"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dijous, 28 de febrer del 2013

Sobre l'aprofitament de la biomassa

Avui us transcric un escrit molt interessant de Joan Vicenç que va apareixer al bloc amic. Amics arbres. Arbres amics. Espero que us agradi. Recordeu els boscos no són mai bruts i no cal netejar-los, si no és que alguna persona i ha tirat deixalles.


Aprofitaments de la biomassa i respecte

Benvolguda gent. Per circumstàncies personals he hagut de minvar la meva dedicació i participació en aquest blog. Fa uns anys tenia més temps i, encara que no més coses a dir que ara, més necessitat de treure a fora i compartir la meva passió per els arbres, la muntanya, la natura tota, inclosa la humanitat, amb la gent que me llegís .

Gràcies a la meva feina puc mantenir un contacte permanent amb la muntanya i amb les persones que d’una manera o altra també hi mantenen una relació important. Per tant són moltes les experiències, reflexions i opinions al respecte que podria transcriure al blog. Malauradament dues dificultats m’ho impedeixen, la de temps per explicar-les i la manca de capacitat per transcriure-les una mica be.

Aquests dies per exemple, podria parlar en relació a que he observat moviments importants quan a la preparació de projectes relacionats amb l’aprofitament de la biomassa. He conegut casos concrets i he pogut parlar amb persones implicades. A grans trets la meva opinió, ja coneguda per altra banda en anteriors articles i comentaris, i en relació a la Serra de Tramuntana de Mallorca, seria aquesta:

- L’aprofitament de la biomassa hauria d’estar relacionada preferentment en la rehabilitació d’antics cultius d’olivera que s’han reforestat i que encara són recuperables.

En aquest cas els pins i la vegetació forestal associada podria ser talada o arrabassada arreu, facilitant les feines d’extracció i atenyent a un major nombre d’arbres que si haguéssin de ser marcats de forma selectiva i amb criteris silvícoles.

És molt important atendre a les particularitats de cada cas i en aquest aspecte és molt important la formació i la informació que, en especial el propietari, hauria de tenir de les característiques de la seva terra. És a dir, per exemple, s’haurien de respectar, per diferents motius, algunes formacions o espècies forestals. Puc observar sovint que la majoria de propietaris desitgen conservar les alzines que han prosperat al llarg dels anys d’abandonament de l’olivar, fins i tot volen donar preferència a una alzina que a una olivera si ambdues competeixen. Si bé a mi també m’agraden les alzines, consider que s’hauria de prioritzar en aquestes recuperacions el cultiu agrícola, és a dir, en aquest cas de l’olivera. Per diferents raons, però sobretot per respecte al producte d’un treball de l’home que la va empeltar sobre un ullastre i en va transformar el terreny amb una feina dura. Cert que va modificar el paisatge per a fer productiu aquell olivar, però al meu parer el va diversificar per a fer-ho més bell.

Per cert, no es el cas de les excavadores que construeixen camins i pistes amb grans moviments de terra, abocaments sense miraments sobre sòl forestal, intencionalitats especulatives urbanístiques.... que també modifiquen amb escreix el paisatge, però no per a fer-ho més bell precisament. Al respecte cal cridar l’atenció sobre aquelles suposades recuperacions de cultiu amb intencions com les expressades ara.

Ja dic que cada cas s’hauria de tractar amb independència. Personalment solc recomanar mantenir aquells redols de pins situats en apartats rocosos i que no afecten a oliveres. Igualment s’haurien de respectar aquelles espècies catalogades, però no només aquestes, sinó d’altres que també són molt interessants, com per exemple ginebrons (Juniperus oxycedrus), cirerer de pastor (Crataegus monogyma) i altres que biodiversifiquen el redol aportant bellesa, retenció de l’erosió, protecció contra elements meteorològics greus, barreres biològiques contra certes “plagues”, etc.

Personalment alabo la intenció de certs propietaris de mantenir un nombre de pins més o menys nombrós i que no afecten de manera important al cultiu de l’olivera, amb la intel·ligent pretensió de fer-los rendibles més endavant. Per a tallar sempre hi som a temps.

No cal dir que la fragmentació de grans extensions forestals en cultius d’olivera en antigues marjades, no només augmenten la seguretat de controlar un gran incendi, sinó que guanyen en paisatge, biodiversitat i relació humana amb la terra.





- Els aprofitaments de biomassa en els boscos han de ser molt curosos i controlats.

No fa gaire he hagut de deixar, una vegada més, un comentari quan a allò tan cansat de que els boscos no es “netegen”, que els boscos no són “bruts” etc. És a dir, prou de vendre l’aprofitament de biomassa com una forma de “netejar” els boscos, prevenció d’incendis etc. Prou perquè és una forma de tractar de manera pejorativa, negativa, la forma, l’estructura, la vegetació forestal dels boscos.

Allò que he contestat, en aquest cas al feisbuc d’Espai Terra, és això:“Els boscos no es netegen perquè no són bruts. Són ben nets sempre que no estiguin emmascarats o coberts de deixalles humanes. Els boscos són més densos, atapeïts, frondosos, esclarissats i s'eixermen, desbrossen, poden, talen, aprofiten... però no es "netegen".”

La importància del càrritx (Ampelodesma mauritanica), l’argelaga (Calicotome spinosa), el peterrell (Erica multiflora), la gatova (Genista lucida), els pins (Pinus halepensis) i tantes altres, és primordial per a la recuperació, dinàmica i manteniment dels nostres boscos. Els hauríem d’aixecar un monument, posar una medalla!




Si volem podem eixermar, desbrossar, talar, aclarir, podar, aquesta vegetació, com a aprofitament forestal i activitat laboral i econòmica i potser fins i tot amb pretensions de prevenció d’incendis en un interval curt d’anys, però l’afectació d’aquests treballs al bosc allò que farà, cal veure cada cas, serà retardar l’establiment d’un bosc més madur, més resistent i més segur per fer front als incendis forestals. No es tracta de talibanisme climàtic, senzillament que cal programar i executar els treballs amb cura d’això que he dit.

Queden moltes més coses a dir, però ara he d’acabar. Senzillament recomanar a qui ho pogueu fer, la visita a la Fira de biomassa forestalde Catalunya del 21 al 23 de febrer de 2013 a Vic, és a dir aquest proper cap de setmana.




Fotos JV13

Posat per Joan Vicenç a les 19:37

dimecres, 27 de febrer del 2013

ELS JARDINS DELS ALEMANYS.



Els Jardins dels Alemanys es troben ubicats al barri vell de Girona a la zona alta i podem accedir des de la muralla o del carrer dels Alemanys.

Aquest jardí és més un espai on dominen les formes arquitectòniques històriques que les plantes. I perduren les restes de l’antiga caserna, on varen viure els soldats mercenaris d'origen alemany destinats el segle disset a Girona, va ser destruïda durant la guerra del francès.

S’hi troba la Torre del Llamp, on podem accedir a la muralla per una escala des de aquí tenim unes de les millors vistes de Girona. En aquest parc s’hi fan moltes activitats musicals i especialment durant Girona Temps de Flors es poden trobar mostres florals molt interessants. També es reviuen les guerres del francès, en representacions històriques organitzades per l’Associació de Hoteleria i l’Ajuntament de Girona.

dimarts, 26 de febrer del 2013

UN XAIET NOUNAT, EN MIG DE LA NEVADA.

Ahir, a la tarda va nàixer aquest petit xai, mentre nevava.

Aquest matí ja mamava i ha anat a bosc amb la seva mare i tot el ramat que el vigilava de ben a prop. Us deixo més imatges.



dilluns, 25 de febrer del 2013

L'HORT DESPRÈS DE LA NEVADA.

Aquí teniu algunes imatges del hort nevat i glaçat.

L'hort d'estiu descansant, tapat amb les malles antigerminants plenes de
neu glaçada.

De més a prop.

A l'hort d'hivern la neu no ha quallat sobre el sòl, però si als camins laterals que tenen herba, el planter d'enciam esta tapat amb malla per protegir-lo i els puntets que es veuen son els pesols i les ratlles cabes i alls. Dins de dues setmanes ja cobriran gran part del sòl. Ara esperar que pugin les temperatures i si potser una bona pluja.

dimecres, 20 de febrer del 2013

EL PARC DEL MIGDIA A GIRONA.


www.flickr.com

El Parc del Migdia també anomenat Parc de les Casernes, es troba situat a la zona de l’eixample a Girona Ciutat ocupa l’espai de les antigues casernes situat entre els carrers de Barcelona, Migdia, Emili Grahit i Universitat de Montpellier. Actualment, és el parc més extens dins l’interior de la ciutat, apart del Parc de la Devesa, ja que la construcció del tren d'alta velocitat ha fet desaparèixer el Parc Central. Per tant una illa verda ben delimitada que permet realitzar diferents activitats de lleure.

El Parc del Migdia compta amb un llac de 6.000 m2 i una superfície enjardinada de 38.110 m2. Al bell mig del llac i trobem una illa arbrada en forma de turó, al voltant del llac una platja de fusta i una zona de gespa permeten gaudir del temps lliure i la contemplació. Una pèrgola plena de enfiladisses, el passeig del til·lers i una zona arbrada de diferents especies entre elles molt fruiters i algunes palmeres, la gran majoria identificades permeten el descans a l’ombra.

Els infants també tenen la seva zona de jocs, on poden jugar tranquil·lament. A prop del parc ben comunicat amb la ciutat i trobem una biblioteca, un gimnàs i el cafè restaurant on podeu gaudir de menús vegetarians.

El setembre del 2012 es va inaugurar una zona tancada per passejar el gossos de 575 m2, on seguint les ordenances per gossos perillosos (que portin morrió), es poden deixar anar els gossos córrer lliurament, també cal recollir els excrements com ja diuen les ordenances municipals per tinença de gossos, sempre és un repte a aconseguir, però cada dia els propietaris estan més atents i preparats per aquest tema.

diumenge, 17 de febrer del 2013

AVUI, PA D’ESPELTA. UNA RECEPTA FÀCIL.



 Avui, he fet el pa de cada dia. M’agrada fer el pa de cada dia i variar una mica el que acostumo a fer més sovint és el pa d’espelta i de blat. Combino la farina d’espelta integral de cultiu ecologic amb la farina de blat blanca de força, no sempre és de cultiu ecològic. Però a la recepta que he fet aquest matí si que en tenia i per tant serà un pa ecològic. El cost del ingredients és 1,72 € i surt un pa de 750 grs i 3 panets de 60 grs.


Ingredients:
250 grs de farina de blat blanca de força de cultiu ecològic.
250 grs de farina d’espelta integral de cultiu ecològic.
280 grs d’aigua.
1 cullera de sucre.
1 cullera petita de sal.
1 sobre de 5,5 gr de llevat de paris.
Com fer-ho:
Jo utilitzo maquina per fer la massa.
Primer posem l’aigua escalfada a 37 graus i afegim el llevat, la farina, el sucre i la sal. I amassem durant  2 minuts i mig. Traiem la massa i la posem amb un vol que faci una primera fermentació. 

Desprès d’una hora i mitja més o menys la posem al motllo i aquí la deixem fins que puja i omple tot el motllo una hora més.

Un cop ha pujat el forneixem per 35 minuts més o menys, el traiem i posem sobre una reixa. Quan es refredi ja el podem consumir o congelar.

Si us animeu a fer-ne, i us agrada el pa gaudireu d’una bona llesca per esmorzar, dinar i sopar.



dimecres, 13 de febrer del 2013

JARDÍ HIVERNACLE DE L'ESTACIÓ DE ATOCHA

El 1992 es va inaugurar a l’antiga Estació de Atocha un jardí botànic que és un hivernacle on viuen 7.200 plantes subtropicals i tropicals de 260 varietats, entre elles diferents  especiés de palmeres. Hi han plantes originaries de Amèrica, l’Índia, la Xina i Austràlia.
El Jardí Hivernacle de l’Estació Atocha es va crear dins del edifici ara ja històric del 1855 que ocupa 4.000 m2, on es va respectar la seva estructura de ferro i va ser remodelat per el arquitecte Moneo.  Aprofitant la il·luminació natural s’hi van plantar palmeres i plantes d’origen tropical que viuen perfectament gracies al ambient humit entre el 60 i 70 per cent de humitat i càlid entre 22 i 24 graus de temperatura que es manté al seu interior.
 Inclou una bassa plena de tortugues i un rierol artificial que envolta el dos parterres laterals plens d’arbres de gran port com el arbre del viatger, del pa, del cautxú i plantes de port mitja com planta del cacau i café, les aus del paradís i costella d’Adan entre altres, que  a la vegada envolten  un passeig central creant un espai tranquil on descansar del brogit de la ciutat i les andanes de la nova estació d’Atocha per els trens d’alta velocitat.
   Si arribes en tren d’alta velocitat a Madrid, no et perdis visitar-lo i veure les diferents vistes des de les  escales a la zona de unió amb la nova estació.
  

dimarts, 12 de febrer del 2013

Ken Saro-Wiwa, el Delta del Niger i Shell.



http://www.seppo.net/e/shell-vs-ken-saro-wiwa

Tres noms propis que ens expliquen com a final del anys 1980 i part dels noranta. La lluita del poble ogoni per salvar les seves terres de la contaminació i els seus habitants encara espera una resolució i sobretot la restauració i neteja d’unes terres que el 1960 eren les principals productores de cacau, apart de cautxú i cotó. 

He conegut el cas de Ken Saro-Wiwa a travers del llibre ‘No Logo’de Naomi Klein, aquesta autora més coneguda per el seu llibre La Doctrina del Shock. A ‘No Logo’ ens explica com les marques han perdut la seva essència i senzillament són un logo per vendre productes cars, a un baix cost, gracies a la producció deslocalitzada, la globalització i el marketing.

Ken Saro-Wiwa va ser condemnat i executat per el govern nigerià, per defensar el medi ambient. El motiu protestar per el seu poble ogoni i les seves terres, d’on van ser expulsats, de la contaminació produïda per l’extracció inadequada durant anys al Delta del Níger per la petroliera Shell.

El Moviment per a la Supervivència del Poble Ogoni (MSPO) encapçalat per Ken Saro-Wiwa escriptor i candidat al Premi Nobel de la Pau va organitzar una campanya per demanar reformes i exigir compensacions per la contaminació de terres, aigua i aire, ja que els ingressos només anaven a parar a les arques del govern. El general Sani Abacha va fer atacar els militars contra els ogoni, un poble nigerià que protestava pacíficament. Les protestes es van fer més importants i Shell es va retirar de les terres del ogoni, això va pressionar més al exercit que va capturar, jutjar i executar Ken Saro-Wiwa i altres activistes del MSPO, el 10 de novembre del 1995. La noticia va tenir gran ressò al Canadà i Austràlia, Alemanya i França, però l’execució no es va poder evitar  i el cas es va convertir en un del més sonats d'ençà del Salman Rushie.  Shell va patir un fort boicot, es va  retirar de les terres del ogoni i va prometre compensacions que encara no  han arribat.                                                                          

dilluns, 11 de febrer del 2013

EL JARDÍ I HORT ECOLÒGIC QUADRAT.



http://blog.hortik.com/

Un jardí al elevat en forma quadrada que permet el conreu de vegetals, hortalisses, flors i plantes aromàtiques tant siguin culinàries, aromàtiques o remeieres.

Tot són avantatges: fàcils de cultivar, per totes les edats molt estètics, no cal cavar, no calen gaires coneixements previs i sobretot de baix manteniment.

Les plantes es concentren en un quadrat amb terra orgànica molt nutritiva, com no trepitgem a prop de les arrels, el creixement i absorció de nutrients per aquestes és més gran i per tant tot creix molt més ufanós. La terra orgànica és flonja i suau al tacte per tant fàcil de cultivar.

La plantació és molt més densa, i per tant apareixen menys herbes per la competència amb les hortalisses, flors i herbes.

El més important per tenir bons resultats és tenir un bon substrat i per tant el compost és bàsic si volem refer el nostre hort-jardí  a un hort de jardí quadrat.

Si us interessa aquest sistema podeu posar-vos en contacte al correu electrònic: unjardipermenjarsel@gmail.com , per participar als cursos de primavera.

diumenge, 10 de febrer del 2013

Protegir els Boscos Primaris

Avui,  us transcric aquest apunt del bloc amic Desenvolupament Sostenible que crec molt interessant i amb unes fotos que ho diuen tot. Ja sabeu una imatge val més que 1000 paraules.

La protecció de la vida dels humans, sers egoistes i egocèntrics, passa per la protecció del medi ambient. I el medi ambient no pot subsistir sense els boscos primaris. Els boscos primaris són aquells que no han estat tallats i destruits amb mitjans "industrials". Poden acollir comunitats humanes, normalment en diuen indígenes, ara no es pot aprofitar comercialment.




Us recomano el bio-centric micro-blog del Dr Glen Barry, un home que porta tota la vida estudiant els boscos originals. http://forests.org/ Recentment deia que algunes de les grans ONG defensen la tallada selectiva comercial en aquestos boscos, la majoria repartits entre els tròpics i les zones boreals del planeta, entre les que cita a Greenpeace o a Rainforest Action Network que justifiquen aquestes actuacions per a bosses de Gucci, llibres de Disney o paper de water Kleenex !!!!.



El moviment contra el canvi climàtic, oblida la importància de protegir els boscos antics, no ajuda a difondre el concepte de que sense grans boscos, intactes i interconectats, el futur de la bioesfera esta en perill d'extinció. Els boscos on hi trobem arbres centenaris, són la energia per a la biosfera. El creixement econòmic industrial destrueix els ecosistemes, l'habitat per als humans i per a totes les formes de vida, col·lapsa la biosfera. Assassina la vida.



Molts ecosistemes terrestres, incloent-hi els boscos amb arbres centenaris, ja s'han perdut, el Dr Barry diu que ja s'ha perdut el 60 % i que la biosfera necessita com a minim un 50 % d'ecosistemes en bones condicions. Així doncs, més males noticies.



Petites reformes no aturaran un canvi climàtic abrupte, junts hem d'aturar el creixement industrial i els combustibles fossils, protegir i restaurar els ecosistemes naturals, hem d'afluixar i retornar a la terra. No hi ha cap altre manera per a sobreviure i aquells que no ho facin moriran.



Aquestes i altres fotos les podeu trobar al portal de Facebook de Ecological Internet https://www.facebook.com/ecointernet










































Us han agradat?? a mi si, molt. Fins aviat.

divendres, 8 de febrer del 2013

Amanides salvatges d'hivern

Avui us deixo un apunt molt interessant d'un bloc que m'agrada visitar de tant en tant. Gastronomia salvatge.  de Montserrat Enrich. Espero que us agradi.

Malgrat que l'estació hivernal és freda i no permet el creixement de les plantes, ans al contrari, les manté a ratlla fins que arribi la primavera, sempre podem trobar algunes plantetes, molt valentes, que resisteixen be les baixes temperatures, que els hi agrada el fred i que tímidament treuen el cap i van fent la viu-viu.

Són plantes verdes, menudes, depuratives, que no solen ser molt abundants, però que en alçades mitjanes, fins als 600-800 mts. poden créixer al recer de murs, parets de vinya, i prats assolellats.

Amb tot aquest reguitzell de plantes podem fer una deliciosa, nutritiva i depurativa amanida d'hivern. Amb una petita mostra de cadascuna, un cop a casa, podem fer un mesclum amb totes elles i barrejar-les amb altres ingredients o fins i tot amb escarola o enciam. Fins i tot hi podem posar alguna floreta que trobem també ara en aquest temps, com les calèndules silvestres (Calendula arvensis) o les flors de mostassa(Sinapis alba). En les fotografies podem veure diverses plantes collides aquest cap de setmana. a les quals no els espanten les glaçades de la Catalunya central, i que ens han servit per fer una bona amanida:


Barretets de bisbe, Pimpinella i fulles d'enciam silvestre

Fonoll, (Foeniculum vulgare) que ara treu petits brots tendres, i li dóna sabor profund a l'amanida.
Cosconilles (Reichardia picroides),ara són molt menudes, però molt tendres.
Barretets de bisbe estan en el seu millor moment, ara és quan treuen fulla i són tendres.
Fulles de violer (Viola odorata), el moment ideal per menjar-les, abans que treguin la flor.
Stellària, (Stellaria media), és ara que les trobem crescudes, fresques i ufanoses.
Berros (Nasturtium officinale), al costat d'alguna font n'hi trobem en abundància.
Vinagrella (Rumex acetosa), comencen a créixer molt tímidament, encara espantades pel fred...

Pimpinella (Poterium sanguisorba), tot l'hivern que n'hi ha en llocs humits...
Enciam salvatge (Lactuca virosa) ja es comença a deixar veure alguna planteta que neix i treu alguna fulla...
Dent de lleó (Taraxacum officinale) en llocs humits i protegits o boscos, el trobem ben tendre.
Llicsó de paret (Sonchus terrenimus), adora les parets amb sol i protegides del fred.


fulles de violer i stellària


FLORS DE CARNESTOLTES

Les Flors de Carnestoltes són uns dolços típics de Galícia del entroido (carnaval) que es preparen el dijous gras i que es conserven 2 o 3 dies.

A continuació teniu els ingredients:

150 gr de farina
2 dl de llet natural o freda
1 ou
1 cullereta de sucre
1 copa d'anis o conyac
1 cullereta de llevat
Sal, sucre molt i canyella.
Oli i un motllo

.Preparació: Barrejar-ho tot i deixar reposar 20 minuts. Desprès seguir el vídeo.

dijous, 7 de febrer del 2013

La desaparició massiva de les abelles, una amenaça a la biodiversitat del planeta


A continuació us deixo un interessant article sobre la desaparició de les abelles i us recordo que Avaaz esta liderant una campanya de recollida de signatures per pressionar a la EU a prohibir els pesticides neocotinoides que s'ha demostrat que afecten a les abelles.


El seu paper pol·linitzador té repercussions econòmiques de milers de milions d'euros perquè afecta un alt percentatge de l'agricultura
04.02.2013 | 00:00
 

Les abelles estan desapareixent i els pesticides en poden ser una causa
ISABEL M. PITA/EFEMADRID Les abelles s'estan morint a tot el món per diverses causes que amenacen l'agricultura global i la seguretat alimentària del planeta, així com l'equilibri de la biodiversitat del planeta.
Les abelles no només fabriquen mel, també són essencials per a la vida a la Terra, pol·linitzant plantes i cultius, amb un valor estimat en 40.000milions de dòlars que suposen més d'un terç del subministrament d'aliments en molts països, segons l'organització Avaaz. La Comissió Europea (CE), davant la desaparició de les poblacions d'abelles provocada per alguns pesticides, ha elaborat un document de discussió amb propostes per frenar aquest fenomen.
La publicació recent d'un informe de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) relacionava l'ús dels pesticides amb neocotinoides amb l'alta mortalitat que pateixen les abelles.
L'estudi, sol·licitat per la CE, el maig del 2012, es va centrar en particular en tres substàncies derivades de la nicotina: el tiametoxam, l'imidacloprid i la clotianidina, productes que s'utilitzen principalment per tractar les llavors de la colza, del blat de moro i dels cereals abans de sembrar.
Segons Raquel Martín, investigadora del Parc Científic d'Albacete, "és innegable que els pesticides neonicotinoides poden tenir un impacte en la mortalitat de les abelles i en els llocs on aquests pesticides s'estan utilitzant poden estar produint pèrdues, ja que són insecticides de gran eficàcia a molt baixa dosi i no es coneix gaire bé la seva acció crònica a dosis subletals". No obstant això, des del centre apícola "no creiem que siguin els responsables de la gran mortalitat d'abelles que s'ha registrat a Espanya els últims anys".

Investigar a fons
La investigadora està d'acord amb les recomanacions de l'EFSA, ja que "s'han d'establir els procediments adequats i objectius per avaluar la toxicitat de tots els pesticides abans de ser autoritzats per al seu ús, no deixant que les companyies influeixin en la metodologia que més els convingui a elles per fer aquestes proves". Un cop establerts aquests procediments, "s'hauran de repetir els assaigs per determinar de manera fiable la toxicitat sobre les abelles i altres insectes i la seva seguretat mediambiental". Així mateix, seria "molt adequat establir sistemes a nivell internacional que permetessin conèixer exactament el nombre de pèrdues de colònies, així com per determinar l'estat sanitari de les colònies (no només pesticides, sinó també agents infecciosos i parasitaris, mediambientals, etc.) que tenen una gran importància en la mortalitat de colònies d'abelles.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...