"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dilluns, 25 de maig del 2009

JARDINERIA SOSTENIBLE VS. JARDINERIA NATURAL

Cosmos una de les plantes amigues, que podem utilitzar en jardineria natural.

La jardineria sostenible i la jardineria natural, no és exactament el mateix, encara que usem els termes indiferentment. La jardineria sostenible tracta d’estalviar energia i utilitzar l’aigua i fertilitzants d’una manera sostenible, es a dir produir un entorn enjardinat amb un cost òptim per el medi ambient. A la jardineria sostenible, les tècniques es basen en el baix manteniment, per això s’usen sistemes de rec per gota a gota, plantes autòctones més adaptables al nostre medi, el ús de pesticides es redueix, implementant la lluita integrada de plagues (captures, feromones, pesticides ecològics).
Jardineria sostenible per tant és un terme on hi entren els costos econòmics de les nostres actuacions referents al medi ambient en aquest cas al nostre jardí.
La jardineria natural és un terme més ampli que engloba la jardineria tradicional d’antigues tècniques posades al dia i per tant és sempre sostenible. Aquest tipus de jardineria es basa principalment en copiar la natura i deixar-la fer. Inclou el hort, arbres fruiters i plantes aromàtiques i/o remeiares. És una jardineria per grans i petits, acostuma a basar-se en la biodiversitat preferentment. Utilitza mitjans bàsics com el compostatge, encoixinaments, rotacions, recollida d’insectes, infusions o tes naturals per el tractament de plagues i malalties de les plantes, introdueix espècies vegetals que atraguin ocells i insectes beneficials, plantes amigues. Moltes tècniques desenvolupades abans de l’aparició dels insecticides i fertilizants sintètics desprès de la II Guerra Mundial. És sempre respectuosa amb el medi ambient, i el seu cost pot arribar a ser zero, si compostem i ens recollim les nostres llavors.

dimecres, 20 de maig del 2009

FEINES DE MAIG

Planter de horta en testos.

El mes de maig, acabem de recol·lectar els espinacs, maduixes, faves i pèsols. També hem de plantar les tomaqueres, pebrots, albergínies, carbassons i altres verdures d’estiu.
També sembrarem blat de moro i gira-sol. Continuarem fent planter d’enciams i mongetes.

Potser caldrà fer una primera regada, si les pluges ens acompanyen potser podrem estalviar-nos la.

Al jardí cal principalment desbrossar marges i tallar la gespa o herbes naturalitzades. És el més on comencen les floracions de moltes plantes i el canvi de fulla de suros, magnòlies i molt arbustos de fulla perenne. També cal tallar o podar les flors seques per obtenir més poncelles. Es tallen tota mena de flors i els amarylis estan en el seu moment.

Cal aplicar compost al hort a les parcel·les per conreus escalonats d’estiu i també als rosers i altres arbustos per ajudar a produir noves fulles.

Si teniu temps visiteu les diferents exposicions i concursos de plantes i flors arreu de pobles i ciutats de Catalunya com ‘Girona Temps de Flors’ o el Concurs- Exposició de Plantes i Flors del Casino de Llagostera per la Festa Major.

diumenge, 17 de maig del 2009

CONTRA LA CRISIS; PRACTICA BIODIVERSITAT

Liri groc d'aigua.

A començament de maig es van reunir a Atenes la Comissió europea amb 200 especialistes en medi ambient. El tema principal la pèrdua de biodiversitat, encara que la Unió Europea compte amb el territori protegit més gran del planeta, les ciutats creixen i creixen sense parar. Ja més del 50 % de la població mundial es concentra en ciutats per tant els recursos naturals queden més allunyats, les distàncies incrementen els consums en transport, el que provoca majors pèrdues.

Segons el Eurobarometre, només dos de cada tres europeus saben que significa biodiversitat. La biodiversitat és un concepte que ens parla de la quantitat d’espècies que viuen en un habitat i el conjunt de tots ells forma la natura, la qual cal que preservem per que la vida al planeta continuï. La pèrdua de biodiversitat tant d’espècies com habitats ens empobreix i ens limita les nostres capacitats, pel fet d’extingir diferents formes de vida que poden ser molt beneficioses en un futur.

Per això en Pavan Sukhdev ha decidit donar-li valor econòmic aquesta pèrdua i calcula que perdem 3,1 bilions de euros al any en recursos naturals, sense comptar el valor sentimental, espiritual o social que representa.

Si voleu ajudar a la millora de la biodiversitat al vostre jardí i hort, cal plantar els màxim d’espècies possibles, no lluitar contra les plagues sintèticament, afegiu espècies diferents que atraguin insectes beneficials per dominar les plagues i crear un mini ecosistema on hi hagi el màxim de biodiversitat, tot serà més fàcil en els vostres espais exteriors.

dissabte, 2 de maig del 2009

L'HORT DE SECUNDARIA

Hort del IES Llagostera

L’hort de secundaria es va començar en el mes d’octubre i te dos nivells. El nivell que veieu a la foto presenta els conreus d’hivern: faves, pèsols i alls, també tenen planter de raves i pastanagues, que aviat ja es podran aclarir. Als voltants hi tenen flors com les de iris, i també com a trepadissa la pasionaria, o flor de la passió.

El segon nivell ja ha produït cebes, coliflor i enciams, ara s’està preparant per els conreus de primavera-estiu com les patates. També hi ha un compostador de reixa, un racó per esqueixos de hortènsia i rosers. I altres zones separades per tanca enrrollable de fusta on hi ha planter de flors i enciams.

L’hort de secundaria requereix més espai que un hort de primària, perquè els alumnes de 12 a 16 anys, tenen més facilitat amb les eines i més interès en la producció que els de primària.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...