"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dissabte, 30 de novembre del 2013

EL SUBSTRAT DE MEL BARTHOLOMEW PER HORTS QUADRATS.


Foto: blogs.infobae.com

Mel Bartholomew ens proposa un substrat a 3 parts iguals,  tenint sempre en compte el volum. Normalment, en un hort de 1,20 x 1,20 necessitareu de 350 a 400 litres de substrat de bona qualitat, és a dir que retingui l'aigua necessària als microporus, però a la vegada que dreni correctament, vol dir que els macroporus es buidin i deixin pas al oxigen que permeti una bona respiració a les arrels. També és interessant que el contingut de fertilitzants sigui fàcilment disponible, perquè  els capil·lars de les arrels, els puguin absorbir ràpidament per nodrir les plantes.

Foto: www.greentown.es
La barreja ideal segons en Mel Bertholomew és 1/3 de vermiculita, 1/3 de compost i 1/3 de torba. La vermiculita aporta una bona estructura amb un balanç de micro i macroporus. El compost aporta els nutrients en forma orgànica i preparats per ser dissolts i absorbits per les arrels amb el reg. La torba aporta una bona retenció d'aigua i millora el drenatge i l'estructura.

El compost és important que us el feu vosaltres mateixos a ser possible i si no és el cas comprar-ne de diferents marques i barrejar-les per assegurar-vos que al menys hi tingueu 5 diferents materials compostats o adquirir-lo a alguna persona de confiança. Podeu fer vos compostatge complex, simple o vermicompostatge.
Foto: picaronablog.com

Tanmateix us recomano substituir la torba per fibra de coco, que és un producte més sostenible i respectuós amb el medi natural, que la torba provinent de les torberes que estan essent destruïdes i difícilment es poden restaurar.

dimarts, 26 de novembre del 2013

Què és Residu Zero

De la web de estrategiaresiduzero.cat us deixo que vol dir residu zero, perun futur amb pocs residus i menys emissions.

 El concepte "Residu Zero" sintetitza una pràctica internacional que es manifesta de diferents maneres:
Planteja un objectiu i una direcció, també una estratègia; és un missatge i alhora una eina de comunicació, és una expressió que reclama un paradigma nou. Però a més és el nom d'una xarxa d'institucions, organitzacions ciutadanes i empreses, unides per la voluntat d'avançar, a partir d'evitar la generació de residus i evitar el rebuig amb destinació a tractaments finalistes (abocador i incineradora), cap a una gestió de materials i una producció i consum sostenibles.

"Residu Zero" no vol dir necessàriament que no hi hagi cap residu. Del que es tracta és:
D'avançar cap a una economia circular en que tot residu pugui ser transformat en matèria prima des d'un punt de vista que maximitzi la sostenibilitat
i d'evitar:
La generació de residus que poden ser evitats,
La disposició de residus en abocadors i incineradores que poden ser reutilitzats, reciclats o compostats,
La generació –via ecodisseny i PIP- dels residus que no puguin ser assimilats pel medi i, els residus pels que no hi hagi cap tecnologia sostenible que els pugui integrar o transformar en un nou producte,

A "residu zero" hi va associat també l'objectiu de "emissió zero", referit a pal·liar l'excés de gasosd'efecte hivernacle que provoquen l'escalfament global. Reduir els residus comporta també evitar les emissions equivalents de CO2 en un procés de "descarbonització" de l'economia. Om calcula que solsamb una millora en la gestió dels residus i l'aplicació de la legislació europea es podria reduir entre 146 i 244 milions de tones de CO2 equivalent, el que representa entre un 19 i un 31% dels objectius de reducció plantejats a la UE pel 2020.


L'estratègia "residu zero" té un abast internacional. A ella ja s'hi han adherit força administracions locals i regionals i tot d'organitzacions socials de diferents països . Algunes empreses d'arreu que busquen l'eficiència en la gestió econòmica dels materials i la reducció de les seves emissions, també han recollit aquest concepte. Fruit del treball de totes elles es van fent realitat noves pràctiques en processos de producció i distribució, nous productes i noves línies d'investigació i d'innovació, que cerquen reduir els residus fins al límit del que és possible. Moltes d'aquestes iniciatives estan agrupades a la Zero Waste
International Alliance (GAIA) (www.zwia.org) i, en l'àmbit europeu, a la Zero Waste GAIA Europe (www.zerowasteeurope.eu).

dilluns, 25 de novembre del 2013

TALLER D'HORT QUADRAT II ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

El 26 i 28 de novembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 30 de 11 a 12.30.
On aprendràs a fer el millor sòl per els horts quadrats. Preparem el substrat a partir del ingredients bàsics i les seves característiques per un bon creixement de les hortalisses, flors i plantes remeieres.
No t'ho perdis.
Per més informació www.masmaiensa.com

dissabte, 23 de novembre del 2013

COM FER UN LLAVORER


La sembra és una de les tècniques més importants en jardineria i horticultura per la reproducció sexual de les plantes. Ja la utilitzaven en temps prehistòrics i la seva descoberta va permetre el desenvolupament de l'agricultura i el sedentarisme.

Al fer un llavorer estem sembrant, un procés per el qual posem les llavors al sòl perquè germinin i produeixin uns plançons que creixeran i donaran lloc a plantes de flors, hortalisses, cereals, arbres o altres vegetals.

Per fer un llavorer ens fa falta:
  • Una capsa amb petits contenidors o una caixa preformada o qualsevol estri reciclat com tubs de paper, envasos de iogurt o altres.
  • Un bon substrat de textura fina, que retingui la humitat, però dreni bé i amb un contingut de nutrients equilibrat, el millor el compost ben madurat.
  • Llavors.

La sembra del planter es fa:
  • Dipositant la llavor en el petit contenidor.
  • I enterrant-la 2 a 3 vegades el seu diàmetre

El llavorer és molt útil en els horts quadrats perquè ens ajuda a optimitzar l'espai al màxim, podem avançar els cultius,  no cal esperar que el sòl estigui en bones condicions per què el substrat sempre esta apunt i produint-nos el planter podem tenir més diversitat de varietats.


dijous, 21 de novembre del 2013

Notícies del 'Projecte Carbó d'Ardenya i Gavarres' 2

A continuació us deixo el butlletí de notícies del projecte Carbó d'Ardenya i Gavarres'. 
 

dilluns, 18 de novembre del 2013

TALLER DE SEMBRA ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

El 19 i 21 de novembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 23 de 11 a 12.30.

On aprendràs a sembrar les llavors típiques de tardor per l'hort i jardí.  Farem un llavorer per tenir planter per el hort i també per el jardí d'hivern.

Consells de plantació per obtenir un planter de bona qualitat.

No t'ho perdis.

Per mes informació: www.masmaiensa.com

dijous, 14 de novembre del 2013

Ratificació de la segona fase del Protocol de Kyoto








El dia 11 omençarà a Varsòvia 2013, la Conferencia de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic.COP 19. Desprès d'un any, s'accepten i ratifiquen els acords presos fa un any i  ja temps fins el febrer del 2015. La gran maquinaria mundial és molt lenta i el canvi climàtic continua i les ppm de CO2 a l'atmosfera continuen pujant. Necessiten anys de reunions i de consens, de despatx a despatx, per arrivar a accords i el mateix temps per ratificar-los i un encara mes temps per fer-los realitat. I jo em faig
2 preguntes: Arrivarem a temps el 2020 ?. I serà suficient una reducció del 20% ?. Durant aquest any hem superat un llindar molt alt i la primera fita important. 400 ppm de CO2 a l'atmòsfera. 

De la web monsostenible.net us deixo aquest apunt sobre els acords de ratificació de la segona fase del Protocol de Kyoto per part de l' U. E. que es van signar a la COP 18 (Conferecia de les Parts)  en la ciutat de Doha (Qatar). 
Dimecres, 6 de novembre del 2013

La Comissió Europea presenta avui la legislació necessària perquè la Unió Europea pugui ratificar formalment el segon període (2013-2020) del Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic. La UE, els Estats membres i Islàndia s'han compromès a reduir en un 20 % el total de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle durant el segon període de compromís respecte del nivell de 1990 o bé del nivell dels altres anys de referència. Aquest compromís és coherent amb el paquet de mesures sobre el clima i l'energia de 2009 i n'inclou les mesures que s'hi proposen per reduir les emissions a nivell de la UE i dels Estats membres.
En paraules de la comissària d'acció pel clima, Connie Hedegaard, «la ratificació de la segona fase del Protocol de Kyoto deixa ben clar el compromís de la UE amb una normativa jurídicament vinculant i amb una acció internacional en matèria de canvi climàtic basada en el respecte de tots els acords. La nostra determinació per respectar els compromisos queda demostrada pel fet que la UE ja està aplicant els objectius i les normes del segon període de compromís del Protocol de Kyoto d'ençà que va entrar en vigor al mes de gener d'enguany. Amb la ratificació formal de la segona fase, Europa també motivarà la comunitat internacional perquè el ratifiqui tan aviat com sigui possible. Espero que el Parlament Europeu, el Consell, els Estats membres i Islàndia finalitzin els seus respectius procediments de ratificació com abans millor». La Comissió presenta avui dues propostes legislatives: una decisió del Consell relativa a la ratificació de l'esmena de Doha al Protocol de Kyoto per la qual s'estableix el segon període de compromís i un reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre els problemes tècnics relacionats amb l'aplicació de la segona fase.

Decisió de ratificació

La UE ha decidit ratificar l'esmena de Doha com a part integrant del Protocol de Kyoto i establir les condicions d'acord amb les quals la UE, els Estats membres i Islàndia respectaran el compromís de reduir conjuntament el 20 % de les seves emissions.

La decisió de ratificació no canvia cap objectiu nacional establert en el paquet de mesures sobre el clima i l'energia ni el límit màxim d'emissions del règim de comerç de drets d'emissió de la UE, que al 2020 caldrà que se situï un 21 % per sota dels nivells de 2005.

Execució tècnica

La proposta de reglament constituirà el fonament de diverses eines jurídiques que permetran resoldre una sèrie de qüestions tècniques sobre l'aplicació per part de la UE i dels Estats membres del segon període de compromís.

Propers passos

Totes dues propostes es presentaran al Parlament Europeu i al Consell. Per la seva banda, els Estats membres i Islàndia hauran de dur a terme els seus propis procediments nacionals de ratificació.

La Comissió voldria que les ratificacions nacionals i la de la UE s'haguessin enllestit al mes de febrer de 2015. Aleshores, la UE, els Estats membres i Islàndia dipositaran a la vegada els seus respectius instruments d'acceptació a l'ONU fent possible d'aquesta manera que l'esmena de Doha entri en vigor alhora per a tothom.

A nivell internacional l'esmena de Doha entrarà en vigor un cop hagi estat ratificada pel 75 % de les parts del Protocol, és a dir, per 144 del total de 192 parts signatàries. La Unió Europea és part del Protocol per dret propi igual que tots els Estats membres i Islàndia.

Antecedents
L'esmena al Protocol de Kyoto mitjançant la qual s'estableix el segon període de compromís es va aprovar a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que es va celebrar a Doha, Qatar, al mes de desembre de 2012. La UE i els Estats membres han decidit participar en el segon període de compromís considerat com a part del següent paquet d'acords internacionals:

· Compromís voluntari de més de seixanta països, inclosos els Estats Units, la Xina, l'Índia, Sudàfrica i el Brasil, per limitar les seves emissions d'aquí a 2020. Aquest compromís, juntament amb els objectius formals de les trenta-vuit parts signatàries del segon període de compromís del Protocol de Kyoto, significa que fins al 2020 més del 80 % de les emissions mundials seran objecte d'algun objectiu o compromís.
· Consens a nivell internacional per aprovar al 2015 un nou acord mundial sobre el clima aplicable a totes les parts signatàries a partir de 2020.


Article: MónSOStenible
Font: UE


dimarts, 12 de novembre del 2013

El tifò Haiya a les Filipines. Un desastre ambiental i humà.

Us deixo el e-correu de Bill Mckibben amb les declaracions del contacte per als moviment 350.org a Filipines.

Amics,
La setmana passada, el tifó Haiya va assotar Filipines - i va deixar una estela de destrucció i la tragèdia al seu pas. Més de 10.000 persones es tem que hagin mort.
Les línies de comunicació estan en encara en el caos, però ens les arreglem per estar en contacte amb Zeph, el nostre increïble 350 Southeast Coordinador Àsia a Filipines. Això és el que acaba d'enviar per correu electrònic al nostre equip:
"Això li dóna urgència al nostre treball. Crec que hem de ser dues vegades tan fort com Typhoon Haiya ".
Si hem de ser el doble de fort, farem dues coses immediatament:
1) Aixecar una mica de diners per l'ajuda directa als necessitats.
Aquests són els nostres germans i germanes en aquest moviment. Per sota d'aquest correu electrònic són algunes fotos de 350 accions a través de les illes en els darrers anys. Aquesta tempesta és un cop a un lloc ja recuperat dels efectes del canvi climàtic. Metro Manila ha vist repetir-se les inundacions de les tempestes més lleus, s'ha produït un greu brot de dengue aquest any a Filipines.
Entre les fotografies de sota veuràs un grup de voluntaris de 350 activistes de Tacloban, una de les ciutats més devastades per Haiya. No sabem el destí de tots els nostres amics allà, però sí que sabem que necessiten ajuda seria ara - així que si us plau envieu a través del que pot dirigir les organitzacions d'ajuda fent clic aquí.
2) Elevar la veu.
Els governs es reuneixen a Varsòvia les pròximes dues setmanes per a les negociacions anuals del clima de l'ONU. Aquest ritual s'ha prolongat durant anys sense acabar, en gran mesura a causa de que les grans potències han fet tan poc. En dies com aquests, la seva inacció equival a burla. Així que hem de configuració d'una pàgina on es pot afegir el seu nom a una petició que el nostre personal lliurar personalment als negociadors a la cimera climàtica de l'ONU. En resum, hem de deixar que els líders mundials saben que la seva inacció està destruint el món, i el temps és llarg passat de la mera xerrada - Necessitem acció, i ho necessitem ara.
Avui a la cimera climàtica de l'ONU, el Sr Yeb Sa, el principal negociador de Filipines, va instar els seus col · legues negociadors a adoptar una postura audaç. Durant la sessió d'obertura de la cimera, es va comprometre a dejunar durant les dues setmanes de les negociacions fins que els països assumeixin compromisos reals de tot el finançament climàtic i reduir les emissions.
Sa dir, "anem a Polònia, anem a Varsòvia, serà recordat com el lloc en el qual realment es preocupava d'aturar aquesta bogeria. Pot la humanitat davant d'un fet? Encara crec que podem ".
Encara crec que podem també. Si us plau ferm i donar el que pugui per als esforços d'ajuda.
Moltes gràcies,
Bill McKibben per 350.org

dilluns, 11 de novembre del 2013

TALLER D'HORT QUADRAT I, ALS JARDINS DE MAS MAIENSA


El 12 i 14  de novembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 16 de 11 a 12.30.

On aprendràs a construir i dissenyar horts quadrats. Els horts quadrats són ideals per jardins de baix manteniment. Per gent de totes edats, que no disposi o no vulgui estar molt de temps traient herbes i que prefereixi plantar, regar i collir amb una dedicació de 10 minuts al dia al seu hort-jardí.

No t'ho perdis.

Per mes informació: www.masmaiensa.com

diumenge, 10 de novembre del 2013

La Comissió Europea proposa reduir l'ús de les bosses de plàstic

De la web Mon Sostenible us deixo el següent apunt sobre les bosses de plàstic espero que us agradi i recorda de dur la bossa quan vagis a comprar. Font: UE


La Comissió Europea adopta avui una proposta per obligar els Estats membres a reduir l'ús de les bosses de plàstic lleugeres. Els Estats membres podran triar les mesures que considerin més oportunes com ara la imposició de taxes, la fixació d'objectius nacionals o la restricció de la comercialització de les bosses de plàstic. Les bosses de plàstic lleugeres es fan servir només una sola vegada, però triguen centenars d'anys a degradar-se en el medi ambient i sovint ho fan en forma de partícules microscòpiques perjudicials per a la vida marina.
En paraules del comissari europeu de Medi Ambient, Janez Poto?nik, «estem prenent mesures per resoldre un problema ambiental molt greu i molt visible. A Europa cada any van a les escombraries més de vuit milions de bosses de plàstic i això està provocant uns danys ecològics molt greus. Hi ha Estats membres que ja han aconseguit reduir considerablement l'ús de les bosses de plàstic; si n'hi ha d'altres que segueixen el seu exemple, podrem reduir el consum actual a Europa fins a un 80 %». Tècnicament, la proposta modifica la Directiva sobre envasos i residus d'envasos amb dues mesures principals: en primer lloc, cal que els Estats membres facin tots els possibles per reduir el consum de bosses de plàstic amb un gruix inferior a 50 micres perquè, com que aquestes es reutilitzen menys vegades que les gruixudes, ben sovint van a raure a les escombraries; en segon lloc, cal fer servir instruments com ara la imposició de taxes, la fixació d'objectius nacionals o la restricció de la comercialització de bosses de plàstic d'acord amb les disposicions reguladores del mercat interior del Tractat de Funcionament de la UE. Els alts índexs de reducció aconseguits en alguns Estats membres de la UE a través de la introducció de taxes i altres mesures demostren que es poden aconseguir resultats amb mesures eficaces.

Aquesta proposta es basa en les mesures adoptades per alguns Estats membres, en les demandes dels ministres de medi ambient de la UE fetes a la Comissió Europea perquè avaluï el marge d'acció a nivell europeu i en les consultes públiques que s'han realitzat i que han demostrat el recolzament tan fort que trobaria una iniciativa d'aquesta mena a nivell de la UE.

Antecedents

Són precisament les propietats de les bosses de plàstic (el seu pes i la seva resistència a la degradació) les que fan que tinguin tant d'èxit comercial i que hagin contribuït a la seva proliferació en el medi ambient. A més, les bosses de plàstic escapen als canals de gestió dels residus i s'acumulen en forma de brossa marina que pot trigar centenars d'anys a descompondre's. Cada vegada som més conscients que la brossa marina és un problema ambiental molt greu que posa en perill els ecosistemes marins, la fauna i les aus marines. Tenim proves de la gran acumulació de brossa marina en els mars europeus.

Al 2010 es calcula que es van comercialitzar a la UE uns 98 600 milions de bosses de plàstic, és a dir, 198 bosses de plàstic per ciutadà europeu i any. Les xifres varien força d'un Estat membre a l'altre: a Dinamarca i a Finlàndia cada ciutadà fa servir una mitjana de quatre bosses de plàstic l'any, però a Eslovàquia, Polònia i Portugal una mitjana de 466.

divendres, 8 de novembre del 2013

YUCCA FLACCIDA. IUCA DE FLOR BLANCA.




La iuca (Yucca filamentosa) esta el meu jardí des de sempre, ja li vaig trobar fa 30 anys quan vaig arribar aquesta casa, era tot just davant del jardí, una gran planta però encara que necessita molt pocs requeriments i la seva flor a finals d'estiu és espectacular, no era pas ven situada al bell mig del jardí per on passàvem més i les fulles amb la punxa terminal era un problema per els infants.

Finalment, vaig decidir trasplantar-la, com té rizomes es va partir en diferents mates que vaig plantar en un lloc al final del jardí on no molestava i la resta les vaig dipositar en una pila força lluny, on ara és el jardí botànic vaig pensar que es assecarien. Doncs, no es van assecar i ara són al marge i donen color amb les seves inflorescències quan ja no hi han altres flors ven entrada la tardor. Per altre banda les de darrera decasa al fons del jardí per unes obres es van tenir que treure i ja no van rebrotar.



És una planta originaria dels EEUU i molta gent la considera una subespècie de la Yucca filamentosa que fa filaments a les fulles. Tant una com l'altre són molt similars i creixen en habitats semblants suporten bé els freds i gelades del nostre clima i s'adapten a qualsevol tipus de sòl. No necessiten regar-les i són considerades plantes exemplars o arquitectòniques, per la seva forma i port. Són interessant com barrera per impedir el pas per les seves fulles punxegudes.

dijous, 7 de novembre del 2013

Els alzinars colonitzen els camps de pinedes a la península Ibèrica

Us deixo un apunt de Efe Verde sobre els efectes de l'expansió dels alzinars davant els pins. (traducció automàtica)

L'expansió dels alzinars està provocant que moltes poblacions de pins de la Península Ibèrica estiguin en regressió, segons un estudi fet pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF en les seves sigles en català) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) .


PARC NATURAL DE L'ALT TAJO. - Guadalajara, - Vista panoràmica del Parc Natural de l'Alt Tajo. EFE / J. Benet
Segons l'estudi, publicat a la revista 'Global Ecology and Biogeography', l'expansió dels alzinars està dificultant la germinació i establiment de nous individus de cinc espècies diferents de pins.

La investigació preveu un escenari poc favorable per a algunes espècies de pi de muntanya, com el pi roig i la pinassa, davant el canvi climàtic, ja que els investigadors auguren que es veuran afectades negativament tant per l'expansió dels alzinars com per l'increment de sequeres i incendis.

Segons els experts del CREAF i de la UAB , els alzinars s'estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de les pinedes.

Aquest estrat dens d'alzines i roures dificulta l'establiment i el creixement dels plançons de pi de la majoria de boscos de la Península Ibèrica, segons els investigadors.

L'estudi quantifica que les dificultats en la germinació i establiment de nous pins afecten ja el 63% de les pinedes de la península en espècies com el pi blanc, el pi pinyer, el pi roig, pinassa i el pi roig.

Els autors de l'estudi relacionen l'expansió dels alzinars amb l'abandonament de l'explotació i la gestió forestal que ha viscut la península durant les últimes dècades.

L'estudi demostra que els incendis i les sequeres tenen un efecte negatiu sobre l'establiment dels boscos de pins no adaptats al foc, com són la pinassa i el pi roig.

El canvi climàtic, adverteixen els autors de l'estudi, pot comportar més canvis en la distribució dels alzinars, expandint la seva distribució en zones més altes i fredes o limitant el seu èxit en zones molt seques. EFE

- See more at: http://www.efeverde.com/blog/noticias/los-encinares-colonizan-los-campos-de-pinares-en-la-peninsula-iberica/#sthash.PTDHTCLS.dpuf

dimarts, 5 de novembre del 2013

La pressió política creix a mesura que nous informes del IPCC avisan crisi alimentària creixent


De la web tcktcktck.org us deixo el següent apunt sobre el  borrador aparegut del IPCC. (traducció automatica)



Una versió filtrada del proper informe de l'IPCC adverteix que el canvi climàtic podria tenir greus conseqüències per a la seguretat alimentària. Creative Commons: Oxfam Internacional, 2013

Una versió preliminar d'un nou informe climàtic s'ha filtrat el cap de setmana i revela que el canvi climàtic amenacen greument el subministrament d'aliments en el món en les pròximes dècades, l'augment de la pressió sobre els governs a reunir-se en les converses climàtiques de l'ONU a Polònia la setmana que ve per tallar ràpidament les emissions contaminants .

L'esborrany filtrat del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) diu que l'augment de les temperatures globals i climàtics extrems resultants podrien soscavar la producció agrícola i augmentar els preus en moments en què s'espera que la demanda d'aliments es disparen.

Les troballes - que han estat àmpliament reportats pels principals mitjans de comunicació durant el cap de setmana - representen una desviació important de les avaluacions anteriors, més esperançats que estimen impactes negatius en els cultius en algunes regions es veurien compensats per l'augment de la producció en altres àrees.

Els científics del clima més importants del món conclouen que l'augment de les temperatures farà que sigui més difícil per als cultius que prosperin - amb el potencial de reduir la producció total fins a un 2% cada dècada durant la resta d'aquest segle.

Alhora, s'espera que la demanda mundial augmenti un 14% cada dècada, augmentant exponencialment la pressió sobre el sistema alimentari mundial i conduir més la fam i la pobresa a les poblacions més vulnerables del món.

L'esborrany filtrat també adverteix contra les amenaces agreujades per la salut humana, a la malnutrició com a conseqüència de la crisi alimentària es desenvolupa, la reducció de la productivitat laboral com a resultat de malalties provocades pel clima o fins i tot la mort i lesions dels fenòmens meteorològics extrems.

L'impacte del canvi climàtic sobre el subministrament d'aliments no només agreujar la fam, la pobresa i la malaltia, sinó que també crearà més conflicte .

Segons els científics, les deficiències en els cultius bàsics donarà lloc a les crisis de preus que van afectar als pobres del món més difícil.

És probable que això provoqui un augment en les protestes violentes i la guerra civil, així com els conflictes per l'aigua cada vegada més escassos i els subministraments d'aliments.

Riscos agrícoles són majors per als països tropicals, com els efectes previstos que se sobrepassi la capacitat d'adaptació, i que ja presenten taxes de pobresa més altes que les regions menys vulnerables.

Aquests països altament exposats són també els més afectats per les amenaces agreujades per la salut humana, que resulten de malalties provocades pel clima i els fenòmens meteorològics extrems.

Les conseqüències del canvi climàtic seran de gran abast que també s'espera un món més càlid per passar factura a l'economia global i posar en perill els ecosistemes i de la biodiversitat mundial .

Els últims troballes destaquen a més la necessitat de l'acció climàtica ràpida i audaç per part dels governs.

Els científics estan ara més segur que mai sobre els éssers humans tenen impactes negatius en el clima global, i aquest nou informe filtrat demostra una vegada més que s'ha de prendre una acció ferma i urgent i concertada per modernitzar les nostres economies, la neteja dels sistemes d'energia i reducció progressiva del clima les emissions de contaminants.

Alhora, els governs han de mobilitzar els fons per a aquestes solucions, així com per les mesures d'adaptació essencials en les regions afectades.

Amb l'última ronda de converses climàtiques de l'ONU per a donar inici a Polònia la setmana que ve, la nova advertència pressiona els governs per avançar cap a un acord climàtic mundial el 2015.

dissabte, 2 de novembre del 2013

LLIBRES PER LA TARDOR: TU HUERTO ECOLOGICO EN CASA

Els dies comencen a ser curts i les tardes a la vora del foc s' allarguen. Una bona lectura per els que voleu començar un hort ecologic o transformar el que teniu a les bones pràctiques ecològiques. És aquest llibre de Mariano Bueno, 'Tu Huerto Ecológico en Casa'.
Mariano Bueno és un expert en agricultura ecològica, bioconstrucció i geobiologia.
En aquest llibre trobareu tota la informació necessària sobre el sòl, tècniques de cultiu i les plantes per l'hort.

divendres, 1 de novembre del 2013

TALLER DE COMPOSTATGE ALS JARDINS DEL MAS MAIENSA

A partir del 5 de novembre comencen els tallers als Jardins del Mas Maiensa.

EL 5 i 7  de novembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 9 de 11 a 12.30. On aprendràs com compostar i resoldrà els dubtes que tinguis al respecte.
Practicarem els diferents tipus de compostadors i formes de compostar.  No t'ho perdis.
Per mes informació: www.masmaiensa.com

EL TOUR DEL 350.org PER UNA EUROPA LLIURE DE COMBUSTIBLES FÒSSILS

Us deixo el correu dels amics del 350.org (traducció automàtica).
Amics,
En els últims dies, el fòssil Europe Tour Free ha estat creuant el nord d'Europa per ajudar a construir la campanya més forta i més eficaç desinversió de la regió s'ha vist en una generació. En el recorregut les parades a Berlín, Amsterdam, Edimburg i Birmingham, que es van sumar les veus poderoses dels líders locals del clima exigeixen les nostres institucions públiques per anar energies fòssils d'aquí. Vam veure discursos inspiradors del nostre cofundador Bill McKibben i Greenpeace Internacional Kumi Naidoo, director executiu, va tenir audiències fabuloses, impressionants presentacions multimèdia i bona música.
L'última gira-stop és aquesta nit a Londres - i hem preparat una transmissió en viu de l'espectacle, de manera que encara que no pot estar amb nosaltres aquesta nit, encara es pot veure amb els seus amics i la comunitat. No sona com un bon pla per un divendres a la nit?
Visiteu aquesta pàgina aquesta nit a les 19:00 GMT per veure l'esdeveniment (marqui l'hora local aquí).
L'espectacle comença a les 7:30 PM i estarà al voltant de 2,5 hores de durada. Es comptarà amb música en viu d'artistes Filastine innovador, taules rodones, presentacions de Bill McKibben, Kumi Naidoo, líders de moviments socials, activistes i organitzadors. No hi haurà descans - així que assegureu-vos de tenir una mica de crispetes de blat de moro o papes fregides preparades!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...