que molts dipòsits d'hidrats de profunditat són de fet estable sota la influència de les ràpides variacions de temperatura del fons marí, els dipòsits superficials, tals com les que es troben en les regions àrtiques o al golf de Mèxic, es pot sotmetre a la dissociació ràpida i produeixen fluxos de carboni significatius durant un període de dècades ".

Una anàlisi científic 2010 liderat per l'Oficina Meteorològica del Regne Unit a la Revista de Geofísica trobar:

"Les escales de temps per a la desestabilització d'hidrats marins no es coneixen bé i tendeixen a ser molt llarg per als hidrats en sediments profunds però molt més curt per als hidrats de baix aigües poc profundes, com en l'Oceà Àrtic ... En general, les incerteses són grans, i és difícil ser concloent sobre les escales de temps i magnituds d'avaluacions de metà, però un augment significatiu en les emissions de metà és probable, i les emissions catastròfiques no es pot descartar ... El risc d'un ràpid augment de les emissions [de metà] és real, però segueix sent en gran part sense quantificar ".

Una altra extensa revisió científica de les dades dels AQUESTES reunir entre 1995 i 2011 per més de vint especialistes de l'Àrtic publicats en les Actes de l'Acadèmia de Ciències de Rússia igualment la conclusió que:

"El [AQUESTES] és un potent proveïdor de metà a l'atmosfera a causa de la contínua degradació del permafrost submarí, el que provoca la destrucció dels hidrats de gas. L'emissió de metà en diverses zones de la [AQUESTES] és massiva en la mesura que el creixement en les concentracions de metà a l'atmosfera als valors capaços de causar una advertència considerable i fins i tot catastròfic a la Terra és possible ".

Altres recents estudis científics corroboren aquestes troballes.

4. nivells actuals de metà de l'Àrtic no tenen precedents

Un document de 2011 Naturalesa trobar que deu vegades més carboni que el pensament s'escapa a través del permafrost costaner descongelació a les AES. Tot i que encara no està clar si o com les quantitats de metà de l'Àrtic estan impactant sobre el total de les emissions de metà a l'atmosfera, un nombre de científics argumenten que l'augment dels pics de metà detectats a l'Àrtic en els últims anys és de fet sense precedents.

Tot i garanties del científic de la NOAA Dr Dlugokencky que els nivells actuals d'emissió de metà de l'Àrtic no són més que "alarmat" sobre la seva pròpia dades mostren que els nivells de metà de l'Àrtic eren 1.850 ppb en any 2000, elevant-se a 1.890 ppb el 2012.

De fet, el Dr Leonid Yurganov, Senior Research Scientist al Centre Comú d'NASA / UMBC de Terra Tecnologia de Sistemes, i els seus companys dels científics de la NOAA i la Universitat de Harvard (Shawn Xiong i Steven Wofsy) no estan d'acord amb Dlugokencky. En un document de la Unió Geofísica Americana el desembre passat van traçar un "augment global del metà" preocupant des 2007-8, amb pics de particulars a 2009 i 2011-12 en l'hemisferi nord, amb concentracions màximes de metà a l'Àrtic:

"Les dades del IASI per als mesos de tardor (octubre-novembre) indiquen clarament àrees de la plataforma euroasiàtica de l'Oceà Àrtic com un emissor important de metà. Les concentracions de metà màximes es van trobar més de Kara i de Laptev Siguis. Segons dades de Iasi, en els últims tres anys a temps de tardor, el metà a la plataforma euroasiàtica s'ha incrementat en un 25 ppb, sobre la plataforma d'Amèrica del N., per 23 ppb, i sobre la terra entre 50 N i 70 N per a tots dos hemisferis oriental i occidental, per 20 ppb. "

Yurganov et. en assenyalar que entre gener de 2009 i 2013, els nivells de metà de l'Àrtic van accelerar amb fermesa superior en al voltant de 10 a 20 ppb de mitjana cada any. També assenyalen que les emissions de metà de l'Àrtic màxims es produeixen cada any entre setembre i octubre - coincidint amb el mínim de gel marí de l'Àrtic.

5. El punt d'inflexió per al continu desglaç del permafrost siberià podria ser tan baix com 1.5C

Una nova investigació dirigida pel professor Antony Vaks publicat aquest any a la revista Science l'anàlisi d'un terreny de 500.000 anys d'història del permafrost siberià va trobar que "els climes globals només lleugerament més càlides que en l'actualitat són suficients per descongelar les regions importants de permafrost." L'estudi de vuit experts van trobar que hi ha un punt d'inflexió per a la descongelació del permafrost continu en 1.5C que "potencialment pot conduir a l'alliberament substancial de carboni atrapat en el permafrost a l'atmosfera."

6. condicions de l'Àrtic durant el interglacial Eemian que dura des de fa 130.000-115.000 anys són una terrible analogia per l'Àrtic d'avui

Dos estudis recents qüestionen la rellevància de les condicions de l'Àrtic al interglacial Eemian. Un estudi de 2012 Geophysical Research Letters rebutja la idea que l'Àrtic va experimentar gel estius lliures al Eemian, assenyalant que les temperatures de l'Àrtic eren més fredes que es pensava, amb l'evidència que les capes de gel eren més resistents - en part a causa de molt diferents corrents de l'oceà Àrtic. De la mateixa manera, un nou estudi de Nature va trobar que les capes de gel de Groenlàndia experiència única fusió modest en el Eemian, de tal manera que l'augment del nivell del mar extens en el moment només podia explicar-se per la fusió a l'Antàrtida. Tots dos estudis suggereixen que el gel marí de l'Àrtic simplement no s'havia retirat prou per exposar permafrost.

Segons el professor Paul Beckwith de la Universitat de Laboratori d'Ottawa per a Paleoclimatologia i Climatologia, això es pot explicar per una sèrie de factors:

"... La distinció clau és que l'escalfament actual és a partir de gasos d'efecte hivernacle són més elevats i es produeix 'les vint hores", és a dir, el refredament a la nit és molt menys (variació diürna més petita), en el Eemian la inclinació de la Terra era molt més gran així que no hi havia molt més estacionalitat, per tant els hiverns eren molt més fred pel que l'extensió del gel marí, el gruix, i per tant el volum podrien acumular molt més, i els estius van ser més càlides durant el dia, però, el refredament a la nit era molt més gran que ara (menys gasos d'efecte hivernacle [GEH], la variació més diürna); resultat net és que el gel era molt més duradora en els temps Eemian Groenlàndia ser majors durant el dia, però es va refredar molt més durant la nit al món inferior de concentració de GEH .. "

7. registres del paleoclima no captaran necessàriament un pols metà abrupta gran

Prof Beckwith també aboca (gelada) de l'aigua en l'afirmació que sabem que un alliberament de metà abrupta no pot passar, perquè mai ha passat abans - ha demostrat que suposadament no es detecta un esdeveniment d'aquest tipus en els nuclis de gel:

"El període de temps per a l'impuls de metà és molt important aquí. Si la major part del metà va sortir en una dècada, per exemple, a continuació, dins d'una dècada posterior o el que la major part del metà s'han desglossat en CO2 i H20 i també ha estat dispersat / distribuït per tot el planeta, lluny de la zona d'origen del pols a l'Àrtic. el CO2 produït hauria estat petit (CO2 es va mantenir dins de 180-280 ppm gamma). es triga uns 50 anys o més (depenent de la velocitat de caiguda de neu i taxes de fusió a la superfície) per la neu a la superfície per ser compactats en Firn que tanca els espais d'aire que creen les bombolles en el gel que són reservoris del metà i altres gasos atmosfèrics. Com que 50 anys temps de tancament de la bombolla, la gran pols de metà que es rot dels sediments marins i terrestres permafrost s'hauria anat de llarg i no dóna lloc a un senyal detectable en el registre de nucli de gel. Només perquè el registre no capta això no vol dir que no es va produir ".

Aquests comentaris són confirmats per un estudi en profunditat de la Unió Geofísica Americana que assenyala que "encara no està clar si la magnitud completa de l'atmosfera de metà [] canvis es registren en els nuclis de gel a causa de la suavització de difusió de la [metà], mentre que en el Firn" com així com "suavitzat senyal" causat per "els efectes atmosfèrics."

Però els estudis sí que indiquen els precedents. Un document de 2009 de la ciència sosté que abruptes, catastròfiques emissions de clatrats de metà de l'Àrtic, incloent des del desglaç del permafrost van jugar un paper clau fa 11.600 anys, al final del Younger Dryas període fred en l'impuls de les emissions dels aiguamolls, el que genera l'escalfament sobtat massiva.

Així que el que?

Tot això demostra que el preu d'etiqueta $ 60 bilió per a l'escalfament de l'Àrtic estimat per l'últim comentari de Nature s'ha de prendre seriosament, el que va portar la investigació i les mesures de mitigació urgents - en lloc de denúncia sobre la base d', objeccions-estruç com obsolets basat en la literatura unacquainted amb les AES.

Dr Nafeez Ahmed és director executiu de l'Institut per a la Investigació i Desenvolupament i autor de la Guia de l'usuari per la Crisi de Civilització Política: I Com estalviar És entre altres llibres. Segueix-lo en Twitternafeezahmed
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...