"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Brussel·les denuncia Espanya per superar el límit de contaminació de l'aire

Font:.http://www.3cat24.cat

Actualitzat a les 19:27 h   24/11/2010

La Comissió Europea portarà a l'Estat Espanyol al Tribunal de Justícia de la UE perquè supera el límit de partícules en suspensió, conegudes com a PM10. En diverses àrees de l'Estat, entre les quals hi ha l'àrea metropolitana de Barcelona i les zones del Vallès-Baix Llobregat i el Penedès-Garraf, supera el límit màxim establert per la directiva europea. Aquestes partícules poden provocar asma, problemes cardiovasculars, càncers de pulmó i morts prematures. A més d'Espanya, es troben en la mateixa situació Itàlia, Portugal i Xipre.

La Comissió Europea fa una crida a l'Estat Espanyol perquè compleixi les directives de qualitat de l'aire de la UE pel que fa als límits de partícules conegudes com a PM10(que sónemeses principalment per la indústria, el trànsit i les calefaccions domèstiques). 

En diverses àrees de l'Estat, entre les quals hi ha l'àrea metropolitana de Barcelona i les zones del Vallès-Baix Llobregat i el Penedès-Garraf, el nombre d'aquestes partícules supera el límit màxim establert per la directiva europea. Això pot provocar asma, problemes cardiovasculars, càncers de pulmó i morts prematures. 

Davant l'incompliment dels límits, l'executiu comunitari ha decidit portar Espanya -i també Itàlia, Portugal i Xipre, que es troben en la mateixa situació- al Tribunal de Justícia de la UE. La directiva europea sobre la qualitat ambiental de l'aire exigeix als estats membre que limitin l'exposició dels ciutadans a les partícules en suspensió anomenades PM10. La legislació fixa uns límits màxims d'exposició, que inclouen tant la concentració anual com la concentració diària, que no pot ser superada més de 35 vegades en un any natural.

Els estats membre poden sol·licitar exempcions del límit establert per la UE fins l'estiu de l'any que ve, però han de demostrar que han fet passes per complir la normativa mentre duri l'exempció i que implementen plans de qualitat de l'aire per a les zones afectades. 

ENTREVISTA MARC GARFELLA


Marc Garfella és portaveu de la cooperativa Som Energia.
"Apostem perl'energia verda, el desenvolupament rural i un model d’empresa on tots som importants".Som Energia és la primera cooperativa catalana de consum i producció d'energia de fonts renovables. Creada a Girona, està oberta a consumidors de tot l'estat, i preveu endegar projectes propis de producció en un parell d'anys. Marc Garfella, un dels seus portaveus, ens explica el funcionament d'aquesta iniciativa.





Anna Boluda
Font: Sostenible.cat
14-11-2010
Què és i com neix la idea de 'Som Energia'?
Ara mateix 'Som Energia' és encara un projecte, encara no s'ha constituït en cap forma legal. Consisteix en fer una cooperativa de consum i de producció d'energia renovable, que és un model que ja funciona a altres països però que aquí encara no existeix. La idea sorgeix d'un grup de persones vinculades a la universitat de Girona, que ens hem conegut al màster de "business innovation".
Com pot un petit grup de persones entrar en el negoci de l'energia?

Fins fa poc estava només en mans d'unes poques grans empreses, però amb la liberalització del mercat s'han creat moltíssimes empreses comercialitzadores d'energia, més d'un centenar a Espanya. Ja no està en mans només de les grans companyies productores. D'entrada no volem que la cooperativa sigui comercialitzadora directament, perquè no és fàcil: es necessita una fiança de 600.000 euros. El que farem és establir un conveni amb una comercialitzadora ja existent que ens garanteixi energia d'origen renovable. Més endavant, quan es consolidi la cooperativa i tingui molts més socis, ens podrem plantejar esdevenir comercialitzadors directes.

Com s'assegurarà que l'energia serà d'origen renovable?
Això és el que haurem de pactar en el conveni amb la distribuïdora d'energia. Per ara no existeixen certificats verds en aquest àmbit, però ens hauran de demostrar que estan comprant a productors renovables l'energia que ens venen a nosaltres.


Qui pot formar part d'aquesta cooperativa?Qualsevol persona, empresa, entitat o ajuntament. Està oberta a tothom. El soci l'únic que fa és aportar un capital social de 100 euros al principi, que li serveixen per a tota la vida i es retornen si es vol abandonar la cooperativa, i pagar la seva factura mensual d'electricitat.








I com que el preu de lloguer de la xarxa elèctrica per transportar energia és igual per tota Espanya, com a consumidors s'hi poden apuntar socis a tot l'estat, incloses les illes. A banda d'això, qui ho desitgi pot ser també inversor per als projectes de producció, amb un mínim de dos-cents euros, amb una rendibiitat anual en funció de la que es tregui de les instal·lacions pròpies.

On i com teniu previst fer producció?
Els projectes de producció sí que se centraran, en principi, a Catalunya. I especialment a Girona, que és on hem començat. Creiem que els nostres dos primers anys seran només de consum, però començarem els contactes per iniciar la producció pròpia. Per exemple, ja estem en contacte amb granges de porcs, per poder instal·lar-hi una planta de biogàs. L'electricitat que produirem es llençarà a la xarxa, com a una font renovable més. Altres projectes són d'energia fotovoltaica sobre teulada, o eòlica, que creiem que en instal·lacions de tres o cinc molins poden ser rendibles i amb poc impacte en una regió com l'Empordà, amb vents tan favorables.


Teniu projectes específics per a entitats i ajuntaments?



Sí. Per ajuntaments, per exemple, creiem que és molt interessant el tema de les calderes de biomassa. Tenen un període d'amortització molt curt, i una inversió petita. Amb un bon número de socis podrem arribar a fer moltes inversions de calderes de biomassa. La cooperativa oferirà un servei energètic: pagarà la caldera i passarà la factura mensual a l'ajuntament en funció del número de calories, amb un compromís d'un tant per cent d'estalvi respecte de la factura de quan feia servir gasoil. Als deu anys la instal·lació passaria a ser de l'ajuntament, i només haurà de pagar el consum de biomassa i el manteniment de la caldera. És un dels nostres projectes estrella, per a escoles, edificis públics, poliesportius, piscines... I és una energia abundant a Girona. De fet, els boscos tenen massa fusta i serà un consum local, renovable i molt eficient.


Quants socis teniu ja, i quants en calen per posar tot això en marxa?



Per legalitzar la cooperativa de consum necessitem 150 socis, i en un parell de setmanes ja vam arribar al centenar. Ha estat molt ràpid. La idea és ser 1.500 socis en dos anys, i a partir del tercer any augmentar en cent o cent cinquanta socis anuals. Les experiències de cooperatives similars a altres països (França, Bèlgica) és que cada any augmenten 300 socis. Nosaltres ens hem proposat la meitat.


Com funcionen experiències d'aquest tipus a altres llocs?



Molt bé. Enercoop a França té 6.000 socis, i Ecopower a Bèlgica més de 22.000. La capacitat d'inversió és molt elevada i poden fer molts projectes.


Podreu rebre subvencions?Sí, 'Som Energia' es pot beneficiar de les primes per producció que van en funció del tipus de renovable que s'utilitzi. I també dels ajuts a cooperatives, i del programa Inicia de crèdits a cost zero per noves iniciatives.


A banda de garantir energia renovable, quins altres factors us diferencien d'altres empreses?ÉÉs una empresa més justa. Independentment dels diners que hagi aportat cada soci, tots tenen un vot en la presa de decisions. També pot haver-hi socis col·laboradors, que inverteixen però no consumeixen, i també tenen un vot, a l'igual que els treballadors. És un plantejament molt més solidari, on l'important és cada persona i no els diners.


A més, apostem pel desenvolupament rural, que és on més potencial tenen els projectes d'energia renovables, pel preu del sòl. I es crearan llocs de treball. També potenciem el consum local, perquè produïm en el nostre entorn. Així, per exemple, no necessitarem portar gas natural des d'Argèlia o Rússia, sinó que podrem fer calefacció amb biomassa dels nostres boscos. Serà un sistema més independent i autònom que no pas el sistema internacional energètic. I treballarem amb la banca ètica, com Triodos o Coop57.


És una idea d'empresa més col·laborativa, més sostenible, on tots som importants. I amb una vessant educativa: prepararem materials per poder treballar a les escoles temes d'eficiència energètica. Està molt bé consumir energia renovable, però encara és millor reduir el consum.

ENCICLOPÈDIA.CAT

Us deixo un nou recurs molt útil enciclopèdia.cat com podeu veure en l'apunt sobre hortalisses, és molt interessant el arbre de coneixement que ens amplia i dona informació sobre les hortalisses.
Font: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0114986


hortalissa

Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora (albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes), el bulb (alls, cebes), les fulles i les tiges tendres (cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes), les inflorescències (carxofes), les arrels (naps, raves, pastanagues) i les tiges tendres (espàrrecs, api). El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d'aigua i un cert contingut en cel·lulosa. Són una font important de vitamines (especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recol·lecció), de provitamines A i de minerals. Les arrels contenen glúcids, i en els llegums hi ha pròtids d'interès. Hom les presenta al consumidor fresques, dessecades, deshidratades, congelades, en forma de derivats (confitats, extrets) o en conserva. Una cocció excessiva en disminueix el contingut vitamínic. Les hortalisses, com a plantes conreades en hortes, en terrenys de regadiu, exigeixen una forta inversió de treball i de capital (conreu intensiu) i tenen un cicle de producció generalment curt (d'un mes a sis mesos). Són especialment conreades en àrees regades properes als grans centres de consum, bé que les millores en la tècnica del transport han permès l'especialització de zones més allunyades. La producció total mundial és creixent, gràcies a l'augment continuat de la demanda per a consum directe i per les necessitats d'expansió de la indústria conservera. Bé que el seu conreu és projectat fonamentalment amb vista a les necessitats del mercat interior, el comerç internacional d'hortalisses té una importància considerable, especialment el de productes primerencs. Un alt nivell d'oferta d'hortalisses per cap, des de 35 grams per dia a 539, és l'enregistrat a França, a Grècia, a Itàlia, a Portugal, a Espanya i al Japó.

La producció d'hortalisses als Països Catalans

Als Països Catalans, les comarques capdavanteres en aquests conreus són el Rosselló, el Maresme i l'Horta. Les hortalisses més conreades són, segons el pes de la producció, les que ho són per les fulles (enciams, cols, escaroles), els fruits (tomàquets, albergínies, pebrots, melons i síndries), els bulbs (cebes, alls, porros), les inflorescències (carxofes, bròquil) o els llegums (mongetes, pèsols, faves). En conjunt representen, després dels fruiters, el conreu comercialment més interessant i el segon producte de regadiu, davant el farratge, amb una collita anual de 20-30 milions de quintars. Les principals regions productores d'hortalisses són la de Perpinyà (Rosselló-Vallespir), proveïdora del mercat occità (conca de la Garona) i francès (París, Lió): enciams, tomàquets, escaroles, porros, etc; la de Girona (Empordà-Gironès): tomàquets, cols, cebes i alls, en part exportats; la de Barcelona (Maresme - Vallès Oriental - Baix Llobregat): enciams, en part exportats, tomàquets, cols i cebes; la de Lleida (de la Llitera a l'Urgell): albergínies, cols, melons i cebes; la de Tortosa (Baix Ebre - Montsià): cebes, tomàquets, pebrots i faves; la de Castelló de la Plana (la Plana - Baix Maestrat): tomàquets, cebes, cols i pebrots; la de València, exportadora de cebes arreu i proveïdora dels mercats barceloní, madrileny i basc (Horta - Camp de Túria - Ribera Alta): cebes, tomàquets (Camp de Túria), cols, carxofes i melons (Ribera); la de Xàtiva (Safor - Vall d'Albaida - Costera): tomàquets (Safor), carxofes, melons i síndries; la d'Alacant (Alacantí - Baix Vinalopó): tomàquets d'hivern, cebes i síndries; la d'Oriola (Baix Segura): llegums, tomàquets i síndries; i la de Mallorca: cols, tomàquets, pebrots i tàperes (especialitat de Campos, com les maduixes ho són de Calella o els espàrrecs de Gavà i de Pesillà de la Ribera).

dilluns, 22 de novembre del 2010

PLANTES INVASORES

Del Ecodiari us deixo l'article sobre una nova espècie que s'esta convertint en invasora  a la zona del Maresme, és un cactus molt punxegut que ocupa 10.000 m2, en aquest moment i és desenvolupa amb facilitat si no hi ha una coberta arboria.

Font: www.ecodiari.cat
Oriol Bassa/ADF Maresme | Actualitzat el 18/11/2010 a les 08:20h

Un cactus americà envaeix el Maresme i fa perillar la vegetació i la fauna autòctones

Es tracta de Cylindropuntia tunicata (Lehm.), o Opuntia tunicata, i també ha envaït Albacete, Alacant i Toledo

La Cylindropuntia tunicata (Lehm.) Foto: Oriol Bassa

En els darrers anys, al veïnat de Sant Jaume de Traià, al terme municipal d’Argentona,  aquest cactus s’ha fet comú a les brolles i herbassars dels vessants de solell, un cactus d’aspecte desafiant, cobert de punxes blanques afilades i que, o bé es troba en individus esparsos, o bé en grups de vàries plantes fins a desenes, cobrint entre en algunes zones prop del 70% de l’espai. Ningú en coneix amb certesa l’orígen, però hagués pogut aparèixer a la zona en l’abocament de restes vegetals o en alguns dels vivers de planta ornamental que anteriorment ocupaven algunes de les planes agrícoles de Traià.

Es tracta de Cylindropuntia tunicata (Lehm.), o Opuntia tunicata , del gènere Cylindropuntia i de la familia de les cactàcies, i conegut com abrojo, clavellina, Coyonoxtle o tencholote a Mèxic, i com a ganga folrada als Estats Units.

Originari de Texas, Nou Mèxic, Oklaoma i el nord de Mèxic, avui es troba dispers per la resta del continent americà (Cuba, Bolivia, Equador, Perú, Argentina i Xile), Australia i Europa, on tenim diverses cites de que la Cylindropuntia tunicata s’hauria convertit en un problema a Albacete, Alacant i Toledo.

Es una espècie originària de zones desèrtiques, molt resistent a la sequera i adaptada a sòls pobres. Es de caràcter heliòfil, es a dir, prolifera en espais assolellats i orientats preferentment al sud i sud-est. A més, es molt resistent als incendis forestals i a les gelades.

Es reprodueix de forma vegetativa (sense necessitat de disposar de llavor) mitjançant un mecanisme que consisteix en que alguna part de la seva tija és molt fràgil, de forma que quan la part superior de la tija pesa molt, o bé per contacte d’un animal o persona, la tija es trenca per aquest punt i cau al sòl o bé es transportat per l’animal enganxat al pel. Quan finalment es diposita al sòl, emet arrels utilitzant un curiós mètode que fa que quan una part de la tija detecta la falta de llum, es interpretat per la planta com que està propera al sòl, emetent seguidament arrels que arrelaran la tija, formaran una nova mata i continuaran el procés expansiu.

La facilitat amb la qual es reprodueix i colonitza nous espais, afecta a la vegetació autòctona, eliminant-la al no ser tan competitiva, així com desplaça a la fauna del territori per l’agressivitat de les seves punxes, i fins pot afectar a les persones, quan colonitza vora de camins i espais agrícoles i històrics, convertint-se en un problema de salut pública.

Això determina que estiguem davant una espècie invasora, molt agressiva, capaç de colonitzar el territori d’una forma ràpida i efectiva. Així, nomès al veïnat de Sant Jaume de Traià, aquesta planta que hi devia arribar fa uns 15 o 20 anys, avui ocupa una superfície aproximada de 10.000 m2, i si continuen les condicions ambientals favorables, duplicarà aquesta superfície en els propers 10 anys.

Tot i que s’han aplicat diferents tècniques de control, com la crema controlada, l’eliminació manual o química, fins a la data d’avui, el sistema de control més econòmic i efectiu ha estat implantat una cobertura arbòria per tal de que l’ombra dels arbres eviti la proliferació del cactus invasor.

ELS COLORS DE TARDOR 2.


Morus alba (Morera)


Quercus rubra (Roure amaricà)


Platanus occidentalis (Platàn)


Ulmus parviflora (Om japones)



Viburnum opulus (Bola de Neu)

Una nena gegant contra el canvi climàtic

El singular digital s'ha fet ressò de la noticia de les fotos que s'estan fent i es presentaran abans de la cimera internacional sobre canvi climàtic aquest any a Cancun (Mèxic). Aquest passat cap de setmana s'ha fet la construcció de la imatge gegant i la fotografia al Delte de l'Ebre, que és una de les zones amenaçades pels efectes del canvi climatic provocat per la concetració de CO2 a l'atmosfera i dels altres gasos declarats a la Cimera de Kyoto implicats en el canvi climatic per l'efecte hivernacle.
A continuació teniu la noticia.

Font: www.singulardigital.cat
Ha estat obra de Jorge Rodríguez-Gerarda i gent de les Terres de l’Ebre i forma part del projecte mundial 350 Earth

L’artista cubà- novaiorquès Jorge Rodríguez-Gerarda i ciutadans de les Terres de l’Ebre s’ha unit avui per lluitar contra el canvi climàtic. L’objectiu era fer la cara d’una nena gegant. Una obra suficientment gran perquè fos captada per un satèl•lit a 640 quilòmetres de la Terra.

Aquesta acció realitzada al Delta de l’Ebre és una de les 15 que es realitzaran a tot el món entre el 20 i 27 de novembre com a part del projecte artístic global 350 Earth.

Les altres figures es representaran a Canadà, Mèxic, República Dominicana, Brasil, Islàndia, Egipte, Índia, Maldives, Xina, Austràlia i Estats Units, just una setmana abans de l’inici de la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, on s’intentarà arribar a un acord global.

dissabte, 20 de novembre del 2010

350 eARTh.

Avui ha comencat la nova actuació del moviment 350, s'anomena eARTh. S'han triat varis llocs del mon en perill greu mediambiental pel canvi climàtic com és el Delta del Ebre on d'han fet uns gran projectes visuals d'art i s'han fotografiat desde l'aire aqui teniu el reportatge extret de la web del 350; www.350.org.

350 eARTh has begun!
World, get ready. 350 eARTh has officially begun, and it's more beautiful than we could have imagined already...



Credit: Foto-aeria.net for Jorge Rodriguez-Gerada

Citizens from the Delta del Ebro area in Catalunya, Spain joined renowned urban-artist Jorge Rodriguez-Gerada to form a giant representation of the face of a young girl who wishes to see the Delta survive the threat of climate change. The art is one of several major public art installations in over a dozen locations across the planet that will be photographed by satellites 400 miles above the Earth’s surface starting today and through November 27 as part of a planetary scale art project, 350 EARTH: http://earth.350.org.

dimecres, 3 de novembre del 2010

ELS COLORS DE LA TARDOR

Aquí us deixo unes plantes de coloració de taronga a rogenc. Són tres especies diferents de coloració primerenca. Espero que us agradin i decidiu utilitzar alguna en el vostre jardí.
Fulles de Acer ginnala
Arbust de acer ginnala
Fulles de Lagerstroenia indica (Arbre de Jupiter)
Arbust de Lagerstroemia indica (Arbre de Jupiter)

Fulles de Liquidambar staryciflua
Arbre de Liquidambar staryciflua


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...