"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dimarts, 28 de febrer del 2012

La gran bombolla del carboni Per què la indústria dels combustibles fòssils es defensa amb tanta força

Font: www.350.org
Bill McKibben
TomDispatch

Traduït de l'anglès per a Rebelión per Germán Leyens

Introducció de l'editor de TomDispatch

Fa dos dissabtes, anava caminant amb un amic per un parc aquí a la Ciutat de Nova York.Era finals de gener, però jo anava vestit amb un sweater lleuger i una prima jaqueta de tardor, que m'acabava de treure i portava lligada al voltant de la cintura. Anàvem passant una franja de terra plana quan sobtadament dos reaccionem tardanament. Em va mirar i va dir: "safrans de primavera!" Atònit, vaig respondre: "Sí, els veig". I allà estaven, uns pocs vestigis de brots verds que treien el cap del terra marró com si fos primavera. Un espectacle tan comú, reconfortant, però que em va provocar un calfred que evidentment no estava en l'aire. Fins a les flors, vaig pensar, estan confoses per la nostra nova versió del temps.

Més tard en aquesta mateixa setmana, quan les temperatures a la Gran Setmana arribaven a 15 graus, estava conversant per telèfon amb un amic a Northampton, Massachusetts. Li explicava dels safrans, quan va dir sobtadament: "Ara mateix estic mirant per la finestra i per primera vegada en el meu record de gener, no hi ha una traça de neu!"

Per descomptat, les nostres històries no podien ser de menor importància o anecdòtiques, encara que les temperatures en aquesta setmana ens van fer sentir com si estiguéssim en un altre planeta. D'això es tracta, però: després d'una estona, fins i tot les anècdotes se sumen-potser hauríem de començar a cridar-les "anècdotes extremes" - i ara mateix hi ha tantes d'elles narrades a tot el planeta. Com no seria així en un hivern en el qual, als EUA2.890 rècords diaris de temperatures màximes han estat trencats o igualats segons la compte, i les xifres continuen augmentant? Mentrestant, cap al sud, a Mèxic, abunden les anècdotes extremes, ja que parts del país viuen "la pitjor sequera registrada". Fins i tot diuen que els cactus s'estan pansint i algunes localitats s'han quedat sense aigua (com succeeix a Texas afligit per la sequera). I el pitjor de tot és que s'espera que la sequera mexicana s'intensifiqui en els mesos per venir.

I qui pot dubtar que a Europa, que pateix una onada de fred extrem com no s'ha vist en dècades-fins i tot Roma va tenir una nevasca excepcional i informen que els canals de Venècia s'estan congelant-hi hagi un conjunt d'anècdotes massa extremes. Després de tot, en llocs com Ucraïna, nombroses persones sense habitatge moren de fred, les canonades rebenten, augmenten les apagades, i potser s'estigui generant una crisi instantània d'energia (mentre la Unió Europea es prepara a boicotejar el petroli iranià).

És només el començament d'una llista. I no obstant això, passa alguna cosa estranya. Si més no en aquest país, un pot llegir informes meteorològics força estranys o escoltar informes mancats d'alè a la televisió sobre tornados inesperats que afecten el Sud al gener, i poques vegades escoltem algun esment de la frase "canvi climàtic". En vista de les circumstàncies, el silenci relatiu sobre el tema és bastant estrany, fins i tot si les preocupacions pel canvi climàtic estan a l'aguait a prop de la superfície. Tom

La gran bombolla del carboni

Per què la indústria dels combustibles fòssils es defensa amb tanta acritud

Bill McKibben,

Si poguéssim veure el món amb un parell d'ulleres particularment il · luminadores, una de les característiques més destacades del moment seria

dilluns, 27 de febrer del 2012

TALLER DE JARDINERIA NATURAL: PLANTANT GLADIOLS.


Avui, plantarem uns bulbs de gladiols de mides petites que s’han reproduït  dels que ja porten dos anys plantats i que aquest any he decidit trasplantar a altre parterre dels jardí. Els més petits els posaré en una jardinera de terrissa.
Els bulbs de gladiol són realment corms i són aplanats, formen petits corms a la base on es troben les arrels. Al següent vídeo us explico com fer-ho.


diumenge, 26 de febrer del 2012

Balena va sobreviure a un atac de arpó fa 130 anys per esdevenir el 'mamífer més vell del món'



Arpó de 130 anys: Les cicatrius brillants en l'arma són el resultat del tall de la serra.


Una balena gegant de cap arquejada capturada en les costes d'Alaska tenia un punta d'arpó incrustat en el seu coll que va demostrar que va sobreviure a una cacera similar ... fa més d'un segle. Els biòlegs afirmen que la troballa ajuda a provar que la balena de cap arquejada és el mamífer de major edat a la terra.





Balena de cap arquejada: es creu que viuen fins als 200 anys, però el recent descobriment és la millor prova d'això,
Diuen que el fragment de 13 centímetres en forma de fletxa data de 1880, el que significa que la balena de 50 tones havia estat pagant al voltant dels gelades aigües de l'Àrtic des de l'època victoriana.



Els experts estimen que la balena de cap arquejada tenia anys enrere que va rebre els primers trets i calculen que tenia aproximadament 130 anys de quan va morir el mes passat. És estrany trobar un que ha viscut més d'un segle, però els experts creuen ara que pugui que hi hagi altres de 200 anys.

dissabte, 25 de febrer del 2012

NOU GALLINER MÒBIL

Com ja us vaig comentar en el apunt Properes millores en el disseny del Galliner Mòbil, ja hem adequat el galliner mòbil. Només ha calgut fer una peca més amb una porta que permet un fàcil accés i es guanya molt d'espai perquè la família de gallines periquites pugui créixer i estiguin tots ben confortables. A continuació, podeu veure el vídeo fotogràfic de que com s'ha fet.

divendres, 24 de febrer del 2012

NARCÍS (Narcissus sp.)





El narcís és una planta de bulb que viu al jardí durant infinitat d’anys, al jardí fa anys els vaig trasplantar d’una planta existent que gairebé no floria a un parterre en un costat de la gespa cada 5 o 6 anys els desenterro i replanto en altres llocs. Al llarg d'aquests anys he afegit altres varietats i alegren el final del hivern amb les seves flors de variades formes i colors amb tonalitats des del groc al crema. El seu perfum característic és agradable i durador. 

El narcís pertany a la família de les amaril·lidàcies, és originaria de Europa i Nord d’Africà, la quantitat de especies i varietats que es coneixen s’adapten a climes més secs i més humits. Àrees arran de mar fins a elevacions muntanyoses. El seu nom botànic és Narcissus sp. Comunament els anomenen de diferents formes depenen de l’espècie a la que pertanyen narcís, jonquill, jonquill groc, nadala i almesquí, entre altres. El nom ve del grec ‘narko’ que significa narcòtic degut al seu olor fort i penetrant.


Al meu jardí domina la varietat Narcissus tazetta L. és de flor petita crema i taronja i molt perfumada s’adapta perfectament i floreix de gener a març depenen

dijous, 23 de febrer del 2012

Deu raons per dir NO als grans projectes de centrals de crema de biomassa per fer electricitat


Fotos: http://www.valldelges.net/

1.Malgrat que Kioto la va deixar fora del tractat per considerar-la energia renovable, la crema de biomassa contamina l’atmosfera, el sol i els aliments, i a traves d’ells és un risc creixent per la salut. A més, depenent de la velocitat al cremar, potser ja no serà renovable, energies renovables i netes son el sol, el vent, la geotèrmica, els salts d’aigua.

2.La crema de biomassa per produir electricitat es molt poc eficient (només un 20% de rendiment) mentre que per produir calor es molt eficient (fins un 80%)

3.A Catalunya en aquests moments hi ha uns 40 projectes (que coneguem) de plantes de crema de biomassa, només les tres projectades en 25 Km2 en el Pla d’Urgell, proposen cremar 430.000 Tm de biomassa a l’any, segons els projectes proposen cremar massa forestal de molts Kms lluny (Pirineus, ports, etc) restes forestals, cultius energètics i altres restes agrícoles (?)

4.El transport d’aquest combustible, de més de 100 Kms lluny, ja fa que la planta sigui poc rentable, a més de la contaminació específica del transport (al pla d’Urgell serien 100 camions de 12 Tm cada dia. I amb un consum diari molt gran d’aigua, aigua que es resta del balanç hídric destinat a regadiu i consum humà.

5.La crema de biomassa, encara que avui en diguem “valorització energètica”, i per molt moderna i tecnificada que sigui la planta, contamina el medi i afecta a la salut humana, contamina amb múltiples contaminants, partícules ultra fines i gasos que s’escapen dels mecanismes de control, que son persistents en el medi i les cadenes tròfiques i que passen, fonamentalment amb l’alimentació, als essers vius, aquesta contaminació a petites dosis però a llarg termini forma part de les causes de moltes patologies avui més prevalent (cardíaques, respiratòries, immunològiques, endocrines, nervioses, reproductives i cancerígenes)

6.Si es poc eficient per produir electricitat, si tan el transport com la pròpia activitat de la planta es contaminant i un risc per la salut, sobre tot en grans instal·lacions i prop de nuclis urbans, com es que hi ha tants projectes en curs? Per que aquest combustible no paga quota de CO2, i a més estava subvencionat, fins fa unes setmanes, com a “energia renovable”

7.Totes aquestes raons per dir no a aquestes grans instal·lacions son sense tenir en compta que, en un moment donat de poca rendibilitat de la planta o escasses de combustible, son instal·lacions que poden arribar a cremar restes de residus urbans, fangs de depuradores i altres, com fan avui ja algunes cimenteres a Catalunya, amb molta més capacitat de contaminació.

8.Es per això que molts ciutadans que es veuen afectats en els seus recursos naturals, la seva producció agrícola, la seva qualitat de vida i inclús la seva salut, per la proximitat d’aquestes grans instal·lacions, diuen NO a aquests projectes. I això no es un “Nimby” , per que aquests ciutadans s’han assessorat, han escoltat a les dos parts (els promotors del projecte i a professionals aliens a ell) i al final han decidit lliurament i diuen “no a casa meva ni en lloc” per que hi ha altres maneres de fer les coses.

9.Pensem que les instal·lacions de crema de biomassa te tot el seu sentit, com feien ja els nostres avantpassats, per la producció de calor, per calefacció d’equipaments municipals, de granges d’animals, etc. Es ha dir, instal·lacions reduïdes, locals, per cremar la biomassa que es produeix localment, sense llarg transport.

10.Finalment, el millor que podem fer amb els residus, de biomassa inclosa, després de intentar reduir-los en origen, es considerar-los un producte a reciclar, compostar, tornar-los a la terra com adob, i no llençar, amagar o cremar, que només serveis per donar negoci a uns quants.

dimecres, 22 de febrer del 2012

VISITA AL PARCART

Parcart és un jardí pensant per l'exhibició d'escultures a modo de museu al art lliure. Es troba situat a les afores de Cassà de la Selva a la comarca del Gironès. La colecció d'escultures estan molt ben identificades i es pot fer el recorregut a partir d'una hora.
A continuació us deixo el primer de tres vídeos fotogràfics de la meva visita durant el més de febrer. Us aconsello una visita durant la primavera.

dimarts, 21 de febrer del 2012

La bicicleta, un motor econòmic a Catalunya

Us deixo un article sobre els estalvis energètics i ecònomics del us de bicicletes espero que el trobeu interessant.
Font: http://www.sostenible.cat

Xavier Sabaté Rotés
Ambientòleg, Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social
12-02-2012
Ja se sap que l'ús de la bicicleta comporta una millora notable en la salut de les persones (com va demostrar un estudi recent del CREAL publicat al British Medical Journal), en la seva qualitat de vida, i també sobre l'entorn de ciutats i pobles. Fins ara, com apunta la consultora de mobilitat Esther Anaya, els beneficis de la bicicleta han recaigut principalment al capítol de les externalitats (aquells efectes que no són reflectits totalment en els preus de mercat) i per això la bicicleta no ha tingut un pes important en la presa de decisions. Ara bé, en plena crisi, els beneficis econòmics de la bicicleta comencen a prendre protagonisme. I és que la bici no només mou persones. També mou diners.

A mesura que augmenta el preu de la benzina i del transport públic és més patent l'estalvi econòmic que significa utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport privat. Als Estats Units, on el preu de la benzina encara és més barat que a casa nostra, es calcula que deixar d'utilitzar el cotxe per fer servir la bicicleta pot significar un estalvi d'entre 2.000 i 9.000 euros l'any. Potser per això cada vegada hi ha més persones que opten per la bicicleta, com va posar de manifest el recentment publicat Baròmetre de la bicicleta 2011, i del qual es desprèn que ja hi ha més de 450.000 ciclistes diaris a Catalunya, una xifra similar al nombre de viatgers diaris de Rodalies Catalunya.

La bicicleta, reconeguda per la seva eficiència com a mitjà de transport

dilluns, 20 de febrer del 2012

CATSKILLS: JARDINERIA I PAISATGiSME.

El Catskills és el campionat de Catalunya de formació professional. Hi participen dos alumnes en representació de cada institut o escola inscrita. Aquest any es presenten 25 diferents skills u oficis entre ells el skill de Jardineria i Paisatgisme. Els guanyadors representaran a Catalunya en el campionat estatal i les persones qualificades poden arribar al Worldskills (Campionat del Mon).


                                                              www.gironanoticies.com 


El skill de Jardineria i Paisatgisme es va celebrar a la fira Fòrum Verd durant els dies 15 i 16 de febrer. Els guanyadors del Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus van ser Pere Clares Clares i Pol Compte Pàmies.




La competició d’aquest skill intenta ser una mostra del grau d’habilitat dels competidors a l’hora de realitzar les tasques d’instal·lació i manipulació dels materials necessaris a fi de realitzar una composició paisatgística.
Els centres participants van ser: 

Escola de Capacitació Agraria Forestal de Sta. Coloma de Farners, Escola Familiar Agraria Quintanes, Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, Institut la Garrotxa, Institut Mollerusa, Institut Ribera Baixa i Institut Rubió i Tudurí.



Els resultats han estat molt igualats com podeu veure a les fotos dels jardinets. Tots utilitzant el mateix disseny i materials i es tracta de fer-ho el millor possible. Tots els participants han demostrat un nivell molt alt.


diumenge, 19 de febrer del 2012

Búrnia de figues: un plat amb història per menjar a l'hivern

Del bloc Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre us deixo la següent recepta. Sempre em sorprenc dels apunts que hi trobo us convido a donar-hi un volt.

La Búrnia de Figues s'elabora amb figues, sucre i pètals de Rosa. En el meu cas, he utilitzat la Rosa centifolia, la més perfumada de totes, i figues saioles, que són de color verd clar i tenen una pell més resistent per mantenir-se senceres.
Què és una Búrnia? Quan jo era petita i em feia un cop de cap i em sortia una protuberància al front, fruit de la trompada, em deien que m'havia sortit una "búrnia".
En realitat la Búrnia és una mena d'olla petita, de terrissa, amb forma una mica com de pera, o sigui, amb protuberància a la part de la base. D'aqui -suposo-, la seva equiparació amb el bony que et surt quan et dones un cop de cap. Per tant, és fàcil entendre el per què a aquesta l'elaboració de les figues amb roses, se la denominava Búrnia, perquè aquest és el tipus de recipient ideal per posar la barreja i guardar-la, encara que actualment tenim els pots de vidre que van molt millor.
La Búrnia de Figues és una elaboració dolça, del Renaixement, que surt esmentada per primera vegada en el Llibre del Coch, de Rupert de Nola. (l'elaboració la reprodueixo en l'apartat de receptes).
La preparació s'ha de fer en el mes d'agost, quan els figues són madures, però no obertes, i es perfumen amb roses, que poden ser del jardí, però que jo m'estimo més que siguin de la varietat Rosa centifolia, o roses antigues, de les quals encara se'n pot trobar alguna mota mig asilvestrada en jardins abandonats o cases de pagès antigues o algun hort aïllat, o al costat d'alguna bassa... Es la Rosa ideal per perfumar i en aquest cas, ens perfuma les figues. També podem fer servir la Rosa damascena, molt similar.
La Búrnia de Figues preparada a finals d'agost es pot consumir als dos o tres mesos, quan el sucre s'ha fet liquid, mentrestant es guarda a la nevera, per menjar-la quan fa fred, com a postres o per esmorzar. Les calories de les figues i l'energia del sucre perfumat amb rosa, són un aliment potent per combatre el fred a l'hivern.



Cal matisar que la recepta original de Robert de Nola fa servir figues seques, però per la meva experiència, és millor utilitzar les figues saioles al final de la seva maduració, quan han perdut aigua i es volen començar a assecar, just en el punt que volen cure de la figuera.

dissabte, 18 de febrer del 2012

PROPERES MILLORES EN EL DISSENY DEL GALLINER MÒBIL


El galliner mòbil està donant molt bons resultats i necessita algunes millores que estem dissenyan i properament posarem en practica.

Ara hi viuen 2 gallines periquites i un gall periquito que estan molt ben adaptats, van ponen i una gallina periquita, la que veieu a la foto de color negra amb el coll daurat està lloca. I potser tindrem pollets. El temps siberià dels darrers dies, no se si pot haver fet malbé els ous. Esperarem 21 dies i sabrem els resultats.

Ara cal tenir:
Mes espai, per els pollets.
Mes facilitat per accedir al patí.

Ben aviat!. Us presentaré les reformes. Crec que us agradaran.

divendres, 17 de febrer del 2012

LLIRI (LILIUM sp)


El Lliri o Marcòlic és una planta de bulb, de classe esquamós (format per escames). Cada escama pot donar lloc a un bulbil que amb 2 o 3 anys pot començar a florir si les condicions li són optimes. Les seves flors aromàtiques van del blanc al rosat i lila passant per els grocs i taronges. Molt utilitzada en art floral, és la cinquena flors més venuda al mon.

El seu nom botànic és Lilium sp. Des de el 1925 que va començar a hibriditzar-se han aparegut infinitat de varietats, que es comercialitzen en forma de bulb principalment. La classificació reconeix 8 divisions de híbrids com els asiàtics, orientals i aurelians. I també 9 divisions d’espècies i variants.

El lilium es originari del hemisferi nord per on s’esten des de Canada al continent americà i des de el Mediterrani fins l’Asia. Dos espècies de marcòlics són originaris a Catalunya el marcòlic lila (Lilium martagon) i el marcòlic groc (Lilium pyrenaicum) es troben principalment al Pirineu i zones humides properes a rieres i rierols.

La podem reproduir a traves dels bulbs i de les escames que es desprenen i donen lloc a petits bulbils que en uns 3 anys tindran capacitat de començar a florir. Tanmateix els bulbs es poden plantar directament al jardí o en testos. Si les plantem directament al sòl, la floració serà més tardana i encara que la planta estigui en parada vegetativa continua el desenvolupament subterrani i necessita que mantinguem el substrate humit.

Els hiverns molt freds cal protegir-les amb encoixinaments com palla o malla tèrmica. Podem desenterar-los cada 2 o 3 anys per separar els nous bulbils. Si les planteu en testos, poseu més d’un bulb per obtenir una floració abundant. Les podeu tenir al interior, començaran el seu cicle molt abans i podreu gaudir de les flors a la primavera ben aviat.

Cal un sòl amb molta matèria orgànica per obtenir una bona floració i afegir compost ben fermentat 2 cops quan comença a brotar el bulb i quan ja ha florit. Com la majoria de plantes de bulb són fàcils de cultivar i les floracions són de gran color i bellesa, encara que el preu és més elevat que les plantes que reproduïm per llavor.

dijous, 16 de febrer del 2012

LA BIODIVERSITAT ALS JARDINS.


Els jardins són zones verdes on la biodiversitat es veu afavorida per les practiques més naturals i sostenibles. L’increment de la biodiversitat tanmateix en zones urbanes com rurals aporta més beneficis a la nostra salut i l’entorn en el que vivim.

La RHS (Royal Horticulture Society) ha fet un summary on revisa amb l’equip de científics de les universitats de Reading i Sheffield, i també el Departament de Ciència de la RHS els avantatges de conservar i millorar els jardins i les tècniques de jardineria que utilitzem. Aconsellen a les zones urbanes plantar més arbres i diversitat de plantes, fer compost i utilitzar paviments permeables entre altres.

Els jardins naturals són fàcils de mantenir i molt diversos,

dimecres, 15 de febrer del 2012

El Parc de Vallparadís de Terrassa


Del bloc Natura Urbana us deixo aquest apunt sobre el Parc de Vallparadís a Terrassa. Un parc urbà amb zones de repòs i de passeig, que és un pulmó verd per la ciutat i per la natura urbana. Espero que us agradi.

Font:  http://naturaurbanacat.wordpress.com


Un sector enclotat del Parc, adient per la observació de caderneres

La vida a les ciutats seria menys suportable si no tinguessin espais naturals com el que trobem a Terrassa. El Parc de Vallparadís és una gran zona verda que travessa la ciutat de nord a sud, transformant el torrent i els terrenys de l’antiga Quadra de Vallparadís en un espai net i transitable, convertint-lo en un oasi verd al mig de la ciutat.

El Parc comença a les Esglésies de Sant Pere, un conjunt d’Esglésies romàniques d’un gran interès arquitectònic i on hi havia criat un rapinyaire nocturn molt conegut, l’ Òliba. A aquesta zona hi trobem la major part d’espècies vegetals autòctones que observarem al llarg del recorregut, un fet que s’explica per la poca transformació que ha rebut aquesta espai en concret. Són moltes les espècies que s’alimenten dels fruits de l’alzina (els aglans), dels pinyons del pi o de les baies de l’heura, una bonica planta enfiladissa. En aquesta zona, hi neix una font natural anomenada Font del Rossinyol i aquí mateix comença el riuet que ens acompanyarà durant tot el camí, on és molt habitual trobar-hi ocells bevent o fent-se un bany.


En aquest riuet hi podeu trobar la vegetació típica d’aiguamolls (lliri groc i canyís) i també algunes espècies animals més representatives de les zones aquàtiques. El riu desemboca a diverses basses però segueix el seu camí fins el llac. En una d’aquestes basses, hi cria el Tòtil, un amfibi que durant molts capvespres es delata amb el seu cant d’un to agut que sona cada tres segons, aproximadament. Arribem al Castell de la Cartoixa. La fortificació, encara visitable, dels antics monjos cartoixans propietaris de les terres que ara ocupa Vallparadís. Seguim el nostre itinerari i la quantitat d’ocells observats en poca estona pot superar la vintena d’espècies, tranquil·lament. El verd hi és molt present, però és quan passem per sota el pont del Passeig quan notem que el disseny del parc canvia. Les últimes obres dels Ferrocarrils han transformat l’espai i molts arbres encara estan en vies de creixement (i així estaran fins que els hi permetin).

El Parc de Vallparadís presenta diferents ambients on es poden observar nombroses espècies de flora i fauna.

Una gran plaça i un parc infantil fan d’aquella antiga zona hortícola (l’Horta dels Frares)

dimarts, 14 de febrer del 2012

5 països que estan més preparats per adoptar l'energia renovable


Font:  http://www.greendiary.com
Autor: Shallu Sharma 15 setembre 2011

Amb l'escalfament global que està causant estralls, els investigadors estan mirant cap a fonts d'energia renovables com un recurs per manejar els problemes del canvi climàtic. Això es deu al fet que tots necessitem energia per alimentar la nostra vida depèn de la tecnologia i podria haver res millor que la generació d'energia a través de fonts renovables. Segons una estimació, les energies renovables, com l'eòlica, la solar i l'energia oceànica, representaran més del 80% de les necessitats energètiques mundials per a l'any 2050. Els governs de diversos països ja han començat les campanyes que subratllen els efectes positius de l'ús dels recursos energètics renovables. A continuació hi ha una llista dels 5 països que estan més preparats per adoptar fonts d'energia renovables:
1. dels Estats Units
Els investigadors estan treballant en tecnologies d'energia alternativa i experiments diferents per produir vehicles eficients s'estan realitzant en nombroses universitats i col · legis de tot el país. Govern està donant suport a aquest moviment verd i se sent optimista sobre canviar a fonts d'energia i la substitució dels combustibles fòssils. El President Obama marca una nova era d'exploració energètica i té plans per gairebé el doble d'energia renovable en els pròxims anys. Això no només farà que els Estats Units produeixi la seva pròpia energia i reduir la seva dependència del petroli estranger, sinó també inspirar a altres nacions a fer el mateix. Han començat a diversos serveis ambientals i els plans per promoure la producció d'energia renovable. Solar America Initiative, Iniciativa Solar de Califòrnia, Green Power, etc iniciativa són les diferents polítiques dutes a terme pels Estats Units.

2. El Regne Unit
Energia en el mar del Regne Unit
Energia en el mar del Regne Unit


Les fonts renovables d'energia contribueixen a un 6,7% de l'electricitat generada al Regne Unit.El Regne Unit té un dels millors recursos d'energia al món i el govern està planejant establir nous plans i les oportunitats per ampliar el sector de l'energia renovable. La major part de l'energia renovable serà generada per energia eòlica marina ja que la majoria de les zones costaneres del Regne Unit són tremendament ventós.
3. Alemanya
Energies Renovables d'Alemanya
Energies Renovables d'Alemanya
Alemanya ha estat declarat com el primer gran economia d'energia renovable. El govern té la intenció de canviar per complet a l'energia renovable per a l'any 2030 i així. La creació de noves fonts d'energia renovables i les xarxes intel · ligents per reduir el consum d'energia del país un 28 per cent en els pròxims 20 anys. El 2020, l'energia eòlica contribuirà quinze per cent, la bioenergia i el vuit per cent de l'energia hidroelèctrica del quatre per cent dels recursos energètics renovables. Diverses polítiques estan sent adoptades pel govern i diversos d'R + D que es va establir per promoure la generació d'energia renovable.
4. l'Índia
Energia renovable de l'Índia
Energia renovable de l'Índia


Índia ha demostrat un progrés significatiu en la generació d'energia procedent de fonts renovables en els últims anys. Hydro, sectors tèrmiques i nuclears generen gairebé 144.530 MW d'energia. Les principals fonts renovables a l'Índia són la solar, eòlica, hydel, residus i biomassa. La disponibilitat de gran quantitat de deixalles agrícoles, fem de vaca, bagàs de canya, llavors, etc, fan de la biomassa un dels principals recursos renovables a l'Índia. El potencial d'energia eòlica de la Índia és d'uns 45.000 MW, que podria augmentar substancialment un cop que la tecnologia de la instal · lació de turbines al mar s'abraça.

5. Suècia
L'energia renovable de Suècia


E'energia renovable de Suècia
Suècia té la intenció de prendre la iniciativa més gran d'energia tractant de deixar per complet el consum de petroli, amb 15 anys. El govern de Suècia està totalment preparat per dirigir una economia lliure d'oli. La seva motivació és respondre als canvis climàtics i l'augment dels preus del petroli, després d'haver estat greument afectada pels preus del petroli el 1970. Suècia els investigadors estan produint vehicles que funcionen amb etanol i els biocombustibles. Suècia produeix el 44,4% de la seva energia de fonts renovables.

dilluns, 13 de febrer del 2012

TALLER DE JARDINERIA NATURAL: PLANTANT LILIUM

Avui, al taller de jardineria natural plantarem un bulb esquamós, típic de la flor de la planta anomenada lliri o marcòlic que en nomenclatura botànica és el Lilium sp. 


Els plantarem amb un test de terrissa que el anterior any tenia flor de temporada de petúnia. Un cop net de herbes i buidat, plantem els bulbs, esperem que sortint flors com les de la foto, però de color rosat.


diumenge, 12 de febrer del 2012

R.I.P. Whitney Houston

Una cantant que ha deixat petjada, el seu primer disc un vinil, encara forma part dels meus records i suposo que de tota una generació. Alguns ens van deixant i tots ho farem com ella mateixa va dir en una entrevista:  “We all die. The goal isn't to live forever, the goal is to create something that will.” – Whitney Houston. (Tots morirem. L'objectiu no es viure per sempre, l'objectiu es crear alguna cosa per el futur.) El meu record i les condolences a la seva família, amics i fans com jo.




dissabte, 11 de febrer del 2012

RECOLLINT FULLES AL JARDÍ

Aquí, us deixo un vídeo fotogràfic 'Recollint Fulles'.

divendres, 10 de febrer del 2012

AMARILIS (HIPPEASTRUM SP)


Foto: Hippeastrum - Amarilis by Pilar Azaña
flickriver.com

L’Amarilis és una planta de bulb tunicat, molt coneguda per les seves grans flors de colors rosats i ataronjats amb franges més clares o fosques. Els seu nom botànic, Hippeastrum vittatum, te arrels gregues  de hippeus que vol dir genet i astrum que significa estrella, podríem dir l’estrella del cavaller.

El seu origen és d’Amèrica del Centre i  del Sud, la trobem des de Argentina a Mèxic. Moltes vegades es confonen les especies de Hippeastrum vittatum amb les d’ Amaryllis belladona que provenen de Sud-àfrica, fins al  1987 no es van classificar com especies diferents, totes dues pertanyen ala família de les amaril·lidàcies. Però continuem dient-li amarilis com nom quotidià  a les diferents varietats i híbrids que podem trobar  de Hippeastrum hibridum al mercat. Altre diferencia important és que l’Amaryllis belladona és tòxica per la gran quantitat d’alcaloides dels seus teixits i no es recomana en espais infantils, per el contrari no he trobat cap referència sobre el Hippeastrum, però recordeu que no es deu ingerir plantes de jardí si no és coneixen a fons.

La podem reproduir a traves dels bulbs que es venen segons el calibre, també podem dividir-los en 4 parts o separar els bulbils laterals. Podem sembrar les llavors per el sistema de flotació.  Tanmateix els bulbs es poden plantar directament al jardí o en testos. Si les plantem directament al sol, la floració serà més tardana i de octubre a març restaran en repòs. Els hiverns molt freds cal protegir-les amb encoixinaments com palla o malla tèrmica. Cal desenterrar-les i dividir-les, cada 4 o 6 anys, infreqüentment.  Si les planteu en testos, utilitzeu-los no gaire més grossos que el bulb i replanteu-lo cada 3 o 4 anys. Si les teniu al interior, començaran el seu cicle molt abans al febrer ja surten les flors i s’estiren les tijes de les flors.

Cal regar durant el període vegetatiu, no cal durant el temps de repòs i és interessant mantenir un sol amb molta matèria orgànica per obtenir una bona floració.

Com la majoria de plantes de bulb són fàcils de cultivar i les floracions són de gran color i bellesa, encara que el preu és més elevat que les plantes que reproduïm per llavor.

Referencia: Western Garden Book de Sunset.Publishing Corporation.

dijous, 9 de febrer del 2012

Els apicultors espanyols són víctimes del lideratge espanyol en transgènics, denúncia COAG

Font: boletinagrario.com (9.2.2012 | COAG)

COAG també denuncia que la lentitud de les institucions comunitàries per legislar sobre aquest tema està sent aprofitada pels operadors comercials

COAG reclama al Ministeri d'Agricultura una reunió urgent per abordar la complicada situació de mercat que travessa el sector després de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre pol·len OGM a la mel. Els apicultors espanyols suporten costos addicionals i preus més baixos per ser Espanya el principal país de la UE que conrea blat de moro transgènic, denúncia COAG.

La Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) denuncia que el lideratge d'Espanya en el cultiu de transgènics (major superfície de la UE, amb 97.000 hectàrees de blat de moro genèticament modificat MON 810 a l'última campanya, així com gairebé 50% dels assaigs amb OGMs de la UE), s'està utilitzant per part dels operadors del mercat per pressionar a la baixa els preus de les nostres mels provocant costos addicionals al sector apícola.

Aquesta situació parteix d'una sentència del Tribunal de Justícia Europeu de 6 setembre de 2011 en la que es recull que " ...la mel que contingui pol·len procedent de plantes transgèniques ha de ser considerada com un aliment que conté un ingredient produït a partir d'organismes modificats genèticament i, per tant, aquest tipus de mel haurà de comptar amb una autorització per a la seva comercialització a la UE... ". L'esmentada sentència, que es troba en aquests moments en un procés de revisió per part de la Comissió Europea

dimarts, 7 de febrer del 2012

Acidificació dels Oceans: El Altre Problema del CO2

Font:  http://projectbluehope.com (Traducció automàtica)

Els termes "escalfament global" i "canvi climàtic" estan tan estesos , que sembla que les sentim cada dia en la conservació, juntament amb la discussió sobre l'augment de CO 2 les emissions.No obstant això, aquest gas d'efecte hivernacle no només fa que el clima global i els problemes de temperatura, però el CO 2 també afecta els oceans.

Com es va discutir abans en un bloc PBH ( osteoporosi del Mar ), l'oceà actua com un gran embornal de CO 2 . A través del procés de captura de carboni, l'aigua de l'oceà es converteix en cada vegada més àcida. Al seu torn, un oceà àcid influeix en la capacitat de calcifers marins i esculls de corall per formar els seus esquelets de carbonat de calci.



Prova de foc: 3 Ciències Minut d'acidificació dels oceans a partir de Tristany Bayer a Vimeo .

Em dic Marina Steffensen, i jo estic acabant la meva llicenciatura de Ciències del Medi Ambient en una universitat d'Ottawa, Ontario, Canadà. Els últims quatre anys de la meva carrera universitària s'han dedicat a l'estudi i l'avaluació de la influència humana i natural del nostre planeta. Els meus interessos s'han centrat principalment en les influències que puguem tenir en els nostres oceans. A través dels meus estudis universitaris, sento sovint de la tema de l'escalfament global en relació amb el CO 2 .

Fa dos anys, vaig tenir l'oportunitat de dur a terme una missió d'investigació independent per un dels meus cursos de ciències. Vaig triar acidificació de l'oceà (OA) i va venir a aprendre i entendre el tema aquest. OA, per contra, es discuteix poques vegades i he cridat, la "una altra CO 2 problema ".

Era el meu objectiu per a aquest lloc va ser el d'avaluar si els meus companys universitaris eren conscients d'aquest problema. Per tant, em vaig posar una missió i va entrevistar a una mostra aleatòria de 25 estudiants a Ottawa, que varien en grau de disciplina i any d'estudi, preguntant:
Has sentit parlar de l'escalfament global?
Has sentit parlar del "CO altres 2 problemes "?
Has sentit parlar de l'acidificació dels oceans?

Cada un dels 25 estudiants amb els que vaig parlar va respondre "sí" a l'escalfament global, el que m'esperava donada la freqüència amb que escoltem aquesta discussió en el nostre entorn acadèmic.

Però si haguessin sentit parlar de la acidificació dels oceans? Les respostes dels estudiants a la meva segona pregunta es mostra en el clip, també per unanimitat ...



A més l'escalfament global, aquests universitaris no havia sentit parlar d'altres qüestions ambientals causats pel CO 2 . De fet, la majoria es van sorprendre en saber que fins i tot va ser un altre de CO 2 problema.

No obstant això, quan se li va dir que el "CO altres 2 problemes ", va ser l'acidificació de l'oceà, prop de la meitat havia sentit parlar del terme, sinó que simplement havia que no va fer la connexió que OA va ser causat per l'augment de CO 2 les emissions.

El meu grandària de la mostra sempre un biaix potencial? O té el nostre sistema acadèmic va oblidar parlar d'aquest tema? O té els mitjans de comunicació no prou coberts aquest tema?

A més, em pregunto si és només a estudiants que no són conscients del problema?És només a estudiants de la meva escola? Els ecologistes i altres professionals en la meva àrea sentit parlar de la OA, el "CO altres 2 problemes "? Tenir els adults, de l'escola per més d'una dècada, sentit parlar d'aquest tema oceà?

Un estudiant va ampliar la seva resposta inicial amb un comentari que cridi l'atenció en el següent clip:



És cert que a menys que la història és a la primera pàgina d'un diari, o una part del seu treball escolar, els estudiants no passen el seu temps lliure educar a si mateixos en les qüestions ambientals?

Per investigar més a fons, vaig a seguir per augmentar la meva mida de la mostra, afegint les següents preguntes:
Passa el seu temps lliure educar sobre temes ambientals que no són part del seu treball acadèmic?
Si "sí", per què? I què qüestions ambientals específiques que vostè està interessat en?
Si "no", per què no?

Residint a Ottawa, la capital de Canadà, la nostra escola està situada al centre de Canadà. I si bé podem estar a prop dels Grans Llacs, el Canal Rideau, i la via marítima del Sant Llorenç, estem encara 1.400 km de Halifax, just a la costa est de Canadà i l'Oceà Atlàntic (4.300 km de Vancouver i la costa oest de Canadà) . Els estudiants de la meva escola són pràcticament sense accés al mar.

En el meu primer any d'universitat, jo recordo haver parlat amb un professional sobre la conservació local de qüestions del medi marí. Clarament recordo que ella em va dir que la millor persona per parlar per tal de respondre a les meves preguntes seria el seu col · lega, que es troba a la costa oest de Canadà. No hi havia ningú a Ottawa amb l'experiència necessària per respondre a les meves preguntes sobre els problemes de l'oceà directament .

Per tant, podria ubicació de la meva escola està lluny de ser un oceà estar influint en el currículum acadèmic s'ensenya a l'escola? No es va posar en relleu les qüestions oceàniques?Fins a quin punt estan els estudiants a la meva escola limitats en la seva alfabetització oceà?

Si estiguéssim més a prop de l'oceà, que temes com l'acidificació de l'oceà, més conegut?

En la meva propera sèrie d'anuncis, vaig a estar investigant a aquestes preguntes. La meva curiositat va aconseguir el seu punt màxim, vaig a tenir entrevistes addicionals amb els estudiants i professors a la meva escola per esbrinar el que està i no se'ls ensenya sobre l'oceà aquí. S t Ai atents!

dilluns, 6 de febrer del 2012

TALLER DE JARDINERIA NATURAL: PLANTANT AMARYLLIS.


Ahir, vaig visitar la Fira de la Candelera i em vaig emportat un bulb de Amaryllis (Hippeastrum) de color rosa de mida Mamut. Com veieu a la foto. L’etiqueta diu que te un calibre de 42+ cm.


Aquí teniu la comparació amb uns bulbs de safrà.

El plantaré en un test de plàstic imitació terracota i el tindré de moment a dins a prop de una finestra fins que amaini el vent i fred siberià.
Necessiteu els següents materials: una pala, compost o terra orgànica, el test i el bulb.

Ompliu fins gairebé la meitat del test de substrat.

Poseu-hi el bulb d’amaryllis.

Continueu omplint de susbtrat.

Fins que resti 1/3 de bulb a l’exterior, ja podeu regar i esperar que floreixi amb sis.vuit setmanes, esta garantitzat.

diumenge, 5 de febrer del 2012

El parany de la "revolució verda"

Font: http://www.atlantico.fr (traducció automàtica)

Qualitat dels aliments, l'establiment de la població camperola, el respecte pel medi ambient: orgànica no és un caprici de dolor! Això és més que mai el camí del futur. Per primera vegada, Marc Dufumier proporciona una visió completa dels trastorns en l'agricultura "La fam al sud, al nord d'aliments ferralla: Com orgànica ens pot salvar." Extractes (1/2).


La revolució verda ha revolucionat el sud rural a molts ... per les famílies camperoles han anat a la fallida pels camins d'un èxode rural accelerat cap al amuntegament en barris marginals ja.
La revolució verda ha revolucionat el sud rural a molts ... per les famílies camperoles han anat a la fallida pels camins d'un èxode rural accelerat cap al amuntegament en barris marginals ja.  Crèdit Reuters
Anomenada "revolució verda", procés que ha portat a molts agricultors al Sud a seguir l'exemple dels agricultors al nord i no conrear un nombre limitat de grans, llegums, arrels i tubercles, prèviament seleccionats pel seu potencial genètic rendiment per hectàrea.

Els centres internacionals d'investigació agrícola en l'origen d'aquesta "revolució" s'han centrat en la selecció i la creació (per hibridació) de varietats de cereals que puguin suportar el clima i l'energia solar una bona intercepció. densitat d'Implantats més alta que les varietats tradicionals de llavors, que teòricament hauria de permetre un augment significatiu en els rendiments. En teoria ...

De fet, la lògica de les economies d'escala i el desig de tornar tan aviat com sigui possible les inversions en recerca han, com va passar al nord, liderat agrònoms per desenvolupar un nombre limitat de varietats, se suposa que crescut a totes les estacions i latituds tots. La investigació es va centrar principalment en els tres principals cultius de cereals a les regions tropicals: l'arròs, el blat, el blat de moro. Els fesols i les papes estan vagament va cridar l'atenció dels criadors, però tots els productes tradicionals locals que nodreixen Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina des de les albors del temps (iuca, malanga, el nyam, plàtan, Ensete, la melca, el mill, el fonio, el teff, mill, blat sarraí, el guandú, el tramús, l'amarant i la quinoa) han, al seu torn, va ser descuidat.

Error? Sí, perquè va ocórrer al sud del que havia succeït al Nord: les noves varietats sovint no poden expressar el seu potencial genètic només per un màxim d'aigua a una afluència massiva de dels fertilitzants i plaguicides sintètics. sorgit dels seus llocs de selecció, que eren sensibles a la competència de les males herbes i els atacs de les plagues d'insectes o de fongs patògens. El resultat de molts petits agricultors, la manca de productes químics i de control de reg, els rendiments van caure ....

A Amèrica Central, l'estrès com a mínim l'aigua durant la floració en el cultiu intercalat híbrids de blat de moro afectades. A la costa est de Madagascar, les inundacions submergida la palla d'arròs curt. A l'illa de Java, els insectes xucladors de pírcing-es van basar en les plantes d'arròs i ha infectat a ells.

Finalment, les noves varietats no poden ser fàcilment utilitzats en regions amb fèrtils, ben equipada infraestructura de drenatge i de reg, en què els agricultors relativament rics, no tenien massa por als desastres climàtics: Panjab indi i Pakistan, el reg del nord-est de Mèxic, les planes al · luvials del sud-est d'Àsia, etc. Per a altres, la "revolució verda" ha estat sinònim de desastre econòmic i humà.
El verd de la ruïna

La revolució verda ha estat costosa. "Millorades" les llavors, els fertilitzants minerals, pesticides poques llars rurals podrien pagar en efectiu per aquestes innovacions. Així que vam haver de demanar prestat. Perquè els pobres puguin fer els governs del Sud han establert sistemes de crèdit agrícola en relació amb els projectes de desenvolupament directiva més o menys. Així, els agricultors han hipotecat les seves terres, el seu bestiar i, incapaç de tornar els fons, ho han perdut tot. Els Estats s'han prestat en els mercats internacionals per assolir les preses i canals de reg. Amb l'efecte de l'augment del deute extern ja inflat.

La revolució verda ha revolucionat el sud rural a molts ... per les famílies camperoles han anat a la fallida pels camins d'un èxode rural accelerat cap al amuntegament en barris marginals ja. I aquesta pobresa precipita anualment centenars de milions de persones en els circuits subterranis de la migració internacional.

__________________________

Els extractes de la fam al sud, el menjar escombraries del nord: Com podem estalviar el Bio , Editorial del Nil (2 de febrer de 2012)

dimecres, 1 de febrer del 2012

Consells davant les nevades: NEUCAT



Us deixo un consells útils en cas de que arribi una nevada o onada de fred que podeu trobar a la web de la Generalitat de Catalunya.

Font:  http://www20.gencat.cat

Abans que arribi l'hivern
A l'habitatge:
Tingueu preparat: un transistor i piles de recanvi, llanternes, aliments rics en calories, combustible per a la calefacció i una farmaciola amb els medicaments habituals.
Reviseu: els punts d'entrada d'aire (cal que els protegiu amb una cinta que aïlli), l'estat de la teulada i el baixant d'aigua, les branques dels arbres (si són massa llargues cal que les podeu) i l'estat de la calefacció.

Al vehicle:
Disposeu de cadenes en bon estat, llanterna i manta de viatge.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...