"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dissabte, 27 de febrer de 2010

ENCOIXINAMENT, JAÇ PROTECTOR O MULCHING 3.


A la foto veiem l’aplicació de jaç protector (palla), sobre el sol net d’herbes.

Un bon encoixinament o mulching té que ser lleuger i permeable per permetre el pas del aigua i l’aire, però suficientment dens per inhibir el creixement de les males herbes.
El més interessant dels encoixinats orgànics és que augmenten els nutrients al sol. El jaç protector o encoixinament orgànic és l’aplicació sobre el sol d’una capa de matèria orgànica sense fermentar, però que anirà compostant-se a mida que passi el temps i aportant nutrients al sol.
Encara no esta demostrat perquè els encoixinaments orgànics ajuden a que les plantes creixin més i més sanes. Es creu que es degut a que redueix l’estrès dels vegetals a nivell hídric i de temperatures, per tant el viure fortes i sanes les fa més resistents als atacs de fongs i insectes.
Animeu-vos, aprovar-los les mateixes fulles triturades amb el tallagespa és un molt bon material per començar. Altres materials orgànics que podem utilitzar són derivats del paper o de tipus vegetal com son: escorça de pins, encenalls o triturat de poda, palla, closques de fruits secs, entre altres.

dijous, 25 de febrer de 2010

RUTH STOUT VIDEO 3.

Us deixo el tercer i darrera part de tres videos de la Ruth Stout explicant el seu mètode sense treballar el sol mitjançant l'aportació de palla i fulles com a encoixinament permanent. El procés de compostatge també és realitza en situu.
http://www.youtube.com/watch?v=VQv6KX7h0QM

dilluns, 22 de febrer de 2010

ENCOIXINAMENTS, JAÇ PROTECTOR O MULCHING Part 2.

L’encoixinament en angles mulching poden ser de diferents tipus, en aquest apunt explicaré els encoixinaments inorgànics que a diferencia dels orgànics, aquests no aporten nutrients.
Les seves principals característiques son: retenir l’ humitat al terra, controlar les males herbes i prevenir l’erosió.
A les següents fotos: veieu el sol abans de estendre la malla antigerminant,amb la malla antigerminant i els resultats desprès de retirar la malla antigerminant.





Com podeu veure els encoixinaments inorgànics son molt útils al hort per el control de les males herbes, a mi m’agrada utilitzar la malla antigerminat que és porosa i permet l’intercanviï de gasos com l’oxigen i l’ humitat del sol. El plàstic negre va molt bé per desinfectar el sol mitjançant la solarització.
Els encoixinaments inorgànics poden ser:
naturals: derivats de paper, malles de juta o fibres de coco;
sintètics: geotèxtils o plàstic;
minerals: graves o marmolina de totes mides i colors, triturat ceràmic o pedres de riu.
Segons l’aplicació utilitzarem un tipus o dos d’encoixinament. Per exemple: en un camí de pas si volem controlar al màxim les herbes podem posar plàstic negra o geotèxtils apropiats i a sobre un tipus de grava o pedretes. Altre exemple: en una zona arbustiva, que volem aprofitar la pluja i ens cal regar, podem aplicar directament el encoixinament inorgànic com triturat ceràmic o utilitzar, materials permeables, com son les malles antigerminants o altres geotèxtils i a sobre d'aquests l’encoixinament mineral.

diumenge, 21 de febrer de 2010

RUTH STOUT VIDEO 2

Us deixo la segona part de tres videos de la Ruth Stout explicant el seu mètode sense treballar el sol mitjançant l'aportació de palla i fulles com a encoixinament permanent. El procés de compostatge també és realitza en situu.
http://www.youtube.com/watch?v=tyyVVdg_1Z0

dimarts, 16 de febrer de 2010

ENCOIXINAMENT, JAÇ PROTECTOR O MULCHING: Part 1.

L’encoixinament o jaç protector, en angles mulching és la coberta del sol amb material orgànic o inorgànic per protegir-lo dels canvis de temperatura, retenir l’ humitat a la terra, controlar les males herbes, prevenir l’erosió i millorar el sol, ajudar a créixer plantes sanes, si és orgànic aporta nutrients, és beneficiós per el medi ambient i és atractiu.
A les següents fotos: veieu l’aplicació als camins del meu hort amb triturat de poda.

En aquesta foto de sobre veieu a l’esquerra la parcel•la 4 amb espinacs i bledes el camí amb triturat de poda com encoixinament i la parcel•la 3 amb col i bròquil, en el camí i he arrancat les herbes a la part superior, en canvi a la zona d’abaix encara estan les poques herbes, que cal netejar abans de posar el encoixinament o mulching. A la dreta la parcel•la 5.

A la foto anterior, veieu a l’esquerra les parcel•les 4 i 3, al mig la parcel•la 5 i a la dreta la parcel•la 1 amb fenigrecs i la parcel•la 2 amb cebes i cols. Perquè pugueu comparar la part esquerra del camí esta encoixinat i la banda dreta esta sense encoixinament, ara ja esta acabat.
Normalment, els camins del hort els mantinc amb la maquina talla gespa, però el disseny d’aquest hort amb bancals em porta molta feina de girar i he decidit que amb el mulching no sortiran tantes males herbes.
Si voleu començar aprovar els encoixinaments, recordeu que poden ser orgànics: palla, fulles, restes de gespa, restes de poda triturada, escorça de pi o altres arbres, derivats de paper o compost entre d’altres.
O també poden ser inorgànics: graves de totes mides i colors, sorra, materials ceràmics, geotextils o plastic negre entre d’altres.

diumenge, 14 de febrer de 2010

LLESSAMÍ GROC O GESSAMÍ GROC

Arbust de Gessamí groc (Jasminum nudiflorum)
Flor de Llessamí groc (Jasminum nudiflorum)

El gessamí groc és una planta de la família de les oleàcies.

El seu nom botànic és jasminum nudiflorum i és un arbust de floració hivernal. Les seves petites flors grogues apareixen a les tiges que son quadrades, abans d’aparèixer les fulles.

És un arbust de fulla caduca de molt poques necessitats, s’adapta a tot tipus de sol i és molt resistent a la sequera.

Cal podar-lo desprès de la floració i es pot reproduir per esqueixos o capficat.
Naturalment té un creixement rastrer i creix fins 80-100 cms d’alçada, també pot ser utilitzats com enfiladissa.

divendres, 12 de febrer de 2010

DEBAT I TAULA RODONA: 2010 ANY INTERNACIONAL DIVERSITAT BIOLÒGICA


Avui, tant sols fer reso d’un debat i taula rodona que es realitzarà a Barcelona, el 4 de març, per celebrar l’Any Internacional de la diversitat biològica organitzat per Depana i Òmnium Cultural sota el títol “La Biodiversitat dels Països catalans. Natura també és cultura. Com Podem protegir-la els catalans?”

dijous, 11 de febrer de 2010

SEMBRA DE LLAVORS: FEBRER



Sembra de pèsols a solcs i linees.

SEMBRA DE LLAVORS: FEBRER.

Per aquest mes de febrer podeu sembrar directament al terra o en capses de llavors protegides a un hivernacle.

JARDÍ (Sembra protegida): Begònia (Begonia semperflorens)
Canna (Canna indica)
Coleo (Coleus blumei)
Arracades de la reina (Fuchsia L.)
Glóxinia (Gloxinia especiosa)
Petúnia (Petunia Juss)
Primavera, cucut (Primula elatior)

JARDÍ(Sembra directa): Alhelí (Cherianthus Cherii)
Pèsol d’olor (Lathyrus odoratus)
Pensaments (Viola tricolor)
Botonets (Bellis perennis)

HORT (Sembra protegida): Espàrrecs (Asparagus officinalis) Pastanagues (Daucus carota)
Api (Apium graveolens)
Cols (Brassica olereaca)
Maduixes (Fragaria sp.)
Coliflors (Brassica oleracea)
Enciams (Lactuca sativa)
Escaroles (Phalaris canariensis L)

HORT (Sembra directa): All (Allium sativum)
Escarxofa (Cynara scolymus L.)
Cebes (Allium cepa)
Fabes (Vicia faba)
Pastanagues (Daucus carota)
Julivert (Petroselinum crispum)
Porro (Allium porrum)
Pèsols (Pysum sativum)


Nota:En aquests apunts utilitzaré un nom comú i un nom botànic segons la terminologia científica de classificació de les plantes. Us aconsello que utilitzeu el termcat.cat, per més noms i informació terminològica. A la columna de la dreta, sota el títol d’Enllaços, clicant sobre Noms de Plantes i us conduirà a la pagina del termcat.

dissabte, 6 de febrer de 2010

RUTH STOUT VIDEO

Us deixo la primera part de tres videos de la Ruth Stout explicant el seu mètode sense treballar el sol mitjançant l'aportació de palla i fulles com a encoixinament permanent. El procès de compostatge també és realitza en situ.
http://www.youtube.com/watch?v=A9ReIotPNVM

dilluns, 1 de febrer de 2010

AND THE WINNER IS...


A vegades les imatges ajuden més que les paraules, he pres aquest muntatge del bloc ‘lo carrer del riu’ us convido a visitar-lo. Cliqueu al següent enllaç:
http://www.locarrerdelriu.blogspot.com/

Dotze pobles i ciutats han decidit optar com candidates al cementiri de residus nuclears. Yebra (Guadalajara), Ascó (Tarragona), Santervás de Campos (Valladolid), Torrubia (Soria), Villar de Cañas (Conca), Melgar de Arriba (Valladolid), Zarra (València), Melgar de Abajo (Valladolid), Albalá (Cáceres), Santiuste de San Juan Bautista (Segovia), Villar del Pozo (Ciudad Real) i Congosto de Valdavia (Palencia).

Esperarem a saber quina serà la població guanyadora, però sembla que Ascó té bastant adeptes i quan es tracta de no estimar el proïsme, Catalunya sempre té les de guanyar.

Em pregunto, si aquest magatzem centralitzat no es convertirà en un abocador a lloguer degut a la crisis que sembla duradora.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...