"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dilluns, 27 d’abril del 2009

FANGAR


Parcel·la en preparació. Distingim 4 zones: 1. sol fangat, 2. sol amb compost 3.sol amb restes de gespa i 4. sol amb restes de gespa cobert amb malla antigerminant.

Fangar és un mètode tradicional i potser la tècnica mecànica més antiga per treballar el sol. Permet incorporar de entre 3 a 10 cm el compost o matèria orgànica dins del sol, facilita l’airejament del sol i és molt respectuós amb l’estructura del sol, pel fet de treballar només els primers cm del terra i no rotar-lo com el motocultor.

Fangar es considerada una feina feixuga, però tot depèn de la quantitat de matèria orgànica en el nostre sol. Quanta més matèria tingui la nostra terra més fàcil serà fangar.

Per que el fangar sigui una delícia i una forma d’exercici físic cal preparar bé el terreny o parcel·la a fangar. Per això una tècnica molt fàcil és la següent: primer cal aportar compost o fems compostat cobrir amb restes de gespa o palla (zona 3 de la foto); segon cal tapar amb malla antigerminant ( zona 4 de la foto); tercer cal destapar desprès de 3 o 4 setmanes i ens trobarem amb una superfície com a la zona 2 de la foto; finalment si fangeu el sol us quedarà com a la zona 1 de la foto.

Per fangar només cal clavar la fanga o forca al sol, tirar el mànec endarrera i girar la terra. Així successivament fins que tota la parcel·la estigui fangada, si el sol estat ben preparat amb 15 minuts podeu fangar 15 m2.

Com a eines només us calen una fanga o una forca.
A l’esquerra una fanga, a la dreta una forca.

Un cop el sol s’ha airejat podem passar el rascle i plantar, en la següent foto podeu veure els resultats.

dissabte, 25 d’abril del 2009

FEINES D'ABRIL


Durant abril, cal sembrar en llavoner plantes de horta com tomaqueres, pebrots, carbassons, cogombre, carbasses, albergínies, melons, síndries, enciams, blat de moro i gira-sol entre altres. També podeu plantar plantes de flor com la zinnia, cosmos, anthirrinium, aufabrega i dahlies.

Recollirem cebes i alls tendres , bròquils, coliflors, espàrrecs, carxofes, espinacs i escaroles. Potser també les primeres faves i pèsols...

Al jardí cal tallar la gespa i herbes naturalitzades, podem utilitzar les restes al voltant dels arbres en forma d’encoixinat que servirà per protegir el sol evitant les males herbes, aportant adob en forma de matèria orgànica i ajudant a retenir la humitat al sol i així disminuir el consum d’aigua.
Encara podem continuar plantant arbres i arbustos. Cal controlar les males herbes, amb el mètode del Dr. Lee Reich (utilitza Buscar Blog) o aplicant encoixinaments, fangant o cobrint amb malles o plàstic negre per exemple.

Les flors comencen a fer presencia les espireas, els gessamins, les peonies i les fotinies entre els arbust, les primeres roses, les roselles i popies americanes. Els arbres fruiters van escalonant la seva floració. Els lliris d’aigua a les basses. La primavera esta radiant.

diumenge, 12 d’abril del 2009

CONTRA LA CRISIS, PLANTA UN HORT


Aquest darrers dies hem sentit noticies de crisis i reunions a Londres del G20 per parlar-hi, mentre la primera dama nord-americana reconverteix una part del immens jardí de la Casa Blanca com a hort, hi participant escolars de primària. El gest s’ha comparat a Eleanor Roosevetl desprès de la Guerra Mundial, encara que no crec que la crisis actual pugui tenir a veure a la que es va patir llavors.

Crec que encara que vestida amb vestit de jardinera de disseny, el promoure el conreu del hort natural i orgànic per part d’una primera dama al segle XXI, té molt que veure amb la producció d’aliments sans, amb la diversitat, amb la necessitat de compostar, en el gaudir per el naixement de les llavors i la recollida dels fruits. L’hort més a més ens fa fer exercici al aire lliure, perfecte com a manteniment físic.

L’hort de la Casa Blanca construït per Michelle Obama, sembla haver utilitzat molta de les tècniques dels hort naturals, orgànics i sostenibles, mitjançant llits encoixinats, l’ús de plantes amigues i la no utilització de productes fitosanitaris i fertilitzants de síntesis.

El hort orgànic permet aplicar tècniques tradicionals i experiència, tècniques com la del Dr. Lee, Ruth Stout o Jean Sally Cunnigham

dissabte, 11 d’abril del 2009

PLANTEM PATATES PEL SISTEMA DE RUTH STOUT

Esquerra: Rasa coberta amb palla i fems compostats. Dreta: Patates a la rasa sobre matèria orgànica.

Avui us explicaré el secret per conrear patates sense cavar. El sistema de Ruth Stout (1952) es basa en el terme 'no dig, no work' (no cavar- no treballar). Ruth Stout era americana i va néixer al 1884 i va morir al 1980. El seu controvertit sistema és molt útil per les patates i aquí us faig cinc cèntims.

A la parcel·la de patates que durant la tardor i l’hivern hem preparat aportant diferents capes de matèria orgànica formant un llit de plantació amb un encoixinat de 15-20 cm d’alçada. Ara ja podem començar a plantar sobre.

Primer, farem una petita rasa. Segon, dipositem les patates grillades, prèviament tallades en dos meitats, espaiades entre si 40 cm. Per grillar les patates, cal comprar-les un mes abans estendre-les en caixes sota un cobert i començaran a brotar, formant els anomenats grills. Tercer, un cop esteses les patates a la rasa, afegim una capa de fems compostats i una capa de palla.

Quan les patateres comencin a emergir sobre terra anirem calcant amb mes palla o restes de gespa tallada, que evitarà la naixença de les males herbes i guardarà la humitat.

Una planta companya que podeu provar es plantar entre rases de patates o les vores de la parcel·la mongeteres que protegeixen del escarabat de la patata, també podrem collir mongetes a la vegada que les patates tendres per gaudir d’un bon àpat.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...